AlmassoraTeVeu (Almassora té veu)

Nota informativa dels Consells Escolars d'Almassora que mai no publicaran els MCL

2012-01-28T09:10:00.000+01:00

La següent informació l'hem copiada del web almassora.com http://www.almassora.com/nota.php?id=7556

En Almassora el col·lectiu de professors de l’Escola Infantil, dels 6 col·legis d’Infantil i Primària i de l’IES hem pres les mesures temporals i extraordinàries següents amb el vistiplau dels seus Consells Escolars:

1.- Com que la Conselleria no ens ha transferit els diners que ens corresponen per a despeses de funcionament del centre ni de menjador escolar, ens veiem en la necessitat de deixar de repartir més circulars del centre i també individuals (cal estalviar). Des d’aquest moment, les notificacions del centre seran penjades als tauleres d’anuncis dels centres educatius i en les seues pàgines web.

2.- El Consell Escolar del centre ha aprovat la suspensió temporal i extraordinaria de totes les activitats extraescolars i complementàries del centre que suposen un augment del numero d’hores lectives del professorat, tinguen una despesa econòmica per al centre o l’alumnat i/o aquelles que es realitzen fora del recinte escolar.

3.- Així mateix, informem que els Consells Escolars de l’Escola infantil, dels 6 centres d’Infantil i Primària i de L’IES Alvaro Falomirhan rebutjat els pressupostos presentats pels centres per al 2012 ja que no se’ns ha informat dels diners que anem a rebre ni quan rebren els que ens deuen.

4.- Com ja saben, hi ha un horari establert per atenció de pares, tant per part del professorat (dimecres de 12 a 13 h) com per part dels equips directius i encarregats de menjador (estan exposats als taulers de suro). Per tant, l’atenció als pares fora d’aquest horari no serà possible.

5.- Convidem als pares i mares a les concentracions (dijous de 12 a 13 h) que es realitzen per defensar un ensenyament públic digne i de qualitat.

EI SANT JOSEP

CEIP AMBAIXADOR BELTRAN

CEIP GERMANS OCHANDO

CEIP CARDENAL CISNEROS

CEIP REGINA VIOLANT

CEIP ERRANDO VILAR

CEIP Nº 6

IES ALVARO FALOMIR

Informació urgent a les families de l'alumnat de les escoles d’infantil, primària i Institut d'Almassora

2012-01-28T08:17:00.000+01:00

La següent informació l'hem copiada del web almassora.com http://www.almassora.com/nota.php?id=7556

Informació urgent a les families de l'alumnat de les escoles d’infantil, primària i Institut d'Almassora

Estimades famílies CEIP GERMANS OCHANDO,

El claustre de mestres del centre, després de l'anàlisi del Decret/Llei 1/2012 de 5 de gener, del Consell, de mesures urgents per a la reducció del dèficit a la Comunitat Valenciana, i davant de les retallades que afecten a l’àmbit educatiu, vol manifestar-vos que:

Quinze dies després de la publicació dels pressupostos de la Generalitat Valenciana, el mateix President i el Conseller d'Hisenda i Administracions Públiques, han signat un Decret amb mesures de retalls, sobretot en matèria d'educació i sanitat, el qual demostra la falta de previsió i gestió dels nostres governants.

Ens preocupa el seu canvi d’opinió i actitud ja que en nombroses ocasions havien manifestat que els sectors públics d’ensenyament i sanitat no patirien retalls i, a hores d’ara, ens trobem que són els dos sectors que, majoritàriament, han estat afectats en els retalls proposats en l’esmentada llei.

Denunciem que en aquest decret no trobem retalls en els governants de totes les administracions públiques valencianes. Les mesures extraordinàries i urgents determinades a la Comunitat Valenciana afecten directament a la ciutadania i, en última instància, a l’alumnat.

Som nosaltres (ciutadans, alumnes, famílies i treballadors de l'ensenyament) els responsables de la crisi econòmica? Quants anys porten els nostres governants malgastant? Qui ens han dut a aquesta situació? De quina manera van a afectar els retalls a l’escola pública?

Respecte al nostre centre la Conselleria d'Educació encara no ha fet els lliuraments econòmics per a fer front a les despeses de funcionament des de maig de l’any passat ni ha abonat les beques de menjador des d’abril, la qual cosa suposa un deute acumulat.

Per altra banda en tot el mes de desembre i el que portem de gener no s’han cobert totes les baixes per malaltia ni les jubilacions del professorat. Tampoc s’han cobert aquest curs les places de professorat per a atendre a l’alumnat amb necessitats de compensació educativa o necessitats educatives especials ni totes les hores lectives dels mestres que pertanyen a l’equip directiu.

A més a més l’aplicació del decret suposarà un greu perjudici per a les condicions laborals del professorat que treballa al centre: reducció del 50% del complement salarial per formació, enviar a l’atur durant l’estiu al professorat interí i de religió, eliminar les aportacions al pla de pensions...

Per tot això demanem el vostre suport i comprensió per a les mesures que encetarem d’ara endavant perquè el Govern Valencià done marxa enrere en l’aplicació del decret i en el desmantellament de l’ensenyament públic.

PER UNA ESCOLA PÚBLICA I DE QUALITAT!
NO A LES RETALLADES ALS SEVEIS PÚBLICS!
DEPURACIÓ DE RESPONSABILITATS EN EL CONSELL!

Almassora (una part de la ciutadania) alça la veu contra les retallades

2012-01-25T19:18:00.000+01:00

NO A LES RETALLADES A L'ENSENYAMENT PÚBLIC

Si voleu podeu fer clic als següents enllaços i conèixer alguns dels esdeveniments que passen a Almassora, donat el silenci a què ens tenen acostumats els MCL virtuals.
La nostra solidaritat i la de tota la gent de bé. La situació és tan insostenible que qualsevol protesta es queda en res.
Hauríem de fer com a Islàndia...
En fi. Ànim i a per totes!
Enllaç 1
Enllaç 2

Què fer amb els Instituts?

2012-01-14T08:52:00.003+01:00

Estratègies d'actuació per afrontar l'impagament a l'educació

L'any ha començat mogudet. De fet, és possible que es complisquen les previsions d'alguns i 2012 serà pitjor que 2011. Siga com siga, al País Valencià vivim una situació insostenible que amenaça els serveis públics més bàsics perquè un govern amb ideologia liberal diu no tindre diners i quasi ha abandonat les seues obligacions adquirides amb la ciutadania que els ha votat i els manté.

Alguns pensaran que les retallades són lògiques perquè si no hi ha diners caldrà fer alguna cosa. Altres, en canvi, pensaran que si no hi ha diners s'hauran d'engegar mesures per a ingressar-ne. Uns pocs es preguntaran perquè no són els que més tenen els qui fan l'esforç (que ens demanen a la majoria molts dels quals estem a l'atur) i paguen els impostos dels quals els han exonerat durant anys de bonança econòmica. També hi aquells que es basen en la teoria de la conspiració i no es creuen això de que no queden diners i pensen que això de les retallades i la crisi és una excusa per a posar en marxa una estrategia ultraliberal que preten privatitzar-ho tot i construir un Estat buit de competències (com als EUA on qui té diners sobreviu i qui no en té de diners forma part dels cinquanta milions que no té dret a assistència sanitària): la panacea del capitalisme extrem en què interessa el benefici per sobre de les persones i on una immensa minoria explota i gaudeix d'un nivell de vida exultant a costa d'una immensa majoria, explotada i humiliada constantment.

Tot i aquest preàmbul tant llarg, l'objecte d'aquestes paraules és cridar l'atenció sobre l'efecte de les retallades de diners públics en el sistema educatiu valencià, a propòsit de la greu situació que està vivint l'IES Alvaro Falomir d'Almassora i que hem conegut aquesta setmana (1, 2, 3). La Conselleria no ha pagat les depesses de manteniment des de meitat de 2011 i això provoca insuficiències de funcionament que poden arribar a ser dramàtiques per a la comunitat educativa (i no només d'Almassora sinò del País en general).

La pregunta que la comunitat educativa s'ha de fer (families, professorat i municipi) és: què fem davant la inoperància i l'estrategia del Consell? La resposta és complicada i variada però destaquem dues opcions antagòniques:

PRIMERA.- Protestem i manifestem el nostre malestar a la societat que, per altra banda, també està molesta per altres raons molt poderoses. Tot i això, aquestes mostres de disconformitat als governs "se la trae floja" i, fins i tot, es burlen quan la concentració reuneix poca gent o la desprecien i censuren quan hi ha molta i no tenen arguments (o la reventen provocant aldarulls).

SEGONA.- Tirem pel dret. Potser l'exemple és fora de context* i molt radical però igual seria el moment en què la comunitat educativa decidira plantar-se i no consentir fer classe amb les condicions que ha forçat Conselleria amb els seus impagaments. Les famílies estarien incurrint en un incompliment de la Llei; el professorat, estaria en vaga i no cobraria; l'Ajuntament seria deslleial a l'Administració superior... tot això és veritat i doloròs però una opció seria acudir a l'Institut i preparar activitats reivindicatives (repartir fullets a la població, fer activitats de neteja, penjar pancartes explicatives, acudir a TVA a explicar la situació, preparar activitats extraescolars, etc.).

És clar, la decissió hauria de ser unànime, sense discrepàncies estratègiques tot amb l'objectiu de desafiar a la Conselleria per la seua actitud inconscient i temerària. No caldrien mitges tintes. S'ha d'actuar i ràpid perquè la burla ja ha durat molt de temps.

En fi. Són només algunes idees.

* La Història ens deixa exemples molt poderosos que es poden adaptar. Ens referim al període en què el Govern Provisional de la Rússia revolucionària de 1917 va operar (des de febrer fins octubre). En aquell temps, i en contra del què opinava la majoria, es va decidir seguir en la Primera Guerra Mundial. Els Soviets (consells de participació ciutadana, operatius des de 1905 en què participaven obrers, llauradors i camperols), que havien participat en les protestes de febrer amb l'objectiu d'enderrocar el tsarisme i eixir de la Guerra per a paliar la misèria de la població, va observar atònits com el Govern Provisional faltava a la seua paraula i van decidir no acatar les noves lleis i van lluitar fins aconseguir tot el poder. És a dir, van tirar pel dret.

L'home dels nassos

2011-12-30T13:04:00.000+01:00

L'HOME DELS NASSOS
Una tradició d'Almassora que corre per internet per a recordar la història dels nostres majors

Com cada 31 de desembre, arriba a Almassora l'home dels nassos.

De segur que heu sentit contarals vostres pares que aquest personatge té tants nassos com dies li queden a l'any i és per aixó queel podem vore tant sols el dia 31 de desembre.

De menuts ens imaginàvem un home amb la cara plena de nassos sense pensar, inocents de nosaltres, que a l'any només li quedava un dia per acabar. Ens contaven que es deixava vore pel Raval cap a migdia, que venia des de Castelló en la Panderola i que si no el trobàvem, tal vegada estiguera a la fleca del Raval, comprant suavina a la farmàciade Calduch, fent-se un cafenet al Casino, o potser romancejant amb alguna dona que anava al mercat.

Però no penseu que açó són històries de l'antigor, l'home dels nassos no ha deixat d'acudir a Almassoracada final d'any i nosaltres debem mantenir aquesta llegenda per a que no es perda en l'oblit.

Vinga, tots a vore l'home dels nassos!

Una vida dura (97), per Ferran Agut

2011-12-30T01:56:00.000+01:00

Tira 97

Una vida dura (96), per Ferran Agut

2011-12-24T01:54:00.000+01:00

Tira 96
Especial Nadal

Una vida dura (95), per Ferran Agut

2011-12-17T01:53:00.002+01:00

Tira 95

Incoherències sobre l'ocupació i l'atur a Almassora

2011-12-11T12:47:00.000+01:00

Algunes contradiccions de l'Ajuntament d'Almassora

Que la demagògia és un dels símbols identificatius del Govern que gestiona l'Ajuntament d'Almassora des de fa més de vuit anys no ens ve de nou. De fet, des del principi d'aquest bloc (maig de 2008) hem intentat identificar i explicar, si més no, la política comunicativa d'aquelles persones que ens governen des d'una perspectiva crítica.

Recentment, i amb el risc de ser massa pesats, hem detectat un altre episodi que demostra fins quin punt es pot manipular la informació, tot sense cap més explicació ni justificació. Per tant, la ciutadania pot interpretar els missatges que li envia el poder com vulga, ja que no s'explica mai el perquè de les actuacions públiques.

Aquesta vegada, el desconcert que hom pot sentir és més gran si cap que en altres ocasions. Ho explicarem ràpidament. Des de fa més de dos anys els MCL han posat un altaveu a l'Equip de Govern d'Almassora per a que llance un missatge clar: l'Ajuntament d'Almassora intenta per tots els mitjans que es rebaixe el nombre d'aturats del poble.

Amb aquest objectiu, molt lloable que ningú gosarà a criticar (sobretot, davant d'una crisi tan greu com l'actual), s'han escrit rius de tinta i magnífics titulars que transmetien una imatge impecable d'un Govern que treballa per al poble.

No obstant això, lluny d'aconseguir bons resultats la veritat és que les xifres d'atur a Almassora no han fet més que pujar i pujar (fins als 2.899 aturats enregistrats l'octubre de 2011). Siga com siga, els anuncis per justificar una acció de Govern (molt poc efectiva, la veritat) han continuat i continuaran molt de temps (1).

Però, arribats a aquest punt, fa uns dies ens sobta la següent notícia i, amb això, afloren tots els nostres dubtes i tota la nostra indignació... novament:

- Almassora recortará cuatro plazas de funcionarios para reducir gastos ( El Periódico Mediterraneo - 04/12/2011 )

En què quedem? L'Ajuntament d'Almassora intenta reduir l'atur del poble o no? Si està tan interessat en oferir eixides satisfactòries a la crisi i crear ocupació, com és que ara retalla llocs de treball estables? Si de veritat l'Ajuntament d'Almassora creu que les seues accions són útils, perquè no intenta crear ocupació de llarga duració en lloc d'oferir treball precari? Perquè malbaratar esforços i recursos en treballs temporals que són, en realitat, pan para hoy y hambre para mañana? Si l'Ajuntament d'Almassora té superàvit, perquè ha de retallar? I, si s'ha de retallar, perquè no es rebaixen els sous dels polítics (per exemple, un salari de 4.100€ bruts/mes pot passar a 2.200€ bruts/mes -que és un bon sou- amb la qual cosa ens estalviaríem uns 26.000€ per any, suficients per a contractar més treballadors amb només una acció concreta...)?

NOTES
(1) A continuació, mostrem només un detall d'algunes notícies aparegudes en la premsa escrita en els últims mesos:

- Casanova asume su tercer mandato con el reto de generar empleo ( Almassora 13/06/2011 )

- Formación gratuita para atajar el desempleo ( Almassora - 04/07/2011 )

- Almassora pide ayuda al Consell para atajar el paro ( Almassora - 28/07/2011 )

- La obra del ayuntamiento crea 150 empleos ( Almassora - 05/08/2011 )

- Almassora ataja el desempleo juvenil incorporando dos jóvenes a su plantilla durante un año ( Almassora - 12/08/2011 )

- Almassora solicita a Empleo la revisión de las bases de selección del Servef para contratar a jóvenes ( Almassora - 06/09/2011 )

- Almassora despide el Taller de Empleo de albañilería tras actuar en una veintena de plazas, calles y glorietas ( Almassora - 14/09/2011 )

- Almassora rubricará en diciembre un acuerdo con el Servef para facilitar el acceso de los parados a las ofertas de empleo ( Almassora - 09/11/2011 )

- Contratarán a 35 vecinos a través de tres talleres de empleo ( Almassora - 14/11/2011 )

- Almassora abre mañana el plazo para optar a una de las 5 plazas de profesorado y equipo directivo de sus tres talleres de empleo ( Almassora - 14/11/2011 )

- Almassora contratará a 35 personas tras obtener el aval del Servef a tres talleres de empleo ( Almassora - 14/11/2011 )

- Almassora dedicará en 2012 807.000 euros a inversiones ( El Periódico Mediterraneo - 30/11/2011 )

- Destinarán 150.000 euros a ayuda social en Almassora ( El Periódico Mediterraneo - 02/12/2011 )

- 350 aspirantes para cinco plazas de empleo ( Almassora - 07/12/2011 )

- Almassora asignará 863.843 euros a empleo en el 2012 ( El Periódico Mediterraneo - 09/12/2011 )

Una vida dura (94), per Ferran Agut

2011-12-10T01:51:00.002+01:00

Tira 94

Una vida dura (93), per Ferran Agut

2011-12-05T01:48:00.001+01:00

Tira 93
Especial "Dia de la Constitución Española"

Una vida dura (92), per Ferran Agut

2011-12-03T01:48:00.002+01:00

Tira 92

Una vida dura (91), per Ferran Agut

2011-11-18T07:57:00.004+01:00

Tira 91
Actualitat

Una vida dura (90), per Ferran Agut

2011-11-17T07:54:00.002+01:00

Tira 90
Actualitat

El bipartidisme domina la província de Castelló

2011-11-16T08:36:00.003+01:00

La coalició PP-PSOE ja pot celebrar la victòria a Castelló... molt abans de les eleccions del 20-N
No podíem deixar escapar l'oportunitat de fer uns apunts previs a les Eleccions Generals del diumenge 20 de novembre de 2011 (quina data, per cert) perquè encara que no és un assumpte local, la ciutadania d'Almassora votarà igualment.
Respecte a això, el nostre poble està inclòs en la circumscripció de Castelló, en la qual només elegim a 5 diputats. En realitat, com ja hem denunciat moltes vegades, la trampa de la llei que regeix els processos electorals al Parlament espanyol es troba en què s'aplica el procediment conegut com Llei d'Hondt (mètode estadístic que afavoreix els partits majoritaris, de manera injusta com hem vist en les últimes Eleccions Municipals a Almassora) a 52 circumscripcions amb la qual cosa els vots a partits minoritaris, en moltes províncies, van directament a la "basura".
Aleshores, cal tindre present aquest aspecte que és determinant perquè la ciutadania d'Almassora (i de la resta de la província de Castelló) no votem a Cayo Lara, Rubalcaba o Rajoy sinó als diputats i diputades per Castelló.
Segons això, històricament a la nostra província mai han estat elegits diputats o diputades que no fòren dels dos partits majoritaris: 2008, 2004, 2000, 1996, 1993, 1989, 1986, 1982.
Ès a dir, que en aquesta suposada democràcia en la què vivim, són eliminats milers de vots i una part de la ciutadania es queda sense veu. Així de dur. Per exemple, en les últimes Eleccions Generals un total de 18.327 vots es van perdre o si prenem com a referència els resultats de les últimes Eleccions Municipals s'hagueren perdut un total de 57.306 vots.
Estem parlant de que es necessitaria un tercer partit molt fort (o una coalició de partits)que aconseguís al voltant de 50.000 sufragis per a tindre representació per Castelló... missió impossible? Fins i tot, en les eleccions de 1996 en què un tercer partit va aconseguir uns resultats històrics amb 23.003 vots la suma de tots els partits que compareixien a banda de la coalició PP-PSOE sumaven un total de 38.411 sufragis, insuficients per aconseguir cap seient al Congrés.
En tot cas, ningú no ens pot negar el dret de votar...

Una vida dura (89), per Ferran Agut

2011-11-16T07:54:00.000+01:00

Tira 89
Actualitat

Una vida dura (88), per Ferran Agut

2011-11-12T00:47:00.000+01:00

Tira 88

Almassora es gasta 600.000 € en crear llocs de treball que suposen el 2% de l'atur municipal

2011-11-06T13:38:00.000+01:00

Puntualitzacions al Pla Municipal d'Ocupació d'Almassora

Potser, llegir els següents titulars impressione: Culmina el III Plan Municipal de Empleo y prepara la cuarta convocatoria, El Ayuntamiento crea 63 trabajos en dos años. Més que res perquè es pot acabar pensant que l'Ajuntament d'Almassora treballa dur per mitigar els efectes de la crisi econòmica que ha creat tanta desocupació per tot arreu.

Amb tot, si llegim les notícies senceres ens n'adonarem d'una certa intenció manipuladora perquè oculten dades de context fonamentals que, finalment, acaben tergiversant la realitat que transcendeix i el lector arriba a confondre's.

Com ja hem denunciat moltes vegades, moltes de les notícies que es aparèixen en alguns mitjans de comunicació d'Almassora no tenen cap contextualització, amb la qual cosa la narració es cau pel seu propi pes.
Per això, en aquest cas concret, ens agradaria afegir només tres puntualitzacions que ens faran canviar de pensar respecte a una notícia presentada com a estupenda.
PRIMER.- Si tenim present que des d'octubre de 2009 fins setembre de 2011 la mitjana d'atur enregistrat a Almassora ha estat de 2.876 persones (segons el SEPE), el número de persones contractades per l'Ajuntament d'Almassora suposa només el 2,19% del total d'aturats.
SEGON.- Si fem una simple divisió, resulta que s'han dedicat 9.523,81€ per persona contractada.
TERCER.- No sabem si aquestos treballs són indefinits però pel que diu el text de les notícies intuïm que la majoria són temporals, amb la qual cosa es pot concloure que l'ajuda és molt més limitada del que es podria pensar.
La gent està cansada de tantes mentides i falàcies i té ganes d'una vegada per totes de saber la veritat. És moment de preguntar-se:
- De què val gartar-se 100 milions de pessetes si l'atur no baixa?
- Potser hi ha millors solucions que donen treball més estable?
- Per què es vol vendre una idea com a positiva si té tantes lectures contràries?
- Ens conformem amb el "més val això que no res"?
- És realment una bona notícia que la gent comence a conformar-se amb contractes temporals d'uns quants mesos que els fan ingressar menys d'un total de 10.000€ mentre no saben com serà el seu futur i mentre hi ha càrrecs polítics que cobren en un mes, més de 4.000€ i almenys tenen el sou assegurat durant quatre anys?

Una vida dura (87), per Ferran Agut

2011-11-05T00:46:00.000+01:00

Tira 87

Conselleria obliga a l'AMPA d'Errando Vilar a retirar els cartells de protesta del centre

2011-11-04T16:29:00.000+01:00

Serà que venen eleccions?
Creix la indignació de l'AMPA d'Errando Vilar

Ací estem l´AMPA d´ Errando Vilar demanant que ens solucionen els problemes que continuem arrastrant des de fa massa temps, ( tercer curs escolar)

Encara tenim problemes com

- el pati d´infantil acotat, per seguretat ( ningú s´ha dignat encara de llevar els ferros que sobreixen), i insalubritat ( van netejar la zona amb terra morterenca però els animals continuen deixant els seus excrements).

- els badalls a infantil, i algun que ix a primària, cada dia es fan més grans. Després de dos anys dient-lo, ara diuen que van “picar” per vore el per què es produeixen. Ara! I que fem amb l’aula d’informàtica d’Infantil i la migdiada dels nens de 3 anys?. No han tingut temps en dos anys de fer les reformes pertinents?

- i les goteres,... qui sap on estan??.

I l´unic que els molesta són les pancartes reivindicatives que tenim penjades en el centre. SERÀ QUE VENEN ELECCIONS???.
Hui dia 3 de novembre, han cridat des d’inspecció educativa , donant l´ordre al centre de llevar totes les pancartes que hi han penjades. Estan penjades des de fa dos anys!. SERÀ PER DONAR BONA IMATGE AL POBLE?? A quí els molesta que la comunitat educativa diga la veritat de Conselleria i de CIEGSA? Què venen les eleccions?
Pares i mares d´Errando Vilar o millor dit, els pares indignats, on tindrem que anar a demanar el que és just?. En Conselleria no ens rep ningú perqué, entre altres coses, no hi ha Director Territorial. Ens manifestem davant la pròpia Conselleria i tampoc rebem cap sol•lució a les nostres reivindicacions. ...que vergonya de Conselleria!. Ara que venen eleccions diran “...que tal y cual de la enseñanza pública” i a més o diran en castellà.
Que hipòcrites!
SERÀ QUE VENEN ELECCIONS???

Coronació coronada

2011-11-04T10:43:00.003+01:00

AlmassoraTeVeu no és responsable ni dona suport ni comparteix ni valora les opinions dels col·laboradors. Igualment no corregeix els textos ni gramaticalment ni ortogràficament. Simplement, amb cura i respecte a les normes de publicació AlmassoraTeVeu dona veu a totes les persones que vulguen dir la seua sobre Almassora. En tot cas, AlmassoraTeVeu es reserva el dret de donar seguiment a les notícies i opinions externes que es publiquen.

Coronación coronada
Un article de: Casi Miro (pseudònim)

He visto en TVA y también he leído algún artículo referente a la Coronación de la Mare de Déu del Roser que tuvo lugar en Almassora a principios de octubre pasado. Lo que me ha sorprendido, porque todavía me queda algo de capacidad para sorprenderme, es que el Equipo de Gobierno acepte y apoye estos actos, por las siguientes razones que, seguramente, comparten muchos vecinos. A saber:
1.- En este país, España (que una mayoría lo considera Católico - Apostólico y Romano aunque en la Constitución diga que es "aconfesional"), queramos o no admitirlo, convivimos con una población con diferentes creencias (o sin ninguna creencia), por supuesto, todas aceptables desde el respeto a cualquier persona.
2.- Si la Iglesia Católica quiere celebrar sus ritos y el apostolado, me parece bien pero muchas personas no comprendemos, por ejemplo, cómo desde su supuesta pobreza esté pidiendo continuamente limosnas. Me parece bien, que los fieles se las den, faltaría más. Lo que no entiendo es por qué un Equipo de Gobierno, que en teoría representa a toda la ciudadanía de este pueblo (católicos practicantes, católicos no practicantes, agnósticos, ateos, musulmanes, etc.) apoye exclusivamente a la Iglesia Católica.
3.- Y yo me pregunto cómo el alcalde afirmó en TVA que apoyó la idea a petición de un párroco del pueblo. Entonces pensé en la parafernalia que se montó en Valencia y otras ciudades españolas con motivo de las visitas del Papa, de las que nunca sabremos el coste real.
4.- Si querían coronar a la Virgen, ¿hacía falta montar un altar como hicieron en un espacio público, si ya tienen cuatro templos en el pueblo donde cabía todos los fieles asistentes?
5.- ¿Quién pagó todas las infraestructuras, alfombras, megafonía, sillas, policías, etc.? ¿Lo pagó el presupuesto de la Concejalía de Fiestas?
6.- El parroco o el obispo (o ambos), en la celebración, dijero algo así como "que si alguna persona no había dejado su aportación en la recolecta que lo hiciera en alguna de las iglesias que la recolecta era para los damnificados por el terremoto de Lorca y para los que pasan hambre en Somalia.

7.- Finalmente, como este festejo coincidió con la fiesta taurina, el obispo y el parroco se pasearon por el recinto taurino y aceptaron alguna que otra cervecita y tapita de alguna peña que los invitó... y así siguieron con su apostalado.
8.- Mientras todo esto ocurría, casualidades del destino, un grupo de famílias de Almassora se manifestaba, casi a la misma hora, en Castellón, a las puertas de la Conselleria de Educación: eran del AMPA del CEIP Errando Vilar reclamando se solucionen de una vez por todas las deficencias del edificio y la empresa constructora entregue YA la obra. La pregunta ahora es: ¿a qué juega el Equipo de Gobierno de Almassora? ¿Siente añoranza de las monarquías absolutas del siglo XVII que atendían más a razones espirituales que a los problemas de la gente y que respondían sólo ante Diós? ¿Es este Equipo de Gobierno de la Tierra o del Cielo?

Palestina serà membre de la UNESCO

2011-11-01T11:29:00.000+01:00

A continuació, us detallem la transcripció d'una notícia històrica, que ens afecta com a èssers humans, perquè deixa en evidència l'actual ordre internacional (imperialista) i, a més a més, comença a fer justícia. Debem estar satisfets perquè Espanya ha votat a favor i això demostra certa sensibilitat per part del Gobern al sentiment d'una part de la ciutadania, de la qual ens sentim orgullosos de pertànyer.

La UNESCO aprueba la adhesión de Palestina como miembro pleno

Traducido del inglés para Rebelión por Germán Leyens

La Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO) votó el lunes a favor de la admisión de Palestina como miembro, una decisión que probablemente llevará a que el gobierno de EE.UU. deje de financiar decenas de millones de dólares anuales al organismo.

La solicitud palestina recibió 107 votos a favor durante una reunión de la UNESCO en París, con 14 países que votaron en contra y 52 abstenciones, lo suficiente para cumplir con la mayoría de dos tercios de los países presentes y participantes en la votación.

La decisión otorga la calidad de miembro pleno a Palestina, lo que le permite registrar algunos sitios, como la Iglesia de la Natividad, en el registro de Patrimonio de la Humanidad de la UNESCO.

Es una pequeña victoria pde la Organización por la Liberación de Palestina, que presentó una solicitud el mes pasado para ser aceptada como miembro pleno de las Naciones Unidas.

La solicitud ha estado bloqueada durante semanas en el Consejo de Seguridad de la ONU, y seguramente enfrentará un veto estadounidense cuando se llegue a la votación.

La votación favorable de la UNESCO agregará por lo menos un peso simbólico al argumento de la OLP de que la ONU debería reconocer un Estado palestino.

“Es una buena noticia. Es otro paso en la dirección correcta,” dijo Husam Zomlot, miembro de la OLP y ex embajador.

“Marchamos hacia el estatus pleno en el sistema internacional. La UNESCO es una organización muy importante.”

Israel se apresuró a criticar la decisión: Nimrod Barkan, representante israelí en la UNESCO, calificó la decisión de “trágica para la idea de la UNESCO”.

¿Corte de los fondos estadounidenses?

Israel votó contra la medida, tal como lo hicieron EE.UU., Canadá y varios países europeos, incluida Alemania. El Reino Unido se abstuvo y Francia votó a favor.

Ahmed Yousef, funcionario de Hamás y ministro de Exteriores adjunto en Gaza, la calificó de “gran logro” y dijo que la votación “muestra que Israel y EE.UU. ya no dictan su política al mundo”.

Mouin Rabbani, analista en el Instituto de Estudios Palestinos en Amman, dijo que la votación hará que sea más difícil que esos países se opongan exitosamente a los esfuerzos palestinos por lograr el reconocimiento.

“Lo que están haciendo es presionar a los estadounidenses, europeos, israelíes, para que esas partes comiencen a tomarlos más en serio”, dijo Rabbani.

Es casi seguro que la votación provocará la aplicación de una nueva ley de EE.UU., aprobada en 1990, que prohíbe que EE.UU. financie alguna agencia de la ONU “que otorgue a la Organización por la Liberación de Palestina el mismo estatus que a los Estados miembros”.

EE.UU. suministra unos 80 millones de dólares por año, o sea un 22% del presupuesto total de la UNESCO.

David Killion, representante de EE.UU. en la UNESCO, dijo que la decisión “complicará nuestra capacidad de apoyar a la “UNESCO”, y reiteró las críticas anteriores del gobierno de Obama a las solicitudes palestinas de reconocimiento en las Naciones Unidas.

“El único camino adelante para el Estado palestino que buscamos es mediante negociaciones”, dijo Killion. “Creemos que esfuerzos como el que hemos visto hoy son contraproducentes”.

El presidente puede pasar por encima de leyes semejantes con la denominada “dispensa de seguridad nacional”; esas dispensas permiten que la OLP mantenga una misión en Washington, por ejemplo, a pesar de una ley de 1987 que lo prohíbe.

Pero la ley de 1990 sobre el financiamiento de la ONU, y una medida similar aprobada en 1994, no otorgan la opción de una dispensa.

Victoria Nuland, portavoz del Departamento de Estado de EE.UU., se negó a decir si EE.UU. está presionando al Congreso para que emita una dispensa semejante.

“No vamos a crear un Estado palestino en la UNESCO”, dijo Nuland la semana pasada. “Habrá consecuencias si la UNESCO vota en esa dirección”.

La Unión Europea trató de impedir la solicitud de la OLP ofreciéndole una participación como miembro limitado en el comité ejecutivo de la UNESCO, y fondos para renovar la Iglesia de la Natividad en Belén, que se considera el lugar de nacimiento de Jesús.

La OLP rechazó la oferta y un funcionario dijo al periódico israelí Ha'aretz que “la UE [está] tratando de tentarnos con dinero para que vendamos nuestros principios”.

Fuente: http://english.aljazeera.net/news/middleeast/2011/10/2011103172551498181.html

rCR

Una vida dura (86), per Ferran Agut

2011-10-31T00:43:00.001+01:00

Tira 86 - Tots Sants

Una vida dura (85), per Ferran Agut

2011-10-29T00:42:00.000+02:00

Tira 85

Una vida dura (84), per Ferran Agut

2011-10-22T00:40:00.000+02:00

Tira 84

Una vida dura (83), per Ferran Agut

2011-10-22T00:39:00.000+02:00

Tira 83

Sobre el Patrimoni Cultural Immaterial a Almassora

2011-10-14T12:51:00.003+02:00

Quin patrimoni?

En els darrers dies alguns de vosaltres heu mostrat amb els vostres comentaris la preocupació generalitzada amb què afronteu les festes patronals del nostre poble. Potser, com a part implicada d'aquest municipi que anomenem Almassora, no us sentiu representats per un model que considereu obsolet i que necessita canvis de veritat. Aquest article reflexiona, precisament, sobre això i altres qüestions identitàries.

Durant les últimes dècades, hem estat testimonis directes i perplexos de la desaparició d'una part important del patrimoni material d'Almassora (arquitectònic i cultural). Sense fer quasi soroll, hem vist com s’han malmès i deteriorat algunes construccions que s’havien erigit com autèntics símbols de la nostra identitat i que es podrien haver protegit sense massa problemes. La nostra desídia generalitzada ha fet possible que molts edificis emblemàtics ja no siguen patrimoni real sinò que han passat a ser part de l'imaginari col·lectiu que, amb el temps, desapareixerà. I, amb això, Almassora perdrà la una bona part de la seua essència.

Parlem de l’antic Cardenal Cisneros, els magatzems de taronges del carrer Sant Ferran, la Casa de l’Oficialitat de la Vila (protegida però sense funció pública), les muralles, la Casa de les Reixes, les Revalladores, el cinema del carrer l’Alcora, la Xocolatera Industrial, l’edifici de la Lechera, les Carotes, l’edifici de l’Ajuntament dels anys 60, les portes de ferro del Mercat Municipal, l’Ajuntament Vell, la casa del Jutge, etc.).

També hem vist amb llàstima caure i agonitzar l’agricultura, que sense cap dubte, ha sigut la màxima manifestació econòmica, social i cultural del nostre poble, comarca i regió en les dècades passades. Ningú no s’ha preocupat, ningú no demana cap tipus de protecció i els autoproclamats defensors de les tradicions miren cap a un altre lloc. Tampoc ningú soluciona els motius que cimenten la crisi agrícola, que àmpliament han sigut assenyalats per totes les organitzacions agràries de l’estat espanyol, davant el silenci, cinisme i complicitat dels dos partits més importants que a fi de comptes són els que, gràcies a les seves decisions politiques, han soterrat l’agricultura tradicional i camperola.

Aquest article, però, no parla del Patrimoni arquitectònic i agrícola (del primer ja hem parlat en altres ocasions i del segon fiquem el nostre gra de sorra en les fires d’agroecologia) sinò del Patrimoni Cultural i, en concret, de l'acord municipal de l'Ajuntament d'Almassora per a inscriure els bous al carrer en l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. La decisió plenària va sorgir de la proposta de l’Asociación de Peñas Taurinas de Almassora (APTA) que representen a un pilot de gent i que legítimament, com fem altres col·lectius locals, intenta defendre les seues reivindicacions.

Amb això, volem deixar clar que, en contra del què pensen alguns, mai se'ns acudiria utilitzar la demagògia barruera per a titllar als aficionats i aficionades de males persones o incultes, pel fet d'anar als bous. No. Aquesta no és la nostra línia. I qui pense el contrari està molt enganyat. Nosaltres (algunes de les persones contràries als espectacles taurins) només demanem un debat públic i respecte a les nostres idees que no van en contra de ningú. Només això. La resta són invencions mediàtiques manipulades i amb mala bava.

És a dir, no pretenem polemitzar per polemitzar sinó que volem aportar una altra visió, crítica, és cert, a l'opinió majoritàriament taurina del nostre poble per a que no puguem dir que hem viscut amb desídia un tema, al nostre entendre, tan important. No podem oblidar, que són aquestes discussions socials amb rerefons ideològic les que ajuden a definir la democràcia perquè més enllà de la mera gestió municipal (impostos, recaptació, etc.) un poble necessita debats oberts per definir-se i avançar. I, com que aquest acarament social no s’ha produït, us proposem un simple acte de cavil·lació.

En realitat, aquesta reflexió va sorgir de la lectura del següent titular: Almassora pide al Consell declarar su “bou al carrer” de 1770 Patrimonio Cultural Inmaterial (redmediterraneo, 13 de setembre de 2011). L'ambigüitat d'aquestes paraules ens va sobtar perquè no enteníem si es demanava que els bous al carrer només d'Almassora reberen aquesta consideració de bé immaterial o es referia al conjunt dels bous al carrer valencians i espanyols.

Aquestos dubtes es van esvair quan vam llegir a l'interior de la notícia el següent paràgraf: "El Ayuntamiento de Almassora trasladará a las Consellerias de Cultura y Gobernación de la Generalitat Valenciana, así como al Consejo de Patrimonio Histórico de la Comunidad Valenciana a fin de que los festejos de “bous al carrer” sean inscritos como elementos integrantes del Inventario del Patrimonio Cultural Inmaterial. La resolución, aprobada ayer en pleno con el respaldo de todos los miembros de la corporación, será remitida esta misma semana a las diferentes Administraciones públicas con el objetivo de obtener una declaración que tiene valor tanto en ámbito autonómico como nacional".

Precisament, és l'efecte manipulador del titular l'origen de tot plegat. És veritat, que nosaltres sempre som crítics amb el què passa a Almassora. Potser, fins i tot, massa. Però això no treu que vulguem puntualitzar la decisió de l'Ajuntament per dues raons:

a) Per la unanimitat dels partits polítics a l'hora de recolzar la iniciativa d'APTA sense discrepàncies ni matisos. Potser, la pressió electoral és massa important perquè els actes taurins arrosseguen molta gent i sembla haver influit en els nostres polítics, incapaços de mostrar discordances d’opinió. Ens sobta, però, que cap d'ells presentara la idea de declarar els bous com a Patrimoni Cultural Immaterial en el seu programa electoral, quan aquestes iniciatives ja s'havien plantejat en altres llocs abans d'eleccions. No obstant això, estan en el seu dret d'acceptar propostes ciutadanes en qualsevol moment.

Amb tot, ens crida molt més l'atenció el fet que cap dels responsables polítics que apareixen donant la benvinguda en el Programa de Festes del Roser fa cap al·lusió explícita als espectacles taurins com a eix vertebrador dels actes. Aleshores, observem una contradicció perquè si els bous al carrer que centren la majoria del programa previst no mereixen la lloança dels màxims responsables públics, on queda la seua importància cultural? No ho entenem.

b) Per les motivacions al·legades pel regidor de Festes (nouvingut en la funció pública) quan diu que la “festa” dels bous deu ser preservada i conservada en el temps, per evitar la seua pèrdua, ja que es tracta d’un esdeveniment que forma part de la nostra història, de la nostra identitat. Si tan nostra és i tan arrelada està, quina por hi ha de que s’acabe? Aquesta inseguretat sobre la continuïtat de la “festa” mereix, almenys, un toc d'atenció perquè si s’està tan segur que és una tradició tan fabulosa, perquè dubten? Quina necessitat tenen de blindar-la, com diuen alguns mitjans? És que alguna cosa és negativa en la “festa”? O potser serà que saben que una part de la ciutadania no veu amb bons ulls i té por que la tradició s’acabe quan els equilibris del poder canvien. Aleshores, on està la identitat? O serà que només caben les aficions i les idees d’alguns en la definició de la nostra identitat i les altres s’exclouen?

Nosaltres, com molta gent, pensem que quan el nou regidor es refereix a que la “festa” dels bous determina la nostra identitat, s’equivoca... i molt. En nom de qui parla el regidor? Per què són els bous al carrer una senyal d'identitat si molta gent en aquest poble no es sent identificada amb els actes taurins? Recordem que gràcies a l'actual disseny de les festes hi ha un major nombre d'actes taurins en detriment d'actes culturals i infantils.

Amb tot, pensem que l'afimació categòrica de que els bous al carrer ens identifiquen com a poble és una frivolitat perquè àixò deixa fora a una part important de la ciutadania, que s’identifica amb Almassora igualment i que es consideren almassorins o almassorines fins la medul·la. Aquesta gent pensa que els actes taurins no haurien de suposar el centre de les festes patronals sinò només una part.

Aleshores, és un fet que l'actual model de festes crea malestar des de fa molts anys (fins i tot entre la gent que hi participa en els actes taurins) i són moltes les persones que preferirien una varietat d’espectacles més ampla. Per tant, i això no ens ho inventem, aquesta suposada festa identitària de mostrar un bou al carrer ho és perquè no hi ha altres alternatives.

Així, ens trobem, d'una banda moltes persones que no tenen més remei que anar als bous per falta d'altres propostes festives. Una frase ben significativa que ho resumeix seria: "aniré al bou i voré a fulanito perquè és l'única manera de vore'l durant tot l'any". Aquestos participants passius els donaria igual anar als bous que a un altra mena de diversió... si els l’oferiren.

D'altra banda, tenim unes altres persones, menys que les anteriors, que són contràries a qualsevol mena d’espectacles en què els animals pateixen. Aquest tipus de gent, no pot participar de les festes i, tot i sentir-se part del poble i membres actius de la comunitat i almassorins medul·lars, no tenen més remei que absentar-se. I això només significa que els han fet fora de casa seva perquè el model de festes patronals no es negocia amb grups minoritaris. Una part d’aquest grup exclòs, fins i tot, cansat de no poder participar ha intentat oferir unes festes alternatives però l’Ajuntament els ho ha impedit reiteradament.

En aquest context, l’article 2 del Text de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO entén per patrimoni cultural immaterial els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques –juntament, amb els instruments, objectes, artefactes i espais culturals inherents- que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguen como a part integrant del seu patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i grups en funció del seu entorn, la seua interacció amb la natura i la seua història, infonent un sentiment d’identitat i continuïtat i contribuint així a promoure el respecte per la diversitat cultural i la creativitat humana ... se tindrà en compte únicament el patrimoni cultural immaterial que siga compatible con los instruments internacionals de drets humans existents i amb els imperatius de respecte mutu entre comunitats, grups i individus i de desenvolupament sostenible.

En aquest sentit, i contravenint l’esperit de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, resulta que la “festa” dels bous no suposa un factor de desenvolupament sostenible ni de respecte mutu entre grups i individus perquè provoquen un enfrontament social (no violent, per cert) amb la consegüent exclusió de determinats grups de gent com a conseqüència del privilegi d’un altre grup.

Igualment, i aquest és el vertader quid de la qüestió, hem de tenir present que una part de la nostra comunitat pensa que els espectacles amb animals amb l’únic objectiu d’aconseguir la diversió humana a costa del patiment (major o menor) d’altres éssers vius s’oposa frontalment a l’esperit de la Declaració Internacional dels Drets dels Animals (ratificada per la UNESCO el 21 d’octubre de 1989).

Per tant, cap tipus de maltractament es podria considerar com un bé cultural, al menys segons la nostra opinió, perquè d'acord amb la UNESCO en la seua Declaració de Mèxic de 1982, la cultura dona a l’ésser humà la capacitat de reflexionar sobre ell mateix i la que fa de nosaltres éssers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos...

I, certament, els “espectacles” taurins no busquen cap d’aquestes qüestions; més bé, al contrari: en lloc d’enriquir la diversitat cultural, el que fan és confondre sobre la vertadera dimensió artística perquè exhibir animals i fer-los patir no exercita la creativitat humana, precisament [almenys, aquesta és l'opinió de molta gent que s'hauria de tenir present].

Tot i això, hem d'admetre que la mateixa UNESCO es contradiu i deixa una escletxa oberta que permetria incloure els bous al carrer en l'Inventari de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, en la categoria de sacrificis d'animals (1). Però això, si fem cas de la definició de sacrifici (2), significaria haver de capgirar de dalt a baix les argumentacions protaurines.

En fi. La nostra opinió és una més que ha de ser respectada com unes altres. Es tractaria, en tot cas, de fer compatibles les diferents ideologies que ens identifiquen com a poble cosa que, hui per hui no passa. En veritat, a Almassora i altres indrets de l’Estat espanyol moltes persones apostaríem per la inclusió d’una altra mena de fets culturals en el’Inventari del nostre Patrimoni Cultural Immaterial. Per exemple: Les Calderes, el Tabal i la Dolçaina, la Nit de San Joan, el dia de Sant Vicent, la paella, l’arrop i talladetes, l’engravà, les rosquilletes, la mona de Pasqua, el cultiu de varietats locals, etc. (mireu les llistes aprovades i comprovareu que hi ha pocs espectacles protegits que utilitzen animals).

Com a conclusió, podríem dir que per a nosaltres la figura de Bé Immaterial és inapropiada perquè els bous al carrer no són una manifestació cultural que ens identifica i ens cohesiona com a poble o com a país, perquè molta gent està en contra. Alguns ens podem sentir almassorins, valencians i espanyols per moltes cosses, però no pels bous. Per tant no és ètic que se vulga fer creure a un senyor o a una senyora de la UNESCO a Madrid, a Nova York o a Saturn, que els bous són una manifestació cultural pròpia i acceptada per una comunitat de gent, quan uns estan a favor i s'identifiquen i els altres no. Per exemple, en el cas hipotètic de que les Calderes o la Romeria pogueren ser declarades Patrimoni Immaterial, ningú podria oposar-se amb raonaments amb trellat. Per això, no serien motiu d'una divergència d'opinions com ho són els bous. Les Calderes i la Romeria sí que podrien ser una manifestació cultural acceptada per tothom i com unes expressions locals que fomenten la cohesió social. Perquè, vulguem o no vulguem, en els bous la controvèrsia existeix. Així que: on està la identitat quan la societat no s’hi posa d’acord?
Recordar una vegada més, que quan parlem de raonaments entrellats, no ens referim sols als científics que demostren el patiment d'un animal en els carrers d'un poble. Ens referim als arguments derivats del fet de que, el patiment animal contradiu l'esperit d'una declaració signada per una institució, la UNESCO, a la que se li vol demanar, precisament, protecció per a un acte social centrat únicament en el patiment d'un animal.
Es vol buscar una figura de protecció per als bous al carrer? Dons perfecte, endavant. Però aquesta figura de Bé Immaterial no s'ajusta a la realitat social d'un poble/regió/estat, on uns estan a favor i altres en contra. I això, ho haurien d’haver tingut en compte els 21 regidors d'Almassora, abans d'haver pres una decisió més pròpia del populisme i l'electoralisme, que de la serietat dels despatxos dels organismes internacionals.

NOTES

1. "Los usos sociales, rituales y acontecimientos festivos revisten formas extraordinariamente variadas: ritos de culto y transición; ceremonias con motivo de nacimientos, desposorios y funerales; juramentos de lealtad; sistemas jurídicos consuetudinarios; juegos y deportes tradicionales, ceremonias de parentesco y allegamiento ritual; modos de asentamiento; tradiciones culinarias; ceremonias estacionales; usos reservados a hombres o mujeres; prácticas de caza, pesca y de recolección, etc. Estas abarcan también una amplia gama de expresiones y elementos materiales: gestos y palabras particulares, recitaciones, cantos o danzas, indumentaria específica, procesiones, sacrificios de animales y comidas especiales".

2. "Ofrena d’una víctima o d’un do a un déu o a Déu, per honorar-lo, regraciar-lo, aplacar-lo".

Una vida dura (82), per Ferran Agut

2011-10-12T00:38:00.001+02:00

Tira 82 - Dia de la Hispanitat

Una vida dura (81), per Ferran Agut

2011-10-08T00:36:00.000+02:00

Tira 81 - Dia de la Comunidad Valenciana

Una vida dura (80), per Ferran Agut

2011-10-07T00:35:00.000+02:00

Tira 80

Una vida dura (79), per Ferran Agut

2011-10-07T00:31:00.000+02:00

Tira 79

La desesperació de l'AMPA d'Errando Vilar arriba al límit

2011-10-06T11:07:00.001+02:00

COMUNICAT DE L’AMPA DEL CEIP ERRANDO VILAR

La situació de les instal·lacions del col·legi Errando Vilar és la mateixa que el curs passat i les famílies estem molt més que indignats. De fet, és el tercer curs escolar i la nostra escola encara no s’ha recepcionat (inaugurat). En altres paraules, l’obra encara no s’ha acabat.

Les nostres reivindicacions acaben quasi sempre a un calaix i la desesperació s’ha apoderat dels nostres ànims perquè patim pels nostres fills i filles que, dia rere dia, es posen en perill quan ixen, per exemple, al pati que no s’ha pavimentat i la inseguretat i insalubritat no ens ofereixen cap tranquil·litat.

Per això, el proper divendres 7 d’octubre de 2011 de 10 a 11h del matí, dia festiu en el poble, ens manifestarem a les portes de Conselleria d’Educació per a demanar una solució immediata als problemes que arrosseguem des de fa massa temps.

NOTA D'ALMASSORATEVEU
Els següents enllaços amplien la informació sobre aquest problema i donen una perspectiva històrica:
5 d'octubre de 2011
2 d'abril de 2011
25 de març de 2011
15 de novembre de 2010
23 d'octubre de 2010
1 d'octubre de 2010
25 de setembre de 2010

Una breu reflexió sobre el recinte fester d'Almassora

2011-09-30T13:43:00.000+02:00

Almassora, 25 de setembre de 2011

Un article d'una veïna

Una breu reflexió

Avui passejant de matí amb el meu gos hem passat per davant de la Residència de vells i hi havia a la finestra d'una habitació un home gran mirant el paisatge. Semblava que s'acabava de llevar i per les olors i sorolls que venien de l'edifici, el Centre iniciava la seua vida rutinària dominical. M'ha vingut al cap una pregunta

"¿ Haurà pogut dormir aquesta nit, aquest home?". La pregunta té una justificació: "Jo, no".

Ací va l'explicació: aquesta passada nit era la primera nit de festa a la carpa de la marxa, altrament anomenada RECINTE FESTER. No sé si és que era la primera, però el cas és que el soroll s'ha fet molt molest i el descans ha estat impossible.

De camí cap a casa he recordat tota la moguda que va haver fa uns mesos a Madrid al barri de Chueca, on en una plaça, on tradicionalment es celebra sempre la festa de l'orgull gay, aquest any van haver problemes per trobar-se la plaça propera a una Residència d'ancians; la festa es va fer, com tots els anys, però la gent que participava anava amb cascs per escoltar la música i no molestar els inquilins d'aquella residència.

He anat pensant, de tornada, intentant recordar detalls sobre la distància exigida per llei i no he aconseguit recordar-la, però si que tenia la imatge televisiva fresca i gravada, recordant que em va sorpendre que la distància entre aquella plaça i l'edifici d'aquella residència era major que la que existeix entre la carpa de festes d'Almassora i l'actual Residència de vells del poble.

Sembla tristament curiós que havent regulació al respecte no es faja ni cas. Ja fa temps que es diu que l'Ajuntament vol construir una instal·lació definitiva però seguim amb la precarietat i molèsties que suposa la construcció dues vegades (o tres; perquè de vegades a Nadal també s'ha tornat a posar) d'aquesta carpa, a més a més de la despesa econòmica que suposa el seu lloguer.

La zona, ara, acull dos coles, l'ambulatori, la residència, ha patit també el retall de totes les places d'aparcament amb la millora dels carrers i les voreres, i l'única zona amb lliure aparcament, com és l'explanada on es construeix la carpa, també queda retallada en el seu ús per aquesta. Entre la seua construcció, utilització i desmontar-la arriba aproximadament a un mes llarg el temps que la zona pateix els seus efectes, sense fer referència a les males olors, sorolls i brutícia que fan que els veïns haguem de pendre mesures per a protegir les nostres cases i el nostre descans.

La justificació inapelable sempre és la mateixa: SÓN FESTES! Però lamentablement tots no les vivim amb la mateixa alegria. BONES FESTES!

Una vida drua (78), per Ferran Agut

2011-09-25T00:59:00.001+02:00

Tira 78

Una vida dura (77), per Ferran Agut

2011-09-25T00:58:00.000+02:00

Tira 77

III FIRA D'AGROECOLOGIA I INTERCANVI DE LLAVORS

2011-09-20T15:30:00.000+02:00

Una vida dura (76), per Ferran Agut

2011-09-17T00:57:00.002+02:00

Tira 76

Un pare almassorí indignat

2011-09-15T15:57:00.000+02:00

Els pares indignats d'Almassora criden...

Una vida dura (75), per Ferra Agut

2011-09-10T00:56:00.001+02:00

Tira 75

Potser l'estiu que ve....

2011-09-03T20:52:00.000+02:00

Potser l'estiu que ve....

Un article d'Evèlia

S'està acabant l'estiu i la mar està arribant al seu final. Han hagut coses que han seguit igual, coses que els usuaris confiavem que s'arreglarien davant l'evidència de la incorrecció i resulta que no les ha vistes ningú.

Ara toca que marxes de la platja,com tots els dies et rentes els peus als fantàstics rentapeus que estan distribuits al llarg de la nostra costa,però en aquest resulta que has de fer un salt d'atleta per no tornar-te a embrutar els peus. Com va dir una companya de banys de mar s'ha de fer "el salto del ángel" per poder arribar a casa neta de sorra.

Els usuaris no arribem a entendre com qui va montar el rentapeus no se'n va adonar de l'errada, però els usuaris encara entenem menys que l'errada siga ja resultat de l'estiu passat,quan el rentapeus estava situat al mateix lloc. Les nostres autoritats treballen i tenen l'obligació i el temps, alguns, de vetllar pel nostre benestar; es suposa que s'han de passejar i han de visualitzar la situació de les coses per a la seua millora,si no ells els municipals que passen totes les dies o els encarregats d'aquests assumptes.

La cosa és que enguany tampoc tindrem el rentapeus on cal, potser l'estiu que ve...

Una vida dura (74), per Ferran Agut

2011-09-03T00:54:00.001+02:00

Tira 74

Un curs més... i tot segueix igual

2011-09-02T16:54:00.001+02:00

Almassora... igual que sempre

Comença el curs i tot continua igual com el vam deixar el passat: el CEIP Errando Vilar encara sense recepcionar; el CEIP Regina Violant, en barracons; el CEIP núm. 6, en barracons; el conseller d'Educació (aquest sí que ha canviat) parlant de qualitat en el sistema d'ensenyament però retallant a diestro y siniestro...

Tot i això, més enllà de l'àmbit educatiu, Almassora no ha canviat en aquest estiu. Tot i les paraules afectuoses que alguns heu tingut l'amabilitat d'escriure a propòsit del nostre article Canviar el món les coses són com són. Penseu un poc:

- Que ha hagut un vessament de petroli que ha provocat una taca negra de 500 x 500 m prop de la platja d'Almassora! No passa res. Els MCL ho tracten de puntetes, i assumpte tancat. Esperarem a que ens regalen una altra ambulància, com van fer l'última vegada, ja fa alguns anys...

- Que eixes per la rotonda del Grau cap a Almassora i les males herbes quasi taponen la carretera! No passa res. Que baixe algú amb una corbella i que les talle.

- Que vas a passejar per Almassora i te trobes amb mil i una merda de gos pel carrer, respires males olors i trepitjes brutícia i més brutícia. No passa res. Ja farà vent...

- Que els veins de la platja respiren l'aire putrefacte del Serrallo! No passa res. Les empreses d'allà no contaminen.

- Que canvien el nom d'alguns dels carrers més significatius del poble. No passa res. És en benefici de tots.

- Que projecten una carretera amb quatre carrils per a anar a la platja! No passa res. Tancarem els altres camins del Terme, que donen pena, en veritat!

- Que 2.883 persones d'Almassora estan a l'atur! No passa res. L'Ajuntament els contractarà... o ens ho farà creure.

- Que Almassora és el tercer poble de la Comunitat Valenciana amb més ingressos! Genial. S'ha acabat la crisi... o ho gastaran per a pagar el deute de l'Avinguda Generalitat?

En fi. Almassora, el poble on mai no passar res; el poble on mai ningú no es queixa; el poble on tot és meravellòs i funciona a la perfecció.

Canviar el món...

2011-08-20T13:08:00.000+02:00

...i no esperar a que el món ens canvie

Canviar el món és una vella aspiració dels Ecologistes d'Almassora (i d'altres persones, joves i no tant). Hem cregut sempre poder canviar les coses o influir a que puguen canviar al nostre entorn més proper. De fet, fa més de 25 anys que ho intentem. Molts somnis de joventut hem assolit i estem orgullosos d'haver lluitat de valent per aconseguir-los.

Malgrat tot, amb la maduresa les persones sempre esperem més. En veritat, són molts els humans que es deixen portar i s'obliden de le seues inquietuds juvenils; però nosaltres no ens hem oblidat. Els somnis encara els tenim; faltaria més, però la nostra major experiència i coneixement ens fa ser més racionals en la nostra acció.

Quan vam començar la construcció d'AlmassoraTeVeu aquesta era la voluntat. Tres anys després hem aconseguit una popularitat i un seguiment que, vertaderament, no esperàvem. Amb tot, el nostre objectiu inicial era promoure una consciència crítica entre la ciutadania d'Almassora, que fora capaç d'enfrontar-se a la dictadura del pensament únic que els MCL del nostre poble intenten imposar, tot segrestant la nostra capacitat de pensar lliurement i de limitar la llibertat d'expressió perquè ells es creuen únics portadors de la veritat.

Així, la nostra manera de veure la realitat i de transmetre-la per a crear opinió, no ha agradat a una part dels poders fàctics (polítics, socials i econòmics) d'Almassora. Per això, hem tingut alguns enfrontaments dialèctics (digitals i virtuals) amb els dirigents d'altres mitjans de comunicació locals, precisament, perquè nosaltres no som ni millors ni més dolents sinò diferents: altruistament intentem despertar el pensament crític i alternatiu, que pareixien estar adormits.

No obstant això, la nostra finalitat d'alçar la veu d'Almassora s'ha assolit però només parcialment. La intenció era aconseguir la participació de la gent i, això, no ha ocorregut tan activament com esperàvem. Hem aconseguit col·laboracions però moltes han estat esporàdiques. Al final, Almassora només té la veu dels Ecologistes i això significa que la estratègia potser s'ha de redefinir.

A Almassora el món no ha canviat, per bé que els més optimistes opinen que sí. Per exemple, en l'àmbit polític tot segueix com fa vuit anys. Alguns diran que després de molt de temps les forces de l'oposició han aconseguit més vots que el govern; és veritat... però això no ha estat suficient per canviar la realitat. Sí, una victòria moral dels que volíem canvis encara que fòren menuts (un mateix govern però sense majoria absoluta, per exemple).
En tot cas, si anarem al fons de la qüestió resulta que una de les possibles raons per les quals el PP té majoria absoluta de regidors sense la majoria absoluta dels vots és que els dos partits minoritaris (EUPV i Esquerra-Almassora) que concorrien a les eleccions i que van quedar fora finalment no van ser capaços de fer coalició (si som justos, la responsabilitat és d'EUPV perquè la seua direcció provincial es va negar a juntar-se).

I en altres aspectes, les coses estan pitjor encara (mireu les dades de l'atur).
El que volem dir és que es necessita molt més que fer aflorar la indignació de la població per a canviar el món, el nostre món.
En altres paraules, encara que sembla ser que la població torne a tindre certa capacitat crítica no es demostra en la seua implicació. Com que les nostres intencions eren més ambicioses a partir d'ara aquest blog baixarà la seua intensitat (perquè és insostenible mantindre-la amb les pocs recursos que tenim) i es dedicarà a redefinir una nova estratègia.

No sabem quant de temps durarà aquesta transició. Potser dure poc perquè la majoria dels nostres lectors deixen la seua posició passiva (que no critiquem, per suposat) i comencen a enviar escrits, fotografies, opinions, denúncies, vinyetes i dades amb que exercir el dret constitucional de la llibertat d'expressió... És possible.

Mentretant, AlmassoraTeVeu s'actualitzarà amb menys assiduitat però ho farà. La veritat és que ningú no ens obliga a res; en certa manera som lliures però el 2008 van prendre un compromís que ara ens veiem obligats a redefinir. No som professionals; no vivim de la informació i les opinions que transmetem i compartim. Per tant, no ens considerem un mitjà convencional, unilateral sinò que volem arribar més enllà: a ser un canal de participació i de canvi.

En fí. Esperem que ho entengueu i, si us vé de gust, començar a enviar els vostres escrits i convertir aquest bloc en el vertader canal mitjançant el qual Almassora arribe a tindre una veu pròpia, independent i lliure.

Veritats (ocultes) sobre la regeneració de la platja d'Almassora

2011-07-27T00:57:00.042+02:00

Veritats (ocultes) sobre la regeneració de la platja d'Almassora
Un article de: Salvador Vilar Aliaga, secretaria* d'Esquerra Republicana

No m'agradaria deixar sense comentari, l'ultim fet esdevingut a nivell provincial/municipal.

Vull comentar-ho, perquè ens adonem, que les coses que els polítics diem, o les diem convençuts que aquell treball que estem realitzant dóna fruits o simplement, no som conscients de les nostres paraules; no podem dir-les per dir-les, per aconseguir prebendes del tipus que sigui, inclòs vestits.
Cal ser sincers amb nosaltres mateix i com a polítics amb el poble que ens tria.
En primer lloc, ja ho hem comentat en diferents ocasions; gràcies que en aquesta ultima campanya electoral no es va dir, però…
No tindrem mai bandera blava a la platja d'Almassora.
El més greu (la política té molts vaivens i això sense salvar als polítics), ha ocorregut el previsible, la qual cosa qualsevol fill de veí ja sàvia, la seva paraula política ens ha tornat a defraudar, no diré mentir, però aquí queda.
El mes greu que dirigents veïnals, es combreguin n'autentiques rodes de molí sota les paraules de polítics dirigents; i els no dirigents no sapiguem obrir-los els ulls; o millor els veïns no vulguin obrir-los.
Anem a veure, presidents d'associacions veïnals de la platja!
Vostès, creien per més converses amb “Costas, Subdelegació de Govern, Autoritat portuària”, i altres organismes, que s'anava a solucionar el problema de la nostra platja?
DIVIDITS COM ESTAN, SEMPRE GUANYA LA DRETA!
Vostès creuen, que per mes que parlin de no contaminació, es lliuressin de la mateixa, si estan menjant a la mà del que contamina?
Realment creuen que l'admirat en l'a prop metàl·lica del polígon Serrallo, és la pantalla verda?
Que sàpiguen que les qüestions grandioses d'aquest tipus de reivindicacions dels municipis s'han de solucionar en els passadissos del Congrés de la seva Espanya.
I tenen diputats!, però aquests van a dormitar en les sessions i omplir-se les butxaques.
I avui amb tot aquest embolic de vestits, no vestits, honorables o no, ha sorgit imagino que seran sabedors, la ultima de costes.
EL PAÍS: La costa de Borriana a Sagunt necessita 100 milions per regenerar-se. (22-7-2011)
I Pregunto: I Almassora?
On situarem la bandera blava, Sr. Casanova?. (no solament cal sortir a la foto, pot veure's en el Llevant d'aquestes dates enrere). Cal estar al sol que mes escalfa, avui per a mi el del PP, desgraciadament.
Sense foto, però amb força. O és que estan corrent-se els graons de pujada i pot arribar algun?
La Trinca deia:

Ep ! I el poble ?

Al poble que el donin pel ...

shubi dubi vava

que ja te els conferències

de Sant Vicenç de Paül.

Però el mes dur, Sr. Casanova, i utilitzo el seu nom amb tot els meus respectes doncs vostè és l'Alcalde, que a data d'avui, quan hi ha alcaldes de la costa que ja han dit les seues tretze, el de Nules per exemple, vostè encara no ha dit aquesta boca és meva.
Lamentable; molt lamentable.
No solament el mur, la sorra, el “hilito” (taca d’oli) de torn. Doncs no. O Sento, més no desig que es gasti ni un duro més de la meva butxaca en la regeneració de la platja del meu poble.
Que pagui el govern. I deixi de remetre a altres autonomies, els diners que ens espolia descaradament del País València.
Vull la inversió per devolució del que manem a Madrid al meu poble, al meu País i a la meva terra.
Res de dispendis innecessaris, ni aixecades de camisa al meu alcalde, que en definitiva m'ho prenen a mi; menys paraules enganyoses, doncs en les properes eleccions és possible que la vara de comandament real est en altres mans mes d'esquerres.
Perquè com diu el refrany, quan les barbes del teu veí, vegis…

* La paraula "secretaria" no és una errada ortogràfica perquè es refereix a una secció determinada i no un càrrec que per al masculí homes és "secretari" i per al femení "secretària".

Una vida dura (73), per Ferran Agut

2011-07-27T00:05:00.002+02:00

Tira 73

Crònica de la Guerra Civil a Castelló (1)

2011-07-24T00:24:00.010+02:00

La Guerra Civil a Castelló... segons la premsa de l'època

Voleu saber què deia la premsa provincial ara fa 75 anys? Cliqueu als següents enllaços per fer una viatge en el temps i llegir d'edició digitalitzada per l'Arxiu Històric Municipal de Castelló del periòdic El Heraldo de Castellón. Durant les properes setmanes (igual fem un seguiment de tots els dies que va durar la Guerra) anirem publicant els enllaços per a que pugueu seguir una crònica més d'una època molt complicada i difícil a les nostres terres:

18 de juliol de 1936

20 de juliol de 1936

21 de juliol de 1936

22 de juliol de 1936

23 de juliol de 1936

24 de juliol de 1936

Una vida dura (72), per Ferran Agut

2011-07-23T00:03:00.002+02:00

Tira 72

Una vida dura (71), per Ferran Agut

2011-07-23T00:02:00.001+02:00

Tira 71

Una vida dura (70), per Ferran Agut

2011-07-20T00:01:00.003+02:00

Tira 70

18 de juliol de 2011: 75é aniversari de la Guerra Civil Espanyola

2011-07-18T17:57:00.003+02:00

Els inicis de la Guerra Civil a Almassora

Aquestes línies pretenen retre homenatge als almassorins i almassorines que van protagonitzar i van patir la Guerra Civil Espanyola (GCE) i recordar a les generacions que no la vam viure que aquella tragèdia encara no s'ha acabat. De fet, quan es commemora el 75é aniversari d'aquell fatídic dissabte 18 de juliol de 1936, milers de famílies espanyoles encara no han trobat els cadàvers dels seus familiars i no han pogut donar-los sepultura, com ha fet l'espècie humana des de fa centenars de milers d'anys.

Per tant, aquelles persones que es senten estranyades per recordar aquelles dates tan llunyanes han de saber el patiment i l'angoixa de moltes famílies. No es tracta (com molts volen fer creure) d'obrir velles confrontacions sinò, precisament, el que es pretèn es tancar-les definitivament.

Alguns grups de pressió espanyols estan empenyats en extreure rèdit polític d'aquest afer de la "memòria històrica" però aquí no es busca cap venjança ni assenyalar amb el dit culpables (la historiografia, molt abundant durant les últimes dècades, ja s'encarrega d'investigar-ho) sinò que s'intenta fer justícia humana. Penseu en el sentiment de la família de Marta del Castillo; dons això han viscut desenes de milers de famílies i durant varies generacions.

Els fets són els que són, per molt que alguns (pseudo)historiadors s'esforcen en demostrar allò que no pot demostrar-se amb falàcies i mentides que una part de la societat espanyola creu, sumida en la ignorància de la Història recent:

"Un grup de generals de l'exèrcit espanyol va decidir rebelar-se contra la II República Espanyola, amb un cop d'Estat que havia estat planificat mesos abans. Francisco Franco va liderar la sublevació que acabava amb el somni de la democràcia i la llibertat iniciat el 14 de juliol de 1931 i, de passada, fulminava qualsevol possibilitat de futur per a l'estat espanyol que no recuperaria la senda democràtica fins 1978 i amb moltes deficiències que encara avui, en el segle XXI, llasten les nostres vides.

L'objectiu inicial d'aquells militars era reinstaurar l'orde i la disciplina que, segons ells, s'havien perdut amb la República. En realitat, ells volien tornar a agafar les regnes de la societat que havien dirigit durant segles, esclavitzant en la ignorància al 80% de la població i fent que la majoria de la població visquera en la pobresa.

Si a principis del segle XIX (cent anys abans) els llauradors havien vist el procés desamortitzador com una esperança d'accedir a la propietat de la terra, en la dècada dels anys 30 del segle XX encara no la tenien i es veien obligats a viure en la indigència, a expenses del que "manara" el senyorito de turno. Amb tot, la República tampoc va acabar d'acomplir les expectatives i Espanya es va convertir en una olla a pressió que havia de reventar: d'una banda, les classes dirigents (alta burgesia, aristocràcia terratinent, Esglesia, exercit, banca) que veien perillar els seus privilegis; d'una altra banda, els assalariats obrers i els llauradors que veien com la República no arribava tant lluny ni tant ràpit com esperaven en les reformes pendents; i una tercera part, entremig de les dues primeres (intelectualitat, petita i mitjana burgesia, funcionariat, professions lliberals, classes mitjanes) que pretenia profunditzar en la democràcia liberal però sense massa reformes".

En fi, la GCE va acabar amb les esperances d'una democràcia molt avançada i hauríem d'esperar 40 anys per a que la Constitució Espanyola instaurara un altre règim democràtic encara que sense curar les ferides. Per això, diem que la tan exaltada transició de la dictadura a la democràcia no va saber (millor, no va voler) reconèixer que l'alçament armat contra la II República Espanyola (estat de Dret legalment constituit i internacionalment reconegut) va truncar les esperances de milers de famílies que encara 3/4 de segle després no saben on estan enterrats els seus avantpassats que els franquistes van assassinar. I no ho saben perquè el franquisme que va guanyar la Guerra Civil es va encarregar de traçar un programa (no quan la va guanyar sinò quan la provocar) que buscava l'anquilació de totes aquelles persones contràries al pensament únic del Movimento Nacional i de l'Església Catòlica.

Almassora no va viure aliena als esdeveniments, ni de bon tros. Més bé al contrari, el nostre municipi es va involucrar en un procés revolucionari que va intentar fer front al cop d'estat des de posicionaments anarcosindicalistes. Un relat molt encertat el fa l'historiador de Vila-real, Manuel Vicent Balaguer, en un treball titulat Conflicto y revolución en las comarcas de Castellón. 1931-1938 i publicat el 2006 per la Univesitat Jaume I.

AlmassoraTeVeu us proposa la lectura del capítol VII d'aquesta obra històrica, per a commemorar (que no celebrar) aquesta data tan assenyalada que ens acosta un poc a la nostra vertadera història. Vicent, analitza els esdeveniments que es van viure en Almassora aquell tràgic estiu de 1936 (diem tràgic per les dimensions de la tragedia humana que va transcendir per culpa dels que van protagonitzar la sublevació, per acció, omissió o recolzament: l'exèrcit, l'Esglèsia, les altes burgesies, la dreta política, els monàrquics, l'alta aristocràcia, etc.). Ací teniu l'enllaç.

Igualment, us proposem veure els efectes de la GCE a Almassora en el següent enllaç: http://mas.levante-emv.com/especiales/bombardeos/informacion/53-almassora-victimas-del-fuego-amigo.html.

Finalment, si voleu aprofundir en el vostre coneixement dels efectes de la GCE al nostre poble podeu visitar el següent enllaç.

Una vida dura (especial FIB), per Ferran Agut

2011-07-18T17:24:00.001+02:00

Tira especial FIB

Una vida dura (69), per Ferran Agut

2011-07-16T00:00:00.002+02:00

Tira 69

Una vida dura (68), per Ferran Agut

2011-07-13T00:58:00.002+02:00

Tira 68

Una vida dura (67), per Ferran Agut

2011-07-09T00:57:00.002+02:00

Tira 67

Observatori de la Desocupació d'Almassora (3): juny de 2011

2011-07-09T00:14:00.032+02:00

Puja de manera insignificant l'atur a Almassora durant el mes de juny

L’Observatori de la Desocupació a Almassora (ODA) corresponent a juny de 2011, elaborat amb les dades de la pàgina web del Servicio Público de Empleo Estatal, referides a l’atur registrat i contractes per municipis, ens informa que l'atur ha pujat a Almassora respecte a maig en 8 persones. Per tant, davant d’una xifra de persones tan poc significativa no podem considerar-la una notícia ni bona ni mala.

1. Si entrem en detall, ens n’adonem que el total de persones d'Almassora enregistrats a l’atur era de 2.924 persones a finals de juny. Aquesta pujada de l’atur del 0,27% entre maig i juny és molt habitual i des de 2005 sempre s’ha experimentat una pujada de l’atur en aquestos dos mesos, excepte el 2009 en què la tendència va ser la contrària (2010: 0,30%; 2009: -1,31%; 2008: 3,63%; 2007: 4,38%; 2006: 2,63%; 2005: 5,45%).

Amb tot, no hem abandonat la cúspide de la gràfica tant de l’evolució general (Gràfic 1) com dels últims mesos (Gràfic 2). De fet, juny de 2011 és, en nombres absoluts, el novè mes amb major número d’aturats des de 2005. De moment, el dibuix del Gràfic 2 és el mateix que per al 2010 quan l'atur també va baixar d’abril a maig i va pujar el juny.

2. Per sectors econòmics, els serveis representen la major part dels aturats (48,15% del total). Altres sectors, com ara la construcció suposen el 20,83%; l’agricultura el 2,46% i la indústria el 19,32% del total d’aturats [abans de la crisi, per exemple, l’abril de 2007 els percentatges variaven, sobretot pel que fa a la construcció: agricultura = 2,84%; indústria = 21,35%; construcció = 11,74%; serveis = 58,90%]. Amb tot, la franja d’edat més afectada per la crisi és la de 25-44 anys que enregistra el 61,32% del total d’aturats (905 homes i 888 dones) mentre que el grup de joves suposen el 12,79% del total (221 homes i 153 dones) i els majors de 45 anys són el 25,88% (454 homes i 303 dones).

3. Si considerem que la població d’Almassora entre 16 i 64 anys era de 17.940 persones el 2010 (amb les salvetats que hem fet en el primer article de l'ODA) podríem considerar que la taxa d’aturats d’Almassora seria del 16,30% de la població amb edat de treballar. Aquest percentatge serà menor, segur, que el real perquè el nombre de persones que nosaltres hem utilitzat no té en compte (per no poder saber-lo) les persones inactives d'aquesta franja d'edat.

4. Respecte al total provincial, Almassora té el 4,90% de l’atur provincial (que té un total 59.686 aturats) per davant de municipis com ara Vinaròs i Benicarló. Al capdavant de la llista, òbviament, es troba Castelló amb un de cada tres aturats de la província (32,35%).

5. Finalment, farem una ullada als contractes de treball enregistrats. Han estat un total de 391 (57 menys que al maig), xifra que suposa el 2,99% del tots els contractes de la província. D’aquestos nous contractes, 5 són en agricultura, 90 en indústria, 43 en la construcció i 253 en el sector serveis. Si comparem aquestes xifres amb el mes de juny de 2007 (abans de la crisi) comprovarem que el nombre total de contractes ha baixat significativament un 36,32% ja que en aquell moment era de 614.

Per tipus de contracte, crida l’atenció que una abrumadora majoria són temporals (342), cosa que ens informa de la precarietat laboral en què vivim, encara que a Almassora el percentatge de temporals sobre el total de contractes és inferior (87,46%) que en el total provincial (92,62%).

CONCLUSIÓ. La realitat sobre l’atur a Almassora tindrà moltes interpretacions i cada persona haurà de fer les seues pròpies reflexions, però no ens negareu que titulars com els que teniu més avall provoquen confusió entre la ciutadania perquè magnifiquen l’actuació d’una administració local més voluntariosa que efectiva (només cal fer un percentatge per saber l’abast de les contractacions anunciades durant el mes de juny: 1,74% de totes les persones aturades d’Almassora).
Amb això, distingim una estratègia informativa de dubtosa honestedat: les notícies es donen amb comptagotes, a poc a poc per a que mai cap lector interessat puga conèixer l’abast real de les mesures. L’única cosa que val és tenir moltes dades per a que regne la confusió i la gent crega que la lluita de l’Ajuntament és immensa quan només és la que és (escassa) i, la majoria de vegades, amb recursos d’altres administracions.

Insistim: la tasca de l’Ajuntament d’Almassora és important, però insuficient per a la repercussió mediàtica i social que té. En fi, aquestes mesures només són pal·liatives i a curt termini; en cap cas són sostenibles ni tampoc estructurals ni canviaran res; només alegraran a unes famílies durant un breu espai de temps (que no és poc, amb la crisi en que estem immersos):

- Casanova define un equipo de gobierno dirigido a crear empleo (noticias964.es, 5 de juny de 2011).

- Más de 180.000 euros para el Taller de Empleo (noticias964.es, 6 de juny de 2011).

- Almassora dará empleo a 15 vecinos que estén parados (Mediterráneo, 8 de juny de 2011).

- Almassora contratará a 15 vecinos con una subvención de 86.000 euros del programa Emcorp (La Plana al Dia, 15 de juny de 2011).

- Almassora contrata a 12 parados agrícolas (Mediterráneo, 19 de juny de 2011).

- Formación juvenil. Una apuesta para formar y ofrecer una salida profesional a jóvenes de Almassora (noticias964.es, 20 de juny de 2011).

- Almassora contratará a 24 parados a partir de la segunda quincena de julio (elperiodic.com – Periódico Digital de la Comunidad Valenciana, 24 de juny de 2011).

- El Ayuntamiento ataja las listas del paro con la contratación de 12 desempleados del sector agrícola (La Plana al Dia, 1 de juliol de 2011).

- Almassora crea 12 contratos para verano (Mediterráneo, 1 de juliol de 2011).

- Almassora exigirá la contratación de parados en la adjudicación de obra pública (elperiodic.com – Periódico Digital de la Comunidad Valenciana, 2 de juliol de 2011).

- Formación gratuita para atajar el desempleo (elperiodic.com – Periódico Digital de la Comunidad Valenciana, 4 de juliol de 2011).

GRÀFIC 1. Evolució de l'atur a Almasora (2005-2011)

Elaboració pròpia.
FONT: http://www.sepe.es/contenido/estadisticas/datos_estadisticos/municipios/index.html`

GRÀFIC 2. Evolució de l'atur a Almassora (des de gener de 2010)

Elaboració pròpia.

FONT: http://www.sepe.es/contenido/estadisticas/datos_estadisticos/municipios/index.html

Una vida dura (66), per Ferran Agut

2011-07-06T00:55:00.002+02:00

Tira 66

Els Ecologistes d'Almassora es reuneixen amb el nou regidor de Medi Ambient

2011-07-03T11:38:00.000+02:00

Reunió dels Ecologistes d’Almassora amb la nova regidoria de Medi Ambient

21 de juny, dimarts. Els Ecologistes d’Almassora ens vam reunir amb el nou regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Almassora, Luís Martínez. L’encontre va durar poc més d’una hora i va servir com a primera presa de contacte.

Durant la conversa, li vam presentar les propostes que la Colla havíem elaborat temps enrere i que la resta de partits polítics que concorrien a les eleccions de 22 de maig amb qui ens vam reunir (tots excepte el PSOE) ja tenien.

La trobada va ser agradable i molt amable. Vam dissertar sobre nombrosos temes d’una manera prou informal. Ells ens van escoltar i nosaltres també. Es van deixar paleses les diferències ideològiques (en molts aspectes irreconciliables) però la receptivitat amb què van atendre les nostres propostes ha deixat la porta oberta a futures reunions.

En tot cas, i per que no hagueu de buscar en altres enllaços, a continuació us detallem el llistat d’idees concretes que els vam traslladar. Ja sabeu que si alguna persona vol presentar iniciatives podeu enviar-nos-les i les publicarem.

En fi. Ací teniu aquesta espècie de programa ecologista. Com veieu, els vells tòpics del moviment verd i ecologista no s’hi troben. No hi ha referència al tema taurí, ni als paranys ni a d’altres qüestions que taquen i desprestigien la nostra ideologia interessadament. I és que, els Ecologistes d’Almassora, amb més de 25 anys d’experiència tenim molt a dir i ho estem fent, amb veu pròpia i de cara:

Propostes dels ECOLOGISTES D’ALMASSORA

A) TERRITORI

• Engegar els treballs i estudis necessaris a la revisió integral del PGOU, amb la creació d’una Comissió en la qual la Colla hauria de participar;

o Recuperació de la finca del Millonari com un Centre d’Educació Ambiental;

o Estudi sobre la viabilitat de reservar sòl de l’horta i del secà per a usos turístics públics (com allò que deia el PATECAS);

B) RIU

• Mantenir el cabdal ecològic del tram final del riu Millars. VOLEM UN RIU AMB AIGUA FINS LA MAR, NO AMB TRAMS SECS.

• (Construir i) mantenir (una) la Via Verda que (unisca) uneix el poble amb la platja i Santa Quitèria i que enllace amb la Via Augusta.

• Recuperar el bosc de ribera de la zona de Santa Quitèria que està totalment abandonat i té un gran potencial.

• Compromís ferm per a que funcione el Consorci amb garanties no partidistes.

• Engegar una Comissió Ciutadana de seguiment sobre el manteniment de la zona protegida.

• Enderrocar totes aquelles construccions il•legals de Les Goles.

C) RESIDUS

• Engegar un projecte municipal per a la reducció efectiva de residus. NO ÉS SUFICIENT AMB EL RECICLATGE.

• Usar paper FSC (100%, Fonts Mixtes o 100% Reciclat) en totes les dependències municipals de l’Ajuntament d’Almassora. L’etiqueta que ha de lluir aquesta mena de paper són les següents:

• Aplicar criteris ambientals a l’hora d’adquirir productes o contractar serveis públics amb la “COMPRA VERDA”.
• Millorar la gestió de l’Ecoparc i promocionar el seu ús amb una campanya d’informació que ajude als veïns a utilitzar aquella infraestructura (per exemple, començariem per senyalitzar la seua localització).

D) MOBILITAT, BICICLETA I TRANSPORT PÚBLIC
• Aprobar en sessió plenària la Xarxa d’Itineraris Ciclistes i Vianants (XICV), presentada pels ecologistes d’Almassora en diferents ocasions.
• Dissenyar els projectes de reforma urbanística de carrers tenint en compte la bicicleta (aparcaments, itineraris, carrers de velocitat reduïda, etc.)
• Peatonalitzar La Vila començant pel carrer d’Amunt (és el més fàcil perquè no té aparcament).
• Engegar un Pla de promoció d’ús del transport públic.
• Establir una postura definida i definitiva sobre per on volem el TVRCAS, si ens interessa.

E) PLATJA I PORT DE CASTELLÓ
• Consensuar l’oposició municipal a qualsevol ampliació futura del Port de Castelló.
• Reclamar el reconeixement explícit per part de l’Autoritat Portuària de la seua culpabilitat de la situació actual de la platja d’Almassora i exigir les indemnitzacions històriques que calguen per fer efectiva aquesta responsabilitat.
• Rebutjar qualsevol col•laboració publicitària de Port-Castelló en els programes de Festes i altres actes municipals en què participe l’Ajuntament d’Almassora.
• Elaborar el projecte definitiu de defensa de la costa amb la recuperació d’aquella idea històrica de construir 11 T enfront de la costa almassorina.
• Acabar, definitivament, l’avinguda Mediterrània.

F) POLÍGON DEL SERRALLO
• Rebutjar qualsevol col•laboració publicitària de les empreses contaminants del Polígon del Serrallo en els programes de Festes i altres actes municipals en què participe l’Ajuntament d’Almassora.
• Informar a la ciutadania, casa per casa, sobre els problemes que genera el Polígon del Serrallo, sobretot, en tres qüestions concretes:
   o El Pla Exterior d'Emergències del Serrallo (redactat, publicat en format futllet informatiu però no divulgat);
   o Enviar cartes individuals a tota la ciutadania (a totes les cases del poble) o mitjançant el periòdic Crònica d’Almassora en què s’informe sobre els nivells de contaminació atmosfèrica que s’enregistren.
   o Crear una Comissió de Seguiment Municipal sobre assumptes del Serrallo en què participarien associacions, partits polítics i altres membres de la societat civil que hauria de decidir, entre altres coses: periodicitat de simulacions sobre situacions d’emergència (com ja fan altres comarques on hi ha polígons perillosos); periodicitat de la informació dels nivells de contaminació;

• Obrir, d’una vegada per totes, el Camí de Vora-mar d’Almassora fins al Grau de Castelló.

G) PARTICIPACIÓ CIUTADANA
• Instaurar dels Pressupostos Participatius, que ja funcionen en altres municipis del món i que suposa un pas endavant en la consecució d’una democràcia plena. En aquesta pràctica podrien participar associacions locals i persones particulars. S’hauria d’establir un període anual de celebració, encara que després, correspondria a l’Equip de Govern engegar les propostes o no. En tot cas, després hauria d’informar a la població (a través de carta casa per casa o pel Crònica d’Almassora, i en un format i en un llenguatge fàcilment comprensible sobre la incidència de la participació ciutadana en el procès).
• Engegar una Mesa Social per la Sostenibilitat o una Comissió Social de Medi Ambient.
• Crear una regidoria transversal de Sostenibilitat adjunta a l’alcaldia que el•labore informes (com fa el Secretari o l’Interventor) sobre totes les actuacions de l’Ajuntament d’Almassora.
• Fer públics els criteris per a la concessió de subvencions anuals concedides a les associacions i implantar una espècie de concurs per a l’adjudicació.

H) AGRICULTURA
• Habilitar un terreny que funcione com a hort urbà i facilitar la transformació d’altres parcel•les per a que funcionen com a horts ecològics, per a engegar projectes turístics i educatius.
• Recolzar activament la Fira d’Agroecologia i Trobada d’Intercanvi de Llavors (III edició).
• Incentivar el comerç just i el comerç de proximitat.
• Declarar Almassora municipi lliure de transgènics.

I) ENERGIES ALTERNATIVES
• Desenvolupar el projecte Almassora Solar, que ja es va presentar l’any 2003.
• Declarar Almassora municipi no nuclear.

Una vida dura (65), per Ferran Agut

2011-07-02T11:50:00.001+02:00

Tira 65

Una vida dura (64): Mossèn Pasqual...4

2011-06-25T00:15:00.001+02:00

Tira 64
Mossèn Pasqual... 4

Una vida dura (63): Mossèn Pasqual...3, per Ferran Agut

2011-06-25T00:10:00.001+02:00

Tira 63
Mossèn Pasqual... 3

Una vida dura (62): Mossèn Pasqual... 2, per Ferran Agut

2011-06-25T00:05:00.001+02:00

Tira 62
Mossèn Pasqual...2

Una vida dura (61): Mossèn Pasqual... (1), per Ferran Agut

2011-06-25T00:01:00.001+02:00

Tira 61
Mossèn Pasqual... 1

L'Ajuntament d'Almassora organitza excursions pel riu Millars

2011-06-24T12:41:00.000+02:00

EL MILLARS DES D'ALMASSORA

Riu amunt, riu avall. Estiu 2011

[La notícia, el cartell i el text íntegre és de sostenibilitat@almassora.es; el titular L'Ajuntament d'Almassora organitza excursions pel riu Millars és d'AlmassoraTeVeu]

Després de l’èxit obtingut els anys anteriors, el Departament de Turisme, juntament amb el Departament de Sostenibilitat de l’Ajuntament d’Almassora, han organitzat conjuntament un programa d’activitats que tindran com a fil conductor i eix principal el riu Millars i el seu entorn. Aquestes activitats consistiran en quatre excursions que pretenen donar a conéixer al veïnat, l’adequació i millora del paisatge protegit de la desembocadura del Millars, l’aprofitament de les seues aigües i el seu entorn.

Les excursions van dirigides al públic en general, famílies, majors, menuts acompanyats, etc.

La primera excursió tindrà lloc el dissabte 2 de juliol i té com a títol L'horta en bici. En aquest itinerari farem un recorregut en bicicleta des del poble. Anirem per camins rurals a les ermites de sant Antoni i sant Josep, on esmorzarem. Després visitarem la imponent alqueria de Collantes, mirador perfecte al bell mig de l'horta. Podrem visitar aquestos edificis per dins i conéixer així un poc més la seua història. L'eixida serà de l'Oficina de Turisme (c/ sant Vicent, 47) a les 9 h del matí. El retorn al poble està previst a les 13 h. El recorregut és d'aproximadament 13,6 km (anada i tornada). Es recomana dur roba còmoda, aigua, entrepà, barret i protecció solar. I és fonamental tindre la bicicleta en bon estat de manteniment.

La segona excursió serà el divendres 29 de juliol, amb el títol de Vespre al riu. L’objectiu és recórrer el riu a peu des del poble fins a les llacunes, on observarem les aus en el seu hàbitat natural mitjançant ulleres de llarga vista. L’eixida serà des de l’Oficina de Turisme a les 18.30 h en direcció a les llacunes. La tornada al poble es farà aproximadament a les 21.30 h. Recorregut: 5,4 km (anada i tornada).

Es recomana dur calçat còmode, prismàtics, aigua, barret i protecció solar.

La tercera excursió tindrà lloc el dijous 12 d’agost, amb el títol de Millars d’estels. Es tracta d’una excursió a peu des de la platja d’Almassora fins a les llacunes del riu i l’observació, ja de nit, de la pluja d’estels de les Perseides* (o llàgrimes de sant Llorenç). Eixirem a les 19.30 h des de l’avinguda de Vora Riu cantonada amb el Passeig Marítim (el Mur) per anar cap a les llacunes. En arribar cap a les 21 h, soparem a l’àrea recreativa i, després d’una explicació de l’activitat de les Perseides, observarem el cel nocturn a ull nu.

* Pluja de les Perseides: cada any, el planeta creua l’òrbita del cometa Swift-Tuttle plena de partícules. Durant uns tres dies les partícules seran atrapades per la gravetat de la Terra i, en entrar a l’atmosfera, formaran les conegudes llàgrimes de sant Llorenç.

Es proposa fer un sopar Residu zero; es tracta de no generar cap tipus de residu. Per aconseguir-ho, cal no utilitzar paper d’alumini ni envasos d’usar i tirar, i emprar cantimplores, carmanyoles i/o tovallons de tela que usem a casa. Així no generarem deixalles.

La tornada serà ja de nit i arribarem al punt de partida cap a les 22.30 h aproximadament. Recorregut: 8 km. (anada i tornada).

Es recomana dur calçat còmode, aigua, barret i sopar.

La quarta i última excursió serà el divendres 26 d'agost i té com a títol El riu amunt. Es tracta d’una excursió vespertina pel Millars, fins al paratge del Termet, situat a uns 6 k aigües amunt del poble, per a tornar fent-se de nit amb la llum de les llanternes.

Eixirem des de l’Oficina de Turisme, a les 17.30 h. Pel camí de l’Estret arribarem fins les Revalladores, creuarem el llit del riu i seguirem el marge esquerre riu amunt, fins arribar al Termet passant pel pont medieval de santa Quitèria.

Al llarg del trajecte, vorem les diferents construccions que formen l'Arquitectura de l'Aigua, com la Casa de les Reixes, les boqueres, l’assut, etc.

En arribar al Termet berenarem i emprendrem la tornada abans que es ponga el sol. Amb l'ajuda de les llanternes, arribarem al poble fent-se de nit, aproximadament a les 21.30 h.

Recorregut: 11 km (anada i tornada). Es recomana dur calçat còmode, aigua, berenar, barret i protecció solar.I és imprescindible portar una llanterna per iluminar-nos el camí quan es faça fosc.

Cal inscriure’s a l’Oficina de Turisme d’Almassora (c/ sant Vicent, 47) o al telèfon 964 55 18 87 els dimarts, dijous i divendres, de 9.30 a 14 h i de 16 a 18.30 h i els dimecres i dissabtes, de 9.30 a 14 h. O mitjançant el correu electrònic almassora@touristinfo.net. També es poden inscriure al departament de Sostenibilitat de l’Ajuntament d’Almassora al telèfon 964 56 00 01, ext: 272 o al correu electrònic sostenibilitat@almassora.es .Aquestes activitats són gratuïtes i les places són limitades.

Totes les persones interessades poden inscriure’s fins una setmana abans de la realització de cada activitat.

L'organització de l'Ajuntament d'Almassora es reserva el dret de cancel·lar les activitats si el dia de les excursions les condicions i les previsions meteorològiques no són favorables per a la realització de les activitats.

Un conte almassorí, aromàtic i breu

2011-06-24T09:31:00.000+02:00

Històries aromàtiques per a no domir

Eren les 2.48 h de la nit del 22 al 23 de juny de 2011. Per circumstàncies que no venen al cas, un veí d'Almassora es va despertar. Precisament en aquells instants, es percebia una olor a cremat en l'ambient que van sobtar el nostre personatge.

Després de visitar el bany, es disposava a tornar al llit però aquella pestassa es va fer més intensa. Igual està cremant-se algun electrodomèstic!, va pensar aquell almassorí.

Dit i fet, es va alçar del llit com un llamp i va enfilar-se camí de la cuina però no va verue res estrany. Va regirar tots els armaris i prestatgeries; va inspeccionar l'habitació de la planxa; va obrir la galeria; va comprovar el despatx de l'ordinador i, fins i tot, va tocar la televisió a veure si estava calenta.

Res de res. Tot estava en ordre.

Aleshores, va treure el cap per una finestra i, a banda de la frescoreta pròpia d'aquelles hores va confirmar que l'olor a cremat (oli, potser) provenia del carrer. Però no va veure cap cosa estranya que indicara cap incident al poble.

En eixe moment, l'almassorí anònim va recordar una nota interna que una associació de veins havia fet, justament, aquell dia i que deia així més o menys:

"BP ha contactado con nuestra Asociación a fin de informarnos que como consecuencia de las tareas de mantenimiento en una de las torres, los vecinos visualizaremos una llama de mayor dimensión. Ello obedece a la parada del compromesor de una de la torres. ESTA SITUACION PROPIA DE LAS TAREAS DE MANTENIMIENTO DE LA REFINERIA, ESTARA NORMALIZA DENTRO DE LAS PROXIMAS 24H. La empresa se disculpa por las molestias que ello pudiera producir a los vecinos, durante el proceso".

Seria això. O potser no, però en aquell precís moment va recordar que vivia a Almassora, una ciutat meravellosa on mai no passa res, on tot està controlat, on la gent és feliç perquè respira una aire pur lliure de contaminants i que, per aquesta raó, són molts els turistes que decideixen visitar-nos per netejar-se els pulmons; i va pensar que aquella fètida olor era fruït de la seua imaginació pervertida i confosa.

En fi. L'almassorí (no de l'any sinò el nostre) va anar-se'n a dormir temeròs d'aquelles sensacions angunioses d'olor intensos, que es repetien estiu rere estiu moltes nits. Fins ara, les males olors que jo mateix inventava només eren d'animal mort, però com he aconseguit inventar-me aquestes noves fragàncies?, va dubtar i es va adormir.

Cróniques d'opinió a Almassora

2011-06-19T12:10:00.000+02:00

Sobre la interpretació de l'11 de juny

Ens direu tossuts però hi ha opinions de persones amb (alta)veu a Almassora que tendeixen a confondre la ciutadania [els podríem anomenar carinyosament cronistes amb opinió]. A propòsit de la renovació de l'alcalde per tercera legislatura [aquesta sacrosanta democràcia permet encadenar etapes de poder sense limitacions], alguns han lloat i cantat les alabances d'aquest nou mandat de quatre anys i, de passada, ens han deixat dues reflexions d'abast indefinit.

Primer, ens informa que tres regidors (del PP) han abandonat el consistori "voluntàriament". En canvi, dels altres dos regidors (del PSOE) que han deixat també el consistori no sabem si no existeixen o no han abandonat l'Ajuntament "voluntariament" perquè aquest cronista amb opinió ni els nomena. En tot cas, ens ha sobtat moltíssim això de la voluntarietat a l'hora de renunciar a continuar amb un càrrec públic si les coses han anat bé. En fí, si no haguès posat "voluntàriament" potser hauria passat inadvertit però...

Després, també cal fer menció a les paraules que l'alcalde va tindre cap a l'oposició. Segons cronista amb opinió el primer edil municipal va destacar la recomanació de que (els de l'oposició) s'oblidaren de fer política de xicotets obstacles mentre els demanava treballar pel comú interés d'Almassora. D'acord amb aqueta visió de les coses, resulta que per a ser regidor (de l'oposició) no s'ha de fer política. Això vol dir que han d'acatar les directrius del grup majoritari al Consistori encara que la seua majoria absoluta dels regidors no es corresponga amb la majoria dels vots?

En altres paraules, que en lloc de buscar consensos, degut a la precarietat de la majoria del nou equip de govern (4.854 vots) el que ha de fer l'oposició (5.035 vots entre els dos) és oblidar-se de les seues reivindicacions i no "fer política" [feu clic ací per consultar els resultats electorals del 22 de maig].

Bonica manera d'entendre la política aquesta que tenen alguns cronistes amb opinió d'Almassora!

No volem transgènics a Vinaròs!

2011-06-19T11:20:00.000+02:00

No volem arròs amb gens humans a l'aire lliure!

Ciberactua!

Colla Ecologista-Ecologistes d'Almassora

Fa unes setmanes Amics de la Terra va publicar la localització exacta dels camps experimentals amb transgènics a l'aire lliure. Espanya segueix sent l'únic país que cultiva transgènics a gran escala, i ja ha acollit el 42% de tots els experiments amb transgènics a l'aire lliure realitzats en la Unió Europea durant els últims anys.

Gràcies a la publicació d'aquesta informació vam poder saber que l'empresa italiana Transactiva va sol·licitar permís per conrear a l'aire lliure un arròs amb gens humans a Vinaròs. L'interès d'aquesta sol·licitud és purament comercial, i posa en risc al medi ambient i la nostra salut.

Un conjunt d'organitzacions, inicialment de la província de Castelló, ens hem unit per exigir que no s'aprove aquesta sol·licitud, que pot acabar afectant a tota la societat. L'oposició ha crescut i ja en som 25 les entitats adherides a la campanya, de dins i fora del País Valencià (aquestes són algunes: ACSUR-Las Segovias País Valencià, ADV de Producció Ecològica del Montsià - Baix Ebre, Amics de Palanques, Amigos de la Tierra, Colla Ecologista d'Almassora, Colla Ecologista de Castelló, GECEN, Greenpeace, Ingeniería Sin Fronteras Valencia, Intersindical Valenciana, Unió de Llauradors i Ramaders, L'Arquet - Ecologistes en Acció La Vall d´Uixó, APNAL - Ecologistes en Acció Vinaròs, Plataforma No a la Contaminació, Xarxa d'Agroecologia de Castelló) i que manifestem la total oposició a què juguen amb la nostra salut.

Suma't des d'on estigues perquè no aproven aquesta sol·licitud de camp d'experimentació.
Uneix-te!
Envia un mail al President de la Generalitat Valenciana i al President de la Comissió Nacional de Bioseguretat!
Ciberactua ací: http://www.tierra.org/spip/spip.php?article1340
No podem permetre que segueixin jugant amb la nostra salut i amb el medi ambient.

A més de la ciberacció, també pots:

Informar-te més sobre el tema i seguir la campanya a http://notransgenicsavinaros.blogspot.com/
Imprimir, signar i presentar cartes individuals dirigides al president de la Generalitat Valenciana i al president de la Comissió Nacional de Bioseguretat (les trobaràs al bloc).
Col·laborar en la difusió: reenviar aquest correu als teus contactes, penjar la notícia al teu blog o web, etc.
Presenta al teu municipi una moció per a que l'aprove el Ple de l'Ajuntamet sobre el rebuig a aquesta mena de pràctiques antisocials que posen en perill la nostra salut, sense cap prova coherent i, per tant, de manera temerària. Els Ecologistes d'Almassora ja ho hem demanat a tots els partits que han volgut reunir-se amb nosaltres i ho farem per escrit durant les pròximes setmanes.

Pepinos e hipotecas, per Vicent Boix

2011-06-17T12:11:00.000+02:00

Pepinos, hipotecas e incongruencias

Un article de Vicent Boix,

Escriptor i autor del llibre El parque de las hamacas. Aquest article pertany a la sèrie “Crisis Agroalimentaria”. Per a llegir més ací.

Desde hace lustros la agricultura está de luto, en horas bajas y tocando fondo. Una bacteria más dañina y peligrosa que la E. Coli, llamada economía de mercado, ha permitido que multinacionales y grandes intereses económicos se hayan hecho con las riendas de la alimentación mientras ahogan y exprimen al pequeño agricultor y campesino. Una bacteria que ha condenado a la inanición a millones de personas. Que ha transformado la tierra y la vida en un gran negocio donde ya no es preciso generar alimentos, trabajo y futuro, y sí grandes réditos que unos pocos se reparten ante la desazón e impotencia generalizada de los agricultores.

Ante esa bacteria -que se reproduce en ministerios, parlamentos y cumbres de diversos organismos multilaterales- no ha existido esa indignación generalizada que ha surgido ahora ante las decisiones irresponsables, dañinas y precipitadas de ciertos estamentos alemanes ante la “crisis de los pepinos”. El rechazo social ha sido unánime y mucha gente se ha cabreado con el trato recibido, pero me da la sensación que este mosqueo tiene un origen más bien chovinista similar al que brotó con la “ocupación de Perejil”, L’Estatut o el codazo a Luís Enrique.

En todo este embrollo pasarán los meses, la E. Coli se olvidará (hasta que deje más muertos) y la “crisis de los pepinos” será historia. Y cuando esto suceda la bacteria sistémica del mercado libre seguirá campando a sus anchas para que los agricultores sigan sin cubrir costes, abandonando la tierra y claudicando ante los intermediarios y distribuidores. Todo para que estos últimos se enriquezcan y para que muchos ciudadanos que ahora se rasgan las vestiduras por los agravios que han recibido nuestros pepinos, puedan ahorrarse hasta el último céntimo al comprar un kilo de melocotones y así poder sufragar la hipoteca, los muebles de diseño, el coche nuevo, el crucero en el Caribe, las cuotas del gimnasio y la cirugía estética para unos decaídos pechos. Melocotones por cierto, que tal vez se importen de países del sur porque allí los costes de producción son más económicos. De esta forma se machaca a los agricultores que ahora reciben la solidaridad colectiva ante el golpe alemán, mientras en los estados del sur la tierra se destina, no a la labranza de alimentos básicos para sus poblaciones sino a la siembra de cultivos que acaban en nuestros supermercados.

El consumidor ya sabe que la E. Coli es un clásico de los percances alimentarios. Pero hace unos meses fueron los piensos con dioxinas y agroquímicos también hallados en Alemania. Antes saltaron a la palestra las vacas locas, las gripes aviares y los pollos belgas. Ahora ya suena la campana en China con lo que podría ser otro episodio de inseguridad alimentaria y en un mundo globalizado el flagelo puede extenderse sin parar.

Y es que los “avances de la humanidad” no pueden contrarrestar estos incidentes porque predomina un sistema alimentario donde priva el negocio por encima de todo. Un modelo alimentario donde multinacionales y gobiernos apuestan por una agricultura intensiva a base de semillas transgénicas y agroquímicos. Un modelo alimentario donde los ganaderos alimentan a sus animales con piensos de dudosa procedencia. Un modelo alimentario fuertemente dependiente del petróleo. Un modelo alimentario sintético donde los sabores y los olores naturales se han substituido por sus sucedáneos químicos.

Por tanto, que se calmen los ánimos y que se pidan compensaciones pero sin estridencias. La Eurocopa es el próximo verano y los que simpaticen con la selección del deporte rey ya tendrán sus minutos de éxtasis. Quién en verdad quiera apoyar a los agricultores que escape de este modelo alimentario socialmente injusto, sanitariamente nocivo y ecológicamente insostenible. Que adquiera sus alimentos directamente del agricultor o en mercados y pequeñas tiendas de barrio asegurándose la procedencia, la calidad y el comercio justo. Que estos productos sean de temporada y a ser posible ecológicos. Que luche al lado de los campesinos para que éstos reciban precios dignos y no sean saqueados temporada tras temporada. Y si algún día usted ve a un grupo de “indignados” llevarse alimentos de un supermercado perteneciente a una cadena transnacional… no les silbe y apláudalos porque al fin alguien hizo justicia. Recuerde siempre que quién roba a un ladrón tiene cien años de perdón.

QUI SÓN ELS VIOLENTS?

2011-06-16T09:12:00.000+02:00

TOMA LA CALLE 19.06.11

2011-06-15T16:31:00.000+02:00

PREN EL CARRER
Manifestació 19 de juny de 2011, diumenge
19.15 h
Eixida: plaça Maria Agustina
Recorregut: Gobernador, Borrull, Escultor Viciano, avd. Rey don Jaime, Ajuntament, Carrer Major, Maria Agustina

Text íntegre copiat del bloc: http://algosemueveencs.blogspot.com/

"Hoy hace un mes del 15 de mayo, el día que miles de personas salieron a las calles de su ciudad, coordinadas desde una página web que se había creado dos meses antes y motivadas por un ardor interior que nos lleva quemando demasiado tiempo. Desde entonces han pasado tantas cosas que listarlas es imposible: decenas de acampadas espontáneas de protesta que fueron el foco mundial durante días, cientos de portadas de periódicos, opiniones inverosímiles, apoyos vergonzosos y otros divertidos y certeros, cargas policiales y limpiezas salvajes... pero sobre todo si hay que resumir con brocha gorda lo que ha sucedido en una línea: la gente ha dicho "hasta aquí hemos llegado, esto ha de cambiar a mejor" y nos hemos concienciado de que la protesta no va a parar mientras el sistema no de un paso hacia delante. No será siempre en una acampada, no será siempre en la red, no será siempre con manifestaciones... la protesta se reinventará, pero permanecerá en las conciencias de todo aquel que participe. El movimiento es contagioso y mutante, como un virus peligroso; pero la enfermedad no mata: es ansia más justicia y más democracia.

Mientras los politicos van a la suya. Unos hinchados de orgullo con su victoria aplastante, otros apagando fuegos y rencillas internas. No son capaces de levantar la mirada de sus asuntos y ver que el país está hirviendo por su culpa. Están escenificando exactamente todos los vicios que les reprochamos: pelean entre ellos, se retroalimentan y se quedan tan contentos con su mediocridad. No se debe generalizar con los políticos, pero la maquinaria de los partidos aplasta cualquier forma de matiz. La última semana ha sido el mejor ejemplo. Ni uno ha analizado la subida del voto en blanco y la abstención. Mientras toquen poder les da igual llevar a la democracia al desastre. Son profesionales de la política, todo se justifica con la victoria, con la intención de voto, con las tendencias de intención... Parece que deseen que sólo voten los militantes. Parece que busquen desactivar a la masa social. Lo peor es que tapan, manchan y deshonran a miles de personas que creen en la política y luchan por sus ideas con limpieza y honestidad.

Y a río revuelto ganancia de populistas. Sus siguientes movimientos serán apropiarse de las demandas más asumibles, más lógicas, para dividir y debilitar la protesta. Hemos de tomarlo con tranquilidad: todo lo que mejoren el sistema será bienvenido, pero no pueden ser caramelos para silenciarnos o desactivarnos. Querremos más porque hay derechos que no se piden, se toman.

Este domingo hemos de demostrar la capacidad de mutación y reinvención; nuestra voluntad ilimitada para protestar ante su desvergonzado pasotismo. Cada día de esta semana os lo recordaremos: el 19 J, el domingo a las 19:15 horas saldrá una manifestación desde plaza Mª Agustina.

Vendrán personas de otras ciudades y pueblos de la provincia de Castellón y no caminaremos solos porque en A Coruña, Albacete, Alcalá de Henares, Alicante, Almería, Badajoz, Barcelona, Bilbao, Cádiz, Cáceres, Cartagena, Ciudad Real, Córdoba, Cuenca, Donosti, Eivissa, Ferrol, Fuerteventura, Gijón, Girona, Granada, Gran Canaria, Guadalajara, Jaén, Jerez, Lanzarote, Madrid, Málaga, Mallorca, Mallorca, Murcia, Nueva York, Ourense, Pamplona, Plasencia, Ponferrada, Pontevedra, Priego de Córdoba, Puertollano, Salamanca, Santander, Santiago de Compostela, San Javier , Sevilla, Tarancón, Tarragona, Tenerife, Toledo, Torrevieja, Tudela, Ubrique, Valencia, Valladolid, Vinaroz, Vigo, Vitoria, Zamora, Zaragoza (si me dejo alguno lo incluis en comentarios, por favor)... caminarán con nosotros, y nosotros con ellos. ¿Habrá otra oportunidad de formar parte de algo tan impresionante? Lo cierto es que da igual si hay o no otras oportunidades, este es nuestro momento."

+ INDIGNACIONS

2011-06-15T12:35:00.000+02:00

Observatori de la Desocupació d'Almassora (2): maig de 2011

2011-06-14T00:06:00.009+02:00

Baixa l'atur a Almassora durant el mes de maig

L’Observatori de la Desocupació a Almassora (ODA) corresponent a maig de 2011, elaborat amb les dades de la pàgina web del Servicio Público de Empleo Estatal, referides a l’atur registrat i contractes per municipis, ens informa que l'atur ha baixat a Almassora respecte l'abril en 82 persones.

1. Així, el total de persones d'Almassora enregistrats era a finals de maig 2.916 persones. Aquesta davallada de l’atur del 2,73% entre abril i maig és pareguda a la enregistrada en aquestos dos mesos des de 2009, per la qual cosa podríem considerar-la una xifra normal perquè consolidada la crisi des de finals de 2008 és un temps en què es crea ocupació (2010: 2,77%; 2009: 0,59%).

Amb tot, no deixa de ser, en nombres absoluts, la cúspide de la tendència tant de l’evolució general (Gràfic 1) com dels últims mesos (Gràfic 2). Fins d’ací uns mesos no sabrem aquesta tendència a la baixa es consolida. En aquest sentit, hem de tindre present que el 2010 també l'atur va començar a baixar en aquest moment i després ho va fer de manera progressiva durant la segona meitat de l’any, però després es va truncar en gener de 2011 i, fins l'abril, no havia deixat d’incrementar-se el nombre d’aturats a Almassora.

2. Per sectors econòmics, els serveis representen la major part dels aturats (48,3% del total). Altres sectors, com ara la construcció suposen el 20,98%; l’agricultura el 2,43% i la indústria el 19,37% del total d’aturats [abans de la crisi, per exemple, l’abril de 2007 els percentatges variaven, sobretot pel que fa a la construcció: agricultura=2,84%; indústria=21,35%; construcció=11,74%; serveis=58,90%]. Amb tot, la franja d’edat més afectada per la crisi és la de 25-44 anys que enregistra el 62,58% del total d’aturats (925 homes i 900 dones) mentre que el grup de joves suposen el 12,17% del total (210 homes i 145 dones) i els majors de 45 anys són el 25,24% (456 homes i 280 dones).

3. Si considerem que la població d’Almassora entre 16 i 64 anys era de 17.940 persones el 2010 (amb les salvetats que hem en el primer article de l'ODA) podríem considerar que la taxa d’aturats d’Almassora seria del 16,25% de la població amb edat de treballar. Aquest percentatge serà menor, segur, que el real perquè el nombre de persones que nosaltres hem utilitzat no té en compte (per no saber-lo) les persones inactives d'aquesta franja d'edat.
Siga com siga, una altra dada interessant és la referida a l’atur juvenil. Segons les dades de l’INE sobre la revisió del padró de 2010, podríem dir que dels aproximadament 3.000 joves menors de 25 anys que viuen a Almassora, entre un 15% i un 20% estan inscrits com a aturats en les oficines dels serveis públics d’ocupació (a Espanya aquestes xifres es situen prop del 40%). Però, insistim que aquestes no són les Taxes d’Atur, per a la qual cosa hauríem de tindre dades més concretes desagregades.

4. Respecte al total provincial, Almassora té el 4,79% de l’atur provincial (que té un total 60.809 aturats) per davant de municipis com ara Vinaròs, Benicarló, Benicàssim, Orpesa, l’Alcora o Nules. Al capdavant de la llista, òbviament, es troba Castelló amb un de cada tres aturats de la província (32,34%).

5. Finalment, farem una ullada als contractes de treball enregistrats. Han estat un total de 448 (el 3,67% del total provincial), dels quals 14 són en agricultura, 99 en indústria, 46 en la construcció i la resta (289) en el sector serveis. Si comparem aquestes xifres amb el mes d’abril de 2007 (abans de la crisi) ens n’adonarem que el nombre total de contractes ha baixat significativament un 36% ja que en aquell moment era de 562.

Per tipus de contracte, crida l’atenció que una abrumadora majoria són temporals (409), cosa que ens informa de la precarietat laboral en què vivim, encara que a Almassora el percentatge de temporals sobre el total de contractes és lleugerament inferior (91,29%) que en el total provincial (91,53%).

Aquestes últimes dades confirmen, respecte de l'abril: que l'atur ha millorat gràcies a la indústria; i que, dels nous contractes s'ha incrementat el percentatge de temporals.

GRÀFIC 1. Evolució de l'atur (2005-2011)

Elaboració pròpia.
FONT: http://www.sepe.es/contenido/estadisticas/datos_estadisticos/municipios/index.html

GRÀFIC 2. Evolució de l'atur a Almassora (des de gener de 2010)

Elaboració pròpia.
FONT: http://www.sepe.es/contenido/estadisticas/datos_estadisticos/municipios/index.html

Una vida dura (60), per Ferran Agut

2011-06-11T00:05:00.001+02:00

Tira 60

Una vida dura (59), per Ferran Agut

2011-06-11T00:02:00.002+02:00

Tira 59

PREN EL CARRER 19 DE JUNY DE 2011

2011-06-10T00:30:00.001+02:00

El Pacto del euro
Nuevo atentado a la democracia UNA VEZ MÁS
http://www.democraciarealya.es/

UNA VEZ MÁS, los gobernantes europeos hacen suya una política engañosa para el ciudadano para beneficiar a las grandes corporaciones financieras y no defender a la ciudadanía.

El próximo 27 de junio, todos los gobiernos europeos, entre ellos España, firman en Bruselas el gran atraco socioeconómico de alcance internacional: el llamado Pacto del Euro, por el cual los políticos de la Unión Europea se ponen de acuerdo para legislar a las órdenes del Fondo Monetario Internacional (FMI), Banco Central Europeo (BCE) y el Banco Mundial (BM).

En caso de no cumplir estas órdenes, las agencias de calificación que han llevado a Grecia, Irlanda o Portugal a la ruina (Moody´s, Standard & Poor´s o Fitch) comenzarán de nuevo sus ataques.

¿Qué se firma y cuándo se ratifica el Pacto del Euro?

-Los salarios del sector público deberán estar en consonancia con la competitividad del sector privado, ES DECIR: nuevos recortes al sector público que debe ofrecer los mismos beneficios que los salarios irrisorios del sector privado y el aumento de las jornadas laborales. Incluida la disminución notable de los empleados públicos.

-Para ello, todos los países deberán ajustar sus leyes a lo que dicten los bancos, ES DECIR: una vez más los países no legislarán a favor de la protección y de los intereses del ciudadano y sí lo harán a favor de las grandes corporaciones bancarias y los mercados.

-Se retrasarán las edades de jubilación en todos los países acorde con la esperanza de vida.

-Fomento de la competitividad: vincular los salarios con la productividad, tal y como se ha empezado a hacer ya en España con la última reforma laboral que aboga por flexibilizar los despidos, convenios y contratos. De esta forma se pone en peligro el actual sistema de negociación colectiva.

-Impulsar el despido barato y las Empresas de Trabajo Temporal (ETT). Los bancos rebajarán la fiscalidad para incentivar la contratación de los trabajadores. De esta manera se irá demoliendo el sistema de la Seguridad Social y se irá introduciendo la figura del “becario y del precario perpetuo”.

- Congelación de todas las pensiones.

-Reducción de ayudas sociales.

-Reducción de los sistemas de protección social, empeorando la Seguridad Social.

-Reducción del gasto en educación pública de forma que, empeorándola, se promueva y se favorezca su privatización.

-Aumento de impuestos directos e indirectos a la ciudadanía y a la PYME y penalización en caso de no cumplir con el pago de estos impuestos a través de multas, intereses, comisiones, etc.

-Cambios en nuestra constitución y en la de los países firmantes con el fin de “ajustar la economía según los parámetros del FMI, BCE y Banco Mundial”, con la consiguiente pérdida de la soberanía de los pueblos.

UNA VEZ MÁS, los gobiernos no utilizan el poder político para legislar y frenar a los provocadores de la crisis como la banca internacional y los grandes fondos especulativos, por ejemplo, interviniendo a las corporaciones financieras, sino que además con la firma del Pacto del Euro reforzarán a las grandes corporaciones financieras y adoptarán políticas que interesan a la banca y a las grandes empresas europeas. Como no teníamos bastante, todos los gobiernos independientemente de su color político, firman para comprometerse con las grandes corporaciones financieras y sacrificar, así, a los ciudadanos permitiendo UNA VEZ MÁS que los financieros sigan estafando al mundo utilizando productos financieros tan sofisticados como arriesgados y fraudulentos, permitiendo la usura bancaria.

Bajo el engaño de hacer frente a la deuda que atenaza a Europa es preciso aumentar la competitividad de las economías nacionales y que eso solo se puede conseguir reduciendo el coste del trabajo... UNA VEZ MÁS

Sigue sin hablarse de intervenir a los paraísos fiscales donde descansan las grandes fortunas y hacer leyes contra la evasión fiscal. Sigue sin hablarse de poner impuestos a las transacciones financieras, regular las agencias de calificación, etc. Sigue sin hablarse de medidas contra el paro y a favor del bienestar social.

Sigue sin plantearse una auditoria pública e independiente sobre la deuda a efectos de que la ciudadanía pueda saber qué es realmente la deuda pública y cuál es la que realmente corresponde a los bancos y a los fondos de inversión privados que según los datos que tenemos es la mayoría de la DEUDA.

UNA VEZ MÁS, nos sirven en bandeja el empobrecimiento de la sociedad en beneficio de ampliar las grandes fortunas y acentuar la brecha social.

De esa forma, se ampliará así, UNA VEZ MÁS, el récord histórico del beneficio de las grandes corporaciones financieras, se aumentará el récord histórico de los salarios de los consejeros delegados y ejecutivos y con ello alcanzaremos récords históricos de pobreza y paro.

La dificultad de acceder a esta información se debe a la falta de transparencia de las políticas y al temor a que toda Europa tome la calle.

HAY RAZONES, UNA VEZ MÁS, TOMA LA CALLE 19 de junio en todas las ciudades de España y en los países de la Unión Europea.

Observatori de la desocupació a Almassora: abril de 2011

2011-06-09T00:57:00.054+02:00

Lleuger increment de l’atur a l’abril (2011)

Amb aquest article iniciem una sèrie que pretén convertir-se en l’Observatori de la Desocupació a Almassora (ODA) i que donen continuïtat a un informe (publicat el 17 d’abril de 2011) en què resumíem l’evolució de l’atur al nostre poble durant els últims sis anys. En realitat, el que ací farem no serà res més que elaborar les dades i presentar breument els resultats de les estadístiques facilitades, de manera oficial, a la pàgina web del Servicio Público de Empleo Estatal, referides a l’atur registrat i contractes per municipis.

Així, els informes de l’ODA seran mensuals i inclouran els següents apartats:

Evolució de l’atur a Almassora (en comparació amb els mesos anteriors i el mateix període dels anys anteriors, detallant amb dues gràfiques: una que mostrarà l’evolució general des de 2005, és a dir, abans de la crisi, i una altra que mostrarà l’evolució dels últims mesos, des de gener de l’any anterior fins l’últim mes disponible);
Situació de l’atur per sectors econòmics a Almassora.
Percentatge d’atur, aproximat respecte de la població en edat de treballar a Almassora. Cal puntualitzar que per a calcular la Taxa d’Atur és necessari relacionar el nombre d’aturats amb la població activa. Segons l’Institut Nacional d’Estadística i l’Organització Internacional del Treball la població activa és el conjunto de personas, que en un período de referencia dado, suministran mano de obra para la producción de bienes y servicios económicos o que están disponibles y hacen gestiones para incorporarse a dicha producción. Per tant, la población económicamente activa está constituida por las personas de 16 y más años que en la semana de referencia... tenen feina o la busquen; queden fora aquelles persones que no volen o no poden treballar (incapacitats i pensionistes). El fet és que no hem trobat cap registre que informe de manera desagregada sobre la població activa per a municipis com Almassora. Per això, ens hem de basar en informacions parcials i aproximades.
Contextualització de l’atur en l’entorn provincial (altres municipis i total provincial);
Evolució dels contractes de treball i les seues especificitats a Almassora.

El primer informe de l’ODA és el següent:

1. Durant el mes d’abril de 2011 s’ha incrementat l’atur a Almassora, encara que molt lleugerament. Així, el nombre de persones d’Almassora inscrites a l’atur era de 2.998 mentre que al març era de 2.991. Aquest increment de l’atur del 0,23% entre març i abril suposa la xifra més baixa d’increment en aquestos dos mesos des que va esclatar la crisis, per la qual cosa podríem considerar-la una xifra positiva perquè s'ha ralentitzat l'increment (2010: 1,61%; 2009: 5,65%; 2008: 6,21%).

Amb tot, no deixa de ser, en nombres absoluts, la cúspide de la tendència tant de l’evolució general (Gràfic 1) com dels últims mesos (Gràfic 2). Fins d’ací un temps no sabrem si ens trobem en el punt més crític, si tenim present que la trajectòria a la baixa demostrada durant la segona meitat de l’any 2010 es va truncar en gener de 2011 i des d’aleshores no ha deixat d’incrementar-se el nombre d’aturats a Almassora.

2. Per sectors econòmics, els serveis representen la major part dels aturats (48% del total). Altres sectors, com ara la construcció suposen el 20,78%; l’agricultura el 2,16% i la indústria el 19,84% del total d’aturats [abans de la crisi, per exemple, l’abril de 2007 els percentatges variaven, sobretot pel que fa a la construcció: agricultura=2,84%; indústria=21,35%; construcció=11,74%; serveis=58,90%]. Amb tot, la franja d’edat més afectada per la crisi és la de 25-44 anys que enregistra el 63,58% del total d’aturats (983 homes i 923 dones) mentre que el grup de joves suposen el 12,10% del total (216 homes i 147 dones) i els majors de 45 anys són el 24,32% (455 homes i 247 dones)[1].

3. Si considerem que la població d’Almassora entre 16 i 64 anys era de 17.940 persones el 2010 (amb les salvetats que hem indicat al principi) podríem considerar que la taxa d’aturats d’Almassora seria del 16,71% de la població amb edat de treballar. Aquest percentatge és menor, segur, que el real perquè el nombre de persones que nosaltres hem utilitzat no té en compte (per no saber-lo) les persones inactives d'aquesta franja d'edat.
Siga com siga, una altra dada interessant és la referida a l’atur juvenil. Segons les dades de l’INE sobre la revisió del padró de 2010, podríem dir que dels aproximadament 3.000 joves menors de 25 anys que viuen a Almassora, entre un 15% i un 20% estan en inscrits com a aturats en les oficines dels serveis públics d’ocupació (a Espanya aquestes xifres es situen prop del 40%). Però, insistim que aquestes no són les Taxes d’Atur, per a la qual cosa hauríem de tindre dades més concretes desagregades.

4. Respecte al total provincial, Almassora té el 4,88% de l’atur provincial (que té un total 61.388 aturats) per davant de ciutats com ara Vinaròs, Benicarló, Benicàssim, Orpesa, l’Alcora o Nules. Al capdavant de la llista, òbviament, es troba Castelló amb un de cada tres aturats de la província (32,44%).

5. Finalment, farem una ullada als contractes de treball enregistrats. Han estat un total de 356 (el 3,52% del total provincial), dels quals 12 són en agricultura, 67 en indústria, 43 en la construcció i la resta (234) en el sector serveis. Si comparem aquestes xifres amb el mes d’abril de 2007 (abans de la crisi) ens n’adonarem que el nombre total de contractes ha baixat significativament un 36% ja que en aquell moment era de 562. Per tipus de contracte, crida l’atenció que una abrumadora majoria són temporals (319), cosa que ens informa de la precarietat laboral en què vivim, encara que a Almassora el percentatge de temporals sobre el total de contractes és lleugerament inferior (89,6%) que en el total provincial (89,9%).

GRÀFIC 1. Evolució de l'atur a Almassora (2005-2011)

Elaboració pròpia.
FONT: http://www.sepe.es/contenido/estadisticas/datos_estadisticos/municipios/index.html

GRÀFIC 2. Evolució de l'atur a Almassora (des de gener de 2010)

Elaboració pròpia.
FONT: http://www.sepe.es/contenido/estadisticas/datos_estadisticos/municipios/index.html

[1] Cal matisar que les xifres es refereixen només a persones enregistrades en les oficines dels serveis públics d’ocupació. Igualment, hem de considerar que la majoria de la població es dedica al sector serveis, com passa a l'Estat Espanyol i, en general, a tot el món occidental on aproximadament 3 de cada 4 persones s'hi dediquen. Per tant, les xifres d'atur seran més altes també en el sector majoritari.

Una vida dura (58), per Ferran Agut

2011-06-02T01:12:00.000+02:00

Tira 58

Mar i muntanya

2011-05-31T01:28:00.001+02:00

MAR I MUNTANYA

Un article de Jesús Bernat

El 21-M era dia de reflexió i cadascú es fa la seua. Mirar la mar invita, molt sovint, a la meditació. A Almassora només calia observar la platja, serrada per una muntanyeta d’arena, per pensar-hi.

Resulta que ací, a vora mar, ja fa uns anys que van abocar milers de camions d’arena, aquella que hauria d’arribar de manera natural però que es queda al nord del port de Castelló. Passa que el llevantet, el gregal i el garbí s’entesten a escampar els muntons de sorra que una pala, reiteradament, arrenglera damunt el muret. L’enteniment i l’observació de la natura demanaria que l’arena que el ventet aboca a la carretera tornara a la platja, lluny del Muro, sense ser exposada al vent en forma de temptadora muntanyeta. El fet, però, és que enguany hem contemplat atònits com s’ha repetit l’acció dos o tres vegades. L’arena que el vent llençava sobre el Muro, després d’una o dues setmanes compartint l’asfalt, era replegada per una pala i abocada al marge mateix perquè el vent, cabota com és, repetira l’acció. Potser es tracte d’una proposta per fer d’Almassora una platja efímera de mar i muntanya o una antiga estratagema per reduir l’atur.

A Castelló, prop de l’antiga Casa de Banys, es van gastar un grapat de diners tractant de reproduir una platja natural, d’aquella amb petites dunes i plantes adients. A la platja d’Almassora, poble veí encara que no ho semble, neixen un seguit de precioses espécies florals que són sulfatades amb herbicida per l’administració local. Diuen que ‘fa lleig tanta brossa…’ Aquestes plantetes solen ser les que subjecten l’arena i n’impediexen el desplaçament sobtat, però els nostres polítics i els ‘palítics’ van a la seua.

Diuen que l’home és l’únic animal que tropessa dues vegades amb la mateixa pedra, tret dels americans que ho fan tres i quatre vegades. Si hi pensem veurem que aquells ianquis són fàcilment superats pels nostres polítics i els seus ‘palítics’.

Una vida dura (57), per Ferran Agut

2011-05-30T01:00:00.001+02:00

Tira 57

Una vida dura (56), per Ferran Agut

2011-05-29T02:00:00.003+02:00

Tira 56

22-M, triunfó el espíritu del 15-M

2011-05-29T01:00:00.005+02:00

22-M, triunfó el espíritu del 15-M

Vicent Boix, escritor y autor de El parque de las Hamacas

Nadie pone en duda que en estas últimas elecciones el PP avanzó en muchos territorios y obtuvo unos excelentes resultados. Nadie pone en duda que el PSOE ha pagado el haber transferido a las clases populares la crisis que germinó desde la banca y desde los grandes intereses económicos. Pero ahora bien, la euforia de la derecha está siendo tan desproporcionada como artificial. Sí, se han impuesto a su partido gemelo, el PSOE, pero en las urnas no han podido con la indignación y ahora, con ese triunfalismo premeditado y exacerbado, pretenden menospreciar y enterrar la incidencia política surgida en decenas de acampadas diseminadas por todo el mundo, a la vez que se auto erigen como la única opción para sacar al país de una crisis que ayudaron a forjar.

Por este motivo en las acampadas de los indignados e indignadas se coincidía en un punto: ir a votar pero no hacerlo por los dos grandes. A partir de ahí el discurso fue difuso. Algunos abogaban por los partidos pequeños y otros por votar en blanco o nulo, aunque, insisto, la consigna clara e inequívoca fue que ni PSOE ni PP.

Vistos los resultados de las municipales a nivel estatal, el PSOE perdió 1,5 millones de votos respecto a 2007, de los cuales casi 600.000 los conquistó el PP. A pesar de la potente maquinaria electoral y mediática de los populares, casi un millón de votos no se filtraron de Guatemala a guatepeor. Juntos sumaron el 71% de los sufragios en 2007 y el 22-M descendieron al 65%, lo que significó el fin de una tendencia alcista del bipartidismo que estaba anclada en las elecciones municipales desde los años 80.

La abstención siguió siendo la opción elegida por el mayor número de personas. Los votos nulos y blancos, sumados alcanzaron casi el millón situándose como cuarta “fuerza política”. Este ascenso, traspapelado en los medios y olvidado por vencedores y vencidos, fue de casi 300.000 votos respecto a 2007, sin mítines ni carteles, sin espacio para apologías en las aburridas tertulias televisivas.

Izquierda Unida, con todas sus limitaciones y sin presentarse en muchos municipios, creció en 200.000 votos mientras UPyD superó los 465.000. CIU y PNV anexaron más electores que en 2007 y las fuerzas nacionalistas de izquierda tuvieron suerte desigual. El Bloque Galego, Nafarroa Bai y Esquerra bajaron, pero creció Compromís en el País Valenciano y Bildu protagonizó el incremento más espectacular de la noche, al sumar casi 200.000 votos más que en 2007. En Euskadi se consagró como la segunda fuerza en electores y la primera en concejales, y simplemente por este hecho, las sonrisas y los vítores de la calle Génova ya se fingieron más que menos.

El PP a nivel autonómico perdió gancho en Navarra y Asturias por las escisiones. Comparado con 2007 cedió un puñado de votos en Castilla León. En las comunidades de Madrid y Valencia también redujo sus electores pero creció en diputados, en la primera por el incremento de los parlamentarios a repartir y en la segunda por una de esas paradojas a la que nos tiene acostumbrados la ley D’Hondt. En La Rioja, con un aumento de 1.300 votos el PP logró tres diputados más, mientras IU y UPyD no ganaron nada, por esa patada en la entrepierna de la democracia que supone perder el derecho a representación al no alcanzar el 5% de los votos. En Cantabria, que IU no obtuviera dicho listón le dio la mayoría absoluta al PP. Por el contrario, es muy obvio que en Aragón, Castilla la Mancha, Extremadura y Canarias la derecha sí logró avances espectaculares.

Las peculiaridades de las leyes electorales en Asturias, Baleares y Murcia merecen comentarse al ser comunidades uniprovinciales que tienen más de una circunscripción. La única explicación de esta división no es otra que la de eliminar las opciones de los partidos pequeños. Asturias está fraccionada en tres circunscripciones y si existiera una como en Madrid, La Rioja o Cantabria, IU hubiera sumado un escaño más y UPyD otro sin listón electoral. Baleares no se queda a la zaga. La división de la provincia en cuatro circunscripciones ha originado un hecho que desafía la lógica elemental: con el 46,37% de los votos el PP sobrepasa la mayoría absoluta en cinco diputados, cuando en 2007, con un 46,02% de los sufragios obtuvo siete diputados menos. En Murcia la situación es de “república bananera”. El hecho de que el circuito electoral esté seccionado en cinco circunscripciones deriva en situaciones escandalosas y dantescas, como que IU con 50.000 votos lograra un diputado el pasado 22-M, el PSOE con 150.000 obtuviera ¡11! y el PP con 382.000 consiguiera ¡¡33!! Canarias también dispone de una división en siete circunscripciones que propicia verdaderas injusticias y por eso me pregunto ¿Será cierto que esto es democracia y no lo de Sol?

Tras unos muy buenos resultados -inflados, maquillados y en algunos casos manipulados por sistemas electorales más propios de la Springfield de Hommer Simpson- el PP ofusca ciertas manchas que aparecieron durante esa noche porque se pueden relacionar con la indignación que colma las calles durante estos días. El principal ya se dijo antes: dos tercios de los votos de los cabreados por un partido socialista arrodillado ante la banca, fluyó hacia los partidos pequeños y hacia el voto en blanco y nulo. Pero hay casos más sorprendentes como el acaecido en la ciudad donde la “Spanish Revolution” es más vigorosa: Madrid. Ahí el PP perdió tres concejales, 120.000 votos y un 3,7% de porcentaje sobre el censo, comparado con datos de las municipales de 2007. La pinza bipartidista sumó entonces el 86% de los votos madrileños y ahora adelgazaron hasta el 74%, mientras progresaron los partidos minoritarios, los votos en blanco, los nulos y la participación.

Respecto a una encuesta publicada por El País el 15 de mayo (I), el PP retrocedió un 3% en votos y un concejal en las elecciones de una semana después, el PSOE perdió un 7% y tres regidores, mientras IU creció un 2,6% en electores y dos ediles, y UPyD un 2,8% y también dos representantes. El descenso de Guatemala y guatepeor, y el incremento de IU y UPyD en Madrid ciudad, también se observan si se cotejan los resultados oficiales del 22-M con la encuesta de Vocento del 16 de mayo (II), con la del CIS del 6 de mayo (III) con la de Público y La Razón del 2 de mayo (IV) y con la de El Mundo del 30 de abril (V).

En resumen, nadie pone en tela de juicio que Rajoy, Sáenz de Santa María, Aguirre, etc. tengan motivos para celebrar. Pero de ahí al orgasmo colectivo hay un trecho. Lógicamente toca chillar y armar bulla porque todo vale para obtener rédito electoral. Vociferar estridentemente por un adelanto de las elecciones… pero de las generales; no de las autonómicas en Euskadi donde el pacto contra natura del bipartidismo aristocrático ha quedado en ridículo ante un nacionalismo vasco que los duplica en votos. Ahí la vara de medir ya no es la misma.

Por su parte el PSOE ha ejercido de kamikaze del capital. Por éste se ha autoinmolado y ha sacrificado su identidad, su credibilidad, sus principios, su decencia, la confianza de sus electores, el puño y hasta la rosa. Y no es cuestión de si ZP, Rubalcaba, Chacón o Bob Esponja. El problema es ideológico y estructural, el problema es el aparato del partido, el problema es el aburguesamiento de su dirigencia y la pérdida mezquina de valores, el problema es decir que viene la derecha cuando ellos son la derecha.

Hoy el PSOE es una ficha lánguida y obsoleta que vivió y murió de rodillas en el tablero de ajedrez. Toca cambiarla. Que la otra ficha, la de las gaviotas, perpetúe el status quo, el saqueo y la desigualdad. Porque el monólogo debe prevalecer. Por eso los resultados obtenidos se están exagerando, agrandando y estirando. Les han puesto un lacito, pintalabios, el trajecito de verano de la Barbie y los pasean en descapotable. Todo para presentarse como la única opción de cara al futuro. Para socavar y borrar una alternativa de cambio popular, un movimiento social extraordinario que en dos semanas y sin los medios económicos que sí tienen los gigantes partitocráticos, ilusiona a mucha gente, la está organizando, movilizando y tejiendo propuestas más justas. Una fuerza que molesta, que agita, que sueña, que construye y que ya ha demostrado su fuerza en calles y urnas, le pese a quién le pese.

Notas:

I http://politica.elpais.com/politica/2011/05/15/22m/1305457368_024149.html

II http://www.electometro.es/2011/05/sondeo-municipales-ii-grupo-vocento/

III http://www.electometro.es/2011/05/upyd-podria-entrar-en-el-ayuntamiento-de-madrid-cis/

IV http://www.electometro.es/2011/05/pocos-cambios-en-el-panorama-electoral-del-ayuntamiento-de-madrid-publico/

http://www.electometro.es/2011/05/upyd-entraria-en-el-ayuntamiento-de-madrid-la-razon/

V http://www.electometro.es/2011/04/ruiz-gallardon-repetiria-mayoria-en-el-ayuntamiento-de-madrid-el-mundo/

Valoracions de les eleccions (1): Esquerra-Almassora

2011-05-28T00:42:00.002+02:00

SINCERAMENT
Valoració de: Salvador Vilar, cap de llista d’Esquerra Republicana

Era difícil trobar un títol però aquí està: SINCERAMENT.
ESQUERRA REPUBLICANA, després del 22-M té tres obligacions:

a) Agrair a aquests 176 vots que ens han fet superar la barrera dels 71 de l'anterior legislatura; gràcies per confiar en nosaltres veïns d'Almassora; alguna cosa hauran vist per dir i donar una mica més de força cap endavant. Per tot plegat repeteixo GRÀCIES.

b) Posar-nos les piles, ja recarregades amb l'alè d'aquests vots aconseguits que ens perseguiran durant aquests pròxims 4 anys i continuar en la línia d'igualtat, fraternitat i legalitat, afegint si hi cap més, escoltar el poble i per tant aconseguirem fer-nos sentir a l'Ajuntament,

c) I, el més important, fer una lectura diferent i real dels resultats globals del 22-M. Parlant del municipi, es clar.

En primer lloc, i com estat laic que som, al Sr. Alcalde i Sr. Cura, que no moguin tradicions i menys que el segon (el Senyor Retor) s'abaixe al primer per rebre aigua beneita; ja que aquests canvis després del resultat obtingut són “el riotes” del poble i més quan a les cinc de la tarda es presenta el Sr. Casanova en una mesa electoral per a saber quina incidència ha tingut la dit missa, processo i benedicció de calderes, etc, etc, etc. De res li valgué l’aigua beneïda.

Bo, aquesta és una altra lectura que farem respecte de l'Església.

Vegem:

(I). La llei D'Hondt, ara més que mai es demostra que esta feta per a perjudicar al partits minoritaris, tot lo contrari, com es el afavorir als partits majoritaris però d’allò mes greu no es que perjudiques a un partit, sinó més be a la gent que en ells confia, i per tant el perjudici representa la burla major per als mateixos.

Donar aquest 5% de vots minoritaris als partits majoritaris, és la demostració més clara de falta de democràcia.

Mentre continuï en vigor aquesta llei mai no es trencarà el BIPARTIDISME.

Per la qual cosa demanem ja, el abolir l'esmentada llei.

(II). Que s'entengui que el PP (en 2007 va ser votat per 5081 amb un 50.52%; d'aquest total de vots adjudicats ha de descomptar 71 que li van passar a ell per la maleïda llei) i que van ser vots de l'ESQUERRA REPUBLICANA).

Al 2011, avui, n'ha perdut 227, quedant amb un 45.43%, just 5% menys i tanmateix aconsegueix just el regidor que li falta per tenir la majoria absoluta.

I d'on surt aquest regidor, del 4.96% obtingut per les forces d'esquerra, tant REPUBLICANA com IZQUIERDA UNIDA.

(III). Resumint, si no existís la famosa llei D'Hondt, (possiblement si amb llistes obertes) els del PP ni haguessin tirat focs artificials, ni dominarien novament l'ajuntament, ni haguessin celebrat la festa.

Aleshores, amb llei o sense ella, vostès deuen saber que no han guanyat res, que la gent està avorrida de vostès, que més malament no ho poden fer, que es permeten recordar-nos com grans projectes urbanístics per donar suport el vot en la mateixa premsa que els lloa, dic, es permeten recordar-nos el problema de la possible ”INUNDABILIDAD”, (per cert paraula apareguda en el Levante 19-5-2011 i que no consta al diccionari de la REAL ACADÈMIA DE LA LLENGUA ESPANYOLA) que estan a punt de crear no sé quantes oficines de defensa al consumidor..... i bla, bla, bla,

(IV). Jo sé el que estan pensant, "la rebequeria del perdedor" DONCS NO SENYORS, volem llistes obertes, volem que desaparegui la llei de D'Hondt, desitgem un País Federal, desitgem, no ho faran mai ni governant Rajoy, que se'ns compensi l'ESPOLI FISCAL que hi som i estem patint.

Desitgem ser valencians i gaudir de la nostra llengua, cultural i identitat pròpia i com això amb vostès no ho aconseguirem, doncs VAGIN-SE'N......

(El meu record més apreciat al amic LABORDETA)

Una part d'Almassora, indignada amb la llei electoral

2011-05-27T01:00:00.022+02:00

Li diuen democràcia... i no ho és
[Democràcia: Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu, DIEC]

Les últimes Eleccions Municipals celebrades el diumenge 22 de maig de 2011 han deixat en evidència les imperfeccions de la nostra democràcia, cosa que AlmassoraTeVeu denuncia des del principi. Deixant de banda el fet que el proper govern municipal només té el 27,76% de recolzament del total del cens (és a dir, de les persones residents majors de 18 anys), els resultats dels comicis són, per ells mateixos, motiu més que suficient per a que la majoria de la gent mostre la seua indignació amb la llei electoral vigent basada en la Llei d'Hondt, segons ja hem comentat amplament en altres articles [1, 2].

Com vam avançar el mateix dia de les eleccions, la llista més votada (PP) va obtindre 4.854 vots; la segona llista amb més vots (PSOE), 3.065 vots; la tercera (BLOC), 1.970 vots; la quarta (EUPV), 354 vots; i la quinta (ESQUERRA-ALMASSORA), 176 vots. Amb això, únicament les tres primeres tindran representació en l'Ajuntament, amb 11 regidors per al PP, 6 regidors per al PSOE i 4 regidors per al BLOC [si entre EUPV i ESQUERRA-Almassora haguera quallat una coalició electoral, que es va negociar però que al final no va ser possible, hagueren obtingut un regidor i el PP no hagués tingut la majoria absoluta].

A poc que pensem, veurem que (sense comptar els partits que es queden fora amb u total de 530 vots) són més les persones d'Almassora que van preferir una llista diferent a la que, finalment, governarà amb majoria absoluta. En altres paraules, l'oposició a l'Ajuntament d'Almassora fins 2015 tindrà l'aval de 5.035* persones mentre que el govern tindrà el recolzament de només 4.854 persones.

Com estem en una democràcia representativa, davant d'aquest fet hem d'entendre que la llei és injusta. Amb un exemple ho entendreu ràpidament.

Posem per cas que el PSOE presenta una moció per a que s'aprove una proposta electoral del seu programa ("Aplicación de vados temporales, modificando las actuales Ordenanzas Municipales"). Amb això, suposem que el BLOC recolzara la iniciativa perquè també la porta en el seu programa electoral ("Establir els guals per hores per afavorir l’aparcament, sobretot en el centre a les hores comercials, així guanyarem més de 100 places, tal com demanem tots els ciutadans"). I, imaginem, també, que el PP hi votara en contra (no està al seu programa).

Aleshores, una idea que tindria el recolzament majoritari de 5.035 persones d'Almassora però només 10 vots en el Consistori seria rebutjada perquè menys persones (en concret, 181 menys) tenen més vots (11).

Aquesta és la realitat. Altres mitjans prefereixen disfressar-ho; allà cadascú. Però, fins i tot, Casanova en el seu bloc rebaixa l'euforia dels seus propis voceros i afirma que governaran per a tots, conscient de la seua hipoteca electoral amb el poble.

Amb aquest panorama, podem dir ben alt que la nostra democràcia és imperfecta i està desvirtuada perquè, precisament, quan la ciutadania d'Almassora demana un canvi (de la mà, sobre tot, del BLOC que ha pujat gairebé mil vots en quatre anys però també d'aquells que es queden fora, Esquerra-Almassora i EUPV que pugen entre els dos més de tres-cents vots), resulta que tots els vots no són iguals i no compten igual.

El que nosaltres qüestionem és l'exercici del poder derivat d'uns resultats adulterats per un sistema injust. És a dir, critiquem la manera com s'exercirà el poder a Almassora: amb majoria absoluta, sense haver de debatre ni escoltar cap esmena.
Nosaltres (i molta gent) no critiquem el sistema per criticar-lo; tenim alternatives coherents i més democràtiques (mireu més abaix dos mètodes d'assignació de vots més justos). En veritat, tenim fe en la democràcia i és per això que demanem canvis. Precisament, un sistema democràtic és aquell que es pot retocar i corregir i permet adaptar-lo a les circumstàncies [llegiu un article sobre la vertadera dimensió de la democràcia en aquest enllaç].
La societat actual (espanyola), globalitzada, atomitzada per les xarxes socials i internet (on tothom té la paraula i en què els mitjans de comunicació de masses amb missatge unidireccional i privatitzat estan desbordats) ja ha superat aquell temps en què eren necessàries estratègies extraordinàries per assegurar les majories que consolidaren el canvi de la dictadura a la democràcia. Ara, ja hem superat aquella transició i exigim modificacions que donen veu a les minories (penseu en aquest bloc per a entendre això de les minories).
És per això, que ens oposem a aquesta llei electoral implacable (tant que, fins i tot, tracta malament a un del seus valedors: el PSOE que ha provat la seua pròpia medicina derivada d'haver modificat la Llei Electoral LOREG a principi de 2011, amb el PP, CiU i PNV, sense introduir modificacions com demanava el Consell d'Estat respecte als mètodes d'assignació) i no perquè deixe a un partit majoritari a l'Estat espanyol sense opcions de govern a Almassora, sinò pel sistema d'assignació i el percentatge mínim necessari que discrimina als partits minoritaris i els deixa sense veu a Ca la Vila.
Mentrestant, fins que la llei s'actualitze algun dia, no ens hem de plegar de braços i hem d'actuar. Així, haurem de vigilar com es governa durant els propers anys Almassora. Hi hauria centenars d'idees per actuar democràticament per fer escoltar la nostra veu.
Potser, hauríem de fer com a Castelló on centenars de persones participen diàriament en l'Assemblea d'Indignats, demanant canvis i aportant idees. Igual estaria bé (només és una frivolitat) que el dia en què s'investirà a l'alcalde una part d'aquelles persones que no l'han votat acudira al Ple Municipal [només assistir-hi; no cal fer una casserolada...] com a mostra de la voluntat expressada a les urnes. O, presentar instàncies a l'Ajuntament preguntant sobre diferents qüestions o demanant parlar en els Plens Municipials. O qualsevol altra iniciativa que demostre un compromís més enllà de la papereta del dia 22.
La injustícia electoral d'Almassora és un fet i s'ha de manifestar. Des d'AlmassoraTeVeu seguirem amb lupa per informar de com exerceix el poder aquell que té més representació de la que li correspondria, que representa a 4.854 vots enfront dels 5.035 dels altres dos partits que tindran veu a l'Ajuntament; enfront dels 530 que s'han quedat fora; enfront dels 279 nuls; enfront dels 265 en blanc i, enfront dels 6.523 que no van anar a votar. És a dir, que el nou equip de govern hauria d'esforçar-se per buscar i trobar consensos, encara que això serà molt difícil.
En fi. Com abans comentàvem, nosaltres prefeririem un mètode més just que assignara la representació per percentatge de vots aconseguits... i tenim alternatives; veieu les taules adjuntes:

MÈTODE 1
Primer, dividiríem el número total de vots vàlids a candidatures (10.419) pel número de regidors (21). El resultat és la quantitat de vots necessari per a obtindre un seient. En aquest cas, el coeficient és de 496,14 vots per aconseguir un regidor. Després, dividiríem el número de vots de cada partit per aquest coeficient (columna B; per al nostre cas, EUPV i ESQUERRA no han arribat al 5% dels vots mínim exigit per la injusta llei LOREG del 1985 i, per tant, no es tenen en compte). D’aquestes divisions eixiria el número de regidors per partit (columna C). Òbviament, l’existència de decimals impossibilitaria el repartiment dels 21 seients. Només podríem assignar-ne 18. Per això, i finalment, els 3 que faltarien es concedirien a les parts decimals més elevades de la divisió (columna D i D1; en aquest cas, els tres rebrien un regidor més).

MÈTODE 2
Aquest és més senzill que l'anterior. Només hem de calcular el percentatge de regidors que li correspondria a cada candidatura segons el porcentatge de vots obtingut en les eleccions. Així, segons la columna B al PP li correspondrien el 45,43% de 21 regidors, és a dir, 9,54; al PSOE, el 28,69% de 21, és a dir, 6,02; al BLOC, el 18,44% de 21, és a dir, 3,87 (en aquest cas, també, EUPV i ESQUERRA no han arribat al 5% dels vots mínim exigit per la llei i, per tant, no es tenen en compte). Amb això, i descomptant els decimals (per raons òbvies), obtindríem el número de regidors per partit (columna C) i, donat que l'existència de decimals impossibilitaria el repartiment dels 21 seients, només podríem assignar-ne 18. Finalment, els 3 que faltarien es concedirien a les parts decimals més elevades de la divisió (columna D i D1; en aquest cas, els tres rebrien un regidor més).

NOTA: En els dos mètodes, si el percentatge mínim baixara al 3% com demana molta gent,
EUPV obtindria un regidor, en aquest cas en detriment del PSOE. En qualsevol cas, no hi
hauria majoria absoluta.

* Si algú ens segueix se n'haurà adonat que aquesta xifra de vots és, curiosament, la mateixa que la que van obtindre aquestos dos mateixos partits en les eleccions municipals de 2003 i, com en aquell moment, el que governarà amb majoria absoluta és el PP. En tot cas, hi ha una lleugera diferència: el PSOE ha perdut en vuit anys 853 vots (de 3.918 ha passat a 3.065) els mateixos exactament que ha guanyat el BLOC (de 1.117 ha passat a 1.970).

PER UN RECINTE FESTER LLUNY DE LA RESIDENCIA DE LA TERCERA EDAT

2011-05-25T13:40:00.000+02:00

Reflexions d'un almassorí del 21 de maig de 2011
Un article de: Pere Cornell

Fa poc va faltar la meua avia. Avui, en primer lloc, voldria donar-vos les gracies a tots per les vostres mostres d'afecte Peró també voldria demanar-vos que féreu una reflexió. Vos heu parat a pensar algun cop la distancia que separa el recinte fester de la nostra residencia de gent major?. Tinc que admetre que jo mai ho havia pensat fins que he estat implicat directament. Ara se que les nits de festa els vidres de les finestres tremolen, que la gent malalta no pot dormir (Perquè la majoria els nostres majors que viuen allí son malalts) i que aixo suposa una molèstia molt gran a una gent que el que necessita es una pau que s'han guanyat desprès d'una vida plena d'Esforç per deixar-nos una Almassora millor. Que els treballadors i treballadores de L'entitat que son uns grans professionals i que han fet de la nostra residencia un punt de referencia en el sector tampoc es mereixen que els destrossem la bona feina que fan a canvi de uns dies de festa. Que (Encara que tots sabeu que m'agrada el grup en qüestió) Tom bombadil va ser la banda sonora del moment de comiat de la meua estimada avia, i que Almassora es molt gran com per a tindre el recinte al lloc on esta ara mateix. Per tot aixo demane a "TOTS ELS POLÍTICS" que es presenten a les pròximes eleccions (Entre els quals sabeu que estic inclòs) que reflexionen sobre el tema. Si a nivell individual sempre m'han ensenyat a tindre respecte per els mes grans crec que com a poble , amb mes motiu, deuríem de posar solució ràpidament a aquest tema.

PER UN RECINTE FESTER LLUNY DE LA RESIDENCIA DE LA TERCERA EDAT!!!!

Centenars d'almassorins i almassorines prefereixen AlmassoraTeVeu per a informar-se dels resultats de les eleccions municipals

2011-05-24T14:09:00.000+02:00

Rècord de visites en AlmassoraTeVeu el dia de les eleccions municipals 2011

Amb aquestes lletres només us volem agraïr el seguiment que heu fet del nostre bloc durant les eleccions municipals del 22 de maig. La veritat, és que amb més de 700 visites la responsabilitat que assumim és enorme. La nostra intenció era, simplement, obrir la finestra de la informació d'un poble que, fins ara, semblava adormit.

Fa tres anys que vam iniciar aquesta aventura i aquestes eren les primeres eleccions que cobriem. No portem un seguiment exhaustiu però el dia 21 de maig el comptador estava en 7.930 visites i ara (24 de maig) està en 8.742. Si som honestos algunes d'aquestes visites són nostres en tasques de manteniment però sembla ser, pels comentaris, que tenim molts seguidors amb ganes de tindre veu, una veu que intenten silenciar.

En tot cas, el diumenge vam fer el desplegament més important des que tenim el bloc. Ho vam fer amb molta il·lusió i vam viure els primers resultats amb una passió molt forta (perquè per un moment el canvi semblava possible).

Com no som professionals vam haver d'acudir a amistats d'alguns partits que estaven a les taules i ens anaven passant la informació a mesura que es feien els recomptes de vots a les diferents taules. A més a més, ens van fallar alguns detalls tècnics que ja estem en procès de solucionar per a les properes eleccions.

No obstant això, a les 20.50 h ja vam poder avançar els primers resultats que, finalment, no tindrien massa variacions. Al mateix temps, anavem contrastant la nostra informació amb la que oferia el Ministeri de l'Interior... i AlmassoraTeVeu sempre anava un poc per davant.

En definitiva, volem donar les gràcies a tots aquells que ens van ajudar i a tots els que en vau seguir i volem emplaçar-vos a la propera cita electoral en què haurem millorat els nostres mitjans i donarem els resultats més ràpidament i amb més precisió.

Finalment, ens fem ressó d'un comentari que deia el següent:

"Muy buen seguimiento informativo el que habéis hecho. Con vuestro permiso voy a indicar otro medio de comunicación de Almazora con su correspondiente seguimiento de las elecciones: http://www.noticias964.es/almassora/?p=12120".

En fi. Vosaltres mateix. Nosaltres fem el que podem, amb molta il·lusió... a tant, no arribem.

Resultats de les Eleccions Municipals 2011 a Almassora

2011-05-22T20:59:00.003+02:00

El PP obté la majoria absoluta dels regidors però no té la majoria dels vots

Hem sentit pocs coets. Potser l'alegria del PP no siga tanta com fa 4 anys. Podem afirmar que en les eleccions municipals de 22 de maig de 2011 la dreta ha guanyat la majoria absoluta dels regidors (11) però han perdut en número de vots (4.854 enfront de 5.565 dels altres quatre partits que concorrien).
Amb això podem dir que la dreta d'Almassora tindrà la força política suficient per a governar (gràcies a una llei injusta i contrària a la ciutadania) però ja han perdut l'hegemonia i la força moral amb què han dirigit els últims 4 anys.
Aquell vell i manipulat discurs de l'alcalde i de la resta del PP (sobre que la majoria de la gent els recolzava) ja no serà possible gràcies, sobretot, a uns resultats històrics del Bloc que ha incrementat en 1.000 vots des de 2007 i a que el PSOE no ha caigut tant com les enquestes preveïen (només han perdut 300 vots).
En tot cas, els altres dos partits que no han obtingut representació han incrementat el seu número de vots respecte a les últimes eleccions de 2007.
Podem fer moltes lectures però, a hores d'ara (22.26 h) la dreta d'Almassora, tan aficionada als castells de focs d'artifici, només han tirat uns quants coets. I això, és un símptoma de que la victòria és amarga perquè han perdut 227 vots des de 2007 i es trenca la tendència a l'alça que portaven en les municipals.
Esperem que hagen pres bona nota i que els MCL traguen les seues oportunes conclusions. Nosaltres ja en llancem dues, que anirem ampliant els propers dies: 1) si Esquerra Unida i Esquerra Republicana haguèren comparegut a les eleccions en coalició el PP no haguès obtingut la majoria absoluta dels regidors; 2) si el PSOE haguès obtingut 24 vots més, el PP tampoc haguera guanyat.
És a dir, victòria amarga per a la dreta i derrota dolça per a l'esquerra.

A continuació, us detallem els resultats oficiosos de les Eleccions Municipals 2011 celebrades a Almassora (segons el Ministeri de l'Interior):

Escrutini (22.00 h) 100%

PP: 11 regidors (4.854vots)

PSOE: 6 regidors (3.065 vots)

BLOC: 4 regidors (1.970 vots)

ESQUERRA: 0 regidors (176 vots)

EUPV: 0 regidors (354 vots)

BLANC: 250 vots

NULS: 279 vots

Eleccions Municipals 2011: avanç de participació

2011-05-22T17:38:00.001+02:00

Baixa la participació en els primers avanços

Les dades oficials de participació (18.00 h) en les Eleccions Municipals i Autonòmiques de 2011 per a Almassora, del Ministeri de l'Interior, diuen que ha participat el 46,84% del cens mentre que el 2007 a la mateixa hora va votar el 51,12%.

Les primeres dades oficials de participació en les Eleccions Municipals i Autonòmiques de 2011 per a Almassora, del Ministeri de l'Interior, diuen que ha participat el 32,18% del cens mentre que el 2007 en el primer avanç va votar el 37,30%.

Probablement ha influit que avui és Santa Quitèria però cal destacar que en el conjunt de la província les dades de participació també indiquen una lleugera baixada (54,77% el 2011 davant el 55,41% del 2007).

Les coses clares...

2011-05-21T11:53:00.002+02:00

... i el xocolate espés en un dia reflexiu

Una dita bíblica diu que la veritat us farà lliures (Jn 8,32)... i té molta raó. A nosaltres, no per aquestos designis religiosos, sinò per conviccions pròpies ens agrada dir sempre la veritat. Amb tot, ens enganyarem moltes vegades però, almenys, ens sentirem lliures i alliberats.

No obstant això, en els temps que corren, no tots poden dir el mateix i resulta que, a poc a poc, anem descobrint esclavatges difícils d'ocultar. Si penseu que aquesta afirmació és fruit de la nostra paranoica teoria de la conspiració, us proposem un breu i senzill exercici. Si teniu temps, feu clic a l'atzar en 5 enllaços dels següents [notícies electorals aparegudes en un MCL] i penseu, breument, en els resultats de la vostra elecció: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20...

I després pretenen donar-nos lliçons de professionalitat i rigor documentat [afortunadament, no d'imparcialitat]. Caldria recordar que demà concòrren un total de 5 partits polítics a les Eleccions Municipals d'Almassora i no només una persona, com podria entendre alguna ment malèvola després d'haver fet l'exercici anterior.
Amb això, ens agradaria compartir l'experiència que alguns ecologistes d'Almassora vam viure ahir dia 20 de maig. En realitat, no va ser casual però ens vam animar i, passant per alt les festes del nostre poble, vam participar en l'Assemblea d'Indignats de Castelló, que es convoca des de fa dies a la plaça Maria Agustina de Castelló. La veritat és que, per damunt de les xifres allí ens vam acostar prop de 2.000 persones per la vesprada i unes 800 ó 1.000 en les reunions de la nit.
No sabem on arribarà tot açò però va ser un autèntic luxe poder parlar de problemes, propostes i idees del sistema que no funcionen amb gent que, probablement, mai havien participat en cap moviment social.
A més a més, el debat va ser tan respectuòs, tan cívic i tan democràtic que, per a no molestar els veïns, els aplaudiments es feien enlairant les mans i agintant-les.
Una passada, la veritat! Us animem a participar. No us n'empenedireu. El moviment, potser, agafe força però una de les conclusions a les què vam arribar és que havia de continuar més enllà del 22-M; guanye qui guanye, les coses no poden anar a pitjor. I amb aquest compromís els Ecologistes d'Almassora ens hi sumem; fins i tot, subscribim alguns dels lemes: No estem en contra del sistema; el sistema està en contra nostra.

Siga com siga, ens agradaria també fer un comentari sobre la magnífica nova Biblioteca Municipal d'Almassora que han inaugurat en campanya electoral i que presenta nombroses deficiències funcionals, impròpies d'una ciutat avançada de més de 25.000 habitants. No hem detectat ni un article crític amb les imperfeccions d'una infraestructura cultural construida per qui mai no ha cregut en la cultura, encara que intenten fer veure que sí.
Només algunes dades il·lustren l'engany a què ens sotmeten cada: de 60 places que tenia l'antiga Biblioteca s'ha passat a només 36 llocs en la sala de lectura; alguns passadissos i els punts de lectura tenen una il·luminació deficient; la sala d'hemeroteca no és adequada i tampoc el mobiliari que, per a la secció dels més menuts no és nou; s'ha destinat un espai per a l'animació a la lectura quan després de guanyar per 4 vots les eleccions de 2003 van eliminar de manera fulminant el programa d'animació a la lectura que permetia el pas per la Biblioteca de més de 1.500 xiquets i xiquetes, amb el consegüent nombre de socis i d'usuaris diaris.

Per últim, i respecte a la claredat de què us parlàvem en el titular, us animem a que mireu el següent video. Independentment del vostre vot i de les vostres tendències partidistes, el que diu aquesta dona és el que molta gent voldria dir públicament però que no té els mitjans ni pot expresar-ho tan clar i tan directe:

Una vida dura (55), per Ferran Agut

2011-05-21T11:16:00.000+02:00

Tira 55

Una vida dura (54), per Ferran Agut

2011-05-21T11:15:00.000+02:00

Tira 54

Reflexionem el nostre vot

2011-05-21T11:13:00.000+02:00

DIADA ALTERNATIVA D'ALMASSORA

2011-05-17T16:38:00.000+02:00

Almassora Jove Alternativa Reclama el carrer amb la Diada Alternativa d'Almassora (21 de maig de 2011)

Una vida dura (53), per Ferran Agut

2011-05-14T13:18:00.002+02:00

Tira 53

Una vida dura (52): València dream, per Ferran Agut

2011-05-14T13:17:00.001+02:00

Tira 52
València dream

Santa Quitèria 2011: cavil·lacions

2011-05-14T13:11:00.010+02:00

Els partits, les eleccions, les festes i altres murmuracions

Que les festes patronals del nostre poble són monòtones, monotemàtiques, amb poca diversitat i invariables (des de fa dècades) és un fet. Que damunt, els pocs canvis en la programació són deguts a que es celebren unes eleccions, precisament, el mateix 22 de maig (la processó serà de matí!), té nassos. Però que, a més a més, algun partit aprofite per a fer campanya aprofitant l’assistència multitudinària de la gent als actes previstes no té nom [recordeu el dia de la Romeria, les dues pancartes blaves situades estratègicament en el trajecte].

Però, amb tot això, aquest any sembla que les coses podrien canviar i el partit majoritari a l’Ajuntament d’Almassora ho sap. Per això, s’hi estan esforçant més si cap. No ho tenen clar. La gent està cansada d’enganyifes, martingales i ploramiques i encara que volen fer creure que ampliaran la majoria absoluta fins a 13 regidors (!), no s’ho acaben de creure. Fins i tot, moltes persones ideològicament afins els poden girar l’esquena. L’oposició hauria de saber-ho a una setmana de l’acabament de la campanya i cridar porta a porta a aquells que no pensen votar perquè creuen que els de sempre guanyaran.

Els que governen a Almassora són experts en fer actes promocionals. La seua gent té un objectiu: governar els destins de la societat... i hi treballen de valent perquè tenen persones que poden i també recursos (econòmics i d’altres tipus). Abans no s’havien d’esforçar gaire; després van canviar les coses i la seua estratègia es va haver d’adaptar als nous temps: esforçar-se i convèncer la gent cada 4 anys per a que els votaren i així seguir governant. I ho van fer.

Ara, en ple segle XXI, segueixen governant i, si cal, regalen plantes al mercat del divendres. No hace falta que digas nada más. La imatge, la immediatesa, la presència és suficient per a guanyar eleccions i seguir governant com sempre. Fins ara, tot segueix igual: una minoria, titulada, justiciera, elitista, exclusivista, adinerada, feliç i poderosa imposa els seus criteris sobre la majoria que la minoria considera inculta, ajusticiada, vulgar, empobrida, endeutada, trista i dèbil (i debilitada)... però que, en realitat, no ho és.

S’han adaptat i de quina manera! Les paraules no importen, només la fotografia, el posar adequat, la barreja d’imatges i la repetició dels caretos en actes i més actes. El missatge curt, la paraula única, el titular, es barregen. El projecte? No importa. La ideologia ha desaparegut de les propostes. No interessa. Conceptes com ara classe social, burgesia, obrers, assalariats han perdut la seua essència. Tot allò que qüestione el poder dels de sempre ja no té sentit.

Aquesta minoria anteposa el valor de la llibertat per sobre de la justícia social i la igualtat. En pro d’aquesta llibertat (només la dels poderosos acaudalats) es privatitza tot, s’externalitzen serveis, es cedeixen privilegis davant l’empenta privada a canvi de res (o d’uns quants diners). Exemples a Almassora hi ha molts: les dependències de Benestar Social; el pàrquing; el canvi de les ordenances per a permetre la instal·lació d’un supermercat més gran del que permetia la llei municipal; l’acceptació del patrocini d’empreses del polígon El Serrallo i del port de Castelló que tants maldecaps provoquen als veïns de la platja; la informació del Periódico de Almassora i dels MCL; etc.

Els conservadors actuals s’han adaptat a la democràcia i es senten, fins i tot, agust jugant-hi. Els agrada que el populacho els adule, que els aclame i que els reclame quan no hi estan. No tenen ni representen el mateixos interessos però el que conta és fer-ho creure...

I alguna gent s’ho creu. És igual que alguns milions en factures de l’any 2010 no s’han pagat; ens diuen que l’endeutament municipal és molt inferior al màxim permés per la llei i voilà. No passa res si cada temporal deixa la nostra costa feta un nyap; ens prometen que reivindicaran la regeneració del litoral i voilà. I tampoc no passa res quan sabem que a Almassora hi ha quasi 3.000 aturats i que la majoria d’obres d’edificis municipals (Centre de Salut, Ajuntament nou, Casa de la Música) les han fet empreses de fora; ens anuncien plans municipal d’ocupació i ajudes del SERVEF i de l’INEM i voilà.

Mentrestant, els partits progressistes d’Almassora van cadascú a la seua, sense poder fer un front comú i, a sobre, sembla que hagen abandonat el carrer igual que han desaparegut dels mitjans de comunicació. Algunes pancartes, algunes fotografies, alguns programes a Internet. Res més. No se’ls ocorrerà, una nit, embolar un bou? O pagar les copes del mesó del vi durant una hora? O actuar el dia del pa i porta? O eixir en els processons amb pantalons curts... Alguna cosa que els done protagonisme, com siga.

En fi. Les festes poden donar per a molt. Enguany, alguns s’encomanaran a Santa Quitèria i els altres li donaran les gràcies el dia de les eleccions però, una advertència als taurins: hem pogut saber (gràcies a un apreciat col·laborador) que hi ha una butlla papal de l’any 1567 (“De Salutis Gregis Dominici”), encara vigent, que deuríeu llegir amb interès...

Passeu-ho bé... si voleu i si podeu.