Des del dissabte 10 de maig, el Millars és un riu com ha de ser: amb aigua corrent pel seu llit fins a la mar.
El riu està preciòs! És un goig per a la vista, i també per a l’ànima, vore el riu baixar ple, tranquil, ocupant tot el seu ample, amb eixa aigua tan clara i tan neta. Aigua clara... sí, que cada dia que passa és més difícil de vore ací en esta Plana tan rica (?) i tan asfaltada.



Per desgràcia, estem poc acostumats a vore el riu com ha de ser. El paisatge habitual de la desembocadura no és el propi d’un riu. La vista normal és més bé la d’una rambla. Una rambla pràcticament seca, àrida i polsosa. Una rambla que encara ha de donar les gràcies a les depuradores per les sobres que li aboquen: sobres d’aigua pudenta, de composició sempre incerta i de color canviant, segons el que aboquen les fàbriques als col·lectors.

Però els rius han de dur aigua fins a la mar. I això és el que demanem per al Millars: uns cabals d’aigua que baixen durant tot l’any, des de la Serra de Gúdar fins a la platja de Les Goles. Que l’aigua que baixa de les muntanyes faça tot el cicle natural i desemboque a la mar, repartint vida a tots els pobles riberencs i alimentant també l’ecosistema marí amb nutrients i les platges del sud amb sediments.



Perquè si un bosc és molt més que un magatzem de fusta, un riu és molt més que un simple canal d’aigua. Si la sang representa la vida i la salut de les persones, l’aigua és la vida i la salut dels rius. I a algú li sobra salut?


Per tot això, ara i sempre demanarem AIGUA ALS RIUS FINS LA MAR. Per al Millars, però també per a l’Ebre.

Ara més que mai: NO ALS TRANSVASAMENTS!! Ni de l’Ebre ni de cap riu! Ni a Barcelona ni tampoc al sud!


Comentaris

  1. És una hipocresia pensar que l'aigua que els rius vessen a la mar es perd; i és temerari intentar enganyar la gent amb aquestos arguments.
    Aquestes solucions (les dels trasvassaments) són antigues i retrògrades. Avuí, al món, hi ha experiències molt interessants sobre aprofitament i reaprofitament.
    Per cert, algú sap què passa si poses aigua a un poal foradat? Dons les administracions competents haurien d'abordar l'assumpte de les "fuites" a les canonades subterrànies de les nostres ciutats perquè, tinc entès que es perd fins un 40% de l'aigua que hi transcorre.
    (Magnífic blog. Contineu així)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Podeu fer tota mena de comentaris sempre que siguen respectuosos i empreu un llenguatge no despectiu i sense cap insult. Aquells comentaris que no cumplisquen amb això, seran esborrats.

Entrades populars d'aquest blog

La fuente se ha secado...

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa

CRITICA DE LIBROS: “13”, de Steve Cavanagh – 382 Págs.