AlmassoraTeVeu (Almassora té veu)

S’acaba l’estiu; arribarà setembre i (esperem) una mica de tranquil·litat. No ho sé perquè siga professor sinó perquè al cantó de casa hi ha un casal d’amics jovenets (la majoria dels quals deuen ser menors) que des de l’1 de juliol, s’han reunit tots els dies normalment a partir de les 22.00 h. Aquestes trobades diàries, lluny de ser ordenades i relaxades s’han convertit en unes llargues sessions de crits, brams, insults i raonaments en veu alta (molt alta) que s’han anat animant per dies i moments, sobretot quan estaven tots junts (xics i xiques) quan ells semblen tindre un to de veu més potent.

Sinopsis editorial: Madame Bovary, de Gustave Flaubert, considerado el precursor de la novela moderna y uno de los maestros indiscutibles de todos los narradores posteriores, a través de un ensayo crítico de Mario Vargas Llosa. La pesquisa del narrador peruano tantea tres diferentes vías de aproximación al texto flaubertiano: en una primera parte, de tono autobiográfico, Vargas Llosa se retrata a sí mismo como lector enfervorizado y pasional. La segunda parte es un análisis exhaustivo de Madame Bovary, cómo es y lo que significa una obra en la que se combinan con pericia la rebeldía, la violencia, el melodrama y el sexo. En la tercera parte se rastrea la relación de la obra de Flaubert con la historia y el desarrollo del género más representativo de la literatura moderna: la novela.

D’un temps ençà, assistim atònits, al començament d’un escenari de repressió ideològica i d’involució democràtica que no sabem ben bé on ens portarà però que no deixa de ser un més dels que ha viscut Espanya en tota la seua història. En realitat, la persecució va començar fa temps però és ara quan es manifesta més clarament. Els símptomes els hem pogut comprovar durant els primers anys de la crisi (desnonaments, increment descomunal del número de persones pobres, empitjorament de les condicions laborals, reducció de salaris, retallades dels serveis públics, etc.) quan les elits que dirigeixen l’economia (i la societat) han tancat files per protegir-se del col·lapse econòmic que elles mateixes han provocat.

El vaig conèixer el 1968, a la seva impremta del carrer Sant Josep de la Muntanya, de València. Ens va presentar Ana Peters, una entranyable dona (esposa de Tomás Llorens, il·lustre Almassorí). Precisament, Tomás me va assegurar que era el millor corrector de valencià. Des del primer moment va ser molt correcte i comprensiu amb mi i vam anar llaurant una amistat que prosseguiria amb el seu fill Paco. Li feia gràcia que un Salmantí hagués llegit, els clàssics americans de la Sèrie Negra, en català (a la mítica Col·lecció La Cua de Palla). Jo no li donava molta importància, ja que llavors els grans mestres americans encara no estaven publicats en castellà. Molts anys més tard, Paco Ferrer Escrivá va editar dos de les meues novel·les a l’Editorial Denes.

Sinopsis de la editorial: Yair, un librero neurótico de mediana edad descubre en una reunión de antiguos alumnos del instituto a una hermosa mujer extranjera, Miriam, y le propone en una carta desesperada mantener una relación exclusivamente epistolar, demanda a la que ella accede. Yair y Miriam están infelizmente casados, cada uno por su lado, y tienen hijos, pero se sumergen en una intensa historia de amor que, a pesar de desarrollarse sólo por medio de la escritura, repercute con fuerza en sus vidas.  David Grossman pone de manifiesto el lugar que ocupa la imaginación en las relaciones humanas, así como el fuerte erotismo que las palabras pueden encerrar. Con el eco constante de la correspondencia entre Kafka y Milena, en la que el escritor checo sostiene que «amor es que tú seas el cuchillo con el que yo hurgue en mi alma», este sincero homenaje al poder de la palabra descubre hasta qué punto la búsqueda de otro es también el descubrimiento de uno mismo. 

Sinopsis: La rebeldía del joven Edward Bunker, criado en hogares de acogida, escuelas militares y reformatorios de los que continuamente escapaba, por su visceral rechazo a una autoridad a menudo arbitraria, lo convirtió (con dieciséis años) en el preso más joven de la tristemente célebre prisión de San Quintín. Ni un coeficiente intelectual muy por encima de la media, ni la ayuda de Louise Wallis, esposa del magnate de Hollywood Hal Wallis, lograron encauzar a un joven impulsivo fascinado por los bajos fondos y la noche de Los Ángeles.