Entrades

En portada

L'escola compleix

La imatge que acompanya aquestes línies s’ha fet famosa aquestos dies en les xarxes. No sé si és un muntatge però, certament, reflecteix molt bé què és i què representa l’escola en la societat actual: una illa que funciona a diferent ritme que la societat a la qual serveix. I això no és més que una realitat que determina el dia a dia dels que la vivim des de dins.

1 de setembre de 2020: un gran dia (agredolç)

Imatge
Demà comença un nou curs. I aquest serà molt diferent. Alguns han encertat a anomenar-lo com el més difícil de la història recent. Tenen raó. Com a docent, a hores d’ara, m’assalten algunes incerteses que semblen decantar la balança emocional cap al costat pessimista i, això, que el protocol dissenyat al País Valencià amb un ample consens (tot i certes indefinicions) és un bon auguri. Les pors i els dubtes poden (i deuen) existir però no per això ens acovardirem. I, per tant, sóc optimista.

“Sufrir no sirve de nada” (Cesare Pavesse)

Imatge
En la Playa de Almassora el internet va a pedales.Durante las penosas semanas de confinamiento, sin enseñanza presencial, se hizo más grave esta carencia para los sufridos habitantes de la zona marítima. Hace meses que el Ayuntamiento concedió permiso a la empresa Ibertic (de Castellón) para la instalación de la fibra óptica (ancho de banda superior al de los cables eléctricos) para La Playa.Hace un siglo, desde el consistorio, se proclamó que Iberticya la estaba instalando en la zona marítima. Se ponía fin al habitual abandono playero.

Es posposa el trasllat de l’oficina de repartiment de Correus d’Almassora

Imatge
El pitjors presagis no s’han complit i, de moment, l’oficina de repartiment de Correus d’Almassora (un equip de deu carters que reparteixen les cartes i els paquets) no es trasllada a Castelló. Inicialment, s’havia previst que es desplaçaren a Vila-real (com vam avançar fa unes setmanes ací mateix) però, en un gir inesperat dels esdeveniments, la direcció territorial de l’entitat pública havia informat que els homes i dones encarregats de fer arribar a les nostres cases el correu postal es desplaçarien a la capital per desenvolupar la seua feina.

CRÍTICA DE LIBROS: “A propósito de nada” de Woody Allen

Imatge
Me acerqué a su autobiografía con verdaderas ganas. Me habían comentado los amigos que el libro era muy divertido. Sí, lo recomiendo.Woody Allen tiene pinta de alfeñique y él mismo se considera un zopenco para aprender pequeñas manualidades; pero es un buen escritor. Ha hecho más de cincuenta películas.En España lo ha editado Alianza Editorial y es un éxito apabullante. En Francia, la editorial que había comprado los derechos de autor, se negó a publicarlo por miedo a las repercusiones.Allen es un tipo lúcido que nos relata su vida regocijante en la Nueva York de los años 50; su cine clásico, bellas melodías, elegancia y espectáculo. Una vida plena, cargada de humor y autoflagelación: “No tengo ideas profundas ni pensamientos elevados, ni tampoco entiendo la mayoría de los poemas que no empiezan con las rosas son rojas, las violetas son azules”.

Tancarà l’oficina de repartiment de Correus a Almassora?

Imatge
Correus tanca la paradeta a Almassora i desplaça tot el personal a Vila-real. Eixa, almenys, és la intenció de la companyia estatal, immersa en un procés de reestructuració empresarial. Tot i això, de moment, el trasllat ha quedat suspés per l’actual emergència sanitària, que fa molt difícil ajuntar tanta gent en unes dependències.

Cremar remulla (*)

Imatge
Hui hem anat a cremar remulla. Feia temps que no anava. No, no té res a vore amb la Covid-19; és més fàcil: darrerament, he estat massa centrat amb les oposicions i el meu treball i he hagut de descuidar la col·laboració en les tasques familiars de l’horta. A les 6.35 h ja estava mon pare (80 anys) esperant-me a la porta de casa amb el cotxe carregat: un carretó (que nosaltres diem, mal dit, carretilla); un falçó (que deu tindre la meua edat); una forca de quatre puntes de ferro (protegides per unes pròtesis de plàstic dur, idea original del pare); un sac buit (encara no entenc amb quin motiu); tres fulls de periòdic; i, per suposat, un encenedor (que fer foc amb dues pedres o fregant dues fustes està molt bé però no cal patir tant!).