Entrades

En portada

Memòria curta...

Escrita per -
  La reflexió del divendres   Memòria curta... La memòria és la facultat de recordar [1] . Quan recordem representem del passat que evoquem per a sentir-nos millor (o pitjor) o simplement per a recrear episodis o moments significatius, positius o negatius. La ciència ha demostrat que altres animals són capaços de recordar però els humans som els únics éssers amb capacitat suficient per a mantindre viva la memòria d’aspectes del passat (de persones, d’animals, d’esdeveniments, etc.). De fet, una de les malalties que afecta de manera més agressiva a les persones (sobretot, les majors) és l’alzhèimer perquè va limitant la nostra possibilitat de recordar, fins i tot les nostres funcions més bàsiques. La nostra memòria pot ser bona, roina, selectiva, curta... També hi ha la col·lectiva quan ens referim al conjunt de records, coneixements i informació compartits d’una comunitat o grup social. I és sobre aquesta que proposem una reflexió. Va ser el dia del cinquanta-sisé aniversari de
Publica un comentari a l'entrada
Llegir més »

CRÍTICA DE LIBROS. - “María Antonieta”, de Stefan Zweig (540 páginas)

Escrita per -
Imatge
  Sinopsis de la Editorial Acantilado : María Antonieta nació en Viena en 1755, hija del emperador austríaco Francisco I y de María Teresa. En mayo de 1770 contrajo matrimonio, cuando tenía catorce años, con Luis XVI de Francia. De nuevo la destreza de Stefan Zweig para el retrato y su finísima comprensión del alma humana se unen para dibujar un cuadro extraordinario de la más famosa víctima de la guillotina: su tormentosa llegada a Versalles, la frustración ante la frialdad de su esposo, su apasionado romance con el conde Von Fersen y, finalmente, el caos y el terror que la revolución trajo consigo. El crítico de ABC ha dicho de esta biografía: “ Si la Historia se enseñara en los colegios con libros como este, no habría escolar a quien no interesara el pasado ”. * * * “ Para golpear a la realeza la revolución tenía que atacar a la reina, y en la reina a la mujer” . Así inicia Stefan Zweig la biografía de María Antonieta (la escribió en el año 1932); contra la reina no se
Publica un comentari a l'entrada
Llegir més »

CRÍTICA DE LIBROS. - “Los vencejos” de Fernando Aramburu (698 páginas).

Escrita per -
Imatge
Sinopsis de la Editorial Tusquets: Toni, un profesor de instituto enfadado con el mundo, decide poner fin a su vida. Meticuloso y sereno, tiene elegida la fecha: dentro de un año. Hasta entonces cada noche redactará, en el piso que comparte con su perra Pepa y una biblioteca de la que se va desprendiendo, una crónica personal, dura y descreída, pero no menos tierna y humorística. Con ella espera descubrir las razones de su radical decisión, desvelar hasta la última partícula de su intimidad, contar su pasado y los muchos asuntos cotidianos de una España políticamente convulsa. Aparecerán, diseccionados con implacable bisturí, sus padres, un hermano al que no soporta, su exmujer Amalia, de la que no logra desconectarse, y su problemático hijo Nikita; pero también su cáustico amigo Patachula. Y una inesperada Águeda. Y en la sucesión de episodios amorosos y familiares de esta adictiva constelación humana, Toni, hombre desorientado empeñado en hacer recuento de sus ruinas, insufla, paradó
Publica un comentari a l'entrada
Llegir més »

CRÍTICA DE LIBROS.- Trilogía americana, de Philip Roth: “Pastoral americana”. “Me casé con un comunista”. “La mancha humana” (Total:1.216 Páginas)

Escrita per -
Imatge
Sinopsis de la Editorial Galaxia Gutenberg: Este colosal volumen reúne por primera vez en castellano las tres novelas que componen la “ Trilogía americana” de Philip Roth:  Pastoral americana  (año 1997),  Me casé con un comunista  (1998) y  La mancha humana  (2000). Las tres tienen un mismo protagonista, Nathan Zuckerman , quizá el personaje central de la novelística de Roth, alter ego del escrito o «alter mente», como él mismo lo llama. A través de sus ojos, se reflejan tres momentos de la realidad americana posterior a la Segunda Guerra Mundial, las décadas de los sesenta, los cincuenta y los noventa, respectivamente. En  Pastoral americana (471 págs.) , Zuckerman cuenta la historia de Swede Levov , encarnación del sueño americano: atleta legendario en sus años de estudiante, casado con una antigua Miss Nueva Jersey y heredero de la fábrica de su padre. Hasta que un día de 1968, la América idílica por la que luchó se le hunde. Me casé con un comunista  (347 págs.) es la histo
Publica un comentari a l'entrada
Llegir més »

Ars longa, vita brevis

Escrita per -
Imatge
  La reflexió del divendres Ars longa, vita brevis Com ja és habitual durant els darrers anys, el dissabte passat teníem una cita amb Sagunt a escena, un festival que, centrat en el Teatre Romà, ens permet acostar-nos a les arts escèniques d’avantguarda en un escenari històric imponent. L’espectacle que vam elegir era Sonoma , una producció de dansa contemporània, un poc surrealista, del coreògraf Marcos Morau que la companyia La Veronal li dedica a Buñuel. [1] La trepidant posada en escena no deixa l’espectador quasi ni respirar però permet xicotetes desconnexions. En un d’eixos instants, la meua vista va divagar per l’entorn del Teatre i vaig concloure que era fascinant (i una sort) poder presenciar una representació teatral en el mateix escenari concebut ara fa vint segles, precisament, per a eixe fi. A l’Antiga Roma, l’art era un vehicle de propaganda del poder. Per això, els edificis havien de perdurar en el temps; eren pragmàtics i públics perquè representaven la gran
Publica un comentari a l'entrada
Llegir més »

CRÍTICA DE LIBROS: “ROTOS”, de Don Winslow- 478 páginas

Escrita per -
Imatge
Sinopsis de la editorial: No importa cómo hayas llegado a este mundo, llegas roto. «Rotos» : Eva McNabb , telefonista de la policía, recibe la llamada de un brutal asesinato perpetrado por los narcos. La víctima es su hijo. Eva llamará entonces a su hijo mayor, que también es policía: «Quiero que vengues a tu hermano. Y mátalos a todos». (76 págs.) « Código 101» : Una cadena de robos está asolando la costa del Pacífico y lleva años sin resolverse, el ladrón siempre actúa con un código estricto « Código 101» . La policía atribuye sus robos a cárteles colombianos de la droga, pero el detective Lou intuye, que son delitos cometidos por una sola persona. (75 págs.) «El zoo de San Diego »: El agente Chris tiene que investigar a un chimpancé que se ha dado a la fuga armado con un revólver. Winslow rinde homenaje a Elmore Leonard con esta historia en la que Chris tiene que resolver el misterio y redimir su reputación. (84 págs.) «Ocaso» : El surfero Maddux se salta la libertad b
Publica un comentari a l'entrada
Llegir més »

El parany afganés

Escrita per -
Imatge
La reflexió del divendres   El parany afganés Tot el món parla d’Afganistan. Els talibans han recuperat el poder a Kabul i ja dominen tot el territori. Això significa que imposaran el seu projecte islamista radical. Òbviament, aquesta notícia ha alçat una polseguera immensa i el personal està molt indignat, més que res perquè ja coneixem quin panorama més negre els espera als afganesos i, sobretot,   a les dones. No obstant això, observem amb preocupació i estupor com els governs occidentals (als quals se’ls pressuposa un compromís ferm amb la democràcia i els drets humans) comencen a desmarcar-se de l’opinió pública i ja han obert els braços a la “nova” administració afganesa. A l’uníson, la “premsa lliure” ha començat a blanquejar també els talibans i ara els presenta més moderns i més tolerants que fa 20 anys. Coneixent els antecedents que envolten la geopolítica moderna, aquesta dissensió entre les classes dirigents i la ciutadania no és estranya. Els interessos de les elit
Publica un comentari a l'entrada
Llegir més »