Sobre Les Goles, els ecologistes i la vida...
Finalment, els fets ens han donat la raó. Pot ser, els ciutadans no ho sàpien; ni falta que els fa. Però, allò que va començar a rutllar el passat 30 de juliol de 2008 a Almassora (el PRUG del Millars, Pla Rector d’Ús i Gestió) ha estat una victòria del moviment ecologista comarcal. En major o menor grau, els ecologistes natius hem aconseguit que les diferents administracions es posen d’acord i, després de quasi dues dècades de lluita pacífica, un organisme oficial, un Consorci gestionarà el devenir del Paisatge Protegit de Les Goles del riu Millars.
¡Qui ens ho anava a dir als ecologistes d’Almassora, quan el curs 1986-87 un grup de adolescents amb inquietuds ambientalistes iniciàvem la nostra primera campanya! (en favor de les Merites, eixos pardals que ens visiten quan arriba el fred, per cert). Ara, després d’haver lluït diferents noms (Natu, Mediterrània, Colla Ecologista d’Almassora) i després de la participació de moltes persones (alguns que ja no estan entre nosaltres, altres que van preferir deixar-ho, uns altres que van aparèixer més tard i uns altres col·laboradors no ecologistes que ens han ajudat, com ara pintors, professors, etc.), els ecologistes d’Almassora (aquestos éssers abominables, com pensa molta gent) hem fet història i hem fet realitat un somni de joventut, com molts d’eixos que tenim les persones però que mai arriben a fer-se realitat.
Aquesta vegada, en canvi, les coses han estat diferents. I podran posar-se totes les medalles i galons els polítics que governen ara si volen (els alcaldes d’Almassora, el de Vila-real i el de Borriana, i els seus regidors de Medi Ambient , el conseller de la Generalitat Valenciana i, fins i tot, el president de la Diputació), però parafrasejant un president de futbol famós, “que no los enganyen, no se dejen embaucar...”. Si Les Goles del riu Millars estan protegides avui, ha estat gràcies a la perseverança d’un grup d’idealistes ecologistes que mai van oblidar els seus orígens, els seus objectius ni els seus ideals i sempre van estar ahí, fins que, al final (com es diu vulgarment) va sonar la flauta.; gràcies a Déu... o a qui siga.
En tot cas, açò no és el final sinó només el principi: el riu ja té òrgan gestor propi i projectes en marxa, però segueix patint els mateixos impactes ambientals de tota la vida. Ocupacions il·legals, incendis, vessaments contaminants, falta d'un règim de cabals ecològics, etc. Els polítics que han volgut ser gestors del riu, s'han de posar les piles i començar a fer accions concretes ja. Que canvien la corbata pels pantalons curts! Que pategen el riu i veuran que si no s'actua ja, cada vegada hi haurà menys coses per conservar.
En fi, tot i el perill de semblar autocomplaents amb nosaltres mateixos aquestes línies només pretenen fer públiques unes reflexions justes perquè amb el filtre, de vegades decebedor, que els mitjans apliquen al seu rigor informatiu no transcendirien i caurien en l’oblit. Malauradament, la discriminació mediàtica s’aplica massa vegades al moviment ecologista cosa que ofereix una imatge distorsionada poc relacionada amb la realitat.
Finalment, els fets ens han donat la raó. Pot ser, els ciutadans no ho sàpien; ni falta que els fa. Però, allò que va començar a rutllar el passat 30 de juliol de 2008 a Almassora (el PRUG del Millars, Pla Rector d’Ús i Gestió) ha estat una victòria del moviment ecologista comarcal. En major o menor grau, els ecologistes natius hem aconseguit que les diferents administracions es posen d’acord i, després de quasi dues dècades de lluita pacífica, un organisme oficial, un Consorci gestionarà el devenir del Paisatge Protegit de Les Goles del riu Millars.
¡Qui ens ho anava a dir als ecologistes d’Almassora, quan el curs 1986-87 un grup de adolescents amb inquietuds ambientalistes iniciàvem la nostra primera campanya! (en favor de les Merites, eixos pardals que ens visiten quan arriba el fred, per cert). Ara, després d’haver lluït diferents noms (Natu, Mediterrània, Colla Ecologista d’Almassora) i després de la participació de moltes persones (alguns que ja no estan entre nosaltres, altres que van preferir deixar-ho, uns altres que van aparèixer més tard i uns altres col·laboradors no ecologistes que ens han ajudat, com ara pintors, professors, etc.), els ecologistes d’Almassora (aquestos éssers abominables, com pensa molta gent) hem fet història i hem fet realitat un somni de joventut, com molts d’eixos que tenim les persones però que mai arriben a fer-se realitat.
Aquesta vegada, en canvi, les coses han estat diferents. I podran posar-se totes les medalles i galons els polítics que governen ara si volen (els alcaldes d’Almassora, el de Vila-real i el de Borriana, i els seus regidors de Medi Ambient , el conseller de la Generalitat Valenciana i, fins i tot, el president de la Diputació), però parafrasejant un president de futbol famós, “que no los enganyen, no se dejen embaucar...”. Si Les Goles del riu Millars estan protegides avui, ha estat gràcies a la perseverança d’un grup d’idealistes ecologistes que mai van oblidar els seus orígens, els seus objectius ni els seus ideals i sempre van estar ahí, fins que, al final (com es diu vulgarment) va sonar la flauta.; gràcies a Déu... o a qui siga.
En tot cas, açò no és el final sinó només el principi: el riu ja té òrgan gestor propi i projectes en marxa, però segueix patint els mateixos impactes ambientals de tota la vida. Ocupacions il·legals, incendis, vessaments contaminants, falta d'un règim de cabals ecològics, etc. Els polítics que han volgut ser gestors del riu, s'han de posar les piles i començar a fer accions concretes ja. Que canvien la corbata pels pantalons curts! Que pategen el riu i veuran que si no s'actua ja, cada vegada hi haurà menys coses per conservar.
En fi, tot i el perill de semblar autocomplaents amb nosaltres mateixos aquestes línies només pretenen fer públiques unes reflexions justes perquè amb el filtre, de vegades decebedor, que els mitjans apliquen al seu rigor informatiu no transcendirien i caurien en l’oblit. Malauradament, la discriminació mediàtica s’aplica massa vegades al moviment ecologista cosa que ofereix una imatge distorsionada poc relacionada amb la realitat.
No sabia res del que es diu en aquest article, pensava que això de protegir el riu havia sigut cosa de l'ajuntament. Per què no s'ha publicat res d'això en les revistes d'Almassora?
ResponElimina