La veritat
Fa un temps (setembre de 2008) un dels MCL dedicava una de les seues seccions a dissertar sobre la veritat. Com sempre, amb una barreja d’expressions i reflexions erudites i fent gal·la d’una humilitat sobrehumana es confonia al lector que, vertaderament, no arribava a entendre a què es devia tanta cavil·lació exclusivista.
Ara, un any després, encara no encertem a endevinar el perquè d’aquesta apel·lació a la veritat. Serà que alguns "mitjans" necessiten reivindicar allò que els falta. Només cal fer una ullada al tractament de la informació respecte a Agriberia i el Passeig Marítim.
Realment, la veritat no és fàcil de definir i abasta molts àmbits de la vida humana. En el cas que ens ocupa, la veritat del periodisme o dels mitjans d’informació no s’ha de limitar a informar de manera acrítica sinó, per contra, s’ha d’intentar criticar constructivament i fer-se ressò de totes les opinions.
Com podem comprovar en Almassora, informar només en una direcció és, senzillament, alliçonar sobre allò què és bo i allò què no ho és i instruir vedelles que no pensen ni qüestionen l’ordre establert. Segons aquesta manera d’entendre la veritat, per exemple, l’ésser humà és depredador i roí per naturalesa.
En fi. Què és la veritat? La veritat és, per exemple, informar que el pàrquing no l’utilitza ningú i que li costarà a l’Ajuntament un bon grapat de milers d’euros durant una bona pila d’anys. La veritat és contar que una empresa privada es beneficiarà d’això. La veritat és sempre esbrinar on està el límit d’allò públic i allò privat i criticar quan es sobrepasse la línia.
La veritat és, també, intentar esbrinar perquè Almassora haurà de pagar un grapat de milions d’euros d’imdemnització per la construcció de la Piscina Municipal, la Residència de la Tercera Edat i l’Institut de Secundària Vila-Roja.
La veritat és recordar que la majoria dels polítics d'Almassora no es va oposar a l’ampliació del Port de Castelló com sí que ho van fer més de 3.000 persones presentant al·legacions al projecte. La veritat és donar veu a les 1200 persones que van presentar al·legacions contra Agriberia i no al seu gerent. La veritat és qüestionar el sou milionari de dos regidors del partit que governa. La veritat és retransmetre el Plenari o, al menys, fer un seguiment rigorós del que allà es parla. La veritat és dir que la majoria absoluta del PP de 2003 va ser només per 4 vots. La veritat és intentar esbrinar perquè centenars de persones deixen de votar el PSPV, principal partit de l'oposició, d'unes eleccions a unes altres. La veritat és preguntar-se com un partit que no fa campanya ni presenta cap almassorí a les llistes (EU) obté més d'un centenar de vots. La veritat és fer preguntes compromeses als polítics i demanar-los explicacions.
La veritat és criticar la política de desmantellament cultural que s’ha aplicat durant els últims anys. La veritat és reivindicar activitats minoritàries per a que una part de la població no es senta discriminada. La veritat és preguntar-se perquè els xiquets de les escoles van deixar d’anar a la Biblioteca Pública de manera sobtada a partir de setembre de 2003. La veritat és averiguar perquè la cultura s’ha discriminat tan descaradament en els últims anys.
LA VERITAT ÉS PREGUNTAR-SE PERQUÈ L'AJUNTAMENT HA CALLAT I NO HA DEMANAT PERDÓ QUAN ELS TRIBUNALS LI HAN DONAT LA RAÓ A MARGARITA SERRA QUE EL 2004 VA QUERELLAR-SE CONTRA EL CONSISTORI PER HAVER "MUTIL·LAT", EN UNA ACTUACIÓ URBANÍSTICA, PART DEL JARDÍ DE LA SEUA CASA "PROTEGIDA".
La veritat és valorar perquè s’ha hagut de reconstruir la façana de l’institut Vila-Roja només uns anys després d’inaugurar-ne i buscar-ne els responsables.
LA VERITAT ÉS EXPLICAR PERQUÈ LES OBRES DEL CP ERRANDO VILAR S'HAN RETARDAT UN ANY I, ARA, ELS XIQUETS I XIQUETES NO PODEN ACUDIR AL MENJADOR PER DEFICIÈNCIES TÈCNIQUES. I, SOBRE TOT, BUSCAR I MOSTRAR A LA SOCIETAT ELS RESPONSABLES.
La veritat és qüestionar la política de protecció de la Vila, inclosa en el Registre General de Bens d’Interès Cultural del Patrimoni Històric Espanyol amb la categoria de Monument. La veritat és criticar la falta de protecció pública del patrimoni cultural i arquitectònic del nostre poble i no promocionar turísticament i econòmicament aquells recursos dels quals disposem. La veritat és explicar perquè el carrer Darremur ara ha canviat de nom.
La veritat és explicar detalladament quin és el sistema d’adjudicació de les parades del Mercat. La veritat és criticar obertament l’increment del preu de la piscina municipal i preguntar-se perquè l’alcalde ens compara amb Barcelona. La veritat és interessar-se perquè molts almassorins ens veiem obligats a practicar esport fóra del nostre poble.
La veritat és reconèixer el treball dels ecologistes en la protecció de Les Goles. La veritat és fer un seguiment dels nivells reals de contaminació atmosfèrica que suporta el terme d’Almassora.
La veritat? Sí, i en majúscules... però la veritat de respectar la dignitat del nostre poble i dels seus ciutadans i no només la d’aquells que voten en un sentit, ni només la d’aquells que voten, sinó la de tots. La veritat és que l’estima per Almassora és més gran i ens resignem a veure com la manipulen i la desvirtuen gratuïtament.
PER A PARTICIPAR I FER SENTIR LA VOSTRA VEU (aquestes preguntes són una guia però podeu comentar el que vulgueu): quines "veritats" més coneixeu? Què opineu de la "veritat" a Almassora?
Ara, un any després, encara no encertem a endevinar el perquè d’aquesta apel·lació a la veritat. Serà que alguns "mitjans" necessiten reivindicar allò que els falta. Només cal fer una ullada al tractament de la informació respecte a Agriberia i el Passeig Marítim.
Realment, la veritat no és fàcil de definir i abasta molts àmbits de la vida humana. En el cas que ens ocupa, la veritat del periodisme o dels mitjans d’informació no s’ha de limitar a informar de manera acrítica sinó, per contra, s’ha d’intentar criticar constructivament i fer-se ressò de totes les opinions.
Com podem comprovar en Almassora, informar només en una direcció és, senzillament, alliçonar sobre allò què és bo i allò què no ho és i instruir vedelles que no pensen ni qüestionen l’ordre establert. Segons aquesta manera d’entendre la veritat, per exemple, l’ésser humà és depredador i roí per naturalesa.
En fi. Què és la veritat? La veritat és, per exemple, informar que el pàrquing no l’utilitza ningú i que li costarà a l’Ajuntament un bon grapat de milers d’euros durant una bona pila d’anys. La veritat és contar que una empresa privada es beneficiarà d’això. La veritat és sempre esbrinar on està el límit d’allò públic i allò privat i criticar quan es sobrepasse la línia.
La veritat és, també, intentar esbrinar perquè Almassora haurà de pagar un grapat de milions d’euros d’imdemnització per la construcció de la Piscina Municipal, la Residència de la Tercera Edat i l’Institut de Secundària Vila-Roja.
La veritat és recordar que la majoria dels polítics d'Almassora no es va oposar a l’ampliació del Port de Castelló com sí que ho van fer més de 3.000 persones presentant al·legacions al projecte. La veritat és donar veu a les 1200 persones que van presentar al·legacions contra Agriberia i no al seu gerent. La veritat és qüestionar el sou milionari de dos regidors del partit que governa. La veritat és retransmetre el Plenari o, al menys, fer un seguiment rigorós del que allà es parla. La veritat és dir que la majoria absoluta del PP de 2003 va ser només per 4 vots. La veritat és intentar esbrinar perquè centenars de persones deixen de votar el PSPV, principal partit de l'oposició, d'unes eleccions a unes altres. La veritat és preguntar-se com un partit que no fa campanya ni presenta cap almassorí a les llistes (EU) obté més d'un centenar de vots. La veritat és fer preguntes compromeses als polítics i demanar-los explicacions.
La veritat és criticar la política de desmantellament cultural que s’ha aplicat durant els últims anys. La veritat és reivindicar activitats minoritàries per a que una part de la població no es senta discriminada. La veritat és preguntar-se perquè els xiquets de les escoles van deixar d’anar a la Biblioteca Pública de manera sobtada a partir de setembre de 2003. La veritat és averiguar perquè la cultura s’ha discriminat tan descaradament en els últims anys.
LA VERITAT ÉS PREGUNTAR-SE PERQUÈ L'AJUNTAMENT HA CALLAT I NO HA DEMANAT PERDÓ QUAN ELS TRIBUNALS LI HAN DONAT LA RAÓ A MARGARITA SERRA QUE EL 2004 VA QUERELLAR-SE CONTRA EL CONSISTORI PER HAVER "MUTIL·LAT", EN UNA ACTUACIÓ URBANÍSTICA, PART DEL JARDÍ DE LA SEUA CASA "PROTEGIDA".
La veritat és valorar perquè s’ha hagut de reconstruir la façana de l’institut Vila-Roja només uns anys després d’inaugurar-ne i buscar-ne els responsables.
LA VERITAT ÉS EXPLICAR PERQUÈ LES OBRES DEL CP ERRANDO VILAR S'HAN RETARDAT UN ANY I, ARA, ELS XIQUETS I XIQUETES NO PODEN ACUDIR AL MENJADOR PER DEFICIÈNCIES TÈCNIQUES. I, SOBRE TOT, BUSCAR I MOSTRAR A LA SOCIETAT ELS RESPONSABLES.
La veritat és qüestionar la política de protecció de la Vila, inclosa en el Registre General de Bens d’Interès Cultural del Patrimoni Històric Espanyol amb la categoria de Monument. La veritat és criticar la falta de protecció pública del patrimoni cultural i arquitectònic del nostre poble i no promocionar turísticament i econòmicament aquells recursos dels quals disposem. La veritat és explicar perquè el carrer Darremur ara ha canviat de nom.
La veritat és explicar detalladament quin és el sistema d’adjudicació de les parades del Mercat. La veritat és criticar obertament l’increment del preu de la piscina municipal i preguntar-se perquè l’alcalde ens compara amb Barcelona. La veritat és interessar-se perquè molts almassorins ens veiem obligats a practicar esport fóra del nostre poble.
La veritat és reconèixer el treball dels ecologistes en la protecció de Les Goles. La veritat és fer un seguiment dels nivells reals de contaminació atmosfèrica que suporta el terme d’Almassora.
La veritat? Sí, i en majúscules... però la veritat de respectar la dignitat del nostre poble i dels seus ciutadans i no només la d’aquells que voten en un sentit, ni només la d’aquells que voten, sinó la de tots. La veritat és que l’estima per Almassora és més gran i ens resignem a veure com la manipulen i la desvirtuen gratuïtament.
PER A PARTICIPAR I FER SENTIR LA VOSTRA VEU (aquestes preguntes són una guia però podeu comentar el que vulgueu): quines "veritats" més coneixeu? Què opineu de la "veritat" a Almassora?
la veritat es també,¿ perque els almasorins son d´aquesta manera votan continuitat politica?.
ResponEliminaLa veritat és també arribar a saber si a l'alcalde li diuen Vicente o Palomino, jejejee.
ResponEliminaI la veritat és saber per què el sismil-eurista Martínez inaugura trinquets en la províncía i en Almassora no es projecta cap.
Molt bo l'article.
Faltan preguntas y para todos los miembros del grupo de gobierno.
ResponEliminaPero esta indicacion va para el redactor del articulo hay mucha gente que aprueba este tipo de articulos,incluso los electorales.Pero la voz de la calle dice escribe bien y se preocupa del pueblo,pero tendria que expresarse mas en castellano.
ENORABUENA por el articulo.
la veritat és que Juan Cantavella, regidor de hisenda, és president d'una de les accionistes d'AGRIBERIA. Pensavem que amb Casanova s'acababa el contacte Serrallo- ajuntament, però no.
ResponElimina