ContraCrònica d'Almassora (II)

A partir de l'1 de gener de 2009 l'Ajuntament d'Almassora cobrarà per demanar documents administratius i per casar els ciutadans que així ho desitgen. Aquesta és una mesura més per a liberalitzar els serveis públics i suposa una "vuelta de tuerca" més als ciutadans que, fidels demòcrates, acatarem la mesura sense protestar.

Que vulguen fer pagar els matrimonis civils, entra dins de la lògica ideològica d'un partit catòlic- conservador que no pot fer competència deslleial a entitats privades (en aquest cas, no pot fer la competència a l'Esglesia, que cobra quan casa, i per això s'hauran de pagar els casaments a l'Ajuntament). Però que ens vulguen fer pagar per un certificat d'empadronament que pot demanar qualsevol altra administració ens pareix un falta de respecte i una burla de totes, totes.
La justificació és que els serveis s'han de pagar. Aquest argument resulta ja desfasat i antiquat o passat de moda. Segons aquesta manera de governar, hauríem de pagar pel dret de passejar per les voreres, carrers o places del poble perquè el manteniment és a càrrec de l'Ajuntament i això s'hauria de pagar, no?. Ja ho deiem fa mesos: la política feudal s'ha instalat en Almassora.

Per la mateixa regla de tres, els bous (que tants diners i recursos mouen) els haurien de pagar els qui van i no tots els ciutadans.

Llegim en l'editorial del Crònica d'Almassora, que sembla més una mena de pamflet polític camuflat que un periòdic seriòs, a propòsit dels 4 milions d'euros que Almassora rebrà de l'Estat (i intuim cert retret no sabem ben bé si perquè no els volen o perquè no saben en què gastar-los): "... podríamos dar más servicios e, incluso, más baratos... Nosotros también querríamos que todo fuera gratis total. ¿Y quién no?".
Doncs, si ho voleu, bona manera de demostrar-ho. Què serà el pròxim que es privatitzarà i pel que haurem de pagar? L'aire que respirem? La platja? Els camins d'accès a la mar? La llum del sol?
Prou! Prou de tractar-nos com si forem simples!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La fuente se ha secado...

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa

CRITICA DE LIBROS: “13”, de Steve Cavanagh – 382 Págs.