Almassora solicita la declaració de municipi turístic

És una bona noticia però sembla més un titular demagògic que altra cosa. Potser les persones que llegiu aquestes línies penseu que tot ho critiquem; no us deixeu portar per les aparences.
Per a nosaltres que Almassora es promocione turísticament és una política encertada. Fa dècades que el nostre Ajuntament ho tenia que haver fet i ja ho hem reclamat en altres ocasions. El fet és que amb la deixadesa municipal s'han escapat nombroses oportunitats de conservar un patrimoni arquitectònic i històric important. Amb tot, l'Ajuntament no ha estat inactiu precisament en la conservació del patrimoni; més bé, al contrari (llegiu l'article històric Almassora, ciutat dormitori (maig de 2003)).
Per això, considerem hipòcrita i fals que ara, quan hem perdut una bona part de la nostra riquesa turística, s'intente fer vore a la ciutadania que es fan esforços. El fet de programar eixides i que la gent s'hi apunte o nombrosos visitants pregunten a l'Oficina de Turisme (que per fi tenim) no significa que les coses s'hagen fet com calia. I no ens referim exclusivament a l'actual equip de govern sinò també al que va governar entre 1999 i 2003, de signe contrari. Just en aquell temps es va aprovar en plenari (agost de 2002) el Catàleg de Patrimoni que deixava fora moltes edificacions importants (encara que l'actual n'ha exclòs encara més d'edificis).
Què oferim al visitant? La Vila i les Goles, que no és poc. Però, podríem haver oferit més si s'haguès portat una política valenta i decidida, negociant amb els propietaris i oferint garanties econòmiques:
- la Xocolatera Industrial (com a Museu de la Indústria?);
- Les Carotes (com a Oficina de Turisme?);
- el magatzem del carrer sant Ferran (com a Sala d'Exposicions?);
- el col·legi Cardenal Cisneros, de 1931 (com a Centre Cívic?);
- les portes del Mercat Municipal (com a portes secundàries?);
- el refugi de la Guerra Civil, aparegut quan les obres del parquing (com a Punt d'Interés Turístic?);
- el cinema d'estiu del carrer l'Alcora (com a cinema d'estiu?);
- la casa del Millonari (com a Aula de la Natura o com Centre de Documentació o com a Residència de la Tercera Edat o com a parc públic o com a espai per a concerts o altres activitats culturals d'estiu o com a colònies?);
- el Torrelló, que encara hi és (com a Museu a peu del jaciment?);
- la Vila, a més de les visites guiades (com a Centre Històric, promocionant la instal·lació de comerços, bars, museus, etc.?)
- els Molins Hidráulics i els pous, que encara hi són però d'aquelles maneres! (com fites dins de recorreguts turístics?)
- la casa de les Reixes, que encara hi és però d'aquelles maneres! (rehabilitant la construcció i dignificant més l'entorn?);
- etc.
Efectivament, un potencial turístic que s'ha deixat perdre de manera irresponsable i que, ara, ja no podem recuperar. És el que hi ha. No hi ha més. D'on no hi ha no és pot treure res.
En fi. La història d'Almassora és la història de "lo que podria haber sido y no fue".

Comentaris

  1. És trist, però és la realitat. Se fan les 9 de la nit i a Almassora no hi ha vida. Som una ciutat dormitori petita, quan abans érem un poble amb vida social mitjanament acceptable (pel que em conten els meus familiars més grans) i on hi venien gent d'altres pobles i de Castelló, sense haver d'organitzar "visites guiades" per un centre històric sense història.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Podeu fer tota mena de comentaris sempre que siguen respectuosos i empreu un llenguatge no despectiu i sense cap insult. Aquells comentaris que no cumplisquen amb això, seran esborrats.

Entrades populars d'aquest blog

La fuente se ha secado...

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa

CRITICA DE LIBROS: “13”, de Steve Cavanagh – 382 Págs.