Manifest llegit en la manifestació contra el Serrallo del dia 5 de setembre de 2009

Bon dia, estimats almassorins i almassorines, gràcies per haver vingut. Vul aprofitar aquest moment per llegir-vos una carta que la Plataforma no a la Contaminació ha rebut d’un almassorí que no ha pogut vindre, però que no volia deixar passar aquest moment per dir-vos açò:
Veïnes i veïns de la platja d´Almassora, quan jo era menut, mon pare i jo veníem a aquesta marjal a segar senill , en hivern, per a les vaques.
Ací hi havien tot tipus de pardalets, anguiles, llices, un gran arrossar, i d’ací anaves al Grau de Castelló, hi havia l'aigua dolça de la Rabassota que ara ja no hi és. A canvi que veiem? Veiem indústries, que només volen guanyar diners, sense cap tipus de respecte per les nostres vides. També veiem foc, olorem fums, escoltem sorolls, que alteren la nostra vida quotidiana. I tot això per a què? Per a que ells segueixen fent-se més rics, i sense respectar els nostres drets més bàsics, com respirar un aire net i viure en pau i tranquil·litat.
Quan era menut, entrava per tota la mar d’Almassora, i ben endins no m’arribava l'aigua fins al pit. Mon pare era rallador, i d'aquest mar treia llices, daurades, mabres, aleges i molts peixos que hui ja no son ací. Ara què hi ha? Xapapote, petroli, la mar bruta, un toll que no deixa que ningun xiquet o xiqueta puga entrar dos metres dins la platja, i un formigó que està cobrint un tros de mar per instal·lar més indústries, que ens portaran més contaminació. Si mon pare tornara, ploraria , no voldria viure ací.
Quan jo era menut, hi havien alqueries, horts, tanques de xiprers, la merla i la merita volaven pel nostre terme, ara també hi ha cases, i també molt bona gent, i em pregunte: ¿és que està bona gent no té dret a viure amb dignitat i en un medi ambient pur, respirable, i segur, sense pensar, si una nit hi haurà un incident ,que posarà en perill la seua vida i la dels seus?
Això és el que volia dir-vos, amics i amigues. Quan jo era menut, la platja i el terme d’Almassora eren millors, quan jo era menut, em creia que açò duraria cent anys, però he vist que cada dia estem pitjor, I em pregunte: té açò solució?
I com sóc optimista per naturalesa, sé que sí hi ha una solució. Ara és el moment de parar les ampliacions, ara és el moment de posar els controls a les emissions de les indústries que hui en dia ja estan ací. Ara és el moment per aconseguir una convivència pacífica entre els i les veïnes i la indústria, el moment de que els representants polítics paren aquestes ampliacions, i aquesta barbaritat.
Més prompte o més tard haurem de dir prou. Si no, haurem d’anar-nos. Però és molt trist anar-te'n del lloc que t’ha vist nàixer i on has estat tota la vida.
Pense jo que les indústries tenen que començar a replantejar-se que per damunt dels beneficis empresarials està el dret a viure dignament, i per això vos dic, almassorins i almassorines: prou d'ampliacions, control de les activitats industrials, correcció del mal fet fins ara, per a què aquesta zona torne a ser el que jo vaig conèixer de menut. Hem de preocupar-nos pel nostre futur.
Eixa és la única solució: primer les persones i la seua existència, i després els negocis dels que només pensen en el seu interès. Primer la gent, després la indústria.
Rebeu una forta abraçada d’aquest almassorí que hui seria amb vosaltres, però no pot estar ací. I penseu, la lluita que defenseu és justa, és digna, és per tots vosaltres. Si no sou vosaltres els defensors dels vostres interessos, qui serà?