Els problemes de l'alcalde amb els "alternativos"

L'últim Crònica-Almassora ens ha deixat una sèrie de perles informatives que no podem deixar passar per alt perquè ens mostra, clarament, el grau de cinisme i les pràctiques manipuladores que utilitza una part de la nostra classe política. Amb el present comentari, comencem una sèrie de 5 ó 6 articles en els quals, breument, intentarem fer la contracrònica.
El primer que crida l'atenció és la columna d'opinió de l'alcalde, Vicente Casanova. Deixant de banda el discurs rimbombant, antic i desfassat que utilitza, ens centrem en una paraula que destaca entre cometes: "alternativos".
L'alcalde s'enganya, novament, perquè sembla menysprear o burlar-se directament d'una part de la ciutadania que ell, vulga o no, també representa. Un càrrec com el seu exigeix ser conscient que, de vegades, haurà de tractar assumptes amb gent contrària a la seua ideologia i que ha de ser igualment rebuda i considerada. El que no pot fer un alcalde, de cap de les maneres, és confondre sempre la realitat i intentar tractar un col·lectiu ciutadà com si fòs un partit polític.
Aquesta suposada falta de respecte entra dins del que ja fa temps venim deient: els que ara governen sembla que han confundit l'acció de manar amb la privatització del poder. I les coses s'han de dir pel seu nom. L'època feudal ja fa temps que va passar. Ara els ajuntaments pertanyen al poble i no únicament a la classe política. També hi ha associacions i grups de gent amb tot el dret a pensar de manera diferent.
El fet és que aquestos "alternativos" que diu l'alcalde no han criticat en cap moment el treball de les persones que formen la Junta de Festes; més al contrari, de forma constructiva, han intentat oferir a la gent un programa farcit d'activitats culturals i lúdiques gratuïtes per a xiquets i xiquetes, homes i dones. El que sí ha passat és que l'equip de govern, enlloc de volcar-se i ajudar al màxim aquesta iniciativa alternativa, els ha posat alguns impediments i obstacles molt grans. Per exemple, la fira d'ONGs de l'últim dia es va haver de suspendre perquè l'Ajuntament no va autoritzar l'ús de la plaça sta. Isabel. I la gent d'AJA van considerar que la resta de llocs que proposava l'Ajuntament no eren prou dignes per a l'entitat de l'acte.
En tot cas, nosaltres sí volem agrair enormement a aquests alternatius, tot l'esforç i el treball que han fet de forma voluntària, per tal de poder gaudir d'unes festes més plurals.

PER A PARTICIPAR I FER SENTIR LA VOSTRA VEU: Quina opinió teniu sobre aquesta qüestió? Què opinéu de les festes patronals tradicionals?

Comentaris

  1. Santet hagués sigut un alcalde coherent i acoplat a les circunstàncies en l'any 67. L'únic problema és que en aquelles èpoques els alcaldes no cobraven. Eren alcaldes por la gracia de Dios y de España. És l'únic aspecte que no coincideix en Santet que s'ompli les butxaques de bona manera.

    ResponElimina
  2. Opine que ja fan olor, a vell i a ranci. I que ja tocava airejar el poble amb festes fetes pels propis almassorins i almassorines, i no per quatre enxufats que nomès fan que continuar els esquemes dels programes de festes anteriors sense parar a pensar què és el que vol la gent.

    ResponElimina
  3. NO ES EL ALCALDE DE TOT EL POBLE,NOMES D´UNA PART.
    Así nos luce el pelo en Almassora.

    ResponElimina
  4. Hola a todos, soy el alcalde. A que molo cantidubi.

    ResponElimina
  5. Tengo una niña pequeña, sólo he ido un día a los castillos hinchables y al mesón. Del resto, no me llega nada donde vivo, ya que no pertenezco a ninguna peña. Cada vez me hace menos ilusión salir por Almazora pq tiene menos de novedad. Es ver a los mismos, con las mismas camisetas, pero más viejos...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Podeu fer tota mena de comentaris sempre que siguen respectuosos i empreu un llenguatge no despectiu i sense cap insult. Aquells comentaris que no cumplisquen amb això, seran esborrats.

Entrades populars d'aquest blog

La fuente se ha secado...

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa

CRITICA DE LIBROS: “13”, de Steve Cavanagh – 382 Págs.