La Caserna de la Guàrdia Civil d'Almassora: Historia d'un 'projecte' inacabat (I)
AlmassoraTeVeu comença avuí un projecte informatiu nou per a nosaltres. La intenció és fer una recerca el més exhaustiva possible d'alguns dels temes d'actualitat i polèmics que afecten al nostre poble. Algú es preguntarà què té això de nou. La resposta és l'estratègia de comunicació que emprarem.
En realitat, no seran temes que nosaltres considerem importants sinò aquells que altres mitjans d'àmbit provincial han tractat. Potser, podran acusar-nos de poca originalitat o falta d'imaginació o personalitat. Doncs, cadascú pot pensar el que crega convenient, però la nostra proposta va més enllà del que diuen els periòdics. Nosaltres farem un treball de seguiment dels diferents temes donant una opinió i puntualitzant el que vulguem criticar.
En aquesta ocasió, el nostre anàlisi no es centrarà en com s'ha tractat la notícia sinò el fons de la qüestió, les declaracions de les persones implicades o, simplement, el canvi de circumstàncies. No pretenem, de cap manera, criticar el punt de vista del periòdic. Altres vegades, hem criticat la visió parcial d'alguns mitjans però ara el rerefons és un altre: ens aprofitem de l'hemeroteca de El Periòdico Mediterráneo per a apropar a la gent que llegiu aquest blog una visió històrica i integral de l'actualitat informativa.
Comencem amb un tema que, sobtadament, ha tornat a ser notícia. Ens referim a la Caserna de la Guàrdia Civil d'Almassora, que des de la dècada dels 90 hauria d'haver-se modernitzat però, a hores d'ara, encara "gaudim" d'un edifici ancestral que es podria incorporar al Catàleg de Patrimoni del municipi com una de les reliquies turístiques però, lluny d'això, no podem ni visitar-lo lliurement.
En veritat, aquesta és una més de les dessidies amb que es tracten molts dels temes de l'actualitat política a Almassora i que la ciutadania s'ho mira amb deixadesa. Són molts anys! Y lo que te rondaré, morena. La incapacitat per resoldre un tema com aquest, demostra fins a quin punt és veritat aquella llegenda social de que la classe política no fa res. En tot cas, nosaltres preferim no generalitzar perquè totes les persones que es dediquen a la política no són iguals; ni molt menys. Les incapacitats d'uns pocs no es pot aplicar a tots... Per això, contarem els fets i, després que cadascú pense el que vulga.
La nostra història comença a meïtat de 2003 [tot i que comença uns anys abans l'hemeroteca electrònica de Mediterraneo només arriba fins l'1 de gener de 2002], quan llegim el següent titular: La Guardia Civil anuncia el cuartel de Almassora (El Periódico Mediterráneo - 15 de juny de 2003). En realitat, la notícia només avança una previsió dels pressupostos i diu que l'Ajuntament d'Almassora encara no ha trobat una ubicació definitiva des de 2001.
A poc que pensem, la data d'aquest primer article no és casual perquè a finals de maig d'aquell 2003 van haver eleccions municipals. Precisament, aquelles que el PP va guanyar amb una majoria absoluta d'aquelles que et fan riure de debò: només per 4 vots (tres vots més al Bloc i un més al PSPV-PSOE hagueren canviat les coses) i només el 49,35% dels vots [algun dia tractarem del tema electoral amb calma]. És a dir, canviava el govern municipal de color i, amb això, s'intuia certa sintonia amb el govern d'Espanya (del mateix que el nou d'ací).
Efectivament, nou govern, noves formes. Uns dies després, llegim: Casanova (PP) pide el cuartel ya y en el "lugar que sea" ( El Periódico Mediterráneo - 27/06/2003 ). El nou alcalde ja havia estat investit i començava a actuar. I des del poder, les posicions canvien. Ara, el problema de la ubicació [que havia estat el centre del debat] ja no era prioritari sinò que interessava construir la caserna on fòs però finançada pel Ministeri de l'Interior. Diuen que governar no és fàcil i que, des de dalt, les coses es veuen d'una altra manera.
Però si amb la vara de comandament les perspectives canvien, imagineu-vos si ja no la teniu. Així, llegim al dia següent: El PSOE exige "celeridad" en la construcción del cuartel ( El Periódico Mediterráneo - 28/06/2003 ). Ara, sense responsabilitat de govern, exigeixen que les gestions s'acceleren i es facen ràpidament, quan el PSOE va tindre l'alcaldia des de 1999.
Uns mesos més tard, a l'octubre i després del descans estival, un alcalde salvador es decideix a solucionar un tema que l'anterior govern del PSOE no va ser capaç de solventar. Així, com podem llegir en Por un nuevo cuartel ( El Periódico Mediterráneo - 16/10/2003 ), la nova estrategia del partit que ara governa a Almassora és diferent. Davant la passivitat, s'anuncia una reunió a Madrid on es proposarà, fins i tot, una ubicació diferent a les barallades anteriorment. En aquesta nova forma d'actuar, s'informa a la ciutadania que el finançament haurà d'assumir-lo el ministeri perquè l'Ajuntament no pot fer front a un deute tan gran. Acabáramos...
Com no podia ser d'una altra manera, dos dies després de l'anunciada reunió amb els responsables del Ministeri de l'Interior, es dexifra la incògnita: El nuevo cuartel irá detrás del almacén de Peris Agost ( El Periódico Mediterráneo - 18/10/2003 ). L'as que s'ha tret de la màniga el nou govern municipal ha resultat guanyador. Amb això, el nou equip de govern es pot presentar davant del poble com un magnífic gestor de la cosa pública, amb idees brillants i, sobre tot, com a gran equip negociador que no només aconsegueix desbloquejar una situació aturada feia temps [per la incompetència de l'anterior govern] sinò que, a més, obté el compromís del finançament ministerial i una data de començament de les obres: 2005. La idea de que Almassora aconsegueix un triomf històric ha calat.
En definitiva, un èxit absolut que, si més no, es reforçarà només 10 dies després quan s'anuncia que La nueva ubicación del cuartel logra el consenso de los partidos ( El Periódico Mediterráneo - 28/10/2003 ). Era el que faltava: un triomf polític que reaferma i justifica la majoria absoluta del partit.
Així, acabem l'any 2003 i ja tenim consens, ubicació, finançament i data de començament de les obres. Un èxit sense precedents que tanca anys d'incertesa. En fi, un exemple de com extraure benefici polític fàcilment sense arriscar gaire.
Continuarà...
En realitat, no seran temes que nosaltres considerem importants sinò aquells que altres mitjans d'àmbit provincial han tractat. Potser, podran acusar-nos de poca originalitat o falta d'imaginació o personalitat. Doncs, cadascú pot pensar el que crega convenient, però la nostra proposta va més enllà del que diuen els periòdics. Nosaltres farem un treball de seguiment dels diferents temes donant una opinió i puntualitzant el que vulguem criticar.
En aquesta ocasió, el nostre anàlisi no es centrarà en com s'ha tractat la notícia sinò el fons de la qüestió, les declaracions de les persones implicades o, simplement, el canvi de circumstàncies. No pretenem, de cap manera, criticar el punt de vista del periòdic. Altres vegades, hem criticat la visió parcial d'alguns mitjans però ara el rerefons és un altre: ens aprofitem de l'hemeroteca de El Periòdico Mediterráneo per a apropar a la gent que llegiu aquest blog una visió històrica i integral de l'actualitat informativa.
Comencem amb un tema que, sobtadament, ha tornat a ser notícia. Ens referim a la Caserna de la Guàrdia Civil d'Almassora, que des de la dècada dels 90 hauria d'haver-se modernitzat però, a hores d'ara, encara "gaudim" d'un edifici ancestral que es podria incorporar al Catàleg de Patrimoni del municipi com una de les reliquies turístiques però, lluny d'això, no podem ni visitar-lo lliurement.
En veritat, aquesta és una més de les dessidies amb que es tracten molts dels temes de l'actualitat política a Almassora i que la ciutadania s'ho mira amb deixadesa. Són molts anys! Y lo que te rondaré, morena. La incapacitat per resoldre un tema com aquest, demostra fins a quin punt és veritat aquella llegenda social de que la classe política no fa res. En tot cas, nosaltres preferim no generalitzar perquè totes les persones que es dediquen a la política no són iguals; ni molt menys. Les incapacitats d'uns pocs no es pot aplicar a tots... Per això, contarem els fets i, després que cadascú pense el que vulga.
La nostra història comença a meïtat de 2003 [tot i que comença uns anys abans l'hemeroteca electrònica de Mediterraneo només arriba fins l'1 de gener de 2002], quan llegim el següent titular: La Guardia Civil anuncia el cuartel de Almassora (El Periódico Mediterráneo - 15 de juny de 2003). En realitat, la notícia només avança una previsió dels pressupostos i diu que l'Ajuntament d'Almassora encara no ha trobat una ubicació definitiva des de 2001.
A poc que pensem, la data d'aquest primer article no és casual perquè a finals de maig d'aquell 2003 van haver eleccions municipals. Precisament, aquelles que el PP va guanyar amb una majoria absoluta d'aquelles que et fan riure de debò: només per 4 vots (tres vots més al Bloc i un més al PSPV-PSOE hagueren canviat les coses) i només el 49,35% dels vots [algun dia tractarem del tema electoral amb calma]. És a dir, canviava el govern municipal de color i, amb això, s'intuia certa sintonia amb el govern d'Espanya (del mateix que el nou d'ací).
Efectivament, nou govern, noves formes. Uns dies després, llegim: Casanova (PP) pide el cuartel ya y en el "lugar que sea" ( El Periódico Mediterráneo - 27/06/2003 ). El nou alcalde ja havia estat investit i començava a actuar. I des del poder, les posicions canvien. Ara, el problema de la ubicació [que havia estat el centre del debat] ja no era prioritari sinò que interessava construir la caserna on fòs però finançada pel Ministeri de l'Interior. Diuen que governar no és fàcil i que, des de dalt, les coses es veuen d'una altra manera.
Però si amb la vara de comandament les perspectives canvien, imagineu-vos si ja no la teniu. Així, llegim al dia següent: El PSOE exige "celeridad" en la construcción del cuartel ( El Periódico Mediterráneo - 28/06/2003 ). Ara, sense responsabilitat de govern, exigeixen que les gestions s'acceleren i es facen ràpidament, quan el PSOE va tindre l'alcaldia des de 1999.
Uns mesos més tard, a l'octubre i després del descans estival, un alcalde salvador es decideix a solucionar un tema que l'anterior govern del PSOE no va ser capaç de solventar. Així, com podem llegir en Por un nuevo cuartel ( El Periódico Mediterráneo - 16/10/2003 ), la nova estrategia del partit que ara governa a Almassora és diferent. Davant la passivitat, s'anuncia una reunió a Madrid on es proposarà, fins i tot, una ubicació diferent a les barallades anteriorment. En aquesta nova forma d'actuar, s'informa a la ciutadania que el finançament haurà d'assumir-lo el ministeri perquè l'Ajuntament no pot fer front a un deute tan gran. Acabáramos...
Com no podia ser d'una altra manera, dos dies després de l'anunciada reunió amb els responsables del Ministeri de l'Interior, es dexifra la incògnita: El nuevo cuartel irá detrás del almacén de Peris Agost ( El Periódico Mediterráneo - 18/10/2003 ). L'as que s'ha tret de la màniga el nou govern municipal ha resultat guanyador. Amb això, el nou equip de govern es pot presentar davant del poble com un magnífic gestor de la cosa pública, amb idees brillants i, sobre tot, com a gran equip negociador que no només aconsegueix desbloquejar una situació aturada feia temps [per la incompetència de l'anterior govern] sinò que, a més, obté el compromís del finançament ministerial i una data de començament de les obres: 2005. La idea de que Almassora aconsegueix un triomf històric ha calat.
En definitiva, un èxit absolut que, si més no, es reforçarà només 10 dies després quan s'anuncia que La nueva ubicación del cuartel logra el consenso de los partidos ( El Periódico Mediterráneo - 28/10/2003 ). Era el que faltava: un triomf polític que reaferma i justifica la majoria absoluta del partit.
Així, acabem l'any 2003 i ja tenim consens, ubicació, finançament i data de començament de les obres. Un èxit sense precedents que tanca anys d'incertesa. En fi, un exemple de com extraure benefici polític fàcilment sense arriscar gaire.
Continuarà...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Podeu fer tota mena de comentaris sempre que siguen respectuosos i empreu un llenguatge no despectiu i sense cap insult. Aquells comentaris que no cumplisquen amb això, seran esborrats.