LA GENT D'ALMASSORA OPINA: Almassora sense rumb

AlmassoraTeVeu no és responsable ni dona suport ni comparteix ni deixa de compartir ni valora les opinions dels col·laboradors. Igualment no corregeix els textos ni gramaticalment ni ortogràficament. Simplement, amb cura i respecte a les normes de publicació AlmassoraTeVeu dona veu a totes les persones que vulguen dir la seua sobre Almassora. En tot cas, AlmassoraTeVeu es reserva el dret de donar seguiment a les notícies i opinions externes que es publiquen.

Un article de: Raül Pons Chust, geògraf
Fa pocs dies ha començat en Almassora una nova polèmica social i política, ara sobre la ubicació del que serà sisè col·legi a partir del curs 2010-2011. En realitat, estem només en els prolegòmens del que, com en altres ocasions, pot arribar a ser una picabaralla dialèctica entre diferents col·lectius que acabarà amb una única realitat: molts xiquets i xiquetes es passaran molt de temps en barracons.
Però, més enllà d’això el que mereix una reflexió més profunda és la manera com s’aborda la dotació d’infraestructures públiques en Almassora. I és que, cada vegada que s’ha d’habilitar un servei nou (o reformar-ne algun d’existent) sorgeixen problemes.
Recordem, només de passada, alguns casos: l’Ateneu Jove, el CEIP Cardenal Cisneros, el CEIP Germans Otxando, la Piscina Coberta, l’IES Vila-roja, la Residència de Tercera Edat, la caserna de la Guàrdia Civil, el CEIP Regina Violant, el nou Centre de Salut, la nova Biblioteca, l’IES Alvaro Falomir, l’IES número 3, el CEIP Errando Vilar, les obres de regeneració de la platja, la urbanització de la zona costanera, l’avinguda Mediterrània, etc.
Unes vegades, problemes de competències entre administracions; en altres, actuacions urbanístiques fraudulentes o falta de consens social; en quasi totes, una mancança magnífica d’idees, que obliga a prendre decisions sobre la marxa (i en calent) i que planteja massa dubtes.
En veritat, Almassora no té un projecte de ciutat que resolga problemes puntuals com aquest del nou col·legi. S’ha demostrat, que el PGOU és (almenys ací) insuficient. Un document que, precisament, hauria de marcar les pautes del desenvolupament municipal, és menyspreat constantment i és modificat a conveniència (fins a 15 vegades): ara, per a permetre l’obertura d’un centre comercial més gran del normal; ara, per a reduir una zona verda; ara per a posar una pantalla ecològica (sic).
Podríem dir, dons, sense por a equivocar-nos que Almassora mai no ha tingut ni idea de com planificar el seu propi futur. Per això, davant un creixement de població tan extraordinari com el dels últims anys (de 15.298 habitants el 1991 a 25.920 empadronats el 2010), ningú no ha pres la iniciativa. I, després es viuen situacions tan esperpèntiques com les del CEIP Regina Violant que va canviar d’ubicació fins a tres vegades per a quedar-se, finalment, on estava al principi.
Posats a buscar responsabilitats, la nostra classe política no pot eixir benparada perquè ha estat incapaç de consensuar un model que done resposta als problemes urbanístics, i d’evitar polèmiques cada vegada que s’haja de fer alguna cosa de nova. Fins i tot, els enfrontaments i la lluita partidista va acabar per enfonsar un dels major projectes de participació ciutadana que mai no ha conegut Almassora: el Fòrum de la Sostenibilitat.
Aquest clima de confrontació limita les capacitats d’Almassora i deixa un futur poc esperançador. Per això, mentre no s’assenten les bases d’una planificació consensuada, políticament i socialment, no aconseguirem res; mentre els 15 regidors i les 6 regidores de Ca la Vila no entenguen que el poble és de tots i que moltes decisions no s’han de prendre per majoria sinó per unanimitat (política i social) i que s’han d’esforçar per aconseguir-la, Almassora serà un poble sense rumb.
Aquestes són algunes de les directrius que podrien ajudar a resoldre qüestions bàsiques del desenvolupament urbà per als propers 20 ó 25 anys: si volem una ciutat extensa o una ciutat compacta; com s’integren els nouvinguts; com s’integren definitivament els grups perifèrics; com s’aborda el procés d’elitització o gentrificació social; quines zones d’esbarjo són necessàries i com han de ser; quins equipaments públics (educatius i sanitaris) poden ser necessaris i on s’han d’ubicar; com es planifica la dotació esportiva pública per a que puguem fer esport sense pagar i sense anar-nos-en fora; com s’ha de desenvolupar la zona de la costa i Santa Quitèria; com es pot integrar el riu Millars; com s’incorpora la finca del Millonari al municipi; quin transport públic necessitem per a integrar-nos adequadament a la comarca; què necessitem per a fer que la mobilitat municipal siga més sostenible; com millorem l’eficiència energètica del municipi; com conservem i protegim l’horta i el secà; quin paper ha de jugar el patrimoni (públic i individual) en el desenvolupament urbà i turístic; com es pot facilitar i propiciar la participació ciutadana; etc.
A un any vista de les eleccions municipals farien bé tots els partits que s’hi presenten en reflexionar sobre el model de ciutat que volem, superar algunes velles rancúnies ideològiques i sumar esforços que donen a entendre a la ciutadania que la política serveix per a fer poble... si no, potser haurà de ser la gent la que prenga la iniciativa sense els partits polítics.