28 de juliol de 2010...
Un dia històric
Avui és un gran dia; sí, senyor. Per fi, després de moltes acalorades discussions; després d'anys de sentir-te diferent entre la teua pròpia gent (família i amics); després d'haver rebut, fins i tot, pressions i insults d'algunes persones exaltades (ja fa anys però hi ha coses que no s'obliden); després de decidir no debatre sobre els bous perquè els arguments dels taurins sempre eren els mateixos i no calia encendre passions incontrolades; després de tant de temps... va i resulta que un somni de joventut (d'aquells que mai creus que es complirà però que sempre et queda la utopia de pensar que arribarà) s'ha fet realitat.
En veritat, la prohibició de les corregudes de bous només afectarà a Catalunya (i només a una plaça que torturava i matava cada any a 134 bous dels 10.247 que moren al conjunt de l'Estat) però allò de mai no ho veurem o mai no passarà ja no ho podem dir. A més a més, ara amb tota la polèmica induida i manipulada per Madrid i la dreta espanyola per a fer creure que la nova Llei és una qüestió identitària, ens hem assabentat (fa alguns mesos) que Canàries també les ha prohibit... el 1991. I que l'Assemblea de la Comunitat de Madrid ha iniciat els tràmits parlamentaris per a debatre una altra ILP similar a la de Catalunya.
La gent es preguntarà: i què guanyen els antitaurins amb la prohibició? Que la dignitat dels animals i dels humans quede assegurada jurídicament i que la mort lenta d'un èsser viu mai torne a ser un espectacle. Igualment, s'ha fet possible que un tema tabú en Espanya es comente per tot arreu (hem pogut gaudir en els últims mesos d'alguns debats on han hagut d'anar toreros a defendre la seua professió, cosa que mai abans havia ocorregut: ells -els matadors- sempre s'havien negat a parlar de que el seu treball provocara mal o a assumir que el toreig fora, a la fi, una acte violent de tortura) i s'enfronte un problema directament, sense subterfugis: la crueltat d'un espectacle que algunes persones consideren art allà on, veritablement, només hi ha violència, destrucció i patiment.
En fi. Aquesta reflexió no és en contra de ningú sinò per celebrar que s'ha aconseguit reconèixer el que molta gent sap i creu però que mai comenta perquè una suposada majoria diu que les corregudes de bous ens identifiquen. No ens enganyem i que no s'esglaien els taurins i les taurines almassorines: primer, s'han prohibit les corregudes de bous; segon, a Catalunya; tercer, on només quedava en actiu una plaça de bous; quart, que ací (i a tota Espanya), hi ha gent que opina el mateix i està contenta i no és independentista; cinqué, la llibertat no s'ha de confondre amb libertinatge: tot no està permès; sisé, prohibir és un acte intrínsecament unit a la mateixa democràcia i l'estat de dret (acàs pots pixar a la porta de casa? o cagar al carrer? o pegar-li una bofetada al teu veí? o furtar productes en el super? o saltar-te el semàfor en roig? o abandonar un gos? o matar un gat en el carrer? o trencar-li els cristalls del cotxe amb un barra de ferro al teu veí del segon? o insultar a un policia? o parlar en un plentari? o rentar el cotxe al carrer? o no pagar a Hisenda? o abortar en la setmana 15?). Veritat que tota la legislació i l'ordenament jurídic està ple de prohibicions? Dons...
En tot cas, cal destacar que és la iniciativa de la gent la que incita l'aprovació de la Llei. I això, és el més important: que la nostra acció pot fer lleis, d'acord amb les disposicions legals pertinents, i no haver d'esperar 4 anys per fer balanç del que han legislat els partits polítics, alguns d'ells (els majoritaris) més pendents d'altres qüestions que no pas de tots nosaltres.
Avui és un gran dia; sí, senyor. Per fi, després de moltes acalorades discussions; després d'anys de sentir-te diferent entre la teua pròpia gent (família i amics); després d'haver rebut, fins i tot, pressions i insults d'algunes persones exaltades (ja fa anys però hi ha coses que no s'obliden); després de decidir no debatre sobre els bous perquè els arguments dels taurins sempre eren els mateixos i no calia encendre passions incontrolades; després de tant de temps... va i resulta que un somni de joventut (d'aquells que mai creus que es complirà però que sempre et queda la utopia de pensar que arribarà) s'ha fet realitat.
En veritat, la prohibició de les corregudes de bous només afectarà a Catalunya (i només a una plaça que torturava i matava cada any a 134 bous dels 10.247 que moren al conjunt de l'Estat) però allò de mai no ho veurem o mai no passarà ja no ho podem dir. A més a més, ara amb tota la polèmica induida i manipulada per Madrid i la dreta espanyola per a fer creure que la nova Llei és una qüestió identitària, ens hem assabentat (fa alguns mesos) que Canàries també les ha prohibit... el 1991. I que l'Assemblea de la Comunitat de Madrid ha iniciat els tràmits parlamentaris per a debatre una altra ILP similar a la de Catalunya.
La gent es preguntarà: i què guanyen els antitaurins amb la prohibició? Que la dignitat dels animals i dels humans quede assegurada jurídicament i que la mort lenta d'un èsser viu mai torne a ser un espectacle. Igualment, s'ha fet possible que un tema tabú en Espanya es comente per tot arreu (hem pogut gaudir en els últims mesos d'alguns debats on han hagut d'anar toreros a defendre la seua professió, cosa que mai abans havia ocorregut: ells -els matadors- sempre s'havien negat a parlar de que el seu treball provocara mal o a assumir que el toreig fora, a la fi, una acte violent de tortura) i s'enfronte un problema directament, sense subterfugis: la crueltat d'un espectacle que algunes persones consideren art allà on, veritablement, només hi ha violència, destrucció i patiment.
En fi. Aquesta reflexió no és en contra de ningú sinò per celebrar que s'ha aconseguit reconèixer el que molta gent sap i creu però que mai comenta perquè una suposada majoria diu que les corregudes de bous ens identifiquen. No ens enganyem i que no s'esglaien els taurins i les taurines almassorines: primer, s'han prohibit les corregudes de bous; segon, a Catalunya; tercer, on només quedava en actiu una plaça de bous; quart, que ací (i a tota Espanya), hi ha gent que opina el mateix i està contenta i no és independentista; cinqué, la llibertat no s'ha de confondre amb libertinatge: tot no està permès; sisé, prohibir és un acte intrínsecament unit a la mateixa democràcia i l'estat de dret (acàs pots pixar a la porta de casa? o cagar al carrer? o pegar-li una bofetada al teu veí? o furtar productes en el super? o saltar-te el semàfor en roig? o abandonar un gos? o matar un gat en el carrer? o trencar-li els cristalls del cotxe amb un barra de ferro al teu veí del segon? o insultar a un policia? o parlar en un plentari? o rentar el cotxe al carrer? o no pagar a Hisenda? o abortar en la setmana 15?). Veritat que tota la legislació i l'ordenament jurídic està ple de prohibicions? Dons...
En tot cas, cal destacar que és la iniciativa de la gent la que incita l'aprovació de la Llei. I això, és el més important: que la nostra acció pot fer lleis, d'acord amb les disposicions legals pertinents, i no haver d'esperar 4 anys per fer balanç del que han legislat els partits polítics, alguns d'ells (els majoritaris) més pendents d'altres qüestions que no pas de tots nosaltres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Podeu fer tota mena de comentaris sempre que siguen respectuosos i empreu un llenguatge no despectiu i sense cap insult. Aquells comentaris que no cumplisquen amb això, seran esborrats.