Almassora viu el Mundial amb molta passió per la selecció espanyola
Almassora també viu la febra espanyola pel Mundial
No sé si us interessa o si us n'heu adonat, però des de que va començar el Mundial de futbol de Sudàfrica, alguna cosa ha canviat en el paisatge habitual d'Almassora... I, a mesura que la Selecció Espanyola guanya un partit el panorama es torna més pintoresc: molts balcons han aparegut engalanats amb banderes espanyoles amb l'escut constitucional (afortunadament).
Aquest fet pot ser notícia perquè no recordem coses similars abans al nostre poble. De fet, aquesta mostra d'eufòria pot tindre moltes lectures però una de les més simples és: a la gent li agrada el futbol i reaferma els seus sentiments penjant un troç de tela roig i groc amb un dibuixet en el centre. I ací hauríem acabat... si no fós que a algunes persones ens agrada treure-li punta a tot i ens agrada reflexionar sobre les coses que passen a casa nostra.
En veritat, aquest és un tema menor però, abans de continuar, us demanaríem que, tot i si sou molt patriotes espanyols com si no ho sou, deixeu de banda la omnipresent política partidista i penseu només en això que escrivim. No per res (el que escriu li agrada el futbol, veu tots els partits de la roja i li agradaria que guanyara Espanya la competició perquè juga molt bé al futbol) sinò perquè l'abast del present article és només el que és: que el futbol (clubs, federacions, multinacionals de roba i mitjans de comunicació) està per sobre de les ideologies i que ha sabut imposar la seua lògica capitalista per a guanyar diners, sense fer distinció de classes socials o dificultats econòmiques i drames personals i mostrar que és capaç d'unir sensibilitats amb l'objectiu d'incrementar els beneficis.
És a dir, en temps de crisi (sobretot) el futbol és capaç d'alienar-nos dels nostres problemes individuals i col·lectius. Els qui controlen el món del futbol ho saben i per això s'hi volquen tant. El que hauríem de saber la massa és que aquest negoci és possible gràcies a que ens agrada oblidar-nos dels nostres lios ni que siga per unes hores.
En fí. A alguns ens resulta una mica estrany veure tantes banderes espanyoles penjades al balcons perquè encara ens costa esborrar les connotacions ideològiques que té al darrere això. Us he de dir que aquestes expresions patriòtiques en altres països (França, Itàlia, etc.) queden fins i tot agradables a vista. Però ací aquesta exaltació de la bandera encara impacta a molta gent perquè sempre l'hem associada a ideologies dretanes i retrògrades poc demòcratiques.
Es veu que ara, amb tants anys de democràcia s'han aparcat els complexos (potser perquè una bona part desconeix la Història Contemporània d'Espanya) i la gent demostra sense vergonya ni agravis els seus sentiments. En tot cas, a la nostra terra, a alguns encara ens produeix urticaria sentiment nacional indisoluble però el respectem i ens hi acostumem; al capdavall la llibertat d'expressió és un principi democràtic i de llibertat.
Però, això és el que hi ha. Ens consola pensar que no són expressions polítiques el que penja de les cases sinò una mostra d'alegria esportiva que no anirà més enllà de l'11 de juliol... o potser sí aquesta moda de protestar i reclamar coses (per exemple, el rebuig del macroinstitut i altres) és una nova expressió social, una mica passiva però, al cap i a la fi, lliure.
PER A PARTICIPAR I FER SENTIR LA VOSTRA VEU: Què penseu? Sou espanyolistes i aficionats a la selecció espanyola? Us importa una merda Espanya? No us agrada el futbol? No penseu res?
Dos comentaris:
ResponElimina1r: sóc funcionari i m'han rebaixat el sou un 7%, amb la qual cosa esta d'acord la major part de la societat, perquè "els funcionaris no treballem" i per la crisi econòmica. Els jugadors de la selecció espanyola, que ja són rics, cobraran 600.000 euros si guanyen el mundial i això s'accepta perfectament. Jo, només per això, vull que perguen.
2n: la llibertat d'expressió està molt bé però per a totes les ideologies. Què passaria si jo penjara un estrelada en el meu balcó que posara açò no és Espanya?
Un parell de coses:
ResponEliminaLa primera seria una proposta de canvi de titular, ficant alguna cosa semblant a "El futbol guanya per golejada a l'educació" ja que per cada banderola que es veu a favor d'un tercer institut, es troben quinze o vint animant a futbol s.a.d.
La segona per a Basset, si penjes una estelada, seràs un catalanista separatista que no t'estimes la teva Comunitat Valenciana, que et vens a qualsevol preu i damunt et assenyalaran pel carrer. El motiu, molt senzill i et remitisc al meu punt 1.- Educació i cultura (o la manca d'ella).
Precisament, aquest és un dels significats de l'article: reflexionar sobre si tots els missatges de balcó serien admessos.
ResponEliminaJo intente defendre (cada vegada menys tot hi ha que dir-ho) a la selecció espanyola dels drets laborals, a la selecció espanyola del medi ambient, a la s. e. dels salaris justos per a funcionaris, treballadors (asalariats i autònoms), de la selecció espanyola de les pensions justes, i altres seleccions espanyoles que representen la dignitat i l'igualtat.
ResponEliminaDesgraciament, aquestes seleccions juguen en cuarta divisió i fan el ridícul mundial perquè les seleccions de finançers, banquers i titelles polítiques mos apallisen tots els partits.
Si la gent animara més a aquestes seleccions guanyariem el mundial de la dignitat.
Dit açò, la selecció de fútbol me la repantumpla.
I d'acord amb els altres comentaris. Si fiques una bandera estelada la feina és teva.