I si fóra així? Capitol II

Una història de ficció

I si fóra així? Capítol II: el Premi Almassorí de l'Any

Aquest és el segon lliurament d'una hipotètica novel·la històrica d'Almassora que es publicaria l'any 2080. AlmassoraTeVeu us presenta una sèrie de fragments imaginaris sobre diferents parts de la història, ambientada en l'Almassora actual però que, per a un lector de la segona meitat del segle XXI, queda molt lluny [li hem canviat el tipus de lletra, el color i l'alineació del text per a que ho pugueu identificar clarament]:

"... A la Marta no li feia cap gràcia anar a aquell sopar, però amb la seua nova responsabilitat municipal al capdavant del Fòrum Social Local seria una 'provocació' no anar-hi al primer acte que la convidaven.

En veritat, pensava ella, la gala de lliurament del Premi Almassorí de l'Any no és un acte institucional. Què hi farè jo allà? Aquesta mena d'actes és pròpia dels anys 50 i 60 [del segle passat] però no pas d'ara. A més, creia ella, que es premiava més la tasca dels homes que no pas de les dones; i oblidar-se de la meitat de la població no és, precisament, la idea més sostenible del món.

Aleshores, havia arribat el moment. O ara o mai. La Marta era valenta i sabia que qui no arriscava no guanyava; podia perdre però, al menys, ho hauria intentat. Aquell mes havia canviat la seua vida... i a la llarga la de tot el poble. Així que, va agafar el mòbil i va fer una de les trucades més importants en la història d'Almassora.

- Vicent? Hem de parlar seriosament.
- ...
- És sobre el sopar del dia 5.
- ...
- El del Premi Almassorí de l'Any. No ho tinc clar.
- ...
- Vale! El del dia 6, perdó. Doncs... no aniré. No puc anar! Me negue!
- ...
- Perquè tot i que la primera edició va premiar un bon home, amb una gran labor professional, crec, que la idea s'ha desvirtuat. És més, pense que ja va nèixer adulterada.
- ...
- Què que dic? Doncs, pensa un poc. Per què no s'ha premiat encara a ninguna dona?
- ...
- No ho saps? Jo t'ho diré perquè el masclisme...
- ...
- Estic tranquil·la. D'acord. No aniré i punto.
- ...
- Sí, no aniré i punto... A no ser que...
- ...

L'alcalde sabia que l'absència d'aquella jove, que tot just irrompia en la vida pública local, el deixaria en mal lloc. Ja s'havia hagut d'enfrontar amb la resta del seu equip (amb tots i totes) perquè pensaven que la seua idea de rellançar el Fòrum era rocambolesca i la consideraven 'una iniciativa etílica pròpia d'una vesprada intensa al mesón'. A sobre, que fòs una persona de 35 anys que mai no havia participat en res i que la seua única proesa era haver-se begut mig hectolitre de vi en les últimes festes (segons alguns amics), no ajudava gaire. Amb tot i això, el primer edil es mantenia ferm i no podia fallar ara; clar, cap dels seus 11 regidors intuïa, exactament, com d'encertada arribaria a ser aquella posició de força.

La Marta va fer un somriure molt pícar i va canviar el seu to de veu.

- Deixa'm parlar. Se m'ha ocorregut una idea que potser m'animaria.
- ...
- Podríem aprofitar l'acte per anunciar la primera activitat conjunta del Fòrum Social Local i l'Ajuntament: a partir de l'any 2011, convocarem un guardó similar a aquest però que es dirà: Premi Almassorina de l'Any.
- ...
- Sí, ja sé que les bases diuen que es reconeix la labor de 'persones' però com sembla ser que ací, en este poble, 'persones' només hi ha del sexe masculí doncs seria interessant discriminar positivament les dones i atorgar un premi del tot femení.
- ...
- De què estem parlant? No hauria de suposar res extraordinari econòmicament. S'hauria d'elegir un jurat (meitat homes, meitat dones), obrir un període de propostes a la ciutadania, convocar un acte institucional (no cal cap sopar) i lliurar el premi.
- ...
- M'alegre de que t'agrade. Escolta'm...
- ...
- D'acord, ja acabe. Podríem quedar el dimarts i ho parlem.
- ...
- Sí, el dilluns és festa. Quin cap que tens!
- ...
- Què vols dir?
- ...
- Ah, és clar! El Premi no l'atorga l'Ajuntament. Però, com a màxima autoritat local, sí que diras unes paraules, no?
- ...
- Doncs aprofites l'avinentesa i quan faces el discurs ho anuncies. Ja veuràs la cara de tot el món.
- ...
- Si fas això, hi aniré... però no tinc 50€, saps? Com ho arreglarem?
- ...
- Moltes gràcies. En tot cas, el dimarts a les 10.00 h estaré a l'Ajuntament. Et va bé?
- ...
- Ok. Salut!

L'alcalde va fer l'anunci el dia del sopar. Aquell 6 de novembre la Marta es va erigir com la nova veu d'Almassora, una veu que havia estat, fins aleshores, silenciada però ara, amb el nou rumb que l'alcalde havia pres, les coses canviarien. I molt...".