I si fóra així?...

Una història de ficció
I si fóra així? Capítol I: les festes o com comença tot

Imagineu un escriptor o escriptora d'Almassora que, al final de la seua vida, decideix publicar una història del poble en forma de novel·la històrica. La trama, que veuria la llum l'any 2080, es desenvolupa per tota la comarca i els personatges són reals, tot i que la personalitat de cadascun no es correspon precisament amb el seu perfil de veritat. En realitat, és una novel·la d'història-ficció un fragment de la qual podria ser el que reproduim a continuació:

"... De sobte es va fer un silenci, un emmudiment gèlid, un d'aquells estranys moments en que deixes de parlar i ningú no diu res.

Marta no sabia si era per la ximpleria que acabava de dir (havia fet una dissertació de quinze minuts sobre la idea de convertir el solar de l'Ajuntament, ara enderrocat, en un parc públic per a activitats infantils, concerts i altres esdeveniments culturals) o perquè li havia caigut pel sobre de la camisa mig xato de vi o perquè la llengua se li travava o pels ulls de gori-gori que devia fer.

Però, no. No era per res d'això. La colla que l'escoltava (o que feia com si l'escoltara) s'havia quedat petrificada quan va veure que, recolzat en la barra de la caseta on estaven (la del costat de casa Hidalgo), l'alcalde, Vicente Casanova (que, per cert, va durar pocs mesos més en el càrrec) es dirigia a nosaltres amb un somriure forçat però amb bona cara.

La Marta va canviar la seua mirada quan se'n va adonar de la situació i, en una mil·lèssima de segon el seu aspecte va prendre una semblança molt pareguda a la d'un caqui madur. Resulta que l'alcalde havia seguit fil per randa el discurs d'aquella jove (de 35 anys) i... ens va assegurar que era la millor iniciativa que mai no havia sentit i que les coses en Almassora començarien a canviar des d'aquell precís moment.

A banda de la cara de pastís que se'ns va quedar a tots (mescla de les il·lustríssimes paraules i del vi de garrafa del Mesón) la veritat és que no erem conscients fins quin punt aquella rèplica del primer edil era històrica i establia el començament d'una època diferent en el nostre poble.

Potser aquell 2010 marcava per ell mateix un abans i un després: la Selecció Espanyola de Futbol va guanyar el seu primer dels cinc Mundials que té, els sindicats van iniciar un canvi de tendència que els portaria el 2015 a tindre el 95% dels treballadors afiliats a tot l'estat, Fabra i Francesc Camps eren jutjats per corrupció, la Belén Esteban anunciava la seua candidatura a les eleccions generals de 2012, la Conferència Episcopal espanyola va ser acusada de frau fiscal i la COPE i IntereconomiaTV van ser clausurades, la reforma de les pensions va avançar l'edat obligatòria de jubilació dels 65 als 60 anys, el Congrés dels Diputats aprovava una nova Llei Electoral i s'iniciava una comissió parlamentària per a estudiar la viabilitat d'un canvi constitucional que, a la fi, ens hauria de portar a la instauració de la III República (Federal) Espanyola l'any 2025.

En fi. No sabem si per obra de Harry Potter o per casualitats de la vida, Almassora també va viure un moment gloriòs de canvi a finals d'aquell any tan assenyalat. L'alcalde, el dia 11 d'octubre (primer després de les Festes d'octubre) va convocar un Plenari Extraordinari i es va decidir per unanimitat... demanar a la Generalitat que aquells 4.244.964,31€ que costaria el nou Ajuntament es dedicaren a altres menesters, exactament la mateixa proposta que va fer la Marta: un parc públic per al desenvolupament cultural del poble, un canvi del nom de la plaça, la rehabilitació íntegra de la Càmara Agrària on es situarien diferents serveis municipals, rehabilitació i readaptació de diferents edificis públics on s'ubicarien altres dependències locals, és a dir, una política que faria de l'Ajuntament una administració més propera a la ciutadania.

Almassora es convertia en el primer poble d'Espanya que reconduia la subvenció d'una altra administració supramunicipal per a intentar eixir de la crisis econòmica del moment. De fet, gràcies a aquesta reestructuració econòmica Almassora va crear llocs públics de treball de llarga durada i va permetre que una bona part de la ciutadania deixara de tindre penúries econòmiques. Altres municipis de l'estat van seguir l'exemple.

En tot cas, la Marta no s'ho podia creure. Aquell mateix mes va ser convocada per l'alcaldia a liderar un procés que hauria de recuperar el Fòrum per la Sostenibilitat (que a partir d'aleshores seria Fòrum Social Local) un organisme gràcies al qual Almassora ha estat pionera de la participació ciutadana fet que ha facilitat que, des de 2050 la nostra ciutat siga la seu permanent de la Comissió de Participació Ciutadana de l'ONU.

Aquella convocatòria l'havia descol·locada. Com era possible que un alcalde conservador canviara tant de la nit al matí només per escoltar una discurs d'una persona èbria d'alcohol barat? Doncs allò només era el començament. L'alcalde es va jubilar l'any següent i des d'aleshores va participar activament en defensa dels drets civils de la ciutadania. Va fundar un col·lectiu ecologista de persones grans, va crear una Fundació Local d'Inserció i Integració de persones immigrants i amb problemes, va promoure l'aparició de la Societat Municipal per la Memòria Històrica i es va fer activista antisistema...

En fi, tot aquell canvi era gràcies a les idees etíliques d'una noia insignificant?...".

La història continuaria. En fi. Poseu-li una mica d'imaginació i d'humor i penseu que somniar és gratuït...