Crèixer (una reflexió)
AlmassoraTeVeu no és responsable ni dona suport ni comparteix ni valora les opinions dels col·laboradors. Igualment no corregeix els textos ni gramaticalment ni ortogràficament. Simplement, amb cura i respecte a les normes de publicació AlmassoraTeVeu dona veu a totes les persones que vulguen dir la seua sobre Almassora. En tot cas, AlmassoraTeVeu es reserva el dret de donar seguiment a les notícies i opinions externes que es publiquen.
Crèixer (una reflexió)
Un article de: Jesús Bernat
Crèixer (una reflexió)
Un article de: Jesús Bernat
Escolte Artur Mas, guanyador de les eleccions d’allà on diuen que la gent és més… més al nord. Evidentment no diu massa, té uns dies per repensar-s’ho, però decideix que cal ‘créixer’. Crec que era Göring qui en sentir la paraula ‘cultura’ treia la pistola; almenys així ho he sentit. Em passa una cosa semblant amb la paraula ‘créixer’, però jo sense pistoles, només que se’m revolta alguna cosa allà dins. No cal dir que el mot s’identifica amb progrés i tots dos, beneïdes paraules, semblen aportar la felicitat a l’espècie humana.
Passa, però, que el país del progrés i el creixement, aquell de la ‘z’, la d’Aznar i Zaplana, ens va abocar a una crisi que ara li toca torejar a una altra ‘z’, Zapatero. Milions de parats, desenes de milers de noves vivendes buides quan ja hi havia milers d’antigues vivendes buides, milers de p.p.p.p. ‘PAIS penjats’ per seguir creixent amb noves vivendes, centenars de polígons buits per progressar amb noves naus buides, administracions arruïnades per projectes de massa volada i substancioses comissions… Hom pensava que calia replantejar el sistema, però no; tots coincideixen, per això tindran raó, a defensar el creixement per ser competitius i eixir de la crisi. I jo patisc per si tornen a créixer els bancs que han arruïnat el país i un mercat que –diuen- ell sol se regula. I patisc per si segueix creixent el nombre de barracons als instituts i progressen nous assessors que assessoren als assessors que no han sabut assessorar. I, quan ja em crec que comence a entendre-ho, aplega el concepte d’una familiar roïna de mena, la prima de riesgo en diuen, que pot fotre-ho tot enlaire. I no sé, no em fa gràcia això de créixer. Encara que alguns parlaren de ‘creixement sostenible’, la sostenibilitat i el creixement no es duen massa bé. Només és una reflexió.
Passa, però, que el país del progrés i el creixement, aquell de la ‘z’, la d’Aznar i Zaplana, ens va abocar a una crisi que ara li toca torejar a una altra ‘z’, Zapatero. Milions de parats, desenes de milers de noves vivendes buides quan ja hi havia milers d’antigues vivendes buides, milers de p.p.p.p. ‘PAIS penjats’ per seguir creixent amb noves vivendes, centenars de polígons buits per progressar amb noves naus buides, administracions arruïnades per projectes de massa volada i substancioses comissions… Hom pensava que calia replantejar el sistema, però no; tots coincideixen, per això tindran raó, a defensar el creixement per ser competitius i eixir de la crisi. I jo patisc per si tornen a créixer els bancs que han arruïnat el país i un mercat que –diuen- ell sol se regula. I patisc per si segueix creixent el nombre de barracons als instituts i progressen nous assessors que assessoren als assessors que no han sabut assessorar. I, quan ja em crec que comence a entendre-ho, aplega el concepte d’una familiar roïna de mena, la prima de riesgo en diuen, que pot fotre-ho tot enlaire. I no sé, no em fa gràcia això de créixer. Encara que alguns parlaren de ‘creixement sostenible’, la sostenibilitat i el creixement no es duen massa bé. Només és una reflexió.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Podeu fer tota mena de comentaris sempre que siguen respectuosos i empreu un llenguatge no despectiu i sense cap insult. Aquells comentaris que no cumplisquen amb això, seran esborrats.