El morrut de les palmeres
AlmassoraTeVeu no és responsable ni dona suport ni comparteix ni valora les opinions dels col·laboradors. Igualment no corregeix els textos ni gramaticalment ni ortogràficament. Simplement, amb cura i respecte a les normes de publicació AlmassoraTeVeu dona veu a totes les persones que vulguen dir la seua sobre Almassora. En tot cas, AlmassoraTeVeu es reserva el dret de donar seguiment a les notícies i opinions externes que es publiquen.
“Faula: Narració en què es dóna un ensenyament útil o moral, per mitjà d’una ficció al·legòrica en què intervenen animals i àdhuc éssers inanimats parlant i obrant com si fossin éssers humans o racionals, apòleg.” (Fabra dixit)
Tinc clar que es tracta d’un ensenyament útil i moral; també que intervenen animals que obren com si foren éssers humans o racionals (equivalència, cada vegada menys habitual). No caldrà, però, fer-los parlar; el seu discurs rossegador ha estat clar i definitiu: Som una colla gregària que suporta la desfeta sense alçar la veu. I ens ho ha mostrat, d’ahí la faula, un escarbat al.lòcton: el morrut roig, alias ‘picudo’ Rhynchophorus ferrogineus. Ho sent, més d’un lector s’haurà quedat despagat tot pensant que parlava d’algun home, morrut i amb mal caràcter, que freqüenta llocs d’esbarjo nocturn. Com veieu les palmeres no són lluminoses, són de veres i volia parlar-vos d’una plaga que ens ha donat un lliçó.
Resulta que ja fa uns anys que ens va aplegar aquesta invasió. A casa nostra s’ha anat estenent sense fre. Gràcies a l’absència d’informació, tret del boca a boca del veïnat, cadascú ha fet el que li ha semblat, sense les precaucions mínimes que demanava una plaga com aquestes. Tothom ha pogut vore palmeres trossejades, carregades de capolls, al carrer, sense que cap autoritat incompetent s’ho emportara o manara cremar-ho per evitar-ne la seua propagació. Les palmeres segueixen morint-se. La nostra administració, amb el talant tan neoliberal que li escau, allunyada d’intervencionismes, esperava la iniciativa privada. Fa uns dies que m’ha aplegat un tríptic on se’ns explica l’acció destructora del morrut i les seues conseqüències. A continuació se’ns ofereix un ‘tratamiento con endoterapia’ i la possibilitat que contratem l’empresa especialitzada. Tot un èxit d’una administració que defensa, per damunt de tot, l’empresa privada.
Que aplegara a casa nostra un animalet desconegut i amb molta fam no era estrany si sabem que el control en l’adquisició de productes és una cosa que ‘ja les regula el mercat’, com el fet que fa uns anys tots plantaren ‘clemenules’ i després ‘clemenvilles’ i després ‘polígons i pais’ i, també, milers de pisos… No calia regular la seua implantació o el fet que això puguera desestabilitzar-ne la producció i la consegüent davallada dels preus… No, no us cal patir perquè, com hem comprovat, ‘això ho regula el mateix mercat’. I ja fa temps que em pregunte sobre la proximitat que hi ha entre una anarquia interessada i el liberalisme econòmic; sobre el no intervencionisme; sobre l’inútil paper de l’administració; sobre la privatització progressiva a què ens porta la irresponsabilitat dels diferents governs: locals, provincials, nacionals, estatals… i ara europeus.
El morrut roig, eixe petit escarbat, en dóna, encara avui, una lliçó sobre la irresponsabilitat de l’administració. Faula o apòleg.
El morrut de les palmeres
Un article de: Jesús Bernat
“Faula: Narració en què es dóna un ensenyament útil o moral, per mitjà d’una ficció al·legòrica en què intervenen animals i àdhuc éssers inanimats parlant i obrant com si fossin éssers humans o racionals, apòleg.” (Fabra dixit)
Tinc clar que es tracta d’un ensenyament útil i moral; també que intervenen animals que obren com si foren éssers humans o racionals (equivalència, cada vegada menys habitual). No caldrà, però, fer-los parlar; el seu discurs rossegador ha estat clar i definitiu: Som una colla gregària que suporta la desfeta sense alçar la veu. I ens ho ha mostrat, d’ahí la faula, un escarbat al.lòcton: el morrut roig, alias ‘picudo’ Rhynchophorus ferrogineus. Ho sent, més d’un lector s’haurà quedat despagat tot pensant que parlava d’algun home, morrut i amb mal caràcter, que freqüenta llocs d’esbarjo nocturn. Com veieu les palmeres no són lluminoses, són de veres i volia parlar-vos d’una plaga que ens ha donat un lliçó.
Resulta que ja fa uns anys que ens va aplegar aquesta invasió. A casa nostra s’ha anat estenent sense fre. Gràcies a l’absència d’informació, tret del boca a boca del veïnat, cadascú ha fet el que li ha semblat, sense les precaucions mínimes que demanava una plaga com aquestes. Tothom ha pogut vore palmeres trossejades, carregades de capolls, al carrer, sense que cap autoritat incompetent s’ho emportara o manara cremar-ho per evitar-ne la seua propagació. Les palmeres segueixen morint-se. La nostra administració, amb el talant tan neoliberal que li escau, allunyada d’intervencionismes, esperava la iniciativa privada. Fa uns dies que m’ha aplegat un tríptic on se’ns explica l’acció destructora del morrut i les seues conseqüències. A continuació se’ns ofereix un ‘tratamiento con endoterapia’ i la possibilitat que contratem l’empresa especialitzada. Tot un èxit d’una administració que defensa, per damunt de tot, l’empresa privada.
Que aplegara a casa nostra un animalet desconegut i amb molta fam no era estrany si sabem que el control en l’adquisició de productes és una cosa que ‘ja les regula el mercat’, com el fet que fa uns anys tots plantaren ‘clemenules’ i després ‘clemenvilles’ i després ‘polígons i pais’ i, també, milers de pisos… No calia regular la seua implantació o el fet que això puguera desestabilitzar-ne la producció i la consegüent davallada dels preus… No, no us cal patir perquè, com hem comprovat, ‘això ho regula el mateix mercat’. I ja fa temps que em pregunte sobre la proximitat que hi ha entre una anarquia interessada i el liberalisme econòmic; sobre el no intervencionisme; sobre l’inútil paper de l’administració; sobre la privatització progressiva a què ens porta la irresponsabilitat dels diferents governs: locals, provincials, nacionals, estatals… i ara europeus.
El morrut roig, eixe petit escarbat, en dóna, encara avui, una lliçó sobre la irresponsabilitat de l’administració. Faula o apòleg.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Podeu fer tota mena de comentaris sempre que siguen respectuosos i empreu un llenguatge no despectiu i sense cap insult. Aquells comentaris que no cumplisquen amb això, seran esborrats.