La Constitució, també! (un reflexió més)
AlmassoraTeVeu no és responsable ni dona suport ni comparteix ni valora les opinions dels col·laboradors. Igualment no corregeix els textos ni gramaticalment ni ortogràficament. Simplement, amb cura i respecte a les normes de publicació AlmassoraTeVeu dona veu a totes les persones que vulguen dir la seua sobre Almassora. En tot cas, AlmassoraTeVeu es reserva el dret de donar seguiment a les notícies i opinions externes que es publiquen.
LA CONSTITUCIÓ, TAMBÉ! (UNA REFLEXIÓ MÉS)
Un article de: Jesús Bernat
LA CONSTITUCIÓ, TAMBÉ! (UNA REFLEXIÓ MÉS)
Un article de: Jesús Bernat
“La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.” (article 3.3 de la Constitució)
Aquestos dies, especialment el passat 6 de desembre, la premsa s’omple d’articles laudatoris envers la coneguda –o molt desconeguda- carta magna dels espanyols. La resta de l’any és una eina molt emprada per alts tribunals per atacar qualsevol posició dels perifèrics. Hi ha, però, un article que, tot i ser dels primers, ha restat en l’oblit, sense tribunal ni defensor que se n’ocupe. Sí, pacient lector, evidentment estic parlant d’eixe trosset en cursiva que hi ha al capdamunt d’aquest escrit.
A l’article 2, la Constitució parla també de la solidaritat que ha d’existir entre les diverses nacionalitats i regions que integren l’estat. I sospese el mots riquesa, patrimoni, respecte, protecció, solidaritat… i imagine un món de germans, fill d’una mateixa mare –“Escolta Espanya la veu d’un fill…” ens deia Maragall- on qualsevol andalús puga aprendre la modalidad lingüística del seu germà solidari basc; on aquell gallec, que creu compartir un patrimoni cultural i riquíssim amb el germà català, acudeix a l’Escola d’Idiomes de Vigo per aprendre’n… Res, no pot ser. Tret de Madrid i Barcelona (on, a més d’una maneta de llengües i el castellà, s’imparteix el gallec, l’euskera i el català) no he trobat cap escola on els espanyols puguen sentir el riquíssim patrimoni cultural de las modalidades lingüísticas d’aquest estat i que, amb especial respeto y protección, puguen estudiar-les.
Al nostre país, esdevingut Comunidad, tampoc hi ha possiblitat d’estudiar l’euskera, ni a Castelló ni a Alacant, Elx o València. Pel que fa al gallec, tot i que a les escoles oficials d’idiomes de Santiago i Vigo tenen departaments diferents per al portugués i gallec, hauríem d’admetre l’estudi del portugués a Alacant i València, no a Castelló ni a Elx; tot una mostra de la protecció especial que rep el riquíssim patrimoni. Això sí, us serà fàcil estudiar rus, xinés o àrab. És més, la nostra Conselleria d’Educació ha fet possible que es puga estudiar xinés a algunes escoles, encara que els alumnes xinesos no sàpiguen un borrall de valencià.
Ep! Que no t’ho pose tan fàcil! Sempre he estat per sumar i defense que quantes més llengües puguem estudiar millor però, estimat lector, admetràs que la Constitució ens la passem per baix cama quan parlem de patrimonio cultural de todos los españoles.
Aquestos dies, especialment el passat 6 de desembre, la premsa s’omple d’articles laudatoris envers la coneguda –o molt desconeguda- carta magna dels espanyols. La resta de l’any és una eina molt emprada per alts tribunals per atacar qualsevol posició dels perifèrics. Hi ha, però, un article que, tot i ser dels primers, ha restat en l’oblit, sense tribunal ni defensor que se n’ocupe. Sí, pacient lector, evidentment estic parlant d’eixe trosset en cursiva que hi ha al capdamunt d’aquest escrit.
A l’article 2, la Constitució parla també de la solidaritat que ha d’existir entre les diverses nacionalitats i regions que integren l’estat. I sospese el mots riquesa, patrimoni, respecte, protecció, solidaritat… i imagine un món de germans, fill d’una mateixa mare –“Escolta Espanya la veu d’un fill…” ens deia Maragall- on qualsevol andalús puga aprendre la modalidad lingüística del seu germà solidari basc; on aquell gallec, que creu compartir un patrimoni cultural i riquíssim amb el germà català, acudeix a l’Escola d’Idiomes de Vigo per aprendre’n… Res, no pot ser. Tret de Madrid i Barcelona (on, a més d’una maneta de llengües i el castellà, s’imparteix el gallec, l’euskera i el català) no he trobat cap escola on els espanyols puguen sentir el riquíssim patrimoni cultural de las modalidades lingüísticas d’aquest estat i que, amb especial respeto y protección, puguen estudiar-les.
Al nostre país, esdevingut Comunidad, tampoc hi ha possiblitat d’estudiar l’euskera, ni a Castelló ni a Alacant, Elx o València. Pel que fa al gallec, tot i que a les escoles oficials d’idiomes de Santiago i Vigo tenen departaments diferents per al portugués i gallec, hauríem d’admetre l’estudi del portugués a Alacant i València, no a Castelló ni a Elx; tot una mostra de la protecció especial que rep el riquíssim patrimoni. Això sí, us serà fàcil estudiar rus, xinés o àrab. És més, la nostra Conselleria d’Educació ha fet possible que es puga estudiar xinés a algunes escoles, encara que els alumnes xinesos no sàpiguen un borrall de valencià.
Ep! Que no t’ho pose tan fàcil! Sempre he estat per sumar i defense que quantes més llengües puguem estudiar millor però, estimat lector, admetràs que la Constitució ens la passem per baix cama quan parlem de patrimonio cultural de todos los españoles.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Podeu fer tota mena de comentaris sempre que siguen respectuosos i empreu un llenguatge no despectiu i sense cap insult. Aquells comentaris que no cumplisquen amb això, seran esborrats.