Sobre les obres dels nous edificis municipals

Reflexions de final d'any sobre la construcció municipal d'edificis a Almassora

Fa uns dies, en una de les típiques tertúlies (pre)nadalenques d'una família d'Almassora, algú va fer un recordatori sobre una qüestió d'àmbit municipal que, certament, no és anodina. Per això, volem compartir-la amb vosaltres, ni que siga per commemorar el final de 2010 i rebre el 2011 (any d'eleccions locals i autonòmiques) amb una reflexió responsable.
Val a dir que no pretenem molestar ningú amb les nostres elucubracions però, una vegada més, volem transmetre un pensament crític que, si més no, alguns almassorins ja han manifestat, això sí, amb la boca menuda.
Siga com siga, recordareu que durant 2009 i 2010 l'Ajuntament d'Almassora ha engegat tres obres de sendes construccions que, al cap i a la fi, determinaran durant els propers anys el desenvolupament cultural del nostre poble. Ens referim a la Casa de la Música, la nova Biblioteca Municipal i l'edifici del nou Ajuntament. Totes tres, han estat possible per la subvenció d'altres adminstracions de l'Estat: les dues primeres gràcies a l'ajud del Gobierno de España i el tercer pels diners de la Generalitat Valenciana.
Més enllà d'altres consideracions polèmiques, l'objecte del comentari familiar a que al·ludíem al principi és el malestar que s'ha estés entre algunes empreses locals i entre alguns treballadors de la construcció pel fet de, havent perdut la seua feïna per la crisi, ara han vist com les empreses adjudicatàries d'aquestes obres municipals no són d'ací (Becsa, Becsa i UTE Urbamed, S.L. i Vías y Construcciones, S.A. respectivament), i això, molesta.
Potser, s'al·legarà, no sense raó, que a Almassora no hi ha empreses capacitades per a fer obres tan grans. És possible (i no diguem ja el pàrquing) però les queixes venen pel fet que ni tan sols s'ha oferit als empresaris locals la possibilitat de participar-hi. Una idea, per exemple, haguera estat legalitzar una UTE d'entitats locals i diversificar l'acció de les obres, conjuntant esforços i facilitant que diferents professionals locals hi treballaren (uns en l'estructura, uns altres en fontaneria, uns altres en electricitat, uns altres en els vidres, uns altres en la fusta, etc.).
En tot cas, tot i que l'Ajuntament està en el seu dret legal de fer el que ha fet i, probablement, l'estat de dret en el qual vivim i la legislació vigent així ho prescriu, també és veritat que la voluntat està per sobre de tot. En aquest cas, a més a més, la falta de tacte és un agreujant perquè el consistori, realment, intenta vendre mediàticament a la ciutadania que s'esforça en favor dels aturats locals i per alleugerir els efectes de la crisi (cosa que, d'altra banda, sembla ser veritat).
Amb tot, podem concloure que si bé l'Ajuntament ha fet el que considerava millor per als interessos d'Almassora també és veritat que podria haver explorat altres vies per a que els adjudicataris dels treballs de construcció haguéssen segut del poble.
NOTA: aquest article no ha estat contrastat (com molts altres) perquè, en realitat, reflecteix l'opinió d'algunes persones (que no una notícia) sobre un afer municipal concret; per això, AlmassoraTeVeu no les comprova. Simplement, publiquem un rumor social (seriòs) que és símptoma d'un malestar col·lectiu ocult. En tot cas, oferim aquest espai per contestar qui ho considere oportú que les informacions són poc adequades o puga verificar que les empreses adjudicatàries han subcontractat serveis a empreses locals.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La fuente se ha secado...

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa

CRITICA DE LIBROS: “13”, de Steve Cavanagh – 382 Págs.