Què significa austeritat per a l'Ajuntament d'Almassora?

Escrita per -
Una mostra del control econòmic de l'Ajuntament d'Almassora


Des de meitat de desembre de 2010 l'Equip de Govern de l'Ajuntament d'Almassora s'ha esforçat per fer publicitat dels nous pressupostos de 2011, en els MCL i en altres mitjans del LMA [Looby Mediàtic d'Almassora]. Fins l'infinit i més enllà (com deia Buzz Lightyear en Toy Story), han volgut deixar clar que, com estem en temps de crisi, el pressupost municipal d'enguany serà auster, es controlarà la despesa i, amb això, el municipi podrà estalviar i dedicar part dels seus recursos a emergència social i a la contractació de persones que estan a l'atur.
Fins ací, res estrany d'un Govern que es preocupa per la ciutadania (sic). Però, fa uns dies ens vam assabentar d'un fet que posa en entredit tota aquesta política d'estalvi i d'austeritat que propugnen als quatre vents i que ens ha fet reflexionar sobre la veracitat de totes les xifres i anuncis econòmics.
La qüestió és que hem pogut saber que l'Ajuntament d'Almassora ha pagat al Grupo Intereconomía un factura de 2.500€ (del 5 de setembre de 2008) per [atenció] 20 subscripcions anuals a la revista Época, una publicació [ultra]conservadora, [ultra]liberal i [ultra]catòlica al servei de la dreta política espanyola (PP) i de les elits econòmiques d'Espanya.
El que sobta d'aquesta despesa [tan imprescindible per a Almassora en temps de crisi] és que són moltes revistes per a un municipi. En veritat, s'enten que la Biblioteca Municipal en tinga una; també s'entendria (amb cert esforç) que altres dependències municipals tingueren un exemplar (Ajuntament, Ateneu Jove, Museu Municipal); fins i tot, podríem arribar a entendre (però no acceptar) que els sis col·legis i els dos instituts en reberen una, encara que aquestes institucions depenen d'una altra Administració Pública... Amb tot, això sumaria un total de 12 revistes, prou lluny de les 20 que es reben cada mes.
De moment, ens consta que el PSPV-Almassora ha demanat fins a tres vegades per escrit que l'Equip de Govern informe sobre la destinació real d'aquestes revistes però no ha tingut encara contestació.
No volem malpensar i suposem que tot tindrà una explicació lògica. Algunes persones, que també coneixen aquesta despesa municipal en la revista Época desconfien de la raó i creuen que, en realitat, els números se'ls queden particulars del partit i posen un exemple [ben rebuscat, la veritat]: és com si els ecologistes d'Almassora es presentaren a les eleccions (sic), aconseguiren força suficient per a governar (sic) i concertaren una subscripció de 20 números mensuals a la revista The Ecologist per als socis i sòcies del col·lectiu. Què pensaria la gent?
En fi. Esperem que arriben les explicacions i siguen valentes.

Comentaris

  1. Anònimdilluns, de gener 24, 2011 1:06:00 p. m.

    També hi ha un altra possibilitat:

    -Que en aquestos diners i altres posibles d'ajuntaments de Castellò, es pague i es finàncie el treball brut que li fa Intereconomia als peperos de Castellò. Per exemple: perseguir i dificultar el treball periodístic que fa LA SEXTA en el cas Fabra. Si teniu la factura penjeu-la i envieu-la a LA SEXTA per a que investiguen.

    ResponElimina
  2. Gorkydilluns, de gener 24, 2011 2:45:00 p. m.

    Sois muy benévolos ¿en verdad creéis que los concejales de este pueblo son capaces de leerse una revista? La de parlem sí porque hay muchas fotos o una de toros o un tebeo de mortadelo y filemón, pero una revista, aunque sea facha, lo dudo. Un día que os hagan un resumen de la revista época, un comentario de texto de un artículo. Suspenderían todos.

    Lógicamente si se financia la revista para los concejales está muy mal, pero me decanto más por la posibilidad del comentario anterior.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Podeu fer tota mena de comentaris sempre que siguen respectuosos i empreu un llenguatge no despectiu i sense cap insult. Aquells comentaris que no cumplisquen amb això, seran esborrats.

Entrades populars d'aquest blog

La fuente se ha secado...

Escrita per -
Imatge
“ La fuente se ha secado, las azucenas están marchitas, en el camino verde camino verde, que da a la ermita ” …   (Carmelo Larrea Carricarte) Llevaba seca, o sea sin agua en el estanque, varios años. Prácticamente, desde que el Partido Popu dejó de mandar en el Ayuntamiento de Almassora. Veges tu! ¿Pero qué pintaba esa fuente en la Playa? A una le han dicho que fue un postureo de los constructores del urbanismo chungo de finales del siglo pasado y principios de este. Tampoco me aclaran si aquello (se hablaba de ocho o diez millones de pesetas) lo donaron los empresarios como agradecimiento por supuestos favores recalificatorios de terrenos o simplemente por agasajo . O sea: sigo sin pillarlo. Al poco de instalarla, un surtidor cambiaba los colores que flipabas. Pero conservar debidamente aquella pasada valía la tira y el Ayuntamiento de entonces (Casanova, remember ) dejó que la susodicha fuente tomase el color verdín de agua estancada y la cosa de la il...
Llegir més »

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa

Escrita per -
Imatge
Sinopsis editorial: Madame Bovary , de Gustave Flaubert , considerado el precursor de la novela moderna y uno de los maestros indiscutibles de todos los narradores posteriores, a través de un ensayo crítico de Mario Vargas Llosa . La pesquisa del narrador peruano tantea tres diferentes vías de aproximación al texto flaubertiano: en una primera parte, de tono autobiográfico, Vargas Llosa se retrata a sí mismo como lector enfervorizado y pasional. La segunda parte es un análisis exhaustivo de Madame Bovary, cómo es y lo que significa una obra en la que se combinan con pericia la rebeldía, la violencia, el melodrama y el sexo. En la tercera parte se rastrea la relación de la obra de Flaubert con la historia y el desarrollo del género más representativo de la literatura moderna: la novela.
Llegir més »

CRITICA DE LIBROS: “13”, de Steve Cavanagh – 382 Págs.

Escrita per -
Imatge
Sinopsis de Roca Editorial. -   El asesinato no fue la parte más complicada. Fue tan solo el inicio del juego. Joshua Kane se ha estado preparando toda su vida para este momento. Él ya lo había hecho anteriormente. Pero esta vez será la más importante. Este es el juicio por asesinato del siglo. Y Kane ha asesinado para obtener el mejor asiento en la sala. Pero hay alguien a su acecho. Alguien que sospecha que el asesino no es el acusado. Kane sabe que el tiempo se agota y lo único que quiere es el veredicto de la condena antes de ser descubierto. *    *    * Como viene siendo habitual, esta novela llega precedida de una publicidad abrumadora: “ libro espectacular”, “lo mejor del momento”, “el mejor thriller legal de nuestros días ”… Uno comienza la lectura con mucha prevención por aquello de que gato escaldado del agua fría huye. Tiene el extraño título de “ 13 . El asesino no está en el banquillo de los acusados, está entre el jurado ”. Este enc...
Llegir més »