CCOO denuncia retard en les nòmines de la Residència de la Tercera Edat d'Almassora

AlmassoraTeVeu no és responsable ni dona suport ni comparteix ni valora les opinions dels col·laboradors. Igualment no corregeix els textos ni gramaticalment ni ortogràficament. Simplement, amb cura i respecte a les normes de publicació AlmassoraTeVeu dona veu a totes les persones que vulguen dir la seua sobre Almassora. En tot cas, AlmassoraTeVeu es reserva el dret de donar seguiment a les notícies i opinions externes que es publiquen.
CCOO denuncia retard en les nòmines de la Residència de la Tercera Edat d'Almassora
Un article per suggeriment de: Jonatan de la Torre Gómez
CCOO denuncia el retard constant en el pagament de les nòmines per part de la Residència Municipal d'Almassora, durant els dos últims dos anys. Després de diverses reunions de CCOO amb els responsables de la residència, les treballadores han aconseguit cobrar la nòmina de desembre bé entrat 2011.
La Residència està gestionada per l'Ajuntament del municipi almazorino a través d'una Societat Anònima Municipal, presidida per la regidora de Benestar Social del Consistori i presidenta, a més, del Consell d'Administració de la residència Inmaculada Estellés.
Les treballadores d'aquesta institució, encarregada de la cura de persones majors dependents, estan cansades de suportar una situació que s'ha convertit en alguna cosa habitual i mostren el seu malestar davant una circumstància a la qual no se li està posant solució ni des del Consistori, ni des de la pròpia societat gestora que presideix la regidora.
Font: Noticies Sindicals de CC.OO. País Valencià

Comentaris

  1. García Márquez escribía en Cien años de soledad:

    “Una semana después seguía lloviendo. La versión oficial, mil veces repetida y machacada en todo el país por cuanto medio de divulgación encontró el gobierno a su alcance, terminó por imponerse: no hubo muertos, los trabajadores satisfechos habían vuelto con sus familias, y la compañía bananera suspendía actividades mientras pasaba la lluvia. Durante el día los militares andaban por los torrentes de las calles, con los pantalones enrollados a media pierna, jugando a los naufragios con los niños. En la noche, después del toque de queda, derribaban puertas a culatazos, sacaban a los sospechosos de sus camas y se los llevaban a un viaje sin regreso. Era todavía la búsqueda y el exterminio de los malhechores, asesinos, incendiarios y revoltosos del Decreto Número Cuatro, pero los militares lo negaban a los propios parientes de sus víctimas, que desbordaban la oficina de los comandantes en busca de noticias. «Seguro que fue un sueño -insistían los oficiales-. En Macondo no ha pasado nada, ni está pasando ni pasará nunca. Este es un pueblo feliz.»

    Pues això: "En Almassora no ha pasado nada, ni está pasando ni pasará nunca. Este es un pueblo feliz."

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Podeu fer tota mena de comentaris sempre que siguen respectuosos i empreu un llenguatge no despectiu i sense cap insult. Aquells comentaris que no cumplisquen amb això, seran esborrats.

Entrades populars d'aquest blog

La fuente se ha secado...

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa

CRITICA DE LIBROS: “13”, de Steve Cavanagh – 382 Págs.