Declaració de béns de l'Ajuntament d'Almassora

Escrita per -
Declaració d'activitats i de béns dels membres de la corporació local d'Almassora

Recentment, l'Ajuntament d'Almassora ha fet públic els béns patrimonials de tots els seus regidors i regidores, no per iniciativo pròpia sinò en compliment del DECRET 191/2010, de 19 de novembre, del Consell, pel qual es regulen les declaracions d’activitats i de béns dels membres de les corporacions locals de la Comunitat Valenciana.
En veritat, amb tota la informació, no calen massa comentaris però com que, novament, els MCL no han informat i alguns mitjans del LMA no ha donat la notícia completa, nosaltres us adjuntem el que recull el Butlletí Oficial de la Província (BOP) i l'enllaç corresponent.
Siga com siga, ens ha sobtat un fet que podríem titllar d'incoherent perquè no trobem enlloc el que prescri el Decret en l'article 1.a (ingressos nets percebuts en l'exercici anterior a la declaració, amb indicació de la procedència de les rendes); ni l'article 1.b (patrimoni immobiliari, amb indicació de la descripció del bé, localització, referència cadastral, superfície, data d'adquisició i títol d'adquisició); ni l'article 1.c (depòsits bancaris, accions, fons d'inversió, pòlisses d'assegurança o altres amb naturalesa anàloga) ni tampoc l'article 1.e (vehicles, embarcacions, aeronaus, joies i obres d'art, amb indicació de la seua data d'adquisició).
Per tant, o bé la informació que apareix en el BOP és un resum parcial de la declaració completa; o bé, nosaltres no sabem interpretar adequadament el detall que exigeix el Decret 191/2010. Val a dir que altres municipis han detallat millor els conceptes que l'Ajuntament d'Almassora deixa presumiblement incomplets.
En fi. Benvingudes siguen aquestes declaracions patrimonials encara que caldria reclamar una major transparència en les explicacions per a que la ciutadania entenguera millor aquestos gestos de la seua classe política i no quedaren dubtes com els que acabem d'exposar.









































Comentaris

  1. testaferro anónimodivendres, de febrer 04, 2011 7:23:00 p. m.

    Lògicament hi haurà mil trampes per desviar diners i llavar l'imatge.

    No dic que en pase en Almassora, ni ensomiar-ho. La meva reflexió és més general i es podria resumir així:

    Normalment, "hecha la ley hecha la trampa. En el cas aquest, "analizamos las trampas y en base a ellas creamos la ley para perpetuar el chiringuito".

    Molt be una vegada més este blog, on troves notícies diferents i investiguen fins la primera font.

    ResponElimina
  2. jonatan72divendres, de febrer 04, 2011 9:42:00 p. m.

    De moment, considerant que aquells que comparteixen la propietat del patrimoni inmobilari, comparteixen en la mateixa messura l'obligació de pagament de l'impost corresponent.
    Com ja sabem que el tipus d'aplicació al nostre municipi es de un 0,9% del valor cadastral; així es molt fàcil fer un ranking de quant contribueixen els nostres regidors.
    A més, crec que hi ha una relació entre el valor catastral i la superficie de l'inmoble; amb aixó potser que alguns o tenen una casa molt xicoteta o molt compartida.
    Més informació a la web del cadastre.
    Si vols veure la fitxa cadastral de la teua vivenda per fer una comparació, també pots trobarla amb l'ajuda del plànol de goolzom.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Podeu fer tota mena de comentaris sempre que siguen respectuosos i empreu un llenguatge no despectiu i sense cap insult. Aquells comentaris que no cumplisquen amb això, seran esborrats.

Entrades populars d'aquest blog

La fuente se ha secado...

Escrita per -
Imatge
“ La fuente se ha secado, las azucenas están marchitas, en el camino verde camino verde, que da a la ermita ” …   (Carmelo Larrea Carricarte) Llevaba seca, o sea sin agua en el estanque, varios años. Prácticamente, desde que el Partido Popu dejó de mandar en el Ayuntamiento de Almassora. Veges tu! ¿Pero qué pintaba esa fuente en la Playa? A una le han dicho que fue un postureo de los constructores del urbanismo chungo de finales del siglo pasado y principios de este. Tampoco me aclaran si aquello (se hablaba de ocho o diez millones de pesetas) lo donaron los empresarios como agradecimiento por supuestos favores recalificatorios de terrenos o simplemente por agasajo . O sea: sigo sin pillarlo. Al poco de instalarla, un surtidor cambiaba los colores que flipabas. Pero conservar debidamente aquella pasada valía la tira y el Ayuntamiento de entonces (Casanova, remember ) dejó que la susodicha fuente tomase el color verdín de agua estancada y la cosa de la il...
Llegir més »

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa

Escrita per -
Imatge
Sinopsis editorial: Madame Bovary , de Gustave Flaubert , considerado el precursor de la novela moderna y uno de los maestros indiscutibles de todos los narradores posteriores, a través de un ensayo crítico de Mario Vargas Llosa . La pesquisa del narrador peruano tantea tres diferentes vías de aproximación al texto flaubertiano: en una primera parte, de tono autobiográfico, Vargas Llosa se retrata a sí mismo como lector enfervorizado y pasional. La segunda parte es un análisis exhaustivo de Madame Bovary, cómo es y lo que significa una obra en la que se combinan con pericia la rebeldía, la violencia, el melodrama y el sexo. En la tercera parte se rastrea la relación de la obra de Flaubert con la historia y el desarrollo del género más representativo de la literatura moderna: la novela.
Llegir més »

CRITICA DE LIBROS: “13”, de Steve Cavanagh – 382 Págs.

Escrita per -
Imatge
Sinopsis de Roca Editorial. -   El asesinato no fue la parte más complicada. Fue tan solo el inicio del juego. Joshua Kane se ha estado preparando toda su vida para este momento. Él ya lo había hecho anteriormente. Pero esta vez será la más importante. Este es el juicio por asesinato del siglo. Y Kane ha asesinado para obtener el mejor asiento en la sala. Pero hay alguien a su acecho. Alguien que sospecha que el asesino no es el acusado. Kane sabe que el tiempo se agota y lo único que quiere es el veredicto de la condena antes de ser descubierto. *    *    * Como viene siendo habitual, esta novela llega precedida de una publicidad abrumadora: “ libro espectacular”, “lo mejor del momento”, “el mejor thriller legal de nuestros días ”… Uno comienza la lectura con mucha prevención por aquello de que gato escaldado del agua fría huye. Tiene el extraño título de “ 13 . El asesino no está en el banquillo de los acusados, está entre el jurado ”. Este enc...
Llegir més »