Una menuda reflexió en benefici de tots

AlmassoraTeVeu no és responsable ni dona suport ni comparteix ni valora les opinions dels col·laboradors. Igualment no corregeix els textos ni gramaticalment ni ortogràficament. Simplement, amb cura i respecte a les normes de publicació AlmassoraTeVeu dona veu a totes les persones que vulguen dir la seua sobre Almassora. En tot cas, AlmassoraTeVeu es reserva el dret de donar seguiment a les notícies i opinions externes que es publiquen.

UNA MENUDA REFLEXIÓ EN BENEFICI DE TOTS

Un article de: Salvador Vilar Aliaga (Secretari de Relacions Municipals d'Esquerra-Almassora)

Llegint a un amic i cavil·lant un poc, encontre i em sorprèn moltíssim, doncs és important, la següent frase que diu: "... los que viven gracias a que los demás no saben...(Pio Baroja)" i aquesta cita a més de vindre molt adequada en aquest moment puntual, (o diu referint-se als 7 tipus d'espanyols –aquesta la ultima- que ell considera, que hi ha en “l'Espanya”, com cal dir els 7 pecats capitals que té en compte la Santa Mare Església, Catòlica i Apostòlica). A que casar-la al vol i pensar que no té cap deixalla.

Jo, en cap moment desitjo ser més mestre que ningú, per tant no vull donar lliçons, a cap dels polítics del meu voltant, pel que també tinc que aprendre molt.

Ara ve, penso que no deguem els polítics ser falsos, enganyosos i a més a més dir mentides, atès que se'ns pot fer el nas com “Pinocho” aquell del compte.

Entre altres coses, deu ser el nostre motiu de treball el fet, que allò que fem siga el benestar dels governats, no sols aplegant a les votacions, sinó tot el període de temps d'una legislatura, doncs als governants no cal que ningú els diga com deuen de ser governats.

Un polític, deu de tindre la consciencia sempre recta, en sentit del que el seu treball, deu estar encaminat al benestar de fer, cada dia millor la vida dels governats, tant siguin votants o no del seu partit, per la qual cosa, cada matinada, quant els seus peus son damunt del taulell el seu pensament deu estar dirigit a com actuar pel que el seus conveïns, proper o molts allunyats, siguin o més feliços possibles en cada moment de la seva vida.

I tots aquests romans, be referit a una noticia que ja no és, donat que una vegada passada no es noticia, mentre algú no diu o contrari, i jo dic que si, perquè o considere important.

I ens tornen a enganyar. En aquest mateix mes, entre cometes, s’ha inaugurat el nou centre de salut d’Almassora.

1. mentida sense cap importància, més mentida… els únics que varen tindre l’oportunitat de vorer l'edifici per dintre, van ser els acòlits de torn, van ser convocats per fer el passadís i omplir la casa pel que mai diguessin que el poble no era allí; se segur, que el mateix dia, des de l’ajuntament sé els va recordar tant important esdeveniment, en dues e inclòs tres trucades de telèfon.

2. mentida, no desitgem una salut privada… avui ningú ens garanteix que la sanitat pugui ser privada, sols ens queda mirar o que està succeint en altres poblacions, es dona inici el servei amb una sanitat pública, per finalment, en pocs mesos convertir-se en privada, la política del PP i ens neguem a que es porti tota la sanitat del país aquesta situació.

Ens neguem per motius simples, a la pèrdua de la qualitat de la mateixa; ens referim a l'atenció humana i evidentment quan es refereix a l'atenció pròpiament hospitalària, decau la professionalitat dels metges, l'atenció d'ATS, es redueix el personal, etc.

I em deixa dos perles que no tenen cap deixalla, paraules que sortint de la primera autoritat... “dignificar una zona que há crecido muchisimo...” (carrer boqueres i voltants) “HÁ SIDO LA MAS OLVIDADA POR LOS QUE SIEMPRE HAN GOBERNANDO ALMASSORA...” (Levante 9.2.2011)

No podia imaginar (o sorpresa!, INADMISSIBLE LES PARAULES) que cada legislatura estava governant un grup polític diferent, si no recordi mal, sols dues vegades va trucar el color blau (la gavina) pel roig i d’aquest fa temps em darrere.... no tirem els balons fora, que vostè porta a la poltrona i un poc fora –de regidor- d’ella ja alguns anys...

Per tot això, acabaré com vaig donar inici a estès quatre línies: los que viven, gracias a que los demás no saben... (avui caldria dir: o no quieren saber)

Aquest es diuen polític i fins i tot intel·lectuals… o sigui que ahir com avui, i avui com ahir, els polítics espanyols mai tinguérem bona imatge, fase el favor si es plau, de parlar amb coherència amb vostè mateix, i així no ofendrà a aquells que desitgem ser o mes honrats possible front no als nostres votants, sinó d’allò mes be, al poble en general.