Manifest racional

AlmassoraTeVeu no és responsable ni dona suport ni comparteix ni valora les opinions dels col·laboradors. Igualment no corregeix els textos ni gramaticalment ni ortogràficament. Simplement, amb cura i respecte a les normes de publicació AlmassoraTeVeu dona veu a totes les persones que vulguen dir la seua sobre Almassora. En tot cas, AlmassoraTeVeu es reserva el dret de donar seguiment a les notícies i opinions externes que es publiquen.

MANIFEST RACIONAL
Una reflexió de: Ferran Agut

No em digueu ateu, per favor, que em fastigueja aquest intent de reduir a partícula negativa l’única evidència remarcable per uns ulls intel·ligents.

Encabit dins el mot ateu se’m limita a esdevenir la negació “a” de quelcom que, bo i ser mancat de substància, ja té una mena d’existència, almenys com substantiu, “teos”, Déu.

Us trobareu més d’un càndid que us dirà: “D’acord, jo no puc mostrar l’ens de Déu de la mateixa manera que vós no podeu provar que no hi ha cap ésser suprem”.

Rieu-vos d’ell, amics, puix que seria la primera vegada en què algú hagués de demostrar la inexistència d’una cosa que mai no ha donat cap mostra de la seua existència, com si algú gosava de demanar-vos que provàreu que no hi ha rucs amb ales.

Rieu-vos d’ell, però no l’humilieu amb la vostra compassió.

Així, si com crec i tot sembla indicar, ni Déu ni la divinitat, que com diu Nietzsche exigiria un panteó de deïtats, no existeixen, i jo accepte com definitiu el terme ateu, la meua essència només seria força balafiada, el buit resultant de negar el no-res.

No vivint tampoc en perpètua contraposició front cap deïtat, com pareixeria emparat a sota tan bel·ligerant paraula, amb el xoc intrínsec en la seua morfologia, sinó sabent únicament que Déu és una resposta a l’angúnia interrogant del gènere humà, un mur bastit amb els carreus del misticisme per ignorar l’absurd immens, i palesant d’altra banda la tossuderia amb què l’església catòlica, en què per atzar m’escaigué ser batejat, ha encoratjat els seus fidels de fer passar la fe per sobre la raó, voldria ésser jo qualificat de racional i no d’ateu.

No vull dir que els meus oposats hagen per això d’ésser qualificats d’irracionals, atès que Déu, en tant que idea, demana una ment racional que se l’empesque, encara que només siga per estrafer un empostissat d’hipòtesis, al·lucinacions i voluptuositats, que molt imaginativament, (hom diu que no hi ha ciència més imaginativa que la teologia), s’arribarà a anomenar veritat única i que sovint s’usarà per imposar-se a altres veritats més plausibles, amb abrandada flama purificadora, o a pedrades, si convé.