PER UN RECINTE FESTER LLUNY DE LA RESIDENCIA DE LA TERCERA EDAT

Escrita per -
AlmassoraTeVeu no és responsable ni dona suport ni comparteix ni valora les opinions dels col·laboradors. Igualment no corregeix els textos ni gramaticalment ni ortogràficament. Simplement, amb cura i respecte a les normes de publicació AlmassoraTeVeu dona veu a totes les persones que vulguen dir la seua sobre Almassora. En tot cas, AlmassoraTeVeu es reserva el dret de donar seguiment a les notícies i opinions externes que es publiquen.

Reflexions d'un almassorí del 21 de maig de 2011
Un article de: Pere Cornell

Fa poc va faltar la meua avia. Avui, en primer lloc, voldria donar-vos les gracies a tots per les vostres mostres d'afecte Peró també voldria demanar-vos que féreu una reflexió. Vos heu parat a pensar algun cop la distancia que separa el recinte fester de la nostra residencia de gent major?. Tinc que admetre que jo mai ho havia pensat fins que he estat implicat directament. Ara se que les nits de festa els vidres de les finestres tremolen, que la gent malalta no pot dormir (Perquè la majoria els nostres majors que viuen allí son malalts) i que aixo suposa una molèstia molt gran a una gent que el que necessita es una pau que s'han guanyat desprès d'una vida plena d'Esforç per deixar-nos una Almassora millor. Que els treballadors i treballadores de L'entitat que son uns grans professionals i que han fet de la nostra residencia un punt de referencia en el sector tampoc es mereixen que els destrossem la bona feina que fan a canvi de uns dies de festa. Que (Encara que tots sabeu que m'agrada el grup en qüestió) Tom bombadil va ser la banda sonora del moment de comiat de la meua estimada avia, i que Almassora es molt gran com per a tindre el recinte al lloc on esta ara mateix. Per tot aixo demane a "TOTS ELS POLÍTICS" que es presenten a les pròximes eleccions (Entre els quals sabeu que estic inclòs) que reflexionen sobre el tema. Si a nivell individual sempre m'han ensenyat a tindre respecte per els mes grans crec que com a poble , amb mes motiu, deuríem de posar solució ràpidament a aquest tema.
PER UN RECINTE FESTER LLUNY DE LA RESIDENCIA DE LA TERCERA EDAT!!!!

Comentaris

  1. Anònimdimecres, de maig 25, 2011 7:18:00 p. m.

    Excelent reflexió. Molt fort el que contes i sense cap dubte ho tendrien que tindre en comter i solucionar-ho per al Roser.

    ResponElimina
  2. Anònimdijous, de maig 26, 2011 8:53:00 a. m.

    El veïnat fa molts anys que ho diu, ni tenim un casal per a festes i esdeveniments ni el lloc és apropiat, però aquí ens agrada el tema de les carpes i els barracons i sinó vegin el resultat de les eleccions.
    Un vei.

    ResponElimina
  3. Anònimdijous, de maig 26, 2011 9:07:00 a. m.

    Estic totalment d'acord; a més, té delicte que la carpa, sent un "armatoste" desmuntable, no es puga ubicar a un lloc on no destorbe ningú o, al menys nombre de veïns possible --i més si són vells i malalts. M'agradaria saber què estipulen les ordenances municipals sobre el que es considera una activitat molesta i quins són els límits admissibles (de decibels i dels horaris en què s'emeten).

    ResponElimina
  4. Anònimdijous, de juny 09, 2011 6:13:00 p. m.

    Ja som al juny i la carpa continua la seua activitat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Podeu fer tota mena de comentaris sempre que siguen respectuosos i empreu un llenguatge no despectiu i sense cap insult. Aquells comentaris que no cumplisquen amb això, seran esborrats.

Entrades populars d'aquest blog

La fuente se ha secado...

Escrita per -
Imatge
“ La fuente se ha secado, las azucenas están marchitas, en el camino verde camino verde, que da a la ermita ” …   (Carmelo Larrea Carricarte) Llevaba seca, o sea sin agua en el estanque, varios años. Prácticamente, desde que el Partido Popu dejó de mandar en el Ayuntamiento de Almassora. Veges tu! ¿Pero qué pintaba esa fuente en la Playa? A una le han dicho que fue un postureo de los constructores del urbanismo chungo de finales del siglo pasado y principios de este. Tampoco me aclaran si aquello (se hablaba de ocho o diez millones de pesetas) lo donaron los empresarios como agradecimiento por supuestos favores recalificatorios de terrenos o simplemente por agasajo . O sea: sigo sin pillarlo. Al poco de instalarla, un surtidor cambiaba los colores que flipabas. Pero conservar debidamente aquella pasada valía la tira y el Ayuntamiento de entonces (Casanova, remember ) dejó que la susodicha fuente tomase el color verdín de agua estancada y la cosa de la il...
Llegir més »

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa

Escrita per -
Imatge
Sinopsis editorial: Madame Bovary , de Gustave Flaubert , considerado el precursor de la novela moderna y uno de los maestros indiscutibles de todos los narradores posteriores, a través de un ensayo crítico de Mario Vargas Llosa . La pesquisa del narrador peruano tantea tres diferentes vías de aproximación al texto flaubertiano: en una primera parte, de tono autobiográfico, Vargas Llosa se retrata a sí mismo como lector enfervorizado y pasional. La segunda parte es un análisis exhaustivo de Madame Bovary, cómo es y lo que significa una obra en la que se combinan con pericia la rebeldía, la violencia, el melodrama y el sexo. En la tercera parte se rastrea la relación de la obra de Flaubert con la historia y el desarrollo del género más representativo de la literatura moderna: la novela.
Llegir més »

CRITICA DE LIBROS: “13”, de Steve Cavanagh – 382 Págs.

Escrita per -
Imatge
Sinopsis de Roca Editorial. -   El asesinato no fue la parte más complicada. Fue tan solo el inicio del juego. Joshua Kane se ha estado preparando toda su vida para este momento. Él ya lo había hecho anteriormente. Pero esta vez será la más importante. Este es el juicio por asesinato del siglo. Y Kane ha asesinado para obtener el mejor asiento en la sala. Pero hay alguien a su acecho. Alguien que sospecha que el asesino no es el acusado. Kane sabe que el tiempo se agota y lo único que quiere es el veredicto de la condena antes de ser descubierto. *    *    * Como viene siendo habitual, esta novela llega precedida de una publicidad abrumadora: “ libro espectacular”, “lo mejor del momento”, “el mejor thriller legal de nuestros días ”… Uno comienza la lectura con mucha prevención por aquello de que gato escaldado del agua fría huye. Tiene el extraño título de “ 13 . El asesino no está en el banquillo de los acusados, está entre el jurado ”. Este enc...
Llegir més »