Santa Quitèria 2011: cavil·lacions

Els partits, les eleccions, les festes i altres murmuracions

Que les festes patronals del nostre poble són monòtones, monotemàtiques, amb poca diversitat i invariables (des de fa dècades) és un fet. Que damunt, els pocs canvis en la programació són deguts a que es celebren unes eleccions, precisament, el mateix 22 de maig (la processó serà de matí!), té nassos. Però que, a més a més, algun partit aprofite per a fer campanya aprofitant l’assistència multitudinària de la gent als actes previstes no té nom [recordeu el dia de la Romeria, les dues pancartes blaves situades estratègicament en el trajecte].

Però, amb tot això, aquest any sembla que les coses podrien canviar i el partit majoritari a l’Ajuntament d’Almassora ho sap. Per això, s’hi estan esforçant més si cap. No ho tenen clar. La gent està cansada d’enganyifes, martingales i ploramiques i encara que volen fer creure que ampliaran la majoria absoluta fins a 13 regidors (!), no s’ho acaben de creure. Fins i tot, moltes persones ideològicament afins els poden girar l’esquena. L’oposició hauria de saber-ho a una setmana de l’acabament de la campanya i cridar porta a porta a aquells que no pensen votar perquè creuen que els de sempre guanyaran.

Els que governen a Almassora són experts en fer actes promocionals. La seua gent té un objectiu: governar els destins de la societat... i hi treballen de valent perquè tenen persones que poden i també recursos (econòmics i d’altres tipus). Abans no s’havien d’esforçar gaire; després van canviar les coses i la seua estratègia es va haver d’adaptar als nous temps: esforçar-se i convèncer la gent cada 4 anys per a que els votaren i així seguir governant. I ho van fer.

Ara, en ple segle XXI, segueixen governant i, si cal, regalen plantes al mercat del divendres. No hace falta que digas nada más. La imatge, la immediatesa, la presència és suficient per a guanyar eleccions i seguir governant com sempre. Fins ara, tot segueix igual: una minoria, titulada, justiciera, elitista, exclusivista, adinerada, feliç i poderosa imposa els seus criteris sobre la majoria que la minoria considera inculta, ajusticiada, vulgar, empobrida, endeutada, trista i dèbil (i debilitada)... però que, en realitat, no ho és.

S’han adaptat i de quina manera! Les paraules no importen, només la fotografia, el posar adequat, la barreja d’imatges i la repetició dels caretos en actes i més actes. El missatge curt, la paraula única, el titular, es barregen. El projecte? No importa. La ideologia ha desaparegut de les propostes. No interessa. Conceptes com ara classe social, burgesia, obrers, assalariats han perdut la seua essència. Tot allò que qüestione el poder dels de sempre ja no té sentit.

Aquesta minoria anteposa el valor de la llibertat per sobre de la justícia social i la igualtat. En pro d’aquesta llibertat (només la dels poderosos acaudalats) es privatitza tot, s’externalitzen serveis, es cedeixen privilegis davant l’empenta privada a canvi de res (o d’uns quants diners). Exemples a Almassora hi ha molts: les dependències de Benestar Social; el pàrquing; el canvi de les ordenances per a permetre la instal·lació d’un supermercat més gran del que permetia la llei municipal; l’acceptació del patrocini d’empreses del polígon El Serrallo i del port de Castelló que tants maldecaps provoquen als veïns de la platja; la informació del Periódico de Almassora i dels MCL; etc.

Els conservadors actuals s’han adaptat a la democràcia i es senten, fins i tot, agust jugant-hi. Els agrada que el populacho els adule, que els aclame i que els reclame quan no hi estan. No tenen ni representen el mateixos interessos però el que conta és fer-ho creure...

I alguna gent s’ho creu. És igual que alguns milions en factures de l’any 2010 no s’han pagat; ens diuen que l’endeutament municipal és molt inferior al màxim permés per la llei i voilà. No passa res si cada temporal deixa la nostra costa feta un nyap; ens prometen que reivindicaran la regeneració del litoral i voilà. I tampoc no passa res quan sabem que a Almassora hi ha quasi 3.000 aturats i que la majoria d’obres d’edificis municipals (Centre de Salut, Ajuntament nou, Casa de la Música) les han fet empreses de fora; ens anuncien plans municipal d’ocupació i ajudes del SERVEF i de l’INEM i voilà.

Mentrestant, els partits progressistes d’Almassora van cadascú a la seua, sense poder fer un front comú i, a sobre, sembla que hagen abandonat el carrer igual que han desaparegut dels mitjans de comunicació. Algunes pancartes, algunes fotografies, alguns programes a Internet. Res més. No se’ls ocorrerà, una nit, embolar un bou? O pagar les copes del mesó del vi durant una hora? O actuar el dia del pa i porta? O eixir en els processons amb pantalons curts... Alguna cosa que els done protagonisme, com siga.

En fi. Les festes poden donar per a molt. Enguany, alguns s’encomanaran a Santa Quitèria i els altres li donaran les gràcies el dia de les eleccions però, una advertència als taurins: hem pogut saber (gràcies a un apreciat col·laborador) que hi ha una butlla papal de l’any 1567 (“De Salutis Gregis Dominici”), encara vigent, que deuríeu llegir amb interès...

Passeu-ho bé... si voleu i si podeu.