Cróniques d'opinió a Almassora

Escrita per -
Sobre la interpretació de l'11 de juny

Ens direu tossuts però hi ha opinions de persones amb (alta)veu a Almassora que tendeixen a confondre la ciutadania [els podríem anomenar carinyosament cronistes amb opinió]. A propòsit de la renovació de l'alcalde per tercera legislatura [aquesta sacrosanta democràcia permet encadenar etapes de poder sense limitacions], alguns han lloat i cantat les alabances d'aquest nou mandat de quatre anys i, de passada, ens han deixat dues reflexions d'abast indefinit.
Primer, ens informa que tres regidors (del PP) han abandonat el consistori "voluntàriament". En canvi, dels altres dos regidors (del PSOE) que han deixat també el consistori no sabem si no existeixen o no han abandonat l'Ajuntament "voluntariament" perquè aquest cronista amb opinió ni els nomena. En tot cas, ens ha sobtat moltíssim això de la voluntarietat a l'hora de renunciar a continuar amb un càrrec públic si les coses han anat bé. En fí, si no haguès posat "voluntàriament" potser hauria passat inadvertit però...
Després, també cal fer menció a les paraules que l'alcalde va tindre cap a l'oposició. Segons cronista amb opinió el primer edil municipal va destacar la recomanació de que (els de l'oposició) s'oblidaren de fer política de xicotets obstacles mentre els demanava treballar pel comú interés d'Almassora. D'acord amb aqueta visió de les coses, resulta que per a ser regidor (de l'oposició) no s'ha de fer política. Això vol dir que han d'acatar les directrius del grup majoritari al Consistori encara que la seua majoria absoluta dels regidors no es corresponga amb la majoria dels vots? 
En altres paraules, que en lloc de buscar consensos, degut a la precarietat de la majoria del nou equip de govern (4.854 vots) el que ha de fer l'oposició (5.035 vots entre els dos) és oblidar-se de les seues reivindicacions i no "fer política" [feu clic ací per consultar els resultats electorals del 22 de maig].

Bonica manera d'entendre la política aquesta que tenen alguns cronistes amb opinió d'Almassora!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Podeu fer tota mena de comentaris sempre que siguen respectuosos i empreu un llenguatge no despectiu i sense cap insult. Aquells comentaris que no cumplisquen amb això, seran esborrats.

Entrades populars d'aquest blog

La fuente se ha secado...

Escrita per -
Imatge
“ La fuente se ha secado, las azucenas están marchitas, en el camino verde camino verde, que da a la ermita ” …   (Carmelo Larrea Carricarte) Llevaba seca, o sea sin agua en el estanque, varios años. Prácticamente, desde que el Partido Popu dejó de mandar en el Ayuntamiento de Almassora. Veges tu! ¿Pero qué pintaba esa fuente en la Playa? A una le han dicho que fue un postureo de los constructores del urbanismo chungo de finales del siglo pasado y principios de este. Tampoco me aclaran si aquello (se hablaba de ocho o diez millones de pesetas) lo donaron los empresarios como agradecimiento por supuestos favores recalificatorios de terrenos o simplemente por agasajo . O sea: sigo sin pillarlo. Al poco de instalarla, un surtidor cambiaba los colores que flipabas. Pero conservar debidamente aquella pasada valía la tira y el Ayuntamiento de entonces (Casanova, remember ) dejó que la susodicha fuente tomase el color verdín de agua estancada y la cosa de la il...
Llegir més »

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa

Escrita per -
Imatge
Sinopsis editorial: Madame Bovary , de Gustave Flaubert , considerado el precursor de la novela moderna y uno de los maestros indiscutibles de todos los narradores posteriores, a través de un ensayo crítico de Mario Vargas Llosa . La pesquisa del narrador peruano tantea tres diferentes vías de aproximación al texto flaubertiano: en una primera parte, de tono autobiográfico, Vargas Llosa se retrata a sí mismo como lector enfervorizado y pasional. La segunda parte es un análisis exhaustivo de Madame Bovary, cómo es y lo que significa una obra en la que se combinan con pericia la rebeldía, la violencia, el melodrama y el sexo. En la tercera parte se rastrea la relación de la obra de Flaubert con la historia y el desarrollo del género más representativo de la literatura moderna: la novela.
Llegir més »

CRITICA DE LIBROS: “13”, de Steve Cavanagh – 382 Págs.

Escrita per -
Imatge
Sinopsis de Roca Editorial. -   El asesinato no fue la parte más complicada. Fue tan solo el inicio del juego. Joshua Kane se ha estado preparando toda su vida para este momento. Él ya lo había hecho anteriormente. Pero esta vez será la más importante. Este es el juicio por asesinato del siglo. Y Kane ha asesinado para obtener el mejor asiento en la sala. Pero hay alguien a su acecho. Alguien que sospecha que el asesino no es el acusado. Kane sabe que el tiempo se agota y lo único que quiere es el veredicto de la condena antes de ser descubierto. *    *    * Como viene siendo habitual, esta novela llega precedida de una publicidad abrumadora: “ libro espectacular”, “lo mejor del momento”, “el mejor thriller legal de nuestros días ”… Uno comienza la lectura con mucha prevención por aquello de que gato escaldado del agua fría huye. Tiene el extraño título de “ 13 . El asesino no está en el banquillo de los acusados, está entre el jurado ”. Este enc...
Llegir més »