Què fer amb els Instituts?

Estratègies d'actuació per afrontar l'impagament a l'educació

L'any ha començat mogudet. De fet, és possible que es complisquen les previsions d'alguns i 2012 serà pitjor que 2011. Siga com siga, al País Valencià vivim una situació insostenible que amenaça els serveis públics més bàsics perquè un govern amb ideologia liberal diu no tindre diners i quasi ha abandonat les seues obligacions adquirides amb la ciutadania que els ha votat i els manté.

Alguns pensaran que les retallades són lògiques perquè si no hi ha diners caldrà fer alguna cosa. Altres, en canvi, pensaran que si no hi ha diners s'hauran d'engegar mesures per a ingressar-ne. Uns pocs es preguntaran perquè no són els que més tenen els qui fan l'esforç (que ens demanen a la majoria molts dels quals estem a l'atur) i paguen els impostos dels quals els han exonerat durant anys de bonança econòmica. També hi aquells que es basen en la teoria de la conspiració i no es creuen això de que no queden diners i pensen que això de les retallades i la crisi és una excusa per a posar en marxa una estrategia ultraliberal que preten privatitzar-ho tot i construir un Estat buit de competències (com als EUA on qui té diners sobreviu i qui no en té de diners forma part dels cinquanta milions que no té dret a assistència sanitària): la panacea del capitalisme extrem en què interessa el benefici per sobre de les persones i on una immensa minoria explota i gaudeix d'un nivell de vida exultant a costa d'una immensa majoria, explotada i humiliada constantment.

Tot i aquest preàmbul tant llarg, l'objecte d'aquestes paraules és cridar l'atenció sobre l'efecte de les retallades de diners públics en el sistema educatiu valencià, a propòsit de la greu situació que està vivint l'IES Alvaro Falomir d'Almassora i que hem conegut aquesta setmana (1, 2, 3). La Conselleria no ha pagat les depesses de manteniment des de meitat de 2011 i això provoca insuficiències de funcionament que poden arribar a ser dramàtiques per a la comunitat educativa (i no només d'Almassora sinò del País en general).

La pregunta que la comunitat educativa s'ha de fer (families, professorat i municipi) és: què fem davant la inoperància i l'estrategia del Consell? La resposta és complicada i variada però destaquem dues opcions antagòniques:

PRIMERA.- Protestem i manifestem el nostre malestar a la societat que, per altra banda, també està molesta per altres raons molt poderoses. Tot i això, aquestes mostres de disconformitat als governs "se la trae floja" i, fins i tot, es burlen quan la concentració reuneix poca gent o la desprecien i censuren quan hi ha molta i no tenen arguments (o la reventen provocant aldarulls).

SEGONA.- Tirem pel dret. Potser l'exemple és fora de context* i molt radical però igual seria el moment en què la comunitat educativa decidira plantar-se i no consentir fer classe amb les condicions que ha forçat Conselleria amb els seus impagaments. Les famílies estarien incurrint en un incompliment de la Llei; el professorat, estaria en vaga i no cobraria; l'Ajuntament seria deslleial a l'Administració superior... tot això és veritat i doloròs però una opció seria acudir a l'Institut i preparar activitats reivindicatives (repartir fullets a la població, fer activitats de neteja, penjar pancartes explicatives, acudir a TVA a explicar la situació, preparar activitats extraescolars, etc.).

És clar, la decissió hauria de ser unànime, sense discrepàncies estratègiques tot amb l'objectiu de desafiar a la Conselleria per la seua actitud inconscient i temerària. No caldrien mitges tintes. S'ha d'actuar i ràpid perquè la burla ja ha durat molt de temps.

En fi. Són només algunes idees.

* La Història ens deixa exemples molt poderosos que es poden adaptar. Ens referim al període en què el Govern Provisional de la Rússia revolucionària de 1917 va operar (des de febrer fins octubre). En aquell temps, i en contra del què opinava la majoria, es va decidir seguir en la Primera Guerra Mundial. Els Soviets (consells de participació ciutadana, operatius des de 1905 en què participaven obrers, llauradors i camperols), que havien participat en les protestes de febrer amb l'objectiu d'enderrocar el tsarisme i eixir de la Guerra per a paliar la misèria de la població, va observar atònits com el Govern Provisional faltava a la seua paraula i van decidir no acatar les noves lleis i van lluitar fins aconseguir tot el poder. És a dir, van tirar pel dret.