El sistema espanyol a la deriva
Reflexions sobre la Transició
La sentència contra el (super-mega)jutge Baltasar Garzón no és només un atac a la seua persona sinò una ofensa a gran part de la ciutadania espanyola. Amb independència de les actuacions pel·liculars d'aquest magistrat durant els anys vuitanta i noranta i les seues qüetionables ingerències en política o el seu assetjament als moviments independentistes catalans i a l'entorn abertzale basc (de vegades extralimitat) la condemna de dijous 9 de febrer de 2012 demostra que la democràcia espanyola està malalta.
A més a més, durant el dia següent vam haver d'escoltar reaccions de polítics, de mitjans de comunicació i, en fi, de totes les elits conservadores de l'Estat titllant les crítiques de desmesurades i vergonyoses i demanant a tothom que respecten les decisions judicials.
Dit això, podem dir sense por que el 9 de febrer de 2012 s'ha acabat aquell procès històric que es coneix com Transició Espanyola de la dictadura a la democràcia. El sistema construit després de la mort del dictador Franco i sancionat amb la Constitució Espanyola de 1978 ha tocat fons i seria del tot necessari iniciar una vertadera segona transició que ens conduira a un model plenament democràtic, basat en la justicia i la igualtat d'oportunitats; en l'equitat i la distribució de la riquesa; en els serveis públics i universals; en la separació efectiva de poders; en la laicitat real de les institucions; en el control ciutadà de les institucions; en la redempció de comptes dels representants polítics (amb la possibilitat de referèndums revocatoris); en l'elegibilitat de tots els càrrecs públics; en la racionalització de l'administració dels recursos; en les polítiques keynesianes per a superar les crisis sistèmiques; etc., etc.
Us preguntareu per què des d'Almassora escrivim aquest article. En què ens afecta com a municipi... Doncs en tot. Penseu com ens governen i admetreu que açò necessita un canvi de rumb. Encara no sabem l'estratègia ni els passos però penseu en Islàndia. Aquell estat (menudet, és veritat) ha estat capaç de modificar-se a ell mateix, rebel·lar-se contra les injustícies que van propiciar uns pocs dels islandesos i islandeses i canviar el sistema.
Com ho podem fer? No ho sabem. Per això està aquest bloc
La condena a Baltasar Garzón es una de las cosas más tristes que he visto en mi vida.¿Desde cuándo se les puede investigar PENALMENTE a los jueces por hacer su trabajo?
ResponEliminaSe le han instruído TRES causas a la vez, aunque la de las escuchas era la única causa "sólida"; pero se pretendía dar sensación de múltiples abusos del juez.
¡Qué espectáculo tan tremendo!: los delincuentes "no culpables" y el que los juzga, condenado por una de las sentencias más crueles y excesivas que se conocen.
Una cosa más: mirad quiénes se alegran (la derecha) y quienes lo lamentan. Malos tiempos en los que el DOCTOR Camps (con una tesis anticonstitucional y con faltas de ortografía) va provocando a los alumnos, protegido por más de 50 policías antidisturbios y 10 "lecheras". El mundo al revés.
Firmado:La sombra oculta
Una raó més per a estar de dol.
ResponEliminaDons si. La transició, eixa gran rentadora que va transformar en setmanes a fatxes assasins (com Fraga) en paladins de la democràcia ha mort. El que pasa en aquest país és un crim contra la democràcia i el poble. A tota aquesta colla de fatxes sols recodar-los que quan el poble es fica d'acord, tot comença a tremolar.
ResponEliminaHem arribat a estos extrems per que hem abandonat tot interes per la politica, quantes vegades hem sentit alló de " a mi no me interesa la politica", "jo passe de politica", etc.. L´hem deixada en mans de quatre listillos aprofitats i axi ens va . Cal que torne a existir un interes real per la cosa publica que es la politica; i que gent amb capacitat i qualitat intelectual i etica es facen avant i es "fiquen" en politica
ResponElimina