Panem et circenses

PANEM ET CIRCENSES

Autor: un almassorí o una almassorina qualsevol

Avui anava caminat pel carrer i anava pensant que realment les coses estan ben malament, i no només en aquest poble sinò a tot arreu.

Qui més qui ménys té un exemple proper d'atur: un germà, un cunyat, un fill o filla, un pare o una mare, un veí......i amb tot açò, a les portes d'una vaga general el dijous 29 de març, els mitjans de comunicació locals parlen del “ paratge de Santa Quitèria”, de la protecció dels bous amb el “ Bé d'interés inmaterial” o de la “ Ruta de la Tapa d'Almassora”.

No ens ve de nou ni d'ara que per trobar notícies d'interés hem d'anar a altres mitjans; sé que parlar del poble és ben diferent que parlar del món, però el que em sorprén és, que amb la que està caient, visquen en “ los mundos de Yupi”.

Jo, abans, fidelment, amb la regularitat que disposava el periòdic i la revista local anava a comprar els exemplars corresponents, perquè d'aquesta manera pensava que m'informava bé del poble, però ¿¿com informen bé del poble si obvien en les seues notícies la realitat social del mateix??

Els coles i els instituts estan amb pancartes penjades en contra de les retallades a l'Educació des de principi de curs; els docents es manifesten periòdicament davant dels seus centres i davant l'Ajuntament un cop per setmana; l'ambulatori també convoca setmanalment uns minuts de concentració de protesta; ¿en quin mitjà local apareixen totes aquestes reivindicacions?

He perdut totalment la confiança en els mitjans locals que recolzen la màxima llatina de Panem et circenses. No es pot viure d'esquenes a una realitat que es desmorona per moments al nostre voltant, que avança fins un futur incert i que, laboralment, amedranta molta gent gran que es troba a l'atur i molts joves que, per viure millor que els seus pares, hauran de marxar del seu poble inexorablement.

Els nostres mitjans ens conten una realitat que s'aproxima ben poc a la que viu la gent del poble, gent que ha hagut de modificar els seus hàbits més senzills, gent que consumeix allò estrictament necessari perquè s'ha quedat sense diners, gent que fa esforços sobrehumans per arribar a final de mes i gent que potser només mire dels peròdics la part d'ofertes laborals, apartat que, per bé o per mal, els nostres mitjans locals no tenen.

En aquesta reflexió no puc oblidar altres èpoques, molt actuals i presents, com demostra una estatua de Franco hiperrealista congelada metafòricament dins d'una nevera i exposada a la recent exposició d'Art Contemporani d'ARCO. A aquella època només veiem a la televisió fútbol i bous i ens feien creure que no passava res, perquè, és evident, i això ho sap tot el món, o no, que qui controla els mitjans de comunicació té el poder, que allò que no es diu i no es publica no existeix.

Perdoneu però algú ho havia de dir!!