Decisiones difíciles...

AlmassoraTeVeu no és responsable ni dona suport ni comparteix ni valora les opinions dels col·laboradors. Igualment no corregeix els textos ni gramaticalment ni ortogràficament. Simplement, amb cura i respecte a les normes de publicació AlmassoraTeVeu dona veu a totes les persones que vulguen dir la seua sobre Almassora. En tot cas, AlmassoraTeVeu es reserva el dret de donar seguiment a les notícies i opinions externes que es publiquen.



... pero necesarias

Un article de El niño de Rajoy (pseudónim)

Els ciutadans d'aquest país contemplem estupefactes com, des del 22 de maig de 2011, el nou govern que ha entrat a manar ha agafat les tisores i ha començat a retallar allò que més ens ha costat aconseguir a la societat moderna: L'ESTAT DEL BENESTAR.

Aquest principi, no americà, no entenem per què no ha estat exportable i ha començat a caure en la més absoluta indiferència dels governants amb les paraules oïdes constanment de boca del nostre benvolgut Rajoy: “ SON DECISIONES DIFÍCILES PERO NECESARIAS”.

A mi que ningú em parle de necessitat davant l'abús del rei d'Espanya anant-se'n a caçar a Botswana; que ningú em parle de necessitat davant la poca vergonya del seu gendre Urgandarín; que ningú em parle de necessitat quan els diners, els nostres diners, han anat a parar a la banca; que ningú em parle de necessitat davant polítics corruptes que no han fet altra cosa que malmetre l'Estat i malgastar els diners en coses innecessàries; que ningú em parle de necessitat davant sous de regidors i d'alcaldes desorbitats.

Pense que en aquestes circumstàncies no hi ha altra solució, i aquesta sí, DIFÍCIL I NECESSÀRIA, amb majúscules, més que eixir d'Europa; enviar a Merkel i a Sarkozy més enllà d'on el rei d'Espanya ha caçat el seu darrer elefant, i començar una vida lluny de pressions econòmiques, oblidant la “PRIMA DE RIESGO” i tota la seua família sencera.

La meua indignació, ara, no sé si és més gran per ser funcionari, per tenir fills, en plural, a l'universitat, per tenir pares i sogres jubilats, o per tenir germans i cunyats a l'atur,..., un món, el que m'envolta, plé de dificultats que van en augment setmanalment cada cop que, els divendres, l'il.lustre Consell de Ministres decideix una nova retallada social.

Els funcionaris retallant-los el sou, els joves de l'Universitat augmentant-los les taxes més del doble, els jubilats fent-los pagar les medecines, els aturats i treballadors veient com els seus drets es malvenen amb el nou pacte de treball. Ells, tots ells, que no són els culpables de la crisis, en paguen diàriament les conseqüències i els culpables reals, els banquers, amb la butxaca plena i inmòbil, veuen com la seua vida n'està assegurada “pels segles dels segles. Amén”.

M'indigna que els que ens manen, a tots els nivells, des dels Ajuntaments, passant pels diputats de les Comunitats i de l'Estat, consellers, ministres i assessors diversos, m'indigna que ells, havent-se beneficiat dels avantatges de l'Estat del Benestar, ara, es vegen amb el dret de retallar-los. A tots els polítics que manen als Ajuntaments, a la Comunitat i a l'Estat que, de famílies humils, van tenir la sort d'accedir a l'Universitat Pública i treballar-se un futur, a tots ells faig una pregunta: ¿ cal que nosaltres, pares, donem carreres als nostres fills perquè es morin de fam a l'atur en un futur? ¿ Val la pena que fem l'esforç econòmic o els deixem ja directament que s'hi apunten?