Patriotisme mediàtica a Almassora

Almassora amb Espanya

Mentre més de 7.000 interins de la docència valenciana han estat acomiadats per la Generalitat, en el que ha suposat un dels Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) encobert més gran de la història; després d'anunciar que 425 medicaments bàsics deixaran d'estar subvencionats a partir d'agost de 2012 i amb el sistema de copagament farmaceùtic ja en funcionament, Almassora es prepara per a la final de l'Eurocopa de Futbol que Espanya jugarà contra Itàlia el diumenge 1 de juliol.

Vaja per davant que els que signem aquesta reflexió som aficionats al futbol: més enllà de consideracions ideològiques és un espectacle magnífic que resulta molt interessant de veure (encara que no sempre) i molt apassionant d'analitzar les estratègies i els sistemes de joc.

Siga com siga, volem fer una reflexió. Durant els últims anys (no ens enganyem, des de que la Selecció espanyola guanya títols) hem assistit a una explosió d'entusiasme nacional, comparable al que viuen altres països europeus fa dècades i impensable ací fa uns quants anys. Què ha passat per a que ara, amb tota la normalitat del món, els carrers de la nostra ciutat (i de milers de municipis) apareguen engalanats amb la rojigualda i per a què moltes famílies es gasten 70€ (que no tenen) en samarretes de la roja? Si Antoñito (Alcantara) alçara el cap es frotaria les mans amb aquest negoci inesgotable.

Les respostes poden ser molt variades. Nosaltres ens quedem amb una, resumida amb un concepte (rebuscat, si voleu): patriotisme mediàtic. Els mitjans de comunicació espanyols, de dretes majoritàriament, cada vegada més concentrats i amb interessos econòmics i financers en diferents àmbits, controlen l'opinió del poble i, àvids de poder i de beneficis, llancen un missatge d'optimisme consumista que empenta a la gent (aficionada o no al futbol) a identificar-se amb un esperit nacional(espanyol) que semblava adormit des de la Transició Democràtica [el que ni Franco va aconseguir iniciant una Guerra Civil i assassinant els enemics de la pàtria espanyola ho ha aconseguit un grup de jugadors sense disparar un sol tret; igual que Hitler tampoc va aconseguir que Alemanya dominara Europa amb les armes però ara és el capital de les empreses germàniques -un arma molt més poderosa- el que ha fet sucumbir el vell continent].

Així, el poble alliçonat, amb escassa capacitat crítica, aborregat, és incapaç de veure que aquestos ídols superhomes, molt treballadors i solidaris tributen els seus premis econòmics en els països on guanyen per estalviar-se una pasta que la Hisenda espanyola deixa d'ingressar i, a més a més, (el poble) es gasta les seues poques reserves dineràries en celebrar el triomf professional d'un grup de persones com si els haguès tocat la loteria quan no es repartiran els beneficis. Això sí, la majoria veu bé que es perseguisca el frau fiscal que algunes persones que cobren la prestació de l'atur fan compaginant uns ingressos mísers amb treballs en negre. Però no passa res si aquest grup de futbolistes guanyen 300.000€ i no els tributen ací.
Un poble amb poca formació intel·lectual és molt manipulable. A Espanya el fracàs escolar dels últims anys es xifra en prop del 40%. Potser aquesta comparació no és massa científica i, fins i tot, la podeu titllar de temerària però la burgesia espanyola coneix aquesta debilitat de les classes mitjanes i populars perquè és la mateixa burgesia la que ha organitzat un sistema capitalista agressiu i despiadat basat en el control d'una minoria capaç i la incapacitació d'una majoria que haurà de conformar-se amb la caritat de les elits (taxes universitàries elevades, escola concertada, privatització de la sanitat, encariment dels productes de primera necessitat, abaratiment dels salaris, precarització de l'ocupació, fer que un treball siga un privilegi i no un dret, criminalització dels desocupats, foment del servilisme i l'amiguisme, repudi d'allò públic, mercantilització de totes les esferes de la societat, obstaculització del dret de recòrrer en l'àmbit judicial, etc.).
Ara, amb la dreta més rancia, antiga i despreciable d'Europa instal·lada al poder espanyol les diferències s'ampliaran encara més i s'agreujaran els problemes d'una majoria que, tot i això, seguirà identificant-se amb el projecte nacional espanyol sense pensar a qui beneficia realment i perquè.