Actius tòxics

Actius tòxics a Almassora
Autor: La niña de Rajoy

    Aquests dies passats hem amanescut amb la notícia que els bancs del poble han estat víctimes de pintades acusant-los de culpables i lladres. No és que aquests actes siguin justificables però, si més no, sí comprensibles davant la situació econòmica que viu el país i, com no, el nostre poble.

    Aquests fets posen de manifest el nivell de saturació que viu la població davant la ineficàcia dels polítics en donar solucions a una situació, no volguda, però sí propiciada per ells i el sistema financer español amb els seus dirigents que, sense despentinar-se, amb la que està caient, no han perdut ni un cèntim.

    Una de les causes de la situació ha estat la tan oïda bombolla inmobiliària, i no és que els espanyols ara siguem tots economistes, noooo!!!, només és que la situació ens ha instruït en termes i conceptes que fins ara ni ens preocupaven ni sabiem com s'anomenaven: la prima de riesgo, dèficit, actius passius,..

    Dins aquests termes econòmics convivim amb actiu tòxic. No és una paraula d'àmbit nuclear, com podríem pensar amb pànic. La seua definició diu “ Un actiu tòxic és qualsevol actiu que té un valor de mercat significativament menor que el seu valor comptable, i a més a més, el mercat per a aquest actiu és molt il.líquid. Aquesta darrera característica fa que sigui virtualment impossible de vendre'l ja no a un preu raonable, sinò a qualsevol preu, de manera que té un impacte negatiu en el balanç de situació de qualsevol companyia ja que si té molts actius tòxics aquesta pot esdevenir insolvent.” Com diria José Mota: “Las gallinas que entran por las que salen”; però aquí només han entrat moltes gallines i n'han sortit poques.

    Aquí teniu una foto d'un actiu tòxic almassorí a la platja del nostre poble, al parquing del costat del Maso. El nostre estimat banc Bankia, antiga Bancaixa, té aquests terrenys que no pot vendre, entre altres, i nosaltres, el poble almassorí i espanyol, hem pagat la insolvència d'aquesta empresa sense cap culpa. Nosaltres putejats i el “pobre” Rodrigo Rato, “de rositas”.

    I ara sí, preguntem-nos, és normal o no que els bancs apareguen amb pintades?