La democràcia policial ataca al 25-S

Escrita per -
La democràcia espanyola en dubte

Milers de persones han ocupat els voltants del Congrés dels Diputats a Madrid. La convocatòria ha vingut envoltada de molta polèmica però el que és cert és que les autoritats i els nostres representants polítics s'han cagat de por. I des d'aquest punt de vista la iniciativa ja ha estat un èxit.
Serà simbòlic. Els mitjans de comunicació ho amagaran i la titllaran de fracàs i altres manipulacions. Però aquest acte hauria de fer-los pensar i a tota la ciutadania que no ha pogut anar a Madrid. Aquest moviment s'hauria d'engegar a tots els municipis d'Espanya i tornar a acordar una altra data i rodejar altres institucions. Saben que el poble està patint i es preparen per a defendre's, per a defendre els interessos de la burgesia a la qual representen i a la qual serveixen.
No. La classe política d'aquest estat que anomenen Espanya no està al nostre servei, al servei de la majoria. Ells i elles s'ocupen de perpetuar els interessos de classe que la burgesia i l'aristocràcia té des de fa segles. Aquesta democràcia està només al servei d'uns pocs i després diuen que la majoria atempta contra el sistema. Són ells els qui atempten contra la majoria. Ja és hora de mobilitzar-se!
Un sistema que utilitza policies per a defendre a uns pocs i per a "machacar" a la seua ciutadania no és una democràcia. Un sistema en què els seus màxims dirigents ens enganyen tots els dies no és democràtic.
Avui mateix Mariano Rajo ha tingut un xicotet lapsus i ha reconegut la seua acció ideològica. En referència al pacte fiscal que reclama Catalunya ha dit que on no hi han ingressos no es pot repartir res. Ahí està el problema: el retall d'ingressos que han fet des de fa més de 10 anys a les classes poderoses.
A Almassora també hauríem d'organitzar-ne alguna!

Comentaris

  1. mucha policia poca educacióndimecres, de setembre 26, 2012 12:58:00 p. m.

    http://blogs.publico.es/davidtorres/2012/09/26/querido-policia/

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Podeu fer tota mena de comentaris sempre que siguen respectuosos i empreu un llenguatge no despectiu i sense cap insult. Aquells comentaris que no cumplisquen amb això, seran esborrats.

Entrades populars d'aquest blog

La fuente se ha secado...

Escrita per -
Imatge
“ La fuente se ha secado, las azucenas están marchitas, en el camino verde camino verde, que da a la ermita ” …   (Carmelo Larrea Carricarte) Llevaba seca, o sea sin agua en el estanque, varios años. Prácticamente, desde que el Partido Popu dejó de mandar en el Ayuntamiento de Almassora. Veges tu! ¿Pero qué pintaba esa fuente en la Playa? A una le han dicho que fue un postureo de los constructores del urbanismo chungo de finales del siglo pasado y principios de este. Tampoco me aclaran si aquello (se hablaba de ocho o diez millones de pesetas) lo donaron los empresarios como agradecimiento por supuestos favores recalificatorios de terrenos o simplemente por agasajo . O sea: sigo sin pillarlo. Al poco de instalarla, un surtidor cambiaba los colores que flipabas. Pero conservar debidamente aquella pasada valía la tira y el Ayuntamiento de entonces (Casanova, remember ) dejó que la susodicha fuente tomase el color verdín de agua estancada y la cosa de la il...
Llegir més »

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa

Escrita per -
Imatge
Sinopsis editorial: Madame Bovary , de Gustave Flaubert , considerado el precursor de la novela moderna y uno de los maestros indiscutibles de todos los narradores posteriores, a través de un ensayo crítico de Mario Vargas Llosa . La pesquisa del narrador peruano tantea tres diferentes vías de aproximación al texto flaubertiano: en una primera parte, de tono autobiográfico, Vargas Llosa se retrata a sí mismo como lector enfervorizado y pasional. La segunda parte es un análisis exhaustivo de Madame Bovary, cómo es y lo que significa una obra en la que se combinan con pericia la rebeldía, la violencia, el melodrama y el sexo. En la tercera parte se rastrea la relación de la obra de Flaubert con la historia y el desarrollo del género más representativo de la literatura moderna: la novela.
Llegir més »

CRITICA DE LIBROS: “13”, de Steve Cavanagh – 382 Págs.

Escrita per -
Imatge
Sinopsis de Roca Editorial. -   El asesinato no fue la parte más complicada. Fue tan solo el inicio del juego. Joshua Kane se ha estado preparando toda su vida para este momento. Él ya lo había hecho anteriormente. Pero esta vez será la más importante. Este es el juicio por asesinato del siglo. Y Kane ha asesinado para obtener el mejor asiento en la sala. Pero hay alguien a su acecho. Alguien que sospecha que el asesino no es el acusado. Kane sabe que el tiempo se agota y lo único que quiere es el veredicto de la condena antes de ser descubierto. *    *    * Como viene siendo habitual, esta novela llega precedida de una publicidad abrumadora: “ libro espectacular”, “lo mejor del momento”, “el mejor thriller legal de nuestros días ”… Uno comienza la lectura con mucha prevención por aquello de que gato escaldado del agua fría huye. Tiene el extraño título de “ 13 . El asesino no está en el banquillo de los acusados, está entre el jurado ”. Este enc...
Llegir més »