Centre Tecnològic de Fruits Secs a Almassora: un altre cas com l'Aeroport de Castelló

Conspiranoia

Primera part

“El sindicat de l’Avellana”

Un relat de Eugeni Segarra

Ja fa uns anys que se’ns van prometre algunes coses que a ningú se li ocorreria demanar com si fossen l’avantguarda d’un futur carregat de modernitat i riquesa. Aleshores ja tenia la seua gràcia. Polítics i governants decidien les coses en partides de póker i després ens tractaven de convèncer que totes les seues ocurrències tenien més profunditat intel·lectual de la que aparentaven. En aquesta línea es va planificar el centre tecnològic de fruits secs. Es deia que “el Tram llegará a Almassora y contaremos con un gran Centro Tecnológico de Frutos Secos costeado por la Conselleria y dirigido por Intercoop”. A banda de la discussió arran del tipus de gestió proposada i totes les qüestions, diguem-ne, tècniques que puguen sorgir queda clar en quina bossa estava aquest projecte. La de l’aeroport, els camps de golf, l’ampliació faraònica de Marina d’Or, el Tram, l’AVE o la Escuela Taurina (amb el nom oportú). El que dic és completament demagog, sí, donat que estem parlant d’un “centre tecnològic”, però, en la mateixa dinàmica, recorde també que el problema més antirracional dels últims anys en la Comunitat Valenciana conté les paraules art i ciència.

Donat que aquest centre, que tenia una partida pressupostària assignada, que no es sap on para, continua com estava tres mesos després de començar-ne la construcció (ja fa uns anys) em pregunte què va ocórrer perquè el major projecte científic mai emprés a Almassora, amb 2,4M€ i 3.290 m² cedits per l’Ajuntament, en definitiva, a Intercoop, estiga a mig construir i també perquè no se’ns explica, de la mateixa manera que quan havia de vindre el progrés, per quin motiu estem sense res del que deien que farien i, a més, brutalment endeutats.

En aquest sentit, presentem una entrevista amb  l’artífex de la detenció de les obres, un home que necessita lluitar contra alguna causa absurda per sentir-se un poc menys inexistent.

***

El senyor Modern em conta que ha arribat amb el tram. Estem asseguts en una de les cafeteries més selectes de la ciutat. Demana una cervesa i dibuixa un somriure mentre em recorda que no ha vingut en cotxe i em felicita pel magnífic servei de transport públic. Viu a Castelló des de l’any 2008, quan va haver de fugir d’Almassora en secret després de rebre certes amenaces.

El Sindicat de l’Avellana és més poderós del que pareix, em comenta. En la seua època de màxima esplendor, amb la premsa sota el seu puny de ferro, tenia  la simpatia de gran part de la població. Recorde encara quan van aconseguir entusiasmar la regió amb el CTFS (centre tecnològic de fruits secs). Es va arribar a dir que Almassora seria a Ginebra el que una ametla és al bosó de Higgs. Però jo sabia que...

Va ser quan escrigué el seu llibre?

No.  Aleshores això hauria sigut una carta de suïcidi. Fixe’s que he hagut de canviar de ciutat. El Sindicat de l’Avellana controlava els ressorts del poder. El Consell Valencià havia aprovat una partida pressupostària de 2,4 milions d’euros per aquell centre d’investigacions secretes. Perquè, sí, allò eren investigacions secretes. En el meu llibre hi ha un capítol dedicat als paral·lelismes entre Area 51 i el CTFS. Es diu que pretenien creuar arbequina i moscatell, marcona i espàrrec silvestre. Experiments genètics, senyor meu!

Barbaritats, efectivament. Però , com va aconseguir paralitzar les obres?

No va ser gens fàcil. El projecte no tenia cap sentit. A qui se li ocorre invertir en I+D+I? Era absurd. Quan vaig vore que s’havien destinat diners públics de tots els valencians per fomentar el trasbalsament d’idees entre investigació i empresa i  per la innovació en agricultura vaig pensar que açò era el final. Que ens dirigíem al col·lapse de la nostra societat. Aleshores vaig començar una campanya de premsa radical. També pagava a joves perquè fessen pintades contra el CTFS. Però ningú pareixia adonar-se’n i, de fet, el Sindicat de l’Avellana conspirava perquè cap d’aquestes accions quasi clandestines fossen de domini públic.

És evident que el seu paper com activista pels drets dels fruits secs ha sigut determinant en aquest llarg procés. Però és clar que finalment es va paralitzar el projecte. Ara, al polígon SUPOI-8, només hi ha un edifici a mig construir que tothom pot visitar com un monument a...

A la crisi econòmica? No! És un monument a tots aquells que lluitem perquè una ametla siga una ametla i un fesol un fesol. Aquest edifici que no es sap si està a mig construir o a mig caure és el millor exemple de que qualsevol motiu (i fins i tot una persona)  pot aturar els polítics o societats poderoses com el Sindicat de l’Avellana.

Té vosté la medalla al mèrit civil del Consell Valencià.

Efectivament. La concediren per avisar-los a temps que aturaren aquella obra macabra. Recorde la cara d’algun capo del Sindicat de l’Avellana quan va conèixer la notícia (riu). En fi, ara sóc famós arreu del món i el meu llibre és un èxit de vendes. A més...

He d’interrompre el Modern. Se’ns acaba el temps per l’entrevista. Ens saludem. Sent com la seua mà em transmet la confiança que alguns altres posseeixen en el semblant. Modern és un home fascinant  que, cas que no existís, acompliria igualment la seua funció transversal  en la societat. Siga amb el nom de crisi, inanitat o incompetència.

Referències:

http://www.levante-emv.com/castello/2010/01/02/almassora-acoge-centro-investigacion-aceites/665687.html

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008061600_4_460739__Castello-Agricultura-agiliza-tramites-para-realizar-Centro-Tecnologico-Frutos-Secos

http://www.elperiodic.com/almassora/noticias/165256_juan-cantavella-ejercera-mantenedor-proclamacion-oficial-reina-fiestas-almassora.html