Les retallades sanitàries vistes des d'Almassora

AlmassoraTeVeu no és responsable ni dona suport ni comparteix ni valora les opinions dels col·laboradors. Igualment no corregeix els textos ni gramaticalment ni ortogràficament. Simplement, amb cura i respecte a les normes de publicació AlmassoraTeVeu dona veu a totes les persones que vulguen dir la seua sobre Almassora. En tot cas, AlmassoraTeVeu es reserva el dret de donar seguiment a les notícies i opinions externes que es publiquen.

L'atenció sanitària
Un article de: Manuel Díaz (pseudònim)

 Aquests dies hem sabut la notícia que un bou, a la Fira d'Onda, ha agafat greument un conegut almassorí. Aquesta persona ha estat operada i ingressada a l'hospital. Desitgem que millore i que supere aquest dur tràngol, però potser fora un bon moment per fer una reflexió sobre l'atenció sanitària i les seues retallades.
 Primer tres senzilles premisses:
-    Aquest home rebrà de manera gratuïta, com ha de ser, l'atenció sanitària i hospitalària.
-    Aquest home ha posat en perill la seua vida, conscient del risc que hi comportava.
- Aquest home ha provocat i provocarà, en un futur immediat, una despesa sanitària que pagarem tots i que entenem que és justa i necessària.

 Ara preguntem-nos: per què no es considera  just i necessari que la gent gran seguisca gaudint de medecines gratuïtes? Algú de Sanitat ha pensat que potser economies molt febles d'alguna gent gran, amb cada cop més problemes de salut per l'edat i amb moltes medicines a prendre, deixe de comprar-ne i, per tant, de prendre'n, amb conseqüències sanitàries més greus i més cares?
 Hauria de reflexionar, qui tinga la responsabilitat, quina atenció sanitària convé fer pagar: si la dels vells o la d'alguns imprudents que provoquen despeses econòmiques a Sanitat que s'hagueren pogut estalviar no posant innecessàriament en risc la seua vida. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La fuente se ha secado...

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa

CRITICA DE LIBROS: “13”, de Steve Cavanagh – 382 Págs.