Almassora... sempre bruta (article de l'any 1990 i pico)
En aquestos dies de vent, a Almassora la merda aflora
En els anys noranta del segle passat, vam escriure i publicar (no ací, és clar) una anècdota que encara ara (en ple segle XXI) seria del tot vàlida:
«Avui contaré una experiència viscuda no fa molt a Almassora. La veritat és que aquest poble dona per moltes històries, a quina més impressionant.
«Avui contaré una experiència viscuda no fa molt a Almassora. La veritat és que aquest poble dona per moltes històries, a quina més impressionant.
Els fets: aquell dia bufava un fort vent (prou gelat, per cert). Un fum de
deixalles amb poc pes omplien tot l’espai aeri del carrer. Com moltes dies
caminava despistat pensant en les meues coses quan de sobte, sense adonar-me'n vaig girar un cantó i va ocórrer allò inimaginable: una borsa del Pryca* va fer
cap directament a la meua cara, amb tanta mala sort que en aquell moment d'obscuritat vaig xafar una merda de gos (com les milers que hi ha a tot el
poble) i vaig caure a terra.
- Tinc el pantaló mullat i avui no ha plogut?, vaig pensar mentre me n'adonava que estava assentat rodejat d'un líquid estrany i groc, probablement del mateix gos.
- Tinc el pantaló mullat i avui no ha plogut?, vaig pensar mentre me n'adonava que estava assentat rodejat d'un líquid estrany i groc, probablement del mateix gos.
Amb tot, no acabava ací la meua sort. Clar, no podia estar en aquell lloc molta
estona (impedia el pas i potser m’hagueren denunciat) [l'escrit és de l'època quan el PP va aprovar una ordenança que impedia caminar a tres persones per la mateixa vorera i coses per l'estil que va transcendir a mitjans de comunicació d'àmbit estatal] i per recuperar la
postura vertical vaig ajudar-me de la ma. Un cigarret mal apagat me la va
socarrar.
El desenllaç: La meva primera reacció va ser córrer cap a casa per ficar la ma vaig l’aixeta. Amb les presses no vaig vore que un cotxe desplaçava un contenidor mentre intentava aparcar. El cop va ser dels que fan època. Jo a terra, inconscient. El contenidor al mig del carrer. Un cotxe, que s’havia passat un semàfor en roig, no va poder frenar i intentant esquivar-me, va fer cap dins d'una casa abandonada i en mal estat (un exemple de les moltes que hi ha a Almassora)* que no va poder aguantar el cop i va enderrocar-se tot seguit provocant un nuvol de pols impressionant. Quin desastre!!!
El desenllaç: La meva primera reacció va ser córrer cap a casa per ficar la ma vaig l’aixeta. Amb les presses no vaig vore que un cotxe desplaçava un contenidor mentre intentava aparcar. El cop va ser dels que fan època. Jo a terra, inconscient. El contenidor al mig del carrer. Un cotxe, que s’havia passat un semàfor en roig, no va poder frenar i intentant esquivar-me, va fer cap dins d'una casa abandonada i en mal estat (un exemple de les moltes que hi ha a Almassora)* que no va poder aguantar el cop i va enderrocar-se tot seguit provocant un nuvol de pols impressionant. Quin desastre!!!
Conclusió: Mantenir la ciutat neta és molt important. Cal utilitzar les
poques papereres que hi ha al poble i recordar sempre que cadascú és
responsable de les seues deixalles. És molt fàcil desfer-nos de tot allò que
ens sobra (les merdes de gos, els cigarrets, les bosses de pryca*…). És
necessari exigir a les autoritats municipals un major compromís amb la neteja.
Si passejaren un poc més se n'adonarien del que estem parlant”».
Efectivament, una pila d'anys després les coses no semblen haver canviat molt. Si passegeu per la plaça Botànic Calduch i els seus voltants sabreu de què estem parlant. Clar, aquest lloc queda massa al nord per als nostres governants, tan ben instal·lats en un edifici de més de quatre milions d'euros (i potser més de cinc també) que viuen aliens a la realitat que els envolta.
* Poseu Carrefour i digueu finques de pisos a mig construir per la crisi i l'article està actualitzat.
Efectivament, una pila d'anys després les coses no semblen haver canviat molt. Si passegeu per la plaça Botànic Calduch i els seus voltants sabreu de què estem parlant. Clar, aquest lloc queda massa al nord per als nostres governants, tan ben instal·lats en un edifici de més de quatre milions d'euros (i potser més de cinc també) que viuen aliens a la realitat que els envolta.
* Poseu Carrefour i digueu finques de pisos a mig construir per la crisi i l'article està actualitzat.
Aquest article també pot ser extensiu a totes les comarques de Castelló. A la capital de l'Alacalatèn, avui mateix, sembla un dia normal en Walking dead. Veurem que passa també amb l'incendi de Llucena.
ResponEliminaQuè desastre de país!
no sé si és bo o dolent pensar que en tota la província estem igual. en tot cas, és fantàstic poder compartir-ho. fa anys que els pobles de Castelló hem perdut els vincles i cadascun agrana cap a casa: la "carxofa" a Benicarló, la "cirera" de no sé on, els "pelegrins" a Les useres, Les calderes d'almassora, etc. tenim més coses en comú del què pensem i no podem oblidar que formem part d'una mateixa realitat geogràfica i històrica; no, no podem oblidar encara que vullguem. qualsevol dia seria bo per a començar a fer comarca i reivindicar-nos. dilluns, dimecres, dijous; un 20 de febrer, el 28 de maig, el 5 de setembre; 2013, 2014...
ResponElimina