L'ensenyament humanístic

L'ensenyament humanístic
Un article de  
Evèlia Beltran Ramos 

Llicenciada en Filologia Clàssica

Especialitat de Llatí per la Universitat de València i

Cap de Departament de Grec de l'IES Vila-roja d'Almassora

Almassora, gener de 2013

       

Γειασου/ Ave!

  Fa unes dies vaig haver de canviar el meu ordinador portàtil per necessitat. No sóc una entesa en la matèria, simplement utilitze les eines adequades a les meues necessitats, però els meus mitjans havien fet aigües i em calia fer un pensament: molt al meu pesar, gastar-me el menys diners possibles amb  un ordinador portàtil nou. Algú dirà que què té açò d'important, anem-hi. En portar el meu ordinador antic per utilitzar els seu disc dur i replegar el nou, li vaig comentar a l’informàtic que em posara al nou l’opció d'escriure en grec, tal com tenia al vell. Es va quedar bocabadat, perquè li demanava una cosa que mai ningú li havia demanat.

  Aquest insignificant fet em va fer pensar. Jo feia temps que havia escrit unes lletres sobre la reforma de l’ensenyament de Wert i el llatí i el grec. Un text que dubtava donar-li premsa, un text que havia quedat per a mi, com un xicotet homenatge a la meua professió, però també a la meua passió: les llengües clàssiques.

  L’anècdota del comerç d'informàtica m’ha fet reflexionar que potser siga el moment de donar a conèixer, de reviscolar entre les cendres, qual au Fènix, de dir que encara som aquí, a pesar de tot i de tots i que estem infravalorats i oblidats. Sembla ser que la reforma de Wert s’ha reformat en la part que ens pertoca, però valga l’escrit de sota com a una reivindicació de les Humanitats més pures, recordant, com diu el text, a Martha C. Nussbaum, premi Príncep d’Astúries 2012 d’Humanitats.

   Des d’aquí una abraçada i un agraïment sincer als informàtics de PIXAL, perquè ens atenen molt bé i m’han donat l’espenta per manifestar el meu parer, sobre parts del coneixement, al meu entendre importants i actuals, perquè a Grècia encara es parla grec, l’única llengua indoeuropea viva i amb l’alfabet clàssic.

Almassora novembre de 2012

L'ensenyament humanístic

   Al món de la democràcia la gran perjudicada sempre és la minoria. D'això en saben molt els meus alumnes de Llatí i de Grec de 1r i 2n de Batxillerat. “Caram!¿ Encara es donen aquestes disciplines a l'ensenyament?” Es preguntarà algú. Doncs sí, per a alegria de qui escriu i per a sort dels alumnes que les gaudeixen. No és falta de modèstia, dic per a sort dels meus alumnes perquè aviat seran una  rara avis que a poc a poc aniran sentint quant de bé els ha fet per a la seua vida i el seu intel·lecte, el fet d'haver aguantat aquestes assignatures.

   És evident que no tenim futur; d'això ja me'n vaig adonar quan vam deixar el BUP ( Batxillerat Unificat Polivalent) i vam arribar a la visió integradora de l'Eso. Vam passar de ser 4 professors especialistes per Centre, a reduir les places a una o dues, segons desitjos de l'Administració. A l'oblit de la llei es va afegir l'oblit dels companys, de la societat i del món en general, arribant al punt de fixar-nos, ara, únicament i exclusiva en el món de la ciència i la tecnologia.

   No negarem la importància indiscutible dels científics i dels tecnòlegs, no negarem la necessitat indiscutible dels matemàtics i dels físics, no hem d'oblidar els biòlegs i els informàtics però per què oblidem les lletres? parlar amb propietat i correcció, no és important?

   Cal tenir present que l'ésser humà és diferent dels altres animals per tenir mans i tenir la capacitat de comunicar-se. ¿Com hagueren pogut Tales, Pitàgores, Arquimedes  Aristòtil, etc., expressar les seues teories, les seues idees sobre el món, sense paraules?. Faig apologia oberta d'aquell home renaixentista que a imitació de l'home clàssic  dedicava el seu camp d'estudi a tot allò que fóra part del món, biologia, matemàtiques, gramàtica, música, física, astronomia, escultura, pintura, arquitectura... que era capaç, amb la mateixa disponibilitat, de pintar, amb delicadesa, una enigmàtica dona com de construir, amb força, una màquina per volar.

   Com hagueren arribat fins a nosaltres les idees dels clàssics sense lingüistes que ens les traduïren, sense copistes que ens les copiaren, sense autors que ens les citaren?

   Fa uns dies van entregar els premis Príncep d'Astúries. Entre els guardonats es trobava  Martha C. Nussbaum (Nova York, 1947), filòsofa i professora a la Universitat de Chicago i gran helenista. En el seu discurs va pronunciar aquestes paraules:

 "Necesitamos una  educación bien fundada en las humanidades para realizar el potencial de las sociedades que luchan por la justicia. Las humanidades nos proporcionan no solo conocimientos sobre nosotros mismos y sobre los demás, sino que nos hacen reflexionar sobre la vulnerabilidad humana y la aspiración de todo individuo a la justicia, y nos evitarían utilizar pasivamente un concepto técnico, no relacionado con la persona, para definir cuáles son los objetivos de una determinada sociedad. No me parece demasiado atrevido afirmar que el florecimiento humano requiere el florecimiento de las disciplinas de humanidades. Por lo tanto, agradezco que la Fundación Príncipe de Asturias haya reconocido a las humanidades como una parte importante del pensamiento social para el futuro".

   O també les següents i molt significatives:

“Las artes y las humanidades…no sirven para ganar dinero. Sirven para algo mucho más valioso: para formar un mundo en el que valga la pena vivir”. 

   Per aquest camí cal portar el raonament que ens ocupa.

   L'actual ministre d'Educació, en una altra de les seues poc exitoses intervencions, ha proposat un canvi a l'ensenyament on, de nou, torna a perjudicar les disciplines clàssiques i humanístiques. Després de proves fetes als alumnes que posen de manifest que no saben redactar, ni llegir, ni diferenciar entre el subjecte i un verb, ni literatura, ni historia… anem a fer allò que més falta fa: oblidar-nos del nostre passat per no tenir ni idea d'on està el nostre futur.

  Arribats a aquest punt  em permetreu un acudit:

     Supose que Wert (i permeteu-me la confiança en el tracte amb el meu cap visible a la terra) sap qui és Pegasus, què és una declinació, per què és important el grec a la ciència, a la tècnica o a les disciplines mèdiques, però ¿sap d'educació?

   És evident que l'única finalitat de l'Estat, de qualsevol color, els d'abans i els d'ara, és crear gent no formada, que no pense i no oferisca resistència, parafrasejant a Descartes: NO PENSO, DONCS NO EXISTEIXO. Gent que seguisca “ aborregadamente” les disposicions  dels polítics i no sàpiga diferenciar un verb d'un pronom, ni un autor clàssic d'un modern, ni un filòsof d'un historiador. Al cap i a la fi, això és important? L'únic important és crear alumnes amb coeficients intel·lectuals zero als quals els done igual carn que peix.

   No tan sols estan en perill les nostres assignatures: la història, la filosofia, les llengües, excepte l'anglès és clar (estem en el món de la globalització!), la nostra llengua, estan abocades a l'oblit. ¿Com es pot entendre que a 1r de Batxillerat la Filosofia tinga dues sessions setmanals igual que la Religió?

   Senyores i senyors!, un poble que no es preocupa pel seu passat, no sap viure el seu present i no té eines per viure  el  futur: sapientia sola libertas est!

   Moltíssimes gràcies!

   Ευχαριστó πολυ!

   Plurimas gratias!

A la memòria de Josep Guardiola, amic, company i, per a mi, un gran humanista.