La nostra societat condemnada busca respostes però no troba solucions

20 de febrer... o qualsevol altre dia, a Almassora o enlloc

Segurament moltes de les persones que llegiu aquest bloc teniu capacitat per recordar dates de la vostra vida significatives per diversos motius i potser mai no us n'oblidareu. Altres, en canvi, oblidareu més fàcilment i només retindreu en la memòria aquelles efemèrides personals destacades (aniversaris, etc.). També és possible que alguns de vosaltres sigueu capaços d'assenyalar en el calendari dies importants per a la memòria col·lectiva (descobriment d'Amèrica, proclamació de la II República, mort de Franco, dia que Cristiano Ronaldo fitxa pel Madrid, dimissió de Francesc Camps, aldarulls a València per càrregues policials injustificades contra una manifestació d'estudiants, dia de la última vaga general, dimissió de Benet XVI,  etc.) encara que la majoria només us interessen aquelles festes que impliquen no treballar i amb molta raó.

En fi. Siga com siga els esdeveniments que hem viscut a Almassora passaran prompte a la història i s'oblidaran ràpidament però no s'incorporaran a la memòria col·lectiva. Algunes persones han tingut el seu moment de glòria davant les càmeres de televisió i ho podran reviure en el futur. Altres han acudit a manifestar el seu malestar pel què ha passat i està passant i podran dir allò de "jo vaig estar-hi". Però estem quasi segurs que els mitjans de comunicació convencionals generalistes faran que se'ns oblide prompte l'angoixa i el drama que viuen milers de persones diàriament i l'any que ve no recordem què va passar el 18 ó el 20 de febrer... i això fa què pensar. I segur que les autoritats tampoc diuen ni mu.

En qualsevol cas, els articles i les paraules que pengem en aquest lloc virtual no s'eliminaran mai i quedaran per a recordar la nostra història, la història viva d'un poble i els esdeveniments i reflexions dels què ací vivim. De fet, enguany fem 5 anys des que vam iniciar aquesta aventura i farem un especial recordatori de tot allò que hem compartit.

De moment, us transcrivim les paraules d'una col·laboradora habitual d'AlmassoraTeVeu que ens conviden a pensar i molt sobre la nostra crua realitat:                  

Después de lo ocurrido en el pueblo estos días (la quema a lo bonzo de una mujer en una sucursal bancaria) convendría un minuto de reflexión sobre nuestro sistema.

Llama la atención que cuando un particular no puede pagar su hipoteca o sus deudas le embargan la casa, lo echan de ella y queda endeudado de por vida, entrando en la más absoluta de las desesperaciones, llegando a hacer verdaderas barbaridades, como hemos visto. En cambio, ayer mismo una empresa no podía pagar sus créditos, hace un concurso de acreedores y allí paz y aquí gloria... para ella (la empresa), por supuesto.

Recordemos unas palabras de Ayn Rand y veamos si encontramos algún paralelismo con la actualidad:

Cuando adviertas que para producir necesitas obtener autorización de quienes no producen nada; cuando compruebes que el dinero fluye hacia quienes trafican no bienes, sino favores, cuando percibas que muchos se hacen ricos por el soborno y por las influencias más que por el trabajo, y que las leyes no os protegen contra ellos sino, por el contrario, son ellos los que están protegidos contra ti; cuando repares que la corrupción es recompensada y la honradez se convierte en un auto-sacrificio, entonces podrás afirmar, sin temor a equivocarte, que nuestra sociedad está condenada.

Ayn Rand en 1950 (1)

(1) Ayn Rand nacida en san Petersburgo el 02/02/1905 y muerta el 06/03/1982, a los 21 años emigró a Chicago y más tarde a Hollywood. En 1931 adquirió la ciudadanía americana. De ideas liberales, es considerada la mejor filósofa de la historia de la humanidad