El paisatge de la Plana: la Panderola

Aportacions de la Panderola al paisatge de la Plana
Aquest any es commemoren 50 anys de la desaparició de la Panderola, un ferrocarril de via estreta que va funcionar des de 1888 fins 1963 a la nostra comarca i que unia Onda i el Grau de Castelló passant per Castelló, Almassora, Vila-real i des de 1907 tenia un ramal vins el Grau de Borriana i passava per Borriana.
En aquest vídeo podem fer-nos una idea de la seua transcendència encara que mai podrem arribar a entendre què va suposar per a la vida de la gent que majoritàriament en feia ús per als seus desplaçaments habituals (per treball i oci). Les generacions més joves mai podrem explicar perquè un tramvia que fa més de mig segle que va desaparèixer encara està en la memòria col·lectiva i, fins i tot, els més menuts canten una cançoneta no saben ben bé a qui i sense saber què va representar en realitat.
Potser el TRAM es consolide d'ací a uns anys en un transport col·lectiu  i públic. No ho sabem. El que sí sabem és que als anys 60 ens van arrencar un mitjà de transport públic i des d'aleshores la comarca s'ha convertit en territori exclusiu de l'automòbil. Entenem que interessos ocults i no manifestats van estar darrere de la desaparició de la majoria de ferrocarrils de via estreta que feien la vida de les persones més fàcil i que molestaven a la incipient indústria del transport privat que finalment es va acabar imposant. I el resultat el podem rebuscar avui quan, per exemple, per a anar l'Hospital General han privatitzat l'espai d'aparcament per a automòbils.
Aquesta és la realitat: ens van privar del transport col·lectiu per a beneficiar-se de la necessitat de desplaçament que tenim a una comarca de quasi 400.000 habitant encara no considerada àrea metropolitana amb els beneficis que això ens reportaria.
En fi. Enllaceu aquestes imatges on pugueu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La fuente se ha secado...

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa

CRITICA DE LIBROS: “13”, de Steve Cavanagh – 382 Págs.