Crítica televisiva des d'Almassora
Reflexions sobre la Televisió
Ens agradaria comparir dues experiències viscudes els últims dies per algun teleespectador crític.
D’una banda, una reflexió sobre el programa Salvados sobre l’accident del metro de València de 2006:
“Glaçat es quedarà qualsevol persona després del programa d'ahir. Sobretot, pel silenci final; el trajecte entre les casetes de la "fira del vi" i el pas de peatons quan Ébole pregunta, pregunta i pregunta al president de les Corts Valencianes, màxim representant de la "paraula democràtica" i es queda mut. Així estem milers i milers de valencians, perplexos, atònits, ningunejats pels polítics que (diuen) ens representen i es neguen a donar explicacions. Igual que durant el franquisme; igualet que aquella mafiosa dictadura en què ningú no donava explicacions.
Aquests que ens governen ara són els hereus d'un sistema que va portar la barbàrie i la por a tots els racons i a tota la societat. Ells mai han donat explicacions i a qui gosava intentar demanar-les el reprimien violentament. Almenys, aquesta democràcia organitzada pels mateixos salvatges col·laboradors del feixisme espanyol, ens deixa un marge (cada vegada més estret) de llibertat d'expressió... però que hem de superar prompte si no volem que es limite encara més.”
D’altra banda, unes notes sobre els noticiaris de Telecinco:
“Avui m’he sentit estúpid mirant les notícies i aquesta sensació és la pitjor que pot sentir un teleespectador sentir que li falten al respecte. És veritat; sempre tinc l’opció de canviar de canal però cada matí, des de que van prohibir les emissions de TV3 al País Valencià quan me desperte és l’únic canal que dona informació (descartades per raons òbvies la Primera de TVE i Canal 9, és clar).
I aquesta sensació rara no ve només per veure notícies molt, molt i molt curtes que no profunditzen i et deixen a mitges. Ni tampoc per retre homenatge a les elits socials (per exemple, a les monarquies). Ni pel fet d'informar sense cap mena de rubor que la corona que lluïa la princesa Letizia Ortiz en la investidura del nou rei holandès va ser un regal que Franco li va fer a la reina Sofia. Ni per insistent visió del món de l’esport amb els ulls d'un madridista. No. La indignació ens sobta quan tots els dies, al final de l’informatiu, col·loquen una notícia relacionada amb animals, normalment en captivitat o referida a alguna anècdota familiar intranscendent i d’altres països (principalment dels EUA) barrejada amb fragments de cançons de pel·lícules quasi sempre de Disney. Quina vergonya!!! Aquesta mena de notícies no les demana la gent, com els mitjans s’excusen. Aquesta basura la ofereixen els mitjans perquè ens consideren de menor categoria intel·lectual i ens han de tractar així: fent que ens sentim inferiors, faltant-nos el respecte perquè, clar, com som estúpids només podem divertir-nos escoltant cançonetes de Disney barrejades amb suposades notícies importants que no saps si són reals, inventades o manipulades.
Però davant de tota aquesta llista de despropòsits en destaca un que demostra el menyspreu cap a la resta de llengües de l'Estat Espanyol i és un atac directe no a la llengua sinó a les persones la llengua materna dels quals no és el castellà sinó el català. Són xicotets gestos que ens acaloren i indignen, podríem dir, fins i tot, violentament perquè són el reconeixement d'una mala praxis ideològica de caràcter racista i xenòfob de persones amb la mateixa nacionalitat que la que té l'orador de torn. I no és que a alguns ens importe una merda ser espanyol (perdoneu la contundència) però aquestes actituds ens fan revolten.
De què parlem? Dons ja no es conformen amb no saber pronunciar ni esforçar-se per pronunciar la "ll" al final de paraula (diuen Sabadel enlloc de Sabadell) sinó que ara també fan "l" la "ll" a meitat de paraula (i diuen "Celer" enlloc de "Celler"), per no parlar de noms oficials traduïts impunement ("Lérida" enlloc de "Lleida").
Aquestos xicotets atacs passen inadvertits a la majoria, a la immensa majoria però als que els nostres pares ens han ensenyat una llengua diferent al castellà ens fereixen. I, sí, potser tampoc alguns no actuem en conseqüència i, de vegades, utilitzem el castellà. És un defecte, com diria aquella. Però la nostra riquesa de poder elegir dos idiomes és immensa. En canvi, la misèria d'aquells castellans que no poden reconèixer que a la seua benvolguda Espanya hi ha persones que parlen altres llengües també és immensa. Creuen que parlem una altra llengua per a fotre'ls. Però, que no veuen que en el món hi ha persones que parlen altres idiomes que no són el castellà? Precisament aquesta prepotència silenciosa és la que més indigna”.
Ens agradaria comparir dues experiències viscudes els últims dies per algun teleespectador crític.
D’una banda, una reflexió sobre el programa Salvados sobre l’accident del metro de València de 2006:
“Glaçat es quedarà qualsevol persona després del programa d'ahir. Sobretot, pel silenci final; el trajecte entre les casetes de la "fira del vi" i el pas de peatons quan Ébole pregunta, pregunta i pregunta al president de les Corts Valencianes, màxim representant de la "paraula democràtica" i es queda mut. Així estem milers i milers de valencians, perplexos, atònits, ningunejats pels polítics que (diuen) ens representen i es neguen a donar explicacions. Igual que durant el franquisme; igualet que aquella mafiosa dictadura en què ningú no donava explicacions.
Aquests que ens governen ara són els hereus d'un sistema que va portar la barbàrie i la por a tots els racons i a tota la societat. Ells mai han donat explicacions i a qui gosava intentar demanar-les el reprimien violentament. Almenys, aquesta democràcia organitzada pels mateixos salvatges col·laboradors del feixisme espanyol, ens deixa un marge (cada vegada més estret) de llibertat d'expressió... però que hem de superar prompte si no volem que es limite encara més.”
D’altra banda, unes notes sobre els noticiaris de Telecinco:
“Avui m’he sentit estúpid mirant les notícies i aquesta sensació és la pitjor que pot sentir un teleespectador sentir que li falten al respecte. És veritat; sempre tinc l’opció de canviar de canal però cada matí, des de que van prohibir les emissions de TV3 al País Valencià quan me desperte és l’únic canal que dona informació (descartades per raons òbvies la Primera de TVE i Canal 9, és clar).
I aquesta sensació rara no ve només per veure notícies molt, molt i molt curtes que no profunditzen i et deixen a mitges. Ni tampoc per retre homenatge a les elits socials (per exemple, a les monarquies). Ni pel fet d'informar sense cap mena de rubor que la corona que lluïa la princesa Letizia Ortiz en la investidura del nou rei holandès va ser un regal que Franco li va fer a la reina Sofia. Ni per insistent visió del món de l’esport amb els ulls d'un madridista. No. La indignació ens sobta quan tots els dies, al final de l’informatiu, col·loquen una notícia relacionada amb animals, normalment en captivitat o referida a alguna anècdota familiar intranscendent i d’altres països (principalment dels EUA) barrejada amb fragments de cançons de pel·lícules quasi sempre de Disney. Quina vergonya!!! Aquesta mena de notícies no les demana la gent, com els mitjans s’excusen. Aquesta basura la ofereixen els mitjans perquè ens consideren de menor categoria intel·lectual i ens han de tractar així: fent que ens sentim inferiors, faltant-nos el respecte perquè, clar, com som estúpids només podem divertir-nos escoltant cançonetes de Disney barrejades amb suposades notícies importants que no saps si són reals, inventades o manipulades.
Però davant de tota aquesta llista de despropòsits en destaca un que demostra el menyspreu cap a la resta de llengües de l'Estat Espanyol i és un atac directe no a la llengua sinó a les persones la llengua materna dels quals no és el castellà sinó el català. Són xicotets gestos que ens acaloren i indignen, podríem dir, fins i tot, violentament perquè són el reconeixement d'una mala praxis ideològica de caràcter racista i xenòfob de persones amb la mateixa nacionalitat que la que té l'orador de torn. I no és que a alguns ens importe una merda ser espanyol (perdoneu la contundència) però aquestes actituds ens fan revolten.
De què parlem? Dons ja no es conformen amb no saber pronunciar ni esforçar-se per pronunciar la "ll" al final de paraula (diuen Sabadel enlloc de Sabadell) sinó que ara també fan "l" la "ll" a meitat de paraula (i diuen "Celer" enlloc de "Celler"), per no parlar de noms oficials traduïts impunement ("Lérida" enlloc de "Lleida").
Aquestos xicotets atacs passen inadvertits a la majoria, a la immensa majoria però als que els nostres pares ens han ensenyat una llengua diferent al castellà ens fereixen. I, sí, potser tampoc alguns no actuem en conseqüència i, de vegades, utilitzem el castellà. És un defecte, com diria aquella. Però la nostra riquesa de poder elegir dos idiomes és immensa. En canvi, la misèria d'aquells castellans que no poden reconèixer que a la seua benvolguda Espanya hi ha persones que parlen altres llengües també és immensa. Creuen que parlem una altra llengua per a fotre'ls. Però, que no veuen que en el món hi ha persones que parlen altres idiomes que no són el castellà? Precisament aquesta prepotència silenciosa és la que més indigna”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Podeu fer tota mena de comentaris sempre que siguen respectuosos i empreu un llenguatge no despectiu i sense cap insult. Aquells comentaris que no cumplisquen amb això, seran esborrats.