Esperances en un món masclista

Estic aquestos dies una mica desconcertat, la veritat. Des que vaig conèixer la sentència contra La Manada. Només m'ha donat esperança la manera com em vaig assabentar d'aquesta barbaritat. Va ser en classe de Valors Ètics, la meua última del dijous amb xics i xiques de 3r d'ESO que han preferit la "alternativa" a l'assignatura de Religió (catòlica, per cert). Les classes aquest trimestre es basen en debats dins de l'aula de coses que passen fora. I van ser unes alumnes les que van comentar, en quant vam posar les cadires en cercle (sobre les 13.30 h): Avui es feia pública la sentència de La Manada. A quina hora?, vaig preguntar jo. A les 13.00 h van contestar. Doncs, vinga, traieu els mòbils i busqueu què diuen els mitjans. A partir d'ací, les cares de decepció del grup no les puc descriure perquè ningú (ni jo) enteníem res. Algú va llegir l'article (cosa realment excepcional perquè només solen quedar-se en el titular) i llavors es van posar sobre la taula dos conceptes bàsics: "abús" i "agressió sexual". Després, vam començar a elucubrar (sempre, consternats) sobre per què la sentència diferenciava ambdós conceptes i com era possible això. Algú va comentar altres casos rars de masclisme entre adol·lescents i així va passar la sessió: superats per realitat, sense saber quin abast tenia tot allò i molt desmotivats.
De vesprada, vaig vore un altre raig d'esperança en comprovar l'assistència massiva de gent jove a la manifestació espontània convocada a les portes de l'Ajuntament de Castelló. La gent està farta i cansada de les injustícies.

Ahir vaig llegir el fil de Twitter de Joaquim Bosch, un magistrat i jurista valencià, on explicava breument l'abast de la sentència i els seus detalls. Em va quedar clara la complexitat del sistema d'enjudiciament basat en conceptes tècnics que la societat no aconsegueix entendre. Em faig càrrec de la necessitat dels tecnicismes però també sóc conscient de la urgent necessitat que té el nostre sistema de ser actualitzat. És intolerable que a una violació de 5 homes contra una dona se li puga arribar a considerar només abús. No sé les penes que corresponen a cada cas però ningú, ningú per molt tècnic i especialista que siga pot arribar a interpretar (ni per la jurisprudència ni per res) que no va haver-hi intimidació ni violència en aquella agressió. 

Les lleis no poden permetre que un magistrat interprete alguna cosa diferent. No es pot tolerar que quan existisca una violació la víctima haja de resistir-se fins a l'extenuació perquè si no és així algú puga arribar a interpretar que va haver-hi consentiment. No parle ja ni del magistrat que proposava la lliure absolució dels acusats. Parle del sentit comú. Estem farts de veure a les elits socials, econòmiques i jurídiques intentar confondre'ns tots els dies a través dels mitjans tractant-nos com si fórem ximples o inferiors en intentar fer-nos veure la realitat de manera diferent a com és, o faltant a la veritat només pel fet de sentir-se ells en possessió de la paraula i la resta ser només uns borregos sense dret a opinar o a pensar. Espanya necessita una reactualització urgent perquè en molt poc temps ha demostrat ser un sistema caducat.