Una reflexió sobre la gentrificació a casa nostra


Fa uns dies, vam estar al barri del Cabanyal de València. Mai havia estat i tenia ganes de passejar pels seus carrers. La principal referència que tenia d’aquella zona marítima de la capital era el projecte de prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez que havia enfrontat l’antic govern del PP amb la ciutadania. Per tant, la meua imatge era negativa i distorsionada.

I allí que ens plantem. Concretament, vam aparcar al carrer del Progrés. En baixar del cotxe i alçar la vista vam descobrir que aquella zona era ben diferent a la resta de la ciutat. Carrers estrets. Voreres amples. Cases baixes. Façanes modernistes. Locals d’associacions i sindicats. Poc de soroll urbà...
Gent prenent la fresca. Banyistes amb la indumentària pròpia de l’estiu. Obrers, obrant. Repartidors, repartint. Agranadores, netejant. Persones, vivint...
Turistes. Bars. Cafeteries. Restaurants. Pubs. Locals de festa nocturna. Agències immobiliàries. Un hotel de 5 estrelles (amb un mur de blocs de formigó per impedir als vianants vore l’interior). Un camp de futbol d’última generació...
Solars abandonats, plens d’enderrocs. Cases marginals i (aparentment) insalubres per a una vida digna. Blocs de pisos abarrotats. Roba estesa. Gent dutxant-se al carrer. Xiquets i xiquetes d’aparença prima però plens de vida. Brutícia. Persones, malvivint...
La nostra ruta va ser casual. No estava planificada però quasi sense voler vam fer un recorregut que ens va mostrar la realitat d’un barri amenaçat durant massa temps. El resultat és la descripció dels quatre paràgrafs anteriors: una zona heterogènia, diversa i plena d’incerteses que dona la sensació de caminar cap a la gentrificació. I aquesta percepció la vam tindre en acabar la caminata i per això aquestes línies de reflexió.
La gentrificació és un procés associat a la reforma, rehabilitació, regeneració i/o renovació de zones urbanes degradades. El concepte ve del llatí gentilis i es va utilitzar per primera vegada als anys 60 del segle xx per a explicar el procés de substitució de gent de classe baixa (obrera) per classes mitjanes (i altes) en alguns barris centrals de Londres. Aquestes pràctiques suposen la revitalització de zones urbanes molt deteriorades i impliquen el desplaçament invisible de grups marginals de població a altres zones de la ciutat o de ciutats properes.[i]
A València la gentrificació ja s’ha viscut al barri de Russafa[ii] i ara continua en Ciutat Vella i el Cabanyal.[iii] Les polítiques engegades als anys 90 pretenien aconseguir a la força la regeneració urbana i acabar amb els focus de marginalitat en què viu una bona part de la població del districte (ho vam veure amb els nostres ulls, un matí qualsevol d’estiu). Sembla que aquelles estratègies tan espectaculars (enderrocs massius de vivendes per substituir-les amb bulevards i grans avingudes) han canviat però els processos continuen amb l’aval de nous plans urbanístics menys vistosos però igual d’elitistes.[iv]
És a dir, sense conèixer massa bé la problemàtica vam intuir que aquell barri estava immers en eixa dinàmica urbana, lenta però irreversible. La consulta bibliogràfica posterior corrobora la nostres sospites:[v] un hotel de 5 estrelles (que només deixa vore la seua façana i tanca amb murs de formigó el seus jardins) a uns centenars de metres d’un edifici de vivendes marginals majestuós però en estat ruïnós no demostra que les elits capitalistes (també les d’ací) lluiten cada centímetre de l’espai, en una pugna desigual i silenciosa que (quasi) sempre acaben guanyant perquè els seus adversaris són pobres i no poden plantar cara en igualtat de condicions.
Almassora, per la seua condició de ciutat menuda, està lliure d’aquestes mecàniques urbanes en la que entren en joc interessos del gran capital. No obstant això, no escapa de moviments a xicoteta escala amb implicacions urbanístiques molt paregudes a les de València i altres ciutats espanyoles: la transformació de la Vila en una zona de casals festers que està suplantant l’ús residencial del centre històric; l’enderrocament de l’edifici 167 i la conseqüent dispersió de la població marginal que hi vivia a altres llocs de la ciutat.


[i] Si voleu saber més: Morell, Mar. Gentrificació. En línea: https://uom.uib.cat/digitalAssets/307/307230_morell4.pdf
[ii] Del Romero Reanu, Luís i Lara Martín, Laura (2015). De barrio-problema a barrio de moda: Gentrificación comercial en Russa-fa, el “Soho” valenciano. Anales de Geografia, 35, núm. 1, pp.187–212. En línea: http://dx.doi.org/10.5209/rev_AGUC.2015.v35.n1.48969
[iii] Ballester Monzó, Eduardo Javier (2015). La sombra de la gentrificación en el barrio del Cabanyal. Amenazas y oportunidades. Treball final de Grau. En línea: https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/81279/BALLESTER%20-%20URB-F0054%20La%20sombra%20de%20la%20gentrificaci%C3%B3n%20en%20el%20barrio%20del%20Cabanyal.%20Amenazas%20y%20oportu....pdf?sequence=1
[iv] Serra, Hèctor (2019). Ciutat Vella y El Cabanyal: planes urbanísticos al servicio de la turistificación. Diario Público. En línea: https://www.publico.es/sociedad/ciutat-vella-cabanyal-planes-urbanisticos-servicio-turistificacion.html
Navarro Castelló, Carlos (2019). Cabanyal, el barrio de València donde más sube el alquiler y donde hay más oferta de apartamentos turísticos. eldiario.es. En línia: https://www.eldiario.es/cv/Cabanyal-Valencia-alquiler-apartamentos-turisticos_0_894160845.html
[v] Garcia Marco, Elia (2015). Gentrificación no es una palabrota. Treball final de Grau. En línea: https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/58536/GARCIA%20-%20Gentrificaci%C3%B3n%20no%20es%20una%20palabrota.pdf?sequence=1

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A propòsit del 167

CRITICA DE LIBROS. “Mis rincones oscuros”, de James ELLROY

CRÍTICA DE LIBROS: "Ordesa" de Manuel Vilas