Els salons de Joc a Almassora: perill imminent

Fa unes setmanes vaig descobrir una nova casa de apostes a Almassora. No sé si fa molt que està en funcionament però ja en tenim tres obertes: dues més cèntriques i molt juntes; aquesta més apartada del centre però a pocs metres de l’institut Alvaro Falomir.

El fet potser ha passat desapercebut perquè el fenomen de les apostes esportives s’ha instal·lat en la societat espanyola fa relativament poc però, de manera silenciosa (i silenciada), comença a causar estralls en sectors de població (sobretot, els més joves), atrets per la possibilitat de guanyar uns diners que no poden ingressar de manera ordinària perquè, o bé tenen sous de misèria o, directament, no treballen. I, aquesta atracció és una trampa mortal.[1]

Tot apunta a que l’addicció al joc serà una de les majors malalties socials dels propers anys. Els experts ho comparen amb la heroïna dels anys 80 però la tolerància social al joc no és comparable perquè, fins i tot, personatges destacats del món de l’esport participen en els anuncis de les cases d’apostes i, clar, és un argument amb un aval irrefutable.[2]

En aquesta equació, no podem oblidar que molts bars i cafeteries tenen màquines on fer apostes i que el joc en línia (difícilment mesurable a nivell local) també ha crescut molt els últims anys[3]. Aquesta “facilitat” d’accés desborda qualsevol barrera social i permet jugar a qualsevol persona en qualsevol lloc. La Federación Española de Jugadores de Azar Rehabilitados (FEJAR) ofereix informació exhaustiva i acurada de la realitat.

El negoci, però, és suculent i els beneficis, es veu, extraordinaris. A la Comunitat Valenciana, segons l’Informe Anual del Joc 2017, la quantitat jugada destinada als jocs presencials com són casinos, bingos, salons, màquines recreatives i d’atzar i apostes va ser de 2.685 milions d’euros.

La normativa valenciana actual (Reglament de Salons Recreatius i Joc) estableix una distància mínima entre establiments de 200 metres. El Consell, en el seu projecte de modificació de la Llei del Joc que ha tornat a rellançar hui mateix (25 d’octubre de 2019), pretenia ampliar la distància a 700 metres (per evitar aglomeracions de cases) i també estudiava la possibilitat d’impedir la instal·lació de locals a menys de 150 metres de centres educatius. Tanmateix, sembla que s’enduriran les multes als locals on permeten l’entrada a persones menors o amb ludopaties.[4]

No és qüestió de ser alarmista però el nostre poble, com altres, té un problema. De fet, la societat civil ja comença a organitzar-se contra aquesta xacra. L’Ajuntament d’Almassora ja ha fet alguns passos per frenar les ludopaties[5] però caldran més esforços per part de la societat civil per educar, previndre i visibilitzar una greu amenaça que, potser, està massa interioritzada per revertir una situació que amenaça el futur de molts joves i de moltes famílies.

Caldrà estar alerta.

---

[1] Hi ha molts articles disponibles a Internet. Podeu llegir Apuestas deportivas: enganchados a un juego al que es imposible ganar, disponible a la revista CTXT.

[2] Casas de apuestas y juego online: la nueva heroína de los jóvenes disponible al periòdic Público.

[3] Les dades estatals estan disponibles en el web de la Direcció General d’Ordenació del Joc (del Ministeri d’Hisenda).

[4] Vegeu europapress La Generalitat aprobará una distancia mínima de 700 metros entre salones de juego para "evitar 'mini Las Vegas i Periòdic Mediterraneo El Consell impedirá los locales de apuestas próximos a los colegios.

[5] Busqueu l’article publicat al Diari Levante Almassora combatrà les addiccions digitals i la ludopatia entre adolescents (29 de setembre de 2017). O cliqueu en aquest enllaç.