Sobre els efectes de l'enèsim temporal a Almassora


Foto: Enrique Beltrán Ramos





Si feu una recerca a Google sobre els efectes del temporal a la costa d’Almassora, trobareu referències, vídeos i imatges de la tempesta Glòria però també d’anys anteriors. Aquestes evidències són sobradament conegudes i, a cada episodi, les reaccions són molt paregudes: estupor, indignació davant la magnitud de les destrosses, resignació...
[vegeu alguns dels enllaços que he trobat al final de l’article].
La cosa és que no s’ha trobat una solució sostenible perquè sempre s’actua amb urgència i celeritat per netejar les malifetes de la Mediterrània i així és difícil trobar el camí. Ara, l’Ajuntament d’Almassora s’ha afanyat en quantificar les obres d’adequació en 400.000€ i, amb tota seguretat, el muro estarà enllestit en poques setmanes. Però, la qüestió no és la reparació sinó un altre assumpte, perquè açò s’ha enquistat ja fa massa temps i sembla que es perpetuarà.
Solucions, hi ha. En altres llocs d’Europa, les obres d’ampliació dels ports es fan amb dics que deixen passar les corrents i afecten el menys possible el transport sedimentari amb la qual cosa les platges situades al sud es veuen menys afectades. I no cal anar tan lluny. Recorde també un projecte d’espigons als anys 90 (fa 30 anys!!!) que pretenia establir una espècie de cordó paral·lel a la nostra línia de costa però de la desena d’esculleres previstes només se’n van fer dues. I ara, damunt, en les últimes obres de “regeneració” les han fet desaparéixer.
A propòsit d’aquesta última actuació de l’Estat, buscant informació per escriure aquestes línies, he trobat dues referències documentals que, si més no, mostren les contradiccions amb què s’actua a la nostra línia de costa.
D’una banda, hem trobat l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) de l’última ampliació del Port de Castelló (enllaç) on s’afirmava taxativament:
El puerto de Castellón, está ubicado en un tramo de costa de claro predominio del transporte litoral en sentido sur. La interrupción del flujo sedimentario natural en el puerto ha inducido al avance sistemático de la playa apoyada al norte. De los 60-80.000 m3/año de sedimento que recibe actualmente la playa de Castellón, un volumen máximo de 20-30.000 m3/año termina depositándose en la zona exterior del puerto ; el resto de material entorno a los 10.000 m3/año, prosigue su deriva en suspensión hacia el sur, incorporándose a la corriente litoral general en forma de material remanente del fondo, no apto para la formación de perfiles activos de playa.
El estudio considera por tanto que no existirá afección al transporte sedimentario ni alteración de las playas existentes al sur del puerto.
D’altra banda, en la pàgina del Ministeri per a la transició ecològica i el repte demogràfic apareix detallat el projecte de Regeneració ambiental i lluita contra l’erosió en la platja del Benafelí (enllaç). Textualment, diu:
El frente litoral de Almazora, de casi 3 km de longitud, está catalogada por Costas como una de las playas más deterioradas de España.
El efecto barrera del puerto del puerto de Castellón tras sus sucesivas ampliaciones y la falta de sedimentos como consecuencia de la regulación del río Mijares, han condicionado la evolución de su línea de costa hasta el punto de producir regresiones muy importantes que han obligado a realizar distintas actuaciones con el objetivo de paliar los efectos erosivos del oleaje por medio de estructuras marítimas.

Els dos textos són, certament, contradictoris perquè mentre el 2001 no s’hi trobaven afectacions importants que impediren l’ampliació del Port, en l’actualitat el propi Estat reconeix obertament els efectes negatius que han tingut les successives ampliacions portuàries que han convertit el nostre front litoral en una de les platges més deteriorades d’Espanya. Potser, és un canvi de criteri que farà que l’Estat s’implique decididament, o bé és una altra neteja de cara. Vorem.
No és qüestió d’assenyalar culpables però el que es pot exigir als màxims dirigents locals és fermesa i determinació d’una vegada per totes.
Com es fa això? Amb gestos contundents, menys condescendència i cap lloança. Aquesta problemàtica ja s’arrossega massa temps i les respostes no arriben. És el moment de reinventar l’estratègia i reclamar mitjançant la mobilització (política, ciutadana, mediàtica, administrativa) dignitat per al nostre litoral. És hora d’alçar la bandera de la reivindicació i acabar amb la desídia que és palpable, fins i tot, als mitjans generalistes quan, si bé citen Almassora com a zona damnificada pels temporals, mai destaquen el nostre poble com un exemple dels efectes perversos que provoquen els ports a la costa mediterrània espanyola.
O, potser, convindria repensar-ho tot i proposar noves línies d'actuació. Algun municipi valencià (Bellreguard) ho ha posat damunt de la taula: deixar de pensar en el passeig marítim i tornar la platja al seu estat natural. No sé si és aplicable al cas d'Almassora però noves mirades no vindrien malament quan durant dècades les obres que s'han fet, els diners que s'han invertit i els recursos (públics i privats) que s'han dedicat se'ls ha engolit, literalment, la mar.

[Fotos: Enrique Beltrán Ramos i AlmassoraTeVeu]

Referències
-     Temporal de 2008 (foro.tiempo.com)
-     Gota de freda de 2009 (EcoDiario.es)
-     Els efectes de les onades el 2010 (Las Províncias)
-     El temporal de 2015 (elperiodic.com)
-     La platja el 2016 (Vídeo d’un usuari de Youtube, suso suso)
-     La escullera nord el 2017 (Associació de Veïns Platja d’Almassora)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa