Almassora necessita més treballs historiogràfics sobre la República

El 14 d'abril es commemora l’aniversari de la proclamació de la II República Espanyola. Falten només onze anys per al centenari i encara és latent l'esperit de llibertat i justícia que va recórrer els carrers de la majoria de ciutats espanyoles aquell dia de la primavera de 1931, tot i els esforços que s'han fet per tal d’esborrar-lo de la nostra memòria.

Aquell dia començava a Espanya una aventura democràtica, plena d'esperança i il·lusió, única en la Història, que acabaria 8 anys després quan els militars colpistes van aconseguir guanyar la guerra civil que ells mateixos van provocar. Ara, huitanta-nou anys més tard seria moment de seguir recordant un sistema polític considerat, fins i tot, en alguns aspectes més just i democràtic que l'actual. És cert que hi va haver algunes ombres i que la República no va saber (o no va poder) aconseguir els consensos necessaris per a la seua consolidació. Va haver massa interessos contraposats i les dificultats van ser massa grans.

No obstant, la democràcia és precisament això: la discrepància respectuosa; la cooperació puntual necessària; la consolidació d’un sistema de llibertats i drets (individuals i col·lectius) que siga capaç d’igualar a tota la ciutadania; la protecció dels més dèbils; l’equiparació de la diversitat territorial i cultural... En un país totalment desequilibrat com Espanya a principis dels anys 30 (econòmicament, socialment, culturalment) era molt difícil però no impossible. Si no haguera sigut per la irresponsable i temerària voluntat d’alterar l’esperit democràtic dels sectors monàrquics, que mai van acceptar perdre el poder polític, la Guerra Civil no s'haguera produit. La historiografia, lluny d'haver acabat el debat, segueix aportant testimonis rigorosos de la trama monàrquica que va acabar per provocar una tragèdia. Un dels últims treballs, és el llibre de l’historiador Ángel Viñas ¿Quién quiso la guerra civil? Historia de una conspiración que estudia el disseny i coordinació del colp d’Estat a càrrec dels monàrquics, liderats per Calvo Sotelo, avalats per la Itàlia feixista i confabulats posteriorment pels militars a les ordres del general Sanjurjo.

En aquest sentit, seria ara un bon moment per fer un pas endavant en la historiografia local i abordar d'una vegada per totes l'estudi de l'etapa republicana, un temps encara ara desconegut. Almassora, per exemple és un dels llocs on hi ha poca investigació històrica directa del parèntesi democràtic. Falten estudis específics que traguen a la llum com es vivia; què va suposar la democràcia per al nostre poble; quins van ser els protagonistes; quin paper van jugar les dones; quins partits i sindicats van tindre rellevància; de què vivia la gent en aquell temps; com era l'agricultura, la indústria i el sector serveis; què es menjava; on es comprava; quin era el nivell de riquesa i el de pobresa; com eren les classes mitjanes; quins mitjans de transport s’utilitzaven; com eren les cases habituals i com eren les segones residències; quines creences hi havia; com es divertia la gent; quins esdeveniments socials destacaven; com eren les festes; com era el sistema educatiu; la cultura...

Tot això s'ha d'estudiar perquè és important per a créixer com a poble. Hi ha historiadors i historiadores suficients. Cal organitzar-se i posar llum a un temps esperançador que s’ha volgut enfosquir i silenciar. Hi ha treballs fets però indirectes. Jo mateix he participat en algun però caldria ser més concret, buscar fonts que, encara siguen poques, han d'existir i posar-se a treballar.