Ara no toca...

Ara no toca...

Ara no toca... parlar de finançament.

Ara no toca... reformar el sector agrari per empoderar els productors davant els intermediaris.

Ara no toca... inspeccionar les grans explotacions agràries buscant pràctiques d’esclavatge.

Ara no toca... plantejar un retorn a la ramaderia transhumant i incentivar explotacions menudes, ecològiques i sostenibles.

Ara no toca... reduir les emissions contaminants de les grans indústries.

Ara no toca... tancar totes les centrals nuclears i apostar decididament per les energies netes i alternatives.

Ara no toca... identificar les empreses industrials que prefereixen produir més barat en països amb legislacions laborals i ambientals laxes mentre acomiaden milers ací.

Ara no toca... proposar reactivar el sector productiu nacional, generant ocupació i riquesa, per no tindre una dependència tan gran dels mercats internacionals.

Ara no toca... obrir el debat sobre el model turístic de masses que empobreix la majoria de la gent i assola el territori i el medi natural.

Ara no toca... preguntar-se per què les comarques més turístiques són, precisament, les que tenen majors taxes de risc de pobresa.

Ara no toca... qüestionar l’impacte catastròfic de les cases d’apostes en la nostra joventut.

Ara no toca... suggerir increments dels impostos a les elits que són les úniques que poden assumir l’eixida de la crisi.

Ara no toca... imposar polítiques fiscal més agressives amb els rics i poderosos per reduir l’escletxa social i afavorir els sectors més vulnerables.

Ara no toca... dir que el president d’una cadena de supermercats valencians té un sou brut de 9,7 milions d’euros (sense comptar els dividends) i que una persona amb el sou més freqüent (segons l’INE, 17.482€) tardaria 263 anys en ingressar (si considerem que després d’impostos, eixe president cobra 4,6 milions).

Ara no toca... que el Ministeri d’Hisenda dedique més recursos a perseguir el frau fiscal com reclama des de fa anys el sindicat Gestha.

Ara no toca... fer que l’Església pague l’IBI i altres impostos.

Ara no toca... la Renda Bàsica Universal.

Ara no toca... la Taxa Tobin.

Ara no toca... incrementar els recursos pressupostaris dels serveis públics, traspassant diners de les partides militars.

Ara no toca... demanar una sanitat pública i de qualitat.

Ara no toca... universalitzar els serveis de salut i tot el món siga atés, tinga la malaltia o afecció que tinga sense necessitat d’iniciar campanyes de recollida de fons.

Ara no toca... posar en marxa una transformació profunda de l’educació pública, dotant-la de recursos suficients.

Ara no toca... apostar decididament per la ciència.

Ara no toca... treure la religió dels centres educatius.

Ara no toca... pensar en baixar les ràtios a 10–15 alumnes per grup.

Ara no toca... lluitar contra la violència masclista.

Ara no toca... dotar de recursos suficients a la lluita contra la violència masclista i fer que les dones que denuncien es senten protegides realment i empoderen a altres a donar el pas.

Ara no toca... ajudar a les famílies que encara no han pogut enterrar els seus avantpassats, víctimes de la repressió franquista.

Ara no toca... aprofundir en l’estat de les autonomies i descentralitzar encara més l’estat.

Ara no toca... apostar clarament pel món rural i desvincular-lo del món urbà.

Ara no toca... promoure les llengües diferents al castellà com una part de la riquesa cultural i diversa d’Espanya.

Ara no toca... fer referèndums i consultes populars.

Ara no toca... una llei de comarques valencianes.

Ara no toca... actualitzar i modernitzar el funcionament democràtic de les diputacions provincials.

Ara no toca... deixar de dir Comunitat Valenciana.

Ara no toca... poder vore amb normalitat TV3 al País Valencià.

Ara no toca... fer un front comú davant l’impacte negatiu del Port de Castelló sobre el litoral d’Almassora.

Ara no toca... estudiar la construcció d’un col·lector d’aigües pluvials que alleuge la costa d’Almassora en futures inundacions.

Ara no toca... modificar ni actualitzar el PGOU.

Ara no toca... implantar la recollida selectiva.

Ara no toca... demanar ajudes per a la cultura.

Ara no toca... promocionar la nostra cultura.

Ara no toca... una programació cultural de qualitat i professional.

Ara no toca... ni això ni milers de coses més.

Darrerament, hem escoltat molt aquesta frase feta. Massa vegades. No m’agrada perquè eixes tres paraules amaguen una posició ideològica de superioritat i condescendència dels emissors cap als receptors, als quals infantilitza en considerar-los incapaços de decidir per ells mateixos (quan pertoca parlar o debatre o plantejar reivindicacions).

En l’àmbit d’una democràcia madura, els ara no toca... tenen un encaix difícil però, malauradament, massa persones rellevants (i no tant rellevants) al nostre país les pronuncien convençuts. Me disculpareu però, així, no es pot avançar perquè, en un règim de llibertats real, l’agenda no la marca un únic actor sinó que sempre cap la possibilitat de parlar de tot. Si, qui ostenta (o té) el poder, limita el dret a debatre i a confrontar idees (des d’una posició d’igualtat i constructivament), determinant quins assumptes es poden tractar i quins no, en veritat, el que fa és imposar un discurs únic i unidireccional que no sempre és admés per la majoria.

Ben pensat, la Història recent d’Espanya té molts ara no toca... que van acabar mal, precisament quan els menystinguts van dir prou i es van negar a no ser respectats (1812, 1820, 1833, 1868, 1898, 1906, 1909, 1917, 1930, 1931, 1934, 1936, 1970–75, 1976–1978, 1982, 1988, 1995, 1999, 2001, 2003, 2004, 2010–2020).

Ara no toca...

¡Usted no sabe con quién está hablando!

Això, sempre s’ha fet aixina!