Programa de les Festes de Santa Quitèria... 1962
 | |||||
| Si voleu llegir el programa complet, cliqueu en aquest enllaç |
La
Covid-19 és una tragèdia, es mire per on es mire. No obstant això, el
confinament ens ha permés fer coses de portes endins de casa que abans no
fèiem. Una activitat ha consistit en regirar racons i endreçar calaixos, baüls,
armaris, prestatgeries, caixons, trasters on s’acumulen fotografies, roba
antiga i objectes que ens recorden episodis del nostre passat i ens transporten
a èpoques oblidades. La gent més gran, òbviament, viu en cases més velles i
conserven més trastos.
En aquest
cas, mon pare va trobar fa uns dies el Programa de les Festes de Santa Quitèria
de 1962. Com enguany (2020) no es celebraran (en la meua vida, no recorde cap
edició de les festes que hagueren estat cancel·lades) he pensat que compartir aquest
“document històric” seria interessant.
Vos recomane que el
fullegeu i que gaudiu fent una incursió en la nostra història de fa 58
anys, certament un altre temps. Del llibret,
no farem massa comentaris; només farem alguns apunts:
- El text està escrit íntegrament en castellà excepte algunes testimonials
excepcions en que s’utilitzen expressions valencianes.
-
El format del programa és molt paregut als que publiquen ara: saluda de les
autoritats (fins i tot, eclesiàstiques); fotografies de la regina i les dames;
publicitat; programa d’actes; i col·laboracions culturals molt variades (totes
d’homes, clar).
- Respecte del programa d’actes, destaquen alguns que encara hui es celebren:
la presentació, el pregó, la romeria, el traslado, una exposició de
pintura, el repartiment d’arròs, els bous i espectacles pirotècnics variats.
-
Dels deu dies que duraven les festes, la meitat es dedicaven exclusivament a
la celebració d’actes taurins. I una curiositat: molts actes tenien lloc al
carrer del Generalísimo.
- Crida l’atenció una partida de pilota valenciana en el trinquet Sport,
una carrera de cavalls a l’avinguda José Ortiz i un concurs de tiro al plato.
- Del programa també podríem ressenyar l’espai que ocupen els anuncis
publicitaris d’establiments comercials, alguns dels quals a hores d’ara (2020)
encara funcionen.
-
Finalment, cal mencionar les col·laboracions de personatges destacats de la
cultura del poble d’aquell moment amb articles que reflexionen sobre el pas del
temps, el riu Millars, la convivència ciutadana, les tradicions, la història i,
fins i tot, d’art (publiquen una entrevista al pintor local Mingol amb
preguntes molt curioses que mostren una ideologia no massa optimista amb l’art).
També trobem poesia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Podeu fer tota mena de comentaris sempre que siguen respectuosos i empreu un llenguatge no despectiu i sense cap insult. Aquells comentaris que no cumplisquen amb això, seran esborrats.