Crònica d'un sumaríssim silenciat

Crònica d’un sumaríssim silenciat [1]


[podeu llegir l'article en format document de text en l'arxiu PDF que trobareu al final d'aquesta entrada]

Introducció. L’acusació

29 de juny de 1939

Un home d’Almassora denuncia a un jove, també d’Almassora, davant la Guàrdia Civil. El denunciant (al qual ens referirem com Acusador perquè ja ha incriminat a altres homes del poble)[2] identifica el jove com un miliciano armado i uno de los asesinos de ésta población durante la dominación roja (sense especificar quin període és eixe exactament). La seua delació es basa en cinc eixos:

-     havia vist el jove en companyia d’altres milicians, a Almassora, el mateix dia que es van perpetrar uns assassinats a Onda (el dia en que fueron asesinados los de Onda);

-     havia vist el jove en companyia d’altres milicians el mateix dia que es va produir una matança al Grau de Castelló (el dia que asesinaron a los del barco de Castellón);

-     havia vist el jove en companyia d’un altre milicià (que no coneix) custodiant el cadàver d’una persona de Vila-real en una carretera propera a Almassora, un dia indeterminat de setembre de 1936, esperando que la camioneta del Ayuntamiento de entonces fuera a cargarlo;

-     acusava el jove de buscar-lo en compañía de otros varias veces [...] para asesinarlo;

-     afirmava que el jove era uno de los individuos que solía viajar en los coches durante las noches de los asesinatos (sense concretar quins).

Com a conseqüència d’aquesta acusació, l’instructor de la benemèrita interroga al denunciat, Vicente, un peó d’obrer de 23 anys, que en la seua declaració:

-     reconeix estar afiliat a la CNT;

-     admet haver sigut miliciano armado de escopeta en el lloc de control en la estación del Norte d’Almassora, juntament amb un altre milicià; però

-     nega haver participat en altres serveis fora d’eixe espai.

Seguidament, és interrogat el company de Vicente en l’estació de ferrocarril, que admet haver anat a identificar un cadàver un dia indeterminat de setembre de 1936 però no concreta res més.


La instrucció

3 de juliol de 1939

Escoltats tots els testimonis [3], el Guàrdia Civil instructor de la denuncia té la convicción de que Vicente tomó participación en los mismos, i sense més dilació, decideix detenir-lo i ordenar el seu trasllat a la presó de Borriana on passaria a disposició del jutge Militar Permanent.

6 de juliol de 1939

El Juzgado Número 1 de la Auditoria de Guerra del Ejército de Ocupación de Levante, inicia la instrucció del ‘cas’, que inclourà tres informes.

El primer en informar sobre la conducta social y política del denunciat és el cap de Falange d’Almassora, constatant que Vicente:

-     pertanyia a CNT-FAI;

-     era milicià armat a las ordenes del comité antifascista;

-     va participar en registros domiciliarios, profanaciones e incendio de la Iglesia;[4]

-     va anar a Onda el dia que asesinaron a unos 27 inviduos de derecha;

-    se le vió hacer guardia junto al cadàver del vecino de Burriana [...] que fué asesinado en las afueras de esta población.[5]

-  Realizaba, en compañía de los milicianos que se dedicaban a asesinar personas de derecha, los distintos viajes efectuados por estos en los limítrofes pueblos.

D’acord amb això, el cap de Falange arriba a la conclusió que Vicente haya intervenido tambien en la muerte de algunas personas (sense especificar ni el número, ni quines, ni quan, ni com, ni de quina manera).

7 de juliol de 1939

Es registren els altres dos informes de que consta la instrucció. D’una banda, el Comandant de la Guàrdia Civil d’Almassora, instructor de la denúncia inicial, la ratifica fil per randa, i afig que Vicente tomó parte en el incendió y saqueo de la Iglesia Parroquial de esta poblacion.[6]

D’altra banda, en l’informe de l’alcalde d’Almassora, es confirma que Vicente va ser milicià armat del Comité Antifeixista; que va ser un dels fundadors de la CNT-FAI però no pot concretar aparte de ello que haya intervenido en ningu otro hecho delictivo.[7]

4 d’agost de 1939

Acusador, declara com a testimoni i reafirma el contingut de la seua pròpia denúncia (recordem, del 29 de juny anterior). Però afig més detalls, que transcrivim per la seua transcendència i perquè abans no havia explicat les seues acusacions:

Aclara que el dia en que fueron asesinadas en Onda treinta y tantas personas de derechas, se encontraba el declarante [Acusador] trabajando en una calle de Almazora, viendo llegar sobre las dos de la tarde dos camiones llenos de milicianos armados y un coche de viajeros, los cuales comentaban y decian a voces que acababan de venir de asesinar a los de Onda en la carretera de Bechi. Entre los milicianos se encontraba Vicente Pons Montoliu el cual se mostraba muy contento por los asesinatos que habían cometido.

Dice tambien que la noche en que fueron asesinadas las personas que había en el barco del Grao de Castellón, se encontraban en el café de San José de Almazora varios milicianos armados, unos treinta aproximadamente, a los cuales les oyó comentar el deponente [Acusador] desde una mesa cercana que se proponian ir al barco de Castellón aquella misma noche.- Efectivamente, sobre las doce de la noche salieron todos del casino y tras de cambiarse de ropa en casa, montaron a la puerta del Casino en un coche y un camión que alli habia preparados, todo lo cual fué espiado por el deponente, partiendo seguidamente en dirección a Catellón.-

Volvieron a Almazora sobre las cuatro de la mañana segun pudo darse cuenta el deponente, y a las ocho estaban reunidos todos ellos en las calles del Pueblo y comentado tambien”Que aquella noche si que habian tenido caza”, lo cual demuestra claramente que tuvieron intervención directa en los referidos asesinatos.

La declaració acaba detallant com es va produir el suposat assetjament que va patir Acusador per part de Vicente: [...] en cierta ocasión el deponente hubo de ocultarse en una partida que está situada en el camino del Mar por temor a sufrir represalias o ser detenido por los rojos, lo que efectivamente pudo ocurrir ya que el procesado en unión de otros siete milicianos, en compañia de los cuales realizaba siempre sus fechorias,[8] fueron a buscarlo poco tiempo despues en un coche que se dirigia al punto donde él estaba escondido, pero chocaron en el camino contra un arbol y resultaron heridos todos ellos, motivo por el cual hubieron de apearse cuando ya estaban cercanos a la Masia y alguno de ellos marchó a pié hasta la masia, donde se encontraron con un hermano del deponente del que solicitaron ayuda, diciendole al mismo tiempo que si encontraban a su hermano, (el deponente) a quien andaban buscando lo iba a pasar mal.- Por aquel motivo el deponente salió inmediatamente para Castellón, donde permaneció escondido algunos meses.

28 d’agost de 1939

Vicente ratifica la seua declaració de dos mesos abans: nega la seua participació en l’assassinat de 26 persones a Onda i en els fets del Grau de Castelló; rebutja haver estat buscant a Acusador per matar-lo; i recalca que mientras fué miliaciano armado no efectuó mas servicios que los de vigilancia en la estacion del Norte, sin intervenir para nada en otros.

Finalment, en la seua declaració cita a dos homes d’Almassora que podrien avalar su conducta.

7 de setembre de 1939

Declaren els dos testimonis que Vicente va citar en la seua compareixença anterior. Són pare i fill. El fill, confirma que [Vicente] perteneció al Centro Obrero, y CNT siendo su conducta un poco desfavorable, por sus ideas y que durante el Movimiento fué miliciano armado [pero] concretamente no conoce ningun hecho delictivo del mismo, ni ha visto nada a este respecto. El pare, per la seua banda, diu que no conoce a Vicente Pons Montoliu y por lo tanto nada puede decir del mismo.

26 d’octubre de 1939

Compareix Acusador perquè amplie la seua declaració anterior i presente proves que demostren la participació directa de Vicente en els fets dels que és acusat. Sorprenentment, afirma que no tiene mas pruebas que las yá manifestadas no pudiendo precisar, ni demostrar[9] por lo tanto si Vicente Pons Montoliu actuó de manera personal y directa en los asesinatos a que se refiere su anterior declaración o fué simplemente espectador de los mismos limitandose a acompañar a los verdaderos asesinos, extremo éste último del que no tiene la menor duda puesto que, como ya dijo, viole personalmente regresar de los distintos lugares donde ocurrieron los hechos que le imputa [...].[10]

30 de desembre de 1939

S’acaben les diligències indagatòries i en l’informe de resum es donen per bones totes les incriminacions de l’únic denunciant [Acusador]. A més a més, s’afig que intervino en registros y destruccion de imagenes e Iglesias, tal com van apuntar el cap de Falange i el comandant de la Guàrdia Civil d’Almassora el juliol anterior.

Amb tot això, es conclou que los hechos expuestos pueden ser estimados como constitutivos de delito ADHESION A LA REVELION.

10 de gener de 1940

La Fiscalia de Guerra, basant-se en tota la instrucció anterior, fa la seua acusació particular. En concret, li atribueix a Vicente els següents fets: De la C.N.T. – F.A.I. Miliciano armado a las órdenes del Comitpe revolucionario. 9 Intervino en detenciones y registros.- Escoltaba los camiones que daban “los paseos” Haciendolo el dia de los 27 asesinatos de Onda. Intervino en ls saca y asesinatos de los detenidos en el barco “Isla de Menorca” diciendo wue aquella noche habian estado de caza.[11]

Amb això, la qualificació penal que li imputa és la següent: Los hechos relatados constituyen un delito de ADHESION A LA REBELION. previsto y penado en el artº 238 del C.J.M. con el agravante 173 del mismo cuerpo legal delqque es responsable el procesado en concepto de autor.

I la pena que es demana: la de MUERTE. accesorias correspondientes en caso de indulto y responsabilidad civil en cuantía indeterminada.

 

El Consell de Guerra. La sentència

6 de febrer de 1940

Es reuneix el Consell de Guerra, format per cinc militars, i es dicta la sentència:

RESULTANDO: que VICENTE PONS MONTOLIU, de 23 años, natural de Almazora peón albañil, soltero, que fué miliciano armado al servicio del Comité Revolucionario prestando guardias voluntarias en la Estación del Norte custodiando el cadaver de uno que había sido asesinado. Hizo grandes propagandas marxistas e intervino en la muerte de los del Barco Prisión que había en el Puerto de Castellón; interviniendo también en unión de otros en el asesinato de varios vecinos del pueblo de Onda, tomando parte en la destrucción de las Iglesias del referido pueblo. HECHOS PROBADOS.

CONSIDERANDO: Que los hechos relatados son constitutivos de un delito de AdHESIÓN a la rebelión previsto y sancionado en el artículo 238 del Código de Justicia Militar; y que del mismo es responsable en concepto de autor conforme al articulo [...] del Penal ordinario el procesado VICENTE PONS MONTOLIU, concurriendo en contra del mismo las circunstancias de perversidad del reo y trascendencia del delito que determina el articulo 173 del citado Código Castrense.

CONSIDERANDO: Que toda persona responsable criminalmente de un delito lo es tambien civilmente conforme el articulo 19 del Codigo Penal común y 219 del de Justicia Militar; y que la determinación de la cuantia de dicha responsabilidad compete a los Tribunales creados por la Ley de 9 de Febrero último.

VISTOS LOS articulos citados y demas aplicables y la orden de 25 de Enero del corriente año.

FALLAMOS

Que debemos condenar y condenamos al procesado VICENTE PONS MONTOLIU como autor de un delito de Adhesión a la rebelión con circunstancias agravantes a la pena de MUERTE, con las accesorias para en caso de indulto de inhabilitación absoluta é interdicción civil. Asimismo le declaramos responsable sin determinación de cuantia que sera fijada oportunamente por el Tribunal Regional de Responsabilidades Póliticas.

 

L’execució de la sentència

22 de febrer de 1940

L’estructura piramidal i de concentració de poder del nou sistema fa que totes les decisions jurídiques relatives a la repressió passen pel mateix Franco. El primer pas, és l’Auditoria de Guerra de València que dona per bona la sentència [...] considerando que el procedimiento aparece tramitado con arreglo a Derecho sin que en él se adviertan defectos ni omisiones que afecten a su validez, que la prueba ha sido apreciada con un criterio racional [...] ACUERDO aprobar la anterior sentencia que declaro firme y ejecutoria tan pronto se reciba el oportuno enterado de S.E. el Generalísimo, quedando en suspenso hasta tanto, el cumplimiento de la pena capital.

4 de juliol de 1940

Es declara ejecutoria la sentencia por la que se condena a la pena capital a VICENTE PONS MONTOLIU.

24 de juliol de 1940

El jutjat d’execucions rep l’ordre d’executar la sentència.

27 de juliol de 1940

El governador militar de Castelló manifesta que a las 5 horas de la madrugada del día de hoy, ha sidoe jecutado el fallo que condena a muerte al procesado, VICNETE PONS MONTOLIU, siendo adjunto el correspondiente certificado de defunción.

El certificat de defunció diu el següent: Que en el Cementerio Municipal de esta Capital he reconocido el cadaver de Vicente Pons Montoliu [...] el cual presenta signos y señales de haber fallecido a consecuencia de hemorragia producida por pequeño proyectil.

5 d’octubre de 1940 [12]

El Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas de Valencia informa que se iniciará el oportuno expediente de Responsabilidades Políticas contra Vicente Pons Montoliu.

 

Epíleg

6 de desembre de 2020

S’obren les portes del meu passat familiar. Un passat silenciat, ocult. L’Ajuntament d’Almassora i el Grup de Recerca per a la Memòria Històrica de Castelló inauguren un memorial que recorda les víctimes del franquisme. Entre la huitantena de noms que s’hi inclouen apareix el de Vicente Pons Montoliu, germà del meu avi. Mon pare, de huitanta anys, va nàixer precisament uns mesos abans que son tio fora executat. No el va conéixer. Només recorda dues coses. D’una banda, haver visitat amb la seua àvia (la meua besàvia i mare de l’afusellat), la fossa del cementiri no cristià, on van ser dipositades les despulles de Vicente. D’altra banda, haver escoltat que son tio va festejar amb una xica d’una família benestant del poble.

7 de desembre de 2020

Busque al portal https://ihr.world[13] més informació sobre Vicente Pons Montoliu i, de rebot, apareix el nom del meu avi. Segons les dades, té un expedient relacionat amb els Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors. Desconeixia que el meu avi haguera tingut causes obertes. Demane informació a l’Arxiu General Militar de Guadalajara. Li pregunte a mon pare i confirma que, durant un temps, se l’emportaven a treballar pels camins rurals del poble però no sap res més. Una porta més s’obri, tants anys després. Tirarem del fil, a vore on arribem.

14 de desembre de 2020

El Grup de Recerca per a la Memòria Històrica de Castelló me remet l’expedient del Sumari en contra de Vicente Pons Montoliu. De sobte, me faig càrrec del patiment que degué viure la família. La meua família. Me pose en la pell dels meus besavis: mentre patien pel calvari d’un dels seus fills assistien al naixement del seu primer net (mon pare). Aquell judici sumaríssim (com molts altres) va durar massa temps: un any llarg ple d’incerteses, d’interrogants, de compunció... un suplici.

En realitat, la conclusió és que precisament eixe era l’objectiu: allargar la guerra després d’acabada i alliçonar les persones contràries als vencedors per si algú gosava a rebel·lar-s’hi. Aquell nou ordenament jurídic era venjatiu i pretenia establir un nou ordre basat en el terror, en l’escarni, en la persecució ideològica i en la inseguretat; un Estat completament diferent a la democràcia, que volia imposar l’oblit als vençuts; un règim totalment contrari als drets més bàsics de les persones que perseguia als condemnats, fins i tot, després d’haver sigut afusellats.

El colp d’Estat fallit contra la democràcia, liderat pel general Franco i una part de l’Exèrcit, va provocar la Guerra Civil i va tindre el recolzament explícit de les elits conservadores, la burgesia rural, de l’Església i de les potències feixistes europees. Aquella insurrecció armada va col·lapsar la República que no va saber (i no va poder) reaccionar. Davant el buit de poder, la gent va haver d’organitzar una resposta a l’envit dels militars colpistes. Va passar un temps (uns mesos) abans que l’Estat es reorganitzés i es fera amb el control, per poder fer front a la rebel·lió. En aquest temps, la violència es va desfermar, més enllà del front i va assolir unes grotesques quotes d’intensitat descontrolada. La guerra va ser total.

Acabada la contesa, els mateixos usurpadors que la van propiciar, van consolidar el seu nou règim perseguint durant anys els dissidents als que considerava enemics. Les matances que es citen en aquest Sumari no són inventades, òbviament. Després de la guerra, el franquisme triomfant va voler buscar els responsables d’eixes atrocitats bèl·liques. Però, en veritat, només eren  una excusa perquè les sentències ja estaven clares abans de començar. L’únic que necessitaven era fer vore a tothom què els passaria si intentaven anar contra el nou règim. I necessitaven caps de turc. I els van trobar. I s’hi van acarnissar.

I ho van fer de la manera més inhumana, més roina i perversa possible perquè, després d’ajusticiats els cossos eren amuntegats en fosses comuns com si aquelles persones foren gossos i no tingueren la més mínima consideració humana. Eren rebuig per al nou Estat que s’assentava.

I van aconseguir el seu objectiu. La immensa majoria de les famílies perseguides van patir una amnèsia col·lectiva que, en molts casos, encara continua. Desenes de milers de famílies a hores d’ara no han pogut recuperar els cossos dels seus familiars represaliats. Altres, comencem ara a recuperar la memòria; no es que l’haguérem perdut, és que no ens l’havien deixat tindre.

14 d’abril de 2021

La publicació d’aquesta xicoteta investigació coincideix amb el noranta aniversari de la II República. No sabem si el germà del meu avi tenia conviccions republicanes (segurament,  coneguda la seua filiació anarquista) però m’ha paregut un bon homenatge fer coincidir l’efemèride.

  

A Vicente Pons Montoliu, in memoriam. DEP.



[1] Les transcripcions dels documents originals apareixen en cursiva i són literals. Per això, inclouen les incorreccions ortogràfiques i de mecanografia tal qual les hem trobat.

[2] Tret del protagonista, hem optat per no incloure cap nom propi de les persones implicades perquè l’objectiu d’aquest article no és assenyalar ningú sinó recuperar la memòria oblidada.

[3] Els del denunciant, Acusador; el del denunciat, Vicente; i el del milicià, company de Vicente.

[4] Els registres domiciliaris i les profanacions no apareixen en la denuncia inicial d’Acusador. Per tant, són un afegit que, durant la instrucció, no s’arriben a concretar ni a detallar.

[5] Cal apuntar que Acusador va dir en la denuncia inicial que l’home assassinat era de Vila-real.

[6] Els fets de l’Església tampoc apareixen en la denuncia inicial d’Acusador. Per tant, són un afegit que, durant la instrucció, tampoc no s’arriben a concretar ni a detallar.

[7] Entenem que el fet de pertànyer a aquest sindicat ja era un delicte.

[8] No especifica qui eren eixos set milicians ni quines són eixes fechorias.

[9] La negreta és meua.

[10] En aquesta confessió, Acusador assenyala fins a quatre noms més de milicians, companys de Vicente.

[11] Hem de fer notar que, fins ara, en tota la instrucció no ha quedat clar el número de persones assassinades en els fets d’Onda (26? 27? Trenta i tantes?), la qual cosa és un exemple de les escasses garanties del procés judicial.

[12] Més de dos mesos després d’haver-lo executat.

[13] Una base de dades referenciades de la Guerra Civil i del Franquisme de l’associació sense ànim de lucre Innovació i Drets Humans (Innovation and Human Rights), fundada el 10 de desembre de 2016 (Dia Internacional dels Drets Humans) i que col·labora amb diverses institucions acadèmiques i altres associacions de memòria històrica.

 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa