El port d'Almassora [sic]

La reflexió del divendres


El port d’Almassora [sic]...

Fa un parell de dies, el president de l’Autoritat Portuària de Castelló, Rafael Simó, es va reunir amb l’Ajuntament d’Almassora. Durant la trobada, Simó va prometre la regeneració de la platja del nostre poble.

A la reunió van assistir membres de l’Equip de Govern i de l’oposició a l’Ajuntament i representants d’algunes associacions de veïns de la platja. Segons la premsa, l'alcaldessa mateixa va qualificar la reunió històrica i les parts es van comprometre a fer seguiment de les actuacions previstes.

Després de la reunió, Simó va manifestar en les xarxes socials que “feia temps que volíem donar aquest pas, i no serà l’últim perquè encara ens queda camí per recórrer i perquè PortCastelló és també el port d’Almassora”. Però, tot i l’eufòria, és necessari deixar clar que Almassora no té port; han sigut massa dècades de discriminació i abans de tirar coets cal fer una reflexió .

Veritablement, la reunió no ha sigut una sorpresa si tenim en compte les aparicions públiques del president de PortCastelló des que va assumir el càrrec ara fa un any. De fet, el mateix directiu ha mantingut alguns contactes amb l’Ajuntament d’Almassora, amb la voluntat expressa de teixir aliances amb el nostre poble. Aquest nou tarannà conciliador de l’ens portuari, després de tants anys de desídia, és de justícia perquè el problema és reconegut, fins i tot, pel mateix Ministeri des de fa temps: ‘El frente litoral de Almazora, de casi 3 km de longitud, está catalogada [sic] por Costas como una de las playas más deterioradas de España’[1].

Siga com siga, la notícia haguera pogut passar desapercebuda (i s’haguera oblidat com la resta de promeses que han fet els diferents governs des de fa tants anys) si no haguera sigut que aquests gestos de bona voluntat coincideixen en el temps amb algunes iniciatives que projecten ampliar l’activitat del Port. En aquest sentit, es pretén multiplicar per huit la inversió amb una sèrie d’infraestructures a la zona sud del Port que inclouen, entre d'altres, els accessos sud al recinte portuari i l’estació intermodal; un nou moll per a mercaderies líquides sense envasar; i l’ampliació del moll sud amb més superfície per a les campes de coke i argila.[2]

Per tant, no és descabellat pensar que la nova direcció de PortCastelló haja recordat què va passar ara fa vint anys, quan es va planificar l’última gran ampliació de les seues instal·lacions. I això, els ha fet utilitzar una estratègia diferent, tractant amb més respecte el nostre poble. No podem oblidar que la resposta de la societat d’Almassora d’aleshores va significar una mobilització sense precedents. Nombroses associacions i col·lectius i centenars de persones van reaccionar davant el que consideraven un atropellament, que vessava el got de la paciència, i van arribar a presentar milers d’al·legacions. Aquella empenta no va servir de molt perquè les obres es van executar i dues dècades després seguim igual.

La regressió de la costa d’Almassora no és recent. Fa més d’un segle que la patim i l’Estat mai ha assumit la seua responsabilitat per reparar els danys perpetrats al nostre litoral. Almassora poques vegades alça la veu però durant l’última ampliació del Port tot el poble va estar a l’alçada.

Però aquells eren uns altres temps. En veritat, la societat civil s’ha desmobilitzat moltíssim i seria molt difícil que allò tornara a passar. Queden poques associacions tan combatives i les que tenen activitat estan molt sectoritzades, amb la qual cosa el nivell de coordinació seria complicat d’igualar.

Només ens queda el consol de pensar que, gràcies a aquella gran polseguera, almenys ja no ens menyspreuen i ens tenen presents. Si compliran o no les promeses d’ara, no ho podem saber. El mal ja està fet i ací, contràriament a la dita popular, dura més de cent anys. Reparar-lo requerirà alguna cosa més que paraules i bons gestos.

Mentrestant, l’únic port d’Almassora seria un embarcador que dataria d’època romana i es localitzaria en algun lloc del litoral enfront del Pla de la Torre...



[2] La informació apareix a la publicació Diario del Puerto (2020), que es pot consultar en línia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa

Crònica d'un sumaríssim silenciat

Projecten un vedat de caça a l’horta d’Almassora